Star Trek 4: Missió salvar la Terra (títol original en anglès Star Trek IV: The Voyage Home) és una pel·lícula de ciència-ficció estatunidenca de 1986, la quarta entrega de la franquícia de pel·lícules Star Trek basada en la sèrie de televisió Star Trek. La segona pel·lícula dirigida per Leonard Nimoy, completa l'arc narratiu començat a Star Trek 2: La còlera del Khan (1982), i va continuar a Star Trek 3: A la recerca de Spock (1984). Amb la intenció de tornar a casa a la Terra per fer front a les conseqüències de les seves accions a la pel·lícula anterior, la tripulació del troba el planeta en greu perill per una sonda alienígena que intenta contactar amb la balena geperuda ara extinta. La tripulació viatja al passat de la Terra per trobar balenes que puguin respondre a la crida de la sonda.
Després de dirigir A la recerca de Spock, se li va demanar a Nimoy que dirigís el següent llargmetratge, i se li va donar més llibertat pel que fa al contingut de la pel·lícula. Nimoy i el productor Harve Bennett van concebre una història amb un missatge mediambiental i sense dolent clar. Insatisfet amb el primer guió produït per Steve Meerson i Peter Krikes, Paramount Pictures va contractar l'escriptor i director de La còlera del Khan Nicholas Meyer. Meyer i Bennett van dividir la història entre ells i van escriure diferents parts del guió, requerint l'aprovació de Nimoy, l'actor principal William Shatner i executius de Paramount.
La fotografia principal va començar el 24 de febrer de 1986. A diferència de les pel·lícules anteriors de Star Trek, Missió salvar la terra es va rodar àmpliament en exteriors, utilitzant molts escenaris i edificis reals per a escenes ambientades al voltant i a la ciutat de San Francisco. La firma d'efectes especials Industrial Light & Magic va col·laborar en la postproducció i els efectes especials de la pel·lícula. Poques de les balenes geperudes de la pel·lícula eren reals. ILM va idear animatrònics a mida completa i petits models motoritzats per substituir les criatures reals. La pel·lícula va ser dedicada a la tripulació del Transbordador espacial Challenger, que va esclatar 73 segons després de l'enlairament el matí del 28 de gener de 1986.
Missió salvar la terra es va estrenar el 26 de novembre de 1986 a Amèrica del Nord per Paramount Pictures, i es va convertir en la pel·lícula més taquillera del cap de setmana. L'humor, l'actuació, la direcció, els efectes especials i la història poc convencional de la pel·lícula van ser ben rebuts per la crítica, els fans de la sèrie i el públic en general. Va tenir èxit financer, va recaptar 133 milions de dòlars arreu fel món, i va obtenir diversos premis i quatre nominacions als Premis Oscar per a cinematografia i so. Va ser seguida per Star Trek: L'última frontera el 1989.
Argument L'any 2286, una enorme sonda cilíndrica es mou per l'espai, enviant un senyal indexifrable i desactivant la potència de totes les naus per les quals passa. A mesura que orbita al voltant de la Terra, el seu senyal desactiva la xarxa elèctrica global i genera tempestes planetàries, creant una coberta de núvols catastròfica que bloqueja el sol. El comandament de la Flota Estel·lar envia una senyal de socors planetària i adverteix a tots les naus que viatgen a l'espai que no s'apropin a la Terra.
Al planeta Vulcà, els antics oficials del difunt viuen a l'exili. Acompanyats pel vulcanià Spock, encara recuperant-se de la seva resurrecció, la tripulació pren la seva au de presa klíngon capturada i torna a la Terra per afrontar el judici per les seves accions. En rebre l'avís de la Flota Estel·lar, Spock determina que el senyal de la sonda coincideix amb el cant de la balena geperuda extinta i que l'objecte continuarà causant estralls fins que es respongui la seva senyal. La tripulació utilitza la seva nau per viatjar enrere en el temps mitjançant una maniobra de tirador al voltant del Sol, planejant tornar amb una balena per respondre al senyal alienígena.
