miniatura|Monument als Països Catalans (1981), d'Andreu Alfaro, a la plaça del Carme de Tàrrega Andreu Alfaro i Hernández (València, 5 d'agost de 1929 – Rocafort, Horta Nord,Biografia de l'artista a la pàgina oficial del Taller Alfaro, a Godella. [Consultat el 9 de juny del 2019]."Una mirada global a la cuina d'Andreu Alfaro" , Xavier Aliaga, El Temps, 4-10-2018. [Consultat el 9 de juny del 2019] 13 de desembre de 2012) fou un escultor valencià, relacionat amb el Grup Parpalló (1957) i influït pels constructivistes, com Brâncuşi o Pevsner, i per Jorge Oteiza. Se'l considerava un dels referents artístics dels Països Catalans de la segona meitat del .

Biografia Andreu Alfaro va néixer el 1929 a València en una família de carnissers. La seua educació, tant l'escola com l'institut, va estar marcada per docents seguidors de la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE). El 1933 ingressà a l'Escola Cossío, una iniciativa pedagògica promoguda a la ciutat de València per seguidors de l'ILE, entre els quals s'hi trobaven Angelina Carnicer, María Moliner i Salvador la Casta. El 1936 ingressà en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, un centre públic sota la tutela de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i promogut també per l'ILE.

Acabada la Guerra Civil va començar un temps difícil per a la seua família, a causa del seu suport a la causa republicana. El seu tio Vicent Alfaro i Moreno, que havia sigut alcalde de València el 1932 i més tard fundador del partit Esquerra Valenciana, va ser empresonat i condemnat a mort, que li va ser finalment commutada. En el context de la repressió franquista, les autoritats dificultaren l'abastiment al negoci familiar.

Degut a la dissolució de l'Institut Escola, va haver de seguir els seus estudis en el Col·legi Acadèmia Cervantes. Posteriorment va estudiar el batxiller en l'Acadèmia Santo Tomás de Villanueva i aprovar l'examen per estudiar a la universitat, però no es va arribar a matricular a causa de les seues obligacions en el negoci familiar.

Durant la dècada de 1950 va despertar novament el seu interés per l'art, i va entaular amistat amb alguns pintors valencians com ara Joaquim Michavila, Nassio Bayarri o Salvador Soria. Va freqüentar així mateix algunes tertúlies amb intel·lectuals valencians com ara Vicent Ventura, Josep Iborra o Joan Fuster.

El 1954 es va casar amb Dorotea Hoffmann i durant el viatge de noces a Itàlia, va recuperar l'interès pel dibuix, plasmant en un quadern paisatges i monuments. El 1956 va iniciar la seua formació artística, plenament autodidacta, pintant els seus primers quadres sense seguir una orientació estilística específica. L'any següent va fer la primera exposició individual, de dibuixos, en la Sala Mateu de la ciutat de València, i de dibuixos i pintura en La Decoradora d'Alacant. També al 1957 es va començar a relacionar amb el Grup Parpalló i va començar a utilitzar llandes i filferros per anar aprofundint en les possibilitats i formes que es poden obtindre dels metalls.

L'any 1958 es va desplaçar, junt amb diversos amics, fins a Brussel·les, on s'estava celebrant l'Exposició Universal. A la capital belga es va posar en contacte amb l'obrar de Brâncuşi, la qual cosa fou determinant perquè Alfaro decidira prioritzar les seues creacions al camp de l'escultura.

A la dècada de 1960 Alfaro va treballar en l'agència de publicitat Publipress, junt amb Ventura, Paco Jarque, J.J. Pérez Benlloch i Rafa Gassent, entre d'altres. Aquests van treballar per nombroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències de València. Així i tot, l'interès artístic d'Alfaro anava més enllà del món de la publicitat, pel que es va endinsar en el disseny gràfic. D'aquesta manera, segons el crític d'art Daniel Giralt-Miracle, Alfaro va desenvolupar els esquemes de l'escola suïssa, duent fins les últimes conseqüències el rigor de la Bauhaus.

Tot i que sempre s'interessà a l'art, fins als quaranta-quatre anys no s'hi dedicà completament. Les seves obres, exposades a la Biennal de Venècia del 1966 (My Black Brother), assoliren un ressò internacional. A final de la dècada de 1960 experimentà profusament amb elements metàl·lics.

Durant la dècada de 1970 es va consolidar com a artista; el 1976 va participar de nou en la Biennal de Venècia i el 1979 va protagonitzar una gran mostra al Palau de Velázquez al Parc del Retiro de Madrid.

El 1980 experimentà amb el filferro i el marbre. El mateix any rep el Premi d'Honor Jaume I i el 1981 el Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya. A mitjan aquesta dècada, va rebre la proposta de fer una exposició al palau i jardins d'estil barroc alemany d'Augustusburg, situat a la ciutat alemanya Brühl, dissenyat per François de Cuvilliés i en el qual es troba una escala obra de l'arquitecte Balthasar Neumann i frescos de Giambattista Tiepolo. L'objecte de l'exposició era commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. L'exposició va ser batejada com Im Dialog mit dem Barock (En diàleg amb el Barroc), i en ella va dur a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant Neumann, i altres artistes que aviat es van convertir en referents per a ell, com ara Gian Lorenzo Bernini o Francesco Borromini, creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.

A principis de 1990 va començar a implementar l'ús de la pedra a les sues creacions, arran d'un fructífer viatge cultural a Egipte. A més, l'escultor va tornar a ser convidat, al 1995, a la Biennal de Venècia, aquesta vegada acompanyat de l'artista Eduardo Arroyo.

