Mutàrrif ibn Mussa () (? - Pamplona, 799) fou l'últim valí de Pamplona (789?-799) fins a la revolta que posà fi a la dominació musulmana.
Antecedents familiars Pertanyent a la família muladina dels Banu Qassi, el seu nom complet era Mutàrrif ibn Mussa ibn Fortun ibn Qassi ibn Fortun —en àrab مطرف بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Mutarrif ibn Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn. El seu pare era el valí Mussa I de Saraqusta, descendent tant del profeta MahomaMutàrrif ibn Mussa ibn Fortun era net de Àixa bint Abd-al-Aziz que a la vegada era neta de Umm bint Marwan ibn al-Hàkam que era filla del califa Marwan I i de Àixa bint Uthman ibn Affan, filla Ruqayya bint Muhàmmad, filla de Mahoma i de Khadija bint Khuwàylid, la primera muller. com de Egilona, vídua de l'últim rei visigot Roderic, i la seva mare fou la dama cristiana Ònnega, mare d'Ènnec Aritza de Pamplona. D'aquesta manera l'últím valí musulmà de Pamplona i el primer rei cristià de Pamplona eren germans uterins.
Biografia Sembla que fou nomenat valí de Pamplona poc després de l'ajuda del seu pare Mussa I a l'emir de Còrdova Hixam I el 789. El mateix 798 Guillem de Tolosa, que coordinava les operacions per conquerir la Marca Superior en nom de Lluís el Pietós, convocà la Dieta de Tolosa a la qual assistiren ambaixadors d'Alfons II d'Astúries i Bahlul Ibn Marzuq, Arran d'aquesta reunió, el 799, el rei dels francs Carlemany organitza un complot i recolza una revolta cristiana contra els musulmans que aconsegueix assassinar el valí Mutàrrif i donar el control de Pamplona a Balaixk al-Jalaixqí, de la família dels Velasc, pro-carolingi. No obstant això, vers el 810 el fill d'Ènnec Ximenes (i per tant fillastre de Mussa ibn Fortun i germà de mare de Mutàrrif), Ènnec Aritza, fou aclamat com a primer rei cristià de Pamplona.
Referències
Bibliografia
Genealogia dels Banu Qasi
Categoria:Valís Categoria:Banu Qassi Categoria:Morts a Pamplona Categoria:Governants andalusins Categoria:Polítics saragossans Categoria:Nascuts al segle VIII Categoria:Morts al segle VIII