En arribar l'any 1986, la tripulació descobreix que la força de la seva es va esgotar per la maniobra de viatge en el temps. Amagant el vaixell al Golden Gate Park de San Francisco fent servir el seu dispositiu de camuflatge, la tripulació es divideix per fer diverses tasques: l'almirall James T. Kirk i Spock intenten localitzar balenes geperudes, mentre que Montgomery Scott, Leonard McCoy, i Sulu necessiten construir un tanc per tornar al segle XXIII. Uhura i Pavel Chekov tenen l'encàrrec de trobar un reactor nuclear, la fuita d'energia del qual es pot recollir i utilitzar per regenerar els cristalls de diliti en descomposició.
Kirk i Spock descobreixen un parell de balenes geperudes a càrrec de la doctora Gillian Taylor en un aquari de Sausalito i s'assabenten que aviat seran alliberades a la natura. Kirk li explica la seva missió i li demana la freqüència de seguiment de les balenes, però ella es nega a cooperar. Mentrestant, Scott i McCoy intercanvien la fórmula de l'alumini transparent pels materials necessaris per al tanc de balenes. Al mateix temps, Sulu assegura l'ús d'un helicòpter "Huey" per transportar-los. Uhura i Chekov localitzen un vaixell de propulsió nuclear, el portaavions . Recupen la força que necessiten però els descobreixen a bord. Uhura és expulsada, però Chekov és capturat, interrogat (sota el supòsit que és un espia soviètic) i, posteriorment, greument ferit en un intent de fugida.
Gillian s'assabenta que les balenes seran alliberades aviat i va a Kirk per demanar ajuda. Gillian, Kirk i McCoy rescaten Chekov d'un hospital proper i tornen a l'au de presa, ara carregada. Després de salvar les balenes dels baleners i transportar-les a bord, la tripulació torna amb Gillian al seu moment. En apropar-se a la Terra, la nau perd energia a causa de la sonda alienígena i s'estavella a les aigües de la badia de San Francisco. Un cop alliberades de gairebé ofegar-se, les balenes responen al senyal de la sonda, fent que l'objecte inverteixi els seus efectes a la Terra i torni a les profunditats de l'espai.
Més tard, la tripulació de l' Enterprise és jutjada davant el Consell de la Federació. El Consell reconeix la participació de la tripulació en la salvació del planeta i abandona tots els càrrecs, excepte un contra Kirk per desobeir a un oficial superior. Kirk és degradat al rang de capità, però com a recompensa furtiva per la seva heroicitat, torna al comandament d'una nau estel·lar. Kirk i Gillian se separen, ja que la Flota l'ha assignada a una nau científica, mentre que el pare de Spock, Sarek, finalment accepta l'elecció anterior del seu fill per entrar a la Flota. La tripulació descobreix que han rebut el recentment batejat i marxa en una missió de creuer de prova. La pel·lícula se situa l'any 2286.
Repartiment William Shatner interpreta l'almirall James T. Kirk, antic capità de l' Enterprise. Shatner no estava disposat a repetir el paper de Kirk fins que va rebre un sou de 2 milions de dòlars i la promesa de dirigir la propera pel·lícula. Shatner va descriure la qualitat còmica de Missió salvar la terra com un "que toca la ironia, però no ho és; és com si els personatges de l'obra tinguessin molta alegria per ells mateixos, una alegria de viure [i] ho interpretes amb la realitat que tindries en un drama d'aigüera escrit per a la vida d'avui". Leonard Nimoy interpreta Spock, que va ser ressuscitat pels efectes del planeta Genesis i va tenir el seu "esperit vivent" restaurat al seu cos a la pel·lícula anterior. DeForest Kelley interpreta el doctor Leonard McCoy, a qui li donen moltes de les línies còmiques de la pel·lícula; el biògraf de Kelley, Terry Lee Rioux, va escriure que a la pel·lícula "Semblava que un home recte s'estava interpretant a si mateix". A la Terra, McCoy va ser emparellat amb l'enginyer Montgomery Scott (James Doohan), ja que el productor Harve Bennett va considerar que Kelley funcionava bé amb el "vell còmic de vodevil" de Doohan. Els altres membres de la tripulació Enterprise inclouen George Takei com a timoner Hikaru Sulu, Walter Koenig com a comandant Pavel Chekov i Nichelle Nichols com a Uhura. Koenig va comentar que Chekov va ser una "delícia" interpretar en aquesta pel·lícula perquè treballava millor en situacions còmiques.. Catherine Hicks interpreta a la doctora Gillian Taylor, una cetòloga a la Terra del . Durant la producció, va circular un rumor que la part havia estat creada després que Shatner demanés un interès amorós, un aspecte habitual de la sèrie de televisió que estava absent de les tres primeres pel·lícules. L'escriptor Nicholas Meyer ho va negar, dient que la inspiració per a Taylor venia d'un biòleg que apareixia en un documental de la National Geographic sobre balenes. Nimoy va triar Hicks després de convidar-la a dinar amb Shatner i de presenciar una química entre tots dos. El paper va ser escrit originalment per a Eddie Murphy com a astrofísic a Berkeley.
