Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Geografia L'accés més habitual a Llíria, des de València, es fa a través de la CV-35, que rodeja la ciutat pel nord-est; si bé des de les veïnes Pedralba i Vilamarxant s'hi arriba per les carreteres CV-375 i CV-50, respectivament. Limita amb els municipis de Casinos, Benaguasil, Benissanó, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines, les Alcubles, Andilla, el Villar, Bugarra i Pedralba, tots de la província de València, i Altura, que pertany a la província de Castelló.
Situada a les faldes de les muntanyes de les Alcubles i Marines fins al marge esquerre del riu Túria, Llíria es considera el límit occidental de la gran plana central valenciana. El seu és un dels termes valencians més grans en extensió i presenta un interessant paisatge de contrast entre una zona muntanyosa que pertany als primers contraforts de la Serra Calderona, amb un cim de notable altura (887 metres a l'Alt de l'Ombria i 668 m del cerro Agudo), i la zona d'horta del marge esquerre del Túria.
En el paisatge topogràfic llirià es distingixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per muntanyes juràssiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sediments quaternaris.
La plana miocènica està travessada per les rambles de Llíria o Primera i Castellarda, amb una amplària superior a la del llit del riu Túria, però que romanen seques quasi tot l'any. La vegetació és més rica en les muntanyes del nord, on encara hi ha algunes pinedes de rodenos i marítims, mentre que en els turons del centre i sud predominen el romaní i l'espart.
Urbanisme L'actual nucli urbà de Llíria té el seu origen en el turó de la Sang, sobre el qual s'alça l'església de Santa Maria de la Sang, en el qual es coneix com la Vila Vella. Al costat de l'església s'observen les restes del primitiu castell, al seu voltant es disposa una sèrie de carrerons adaptats a la irregularitat del terreny. Durant els segles i el creixement de la població va estar contingut dins del límit físic de les muralles. Va ser a finals del i principis del quan la ciutat va créixer extramurs i es va assentar preferentment en la conca dibuixada pels tres tossals que la delimiten actualment.
A la fi del Llíria va iniciar un desenvolupament de forma radial limitat per una sèrie d'impediments físics: la muntanya de la Torreta, el barranc entre esta i la Pedrera, l'horta baixa i el vial de distribució perimetral, que constituïa el camí que ocupa actualment el carrer Major. En els segles i la ciutat va tenir com a eix lineal del desenvolupament l'esmentat carrer Major, mitjançant una xarxa ortogonal de carrers adaptats al medi físic (en pendent i seguint les corbes de nivell). La morfologia dels carrers va adquirir llavors una empremta moderna, amb alineacions regulars, amplades majors i uniformes, i traçats més rectilinis. A principis del , quan es va modificar el traçat de la carretera comarcal València-Ademús, es va crear un nou eix funcional que va canalitzar la posterior expansió urbana. Al mateix temps la carretera d'Olocau s'ha anat configurant com un eix de segon ordre, hui fonamental, després de la ubicació de la major part de l'activitat industrial (polígon Pla de Rascanya), la localització de centres educatius i sanitaris, la favorable topografia i la proximitat d'urbanitzacions (Sant Vicent, Oasis i altres).
Història L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en l'edat del bronze, en l'establiment que cap a la meitat del segon mil·lenni aC va existir al Tossal de Sant Miquel. En aquest mateix pujol es desenvolupà un poblat ibèric de gran importància. Rebia el nom dEdeta i fou la capital del seu territori, l'Edetània. Poc després de la conquesta romana, cap al el poblat fou abandonat, però més tard s'establí una nova població al peu del pujol, al denominat Pla de l'Arc. Es tractava d'una nova ciutat, aquesta ja plenament romana, i tot i que mantenia el nom del poblat ibèric, Edeta, es documentaPtolemeu, Geografia, II 6.63. un nom alternatiu, que seria el que acabaria per donar nom a la ciutat medieval: Leiría, actualment Llíria. miniatura|esquerra|Detall del Mosaic dels treballs d'Hèrcules trobat, on es representa Hèrcules robant les pomes del jardí de les Hespèrides
La importància d'Edeta va ser primordial durant els dos primers segles de la nostra Era. Amb la crisi del , Edeta va entrar en decadència, en part eclipsada pel creixement de Valentia, i cap al , sota domini de l'Imperi, havia esdevingut un centre monàstic.
Durant l'època islàmica tingué lloc el setge de la ciutat per part del Cid, causat per la negativa d'Al-Mustain a pagar el tribut de 2.000 dinars corresponents a les paries de l'any 1090. Durant el setge, el Cid va rebre una carta de la reina Constança de Borgonya, esposa d'Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. En conseqüència, el Campeador va abandonar el lloc de Llíria quan ja estava a punt de prendre-la.
Durant el període musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític va ser seu residencial del Cadí, espècie de jutge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
Cap als anys 1248 i 1249 va tenir lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació amb cristians vells. A l'abril de 1252 el rei Jaume I atorgava a Llíria la carta de poblament més una sèrie de privilegis. Encara que Llíria va ser vila reial sempre, va tenir diversos senyorius com els de María Fernández en 1293, el de l'infant Juan des de 1337 i el de l'infant Raimundo Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.
Durant les guerres de la Unió, Llíria va prendre partit del rei. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la Guerra dels Dos Peres. Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria amb ànim de recuperar-la.