Majel Barrett torna a fer de Christine Chapel, la directora dels serveis mèdics del Comandament de la Flota Estelar. Moltes de les seves escenes, algunes segons sembla molt grans, es van ometre en el tall final, enfadant l'actriu. El seu darrer paper a la pel·lícula consisteix en una línia de diàleg i un pla de reacció. Mark Lenard i Jane Wyatt interpreten els pares de Spock, l'ambaixador Sarek i Amanda Grayson, respectivament, tots dos van repetir els papers que havien interpretat anteriorment a l'episodi de 1967 "Viatge a Babel". Wyatt va comentar que, tot i que generalment no li agradava treballar amb actors que estaven dirigint, va trobar que Nimoy era una excepció perquè podia concentrar-se a formar part del repartiment així com formar part de la tripulació. Robin Curtis torna a fer el paper de Saavik, un tinent de la Flota Estel·lar. El paper de Saavik és mínim a la pel·lícula; originàriament, tenia la intenció de quedar-se enrere a Vulcà perquè estava embarassada després d'haver-se aparellat amb el jove Spock a Star Trek III: A la recerca de Spock. Al tall final de la pel·lícula, es van eliminar totes les referències a la seva condició.
La pel·lícula conté diversos cameos i papers més petits. Alex Henteloff interpreta el Dr. Nichols, director de planta de Plexicorp. Madge Sinclair fa una aparició sense acreditar com a capità de l'USS Saratoga (la primera dona capità de la nau estelar de la Federació que apareix a Star Trek). La músic Jane Wiedlin i el jugador de tennis Vijay Amritraj apareixen com a oficials de la Flota Estel·lar que es veuen breument a les pantalles de vídeo del Comandament de la Flota Estelar. John Schuck apareix com a ambaixador klíngon, Robert Ellenstein com a President de la Federació, Michael Berryman com a oficial d'enllaç alienígena al Comandament de la Flota Estel·lar i Brock Peters com a Almirall de la Flota Cartwright. Grace Lee Whitney torna a fer el seu paper de Janice Rand de la sèrie de televisió original.
Doblatge al català La pel·lícula va ser doblada al català quan fou emesa per TV3 el 6 de maig del 2004. Els actors de doblatge foren:Fitxa de doblatge de Star Trek: Missió salvar la Terra a eldoblatge.com
Personatge Actor/actriu Veu en catalàJames T. KirkWilliam ShatnerSanti LorenzSpockLeonard Nimoy Ramon PuigLeonard McCoyDeForest KelleyPep TorrenysMontgomery Scott 'Scotty'James Doohan Jordi VilasecaNyota UhuraNichelle Nichols Teresa ManresaHikaru SuluGeorge TakeiFrancesc FiguerolaPavel ChekovWalter KoenigPep RibasDra. Gillian TaylorCatherine HicksAlicia LaordenAmandaJane WyattRoser CavalléPresident de la FederacióRobert EllensteinPepe AntequeraAmbaixador klíngonJohn SchuckClaudi GarciaSarekMark Lenard Josep Maria UllodAlmirall CartwrightBrock Peters Eduard Itchard Dr. NicholsAlex Henteloff Antoni FortezaTinent SaavikRobin CutisMeritxell Ané
Producció Desenvolupament