L'expulsió dels moriscs en 1609 no la va afectar molt, atès que la seua població estava integrada gairebé exclusivament per cristians vells. miniatura|Ca la Vila Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V d'Espanya, per a premiar els serveis de James Fitz-James Stuart, duc de Berwick, vencedor en la batalla d'Almansa atorgant-li el nou ducat de Llíria i Xèrica. James Fitz-James Stuart era fill de Jaume II d'Anglaterra i l'havia nomenat duc de Berwick i virrei d'Irlanda, i va ser mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer duc de Llíria i Xèrica, Jacobo Fitz-James Stuart i Colón de Portugal, es va casar amb María Teresa de Silva y Álvarez de Toledo, filla de la duquessa d'Alba. Hui dia està en possessió de Cayetana Fitz-James Stuart, que és a més alcaldessa honorífica de Llíria.
Durant el la política fisiocràtica dels Borbons va donar lloc a un avanç espectacular de l'agricultura lliriana.
En èpoques posteriors, durant la Guerra del Francès, la població va abandonar el nucli urbà i es va refugiar en les forests. Les tropes franceses van ocupar la vila des de 1810 a 1813 i es van fer fortes en el santuari de Sant Miquel.
Llíria va ser saquejada durant la Primera Guerra Carlina per les tropes carlistes de Ramon Cabrera i Grinyó en nombroses ocasions.
En 1887, per reial decret, es va concedir a Llíria el títol de ciutat.
A finals del , es projectà un ferrocarril de València a Calataiud per Terol. Tot i que mai no es va acabar, el tram des de València fins a Llíria sí que es va realitzar, inaugurant-se el 10 d'octubre de 1890. Aquesta línia va millorar l'exportació de vins de Llíria i de la resta del Camp de Túria pel port del Grau.
La població es va veure afectada per la riuada de 28 de setembre de 1949. Hi va haver tres morts per la tempesta elèctrica, dos d'ells refugiats en una cova i el tercer en un camp. A esquena de l'església de la Sang, la caiguda d'un mur empès per les aigües va produir la mort de quatre descobert un antic cementiri. A finals dels anys quaranta no hi havia a Llíria cap xarxa de clavegueram ni cap sistema de conducció d’aigües pluvials eficient.
A conseqüència de la inundació de 1949 es va promoure la construcció de la séquia coneguda com “el Desvío”, canal que evacua cap a la partida de Barbasèquia les aigües pluvials que baixen dels tossals de Santa Bàrbara, Sant Miquel i la Torreta. El projecte va ser iniciat per l'Ajuntament en el tercer aniversari de la catàstrofe, 28 de setembre de 1951. El 18 d'abril del 1952 es va aprovar el projecte de construcció del desviament, rebent el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer el 8 de juliol del 1954, amb un cost previst d'entre milió i mig i dos milions de pessetes. La Confederació es responsabilitzaria del manteniment de la instal·lació, mentres que l'Ajuntament cobriria un 25% del cost de construcció. L'abril de 1956 les obres de defensa davant inundacions, conegudes amb el nom de “Canal de les Creuetes” eren una realitat. L'any 1967 s’afegiria el tram de Santa Bàrbara.
Demografia El municipi tenia uns 21.000 residents l'any 2006, dels quals uns 16.400 vivien al centre de la ciutat, uns 3.300 vivien en urbanitzacions residencials als afores, i uns 1.300 vivien de manera disseminada. Llíria i el Camp de Túria tenen una de les mitjanes de creixement de població més altes del País Valencià. Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes de clavegueram, carrers asfaltats i il·luminació. La major població immigrada prové del Marroc (424), Romania (421) i el Regne Unit (409).
Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 16.856 17.216 17.941 18.431 19.172 20.224 21.078 n.d. 22.441 22.706 22.997 23.397 23.542 23.576
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 9 regidors del Partit Popular (PP), 6 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 de Compromís per Llíria-Moviment Veïnal Camp de Túria (Compromís-MoVe) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Alcaldia
Patrimoni Patrimoni arqueològic miniatura|Vista d'una secció del jaciment d'Edeta. Tossal de Sant Miquel: es tracta d'un extens jaciment que es correspon amb Edeta, l'antiga capital dels edetans, i que va ser una de les principals ciutats dels ibers. El jaciment, estratègicament situat sobre el turó de Sant Miquel, ha proporcionat, entre d'altres, interessants ceràmiques pintades. La seua cronologia va des del al , quan fou abandonada a conseqüència de la conquesta romana. miniatura|Vista general dels mausoleus. miniatura|Vista de la palestra i la secció masculina de les termes de Mura. Pla de l'Arc: es tracta del jaciment que es correspon amb la ciutat romana d'Edeta, establerta un segle després de l'abandonament de l'oppidum ibèric, i que es troba integrat en el nucli urbà de la població. Hi destaquen: Mausoleus romans: es tracta de dos mausoleus d'època romana, situats originalment a l'entrada septentrional de la ciutat romana i construïts al voltant del . El primer edifici, de planta rectangular i forma d'arc, tenia la façana decorada amb pilastres acanalades i davant seu es conserva una inscripció en tabula ansata. El segon pertany als sepulcres turriformes i en l'interior es conserva una llosa amb orifici central per a les libacions sota la qual es trobaven les restes carbonitzades del difunt. El conjunt constituïx una de les millors mostres de l'arquitectura funerària d'Hispània i ha estat declarat BIC.