Amb l'entrada al , Alfaro es va retirar progressivament de la vida pública i també va minvar la seua producció artística. Els últims anys de la seua vida els va passar a Rocafort, apartat del focus mediàtic per problemes de salut. Alfaro va morir el 13 de desembre de 2012 a València.

Premis i Reconeixements 1964 - Medalla d'or del V Saló Internacional de Març de València per la seva escultura La rella 1980 - Premi d'Honor Jaume I (Lluís Carulla) 1981 - Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya 1982 - Creu de Sant Jordi, «per la seva gran aportació a l'escultura catalana contemporània i per la seva defensa, des de València, de la unitat cultural dels països catalans» 1991 - La Diputació de València li concedí el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques. 1995 - Premi Tomás Francisco Prieto 2008 - Membre d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi 2016 - Medalla d'honor de la Universitat de València (a títol pòstum) 2016 - Premi Julio González de la Generalitat Valenciana (a títol pòstum)

A més, el cantant xativí Raimon li dedicà una cançó al 1978, titulada Andreu, amic.

Obres Les seves obres més importants són La rella (1961), La veu d'un poble (1964-1965), Monument a l'amor (1965-1967), Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976). També projectà diversos monuments, com ara el Monument als Països Catalans, a Tàrrega (1979), o el Monument al Bimil·lenari de Tortosa (1986). L'any 1999 construí les Columnes de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La cronologia de les seues obres és la següent: +NomUbicacióDataEspai per a fontCol·legi Alemany (València)1959Cosmos 62Calp (Marina Alta, Alacant)1960EstàticLlançà (Alt Empordà, Girona)1960Homenatge al MediterraniPlaça de Sant Joan (Alacant)1960El PardalotCarrer Providència (Barcelona)1960Al ventSeu del Banc Sabadell (Barcelona), reubicada a Sant Cugat al 2009 1960Homenatge a Joan FusterCol·legi Públic Joan Fuster, Manises (Horta Sud, València)1961Homenatge a la llibertat de consciènciaCarrer Universitat (València)1964Mareny BlauMareny Blau, Sueca (Ribera Baixa, València)1964Seguisc buscant llibertatCarrer Providència (Barcelona)1964Àguiles de Santa ÀguedaBenicàssim (Plana Alta, Castelló)1965Deu rectanglesEdifici Atalaya, Av. Diagonal (Barcelona)1966Creu de cimentAutovia d'Ademús (Sant Antoni de Benaixeve, Camp de Túria)1967El meu poble i joBanc Atlàntic Carrer de Colom (València)1968Un arbre per l'any 2000Nuremberg (Alemanya)1971Generatriu IAutopista de la Mediterrània, Àrea de Servei La Selva (Maçanet, Girona)1971Un món per a infantsMuseo de Escultura al Aire Libre de la Castellana (Madrid)1972Generatriu 6Càceres (Extremadura)1972El molíSanta Cruz de Tenerife (Illes Canàries)1973Un nou diaAvinguda de la Mar, El Puig de Santa Maria (Horta Nord, València)1974Català PowerPlaça Major, Banyoles (Pla de l'Estany, Girona)1975Bon dia, llibertatFundació Joan Miró (Barcelona)1975DobleCarretera Manises, Paterna (Horta Nord, València)1975Donant-li voltesCarrer de Colom (València)11975Quadrat CorbPlaça Benidorm, Dénia (Marina Alta, Alacant)1975El matíPont de la Margineda (Andorra la Vella, Andorra)1976Gran cercle negreParc de Mar (Palma)1976Mai perdrem l'esperançaCoblença (Alemanya)1976Rombes BessonesParc de Cervantes (Barcelona)1976Adéu, ViscontiVitòria (Àlaba, Euskadi)1976Homenatge a Ausiàs MarchJardins del Real (València)1977Un sol per MülheimMülheim (Alemanya)1977SomPalau de Justícia de Colònia (Alemanya)1977LliureGandia (La Safor, València)1977El caragolMadrid (Espanya)1978Cinc per sisSeu de Bancaixa (València)1978Lebenskraft (La força de viure)Magúncia (Alemanya)1979Homenatge al Rei Jaume IPlaça de l'Ajuntament, El Puig (Horta Nord, València)1979Monument als Països CatalansPlaça del Carme, Tàrrega (Urgell, Lleida)1979AteneaMuseu Reina Sofia (Madrid)1979Hospital GeneralHospital General de València1980Cercle berniniàPlaça d'accés a Sant Domènec (Xàtiva)21980Simetria asimètricaConselleria de Cultura, Educació i Ciència (València)1980Campionat Mundial de futbol 1982Avinguda Aragó (València)1981L'Olimp de WeimarFrankfurt (Alemanya)1982Escultura per a EuropaPlaça d'Europa, Girona (Gironès)1983La porta de l'universFrankfurt (Alemanya)1983Línies al vent IIParc de Mar (Palma)1983DesenvolupamentMúnic (Alemanya)1983Línies al vent VPalau March (Palma de Mallorca)1983Puerta de la IlustraciónAvenida de la Ilustración (Madrid)1984Conjunt monumentalCoblença (Alemanya)1984El mónFrankfurt (Alemanya)1985Monument al Bimil·lenariTortosa (Baix Ebre, Tarragona)1986AldaiaPlaça de la Constitució, Aldaia (Horta Sud, València)1986Les tres GràciesAeroport de Manises (València)1988Monument a les AmèriquesPaseo del Empecinado (Burgos)1987Escultura al Mil·lenari de CatalunyaJardins del Polígon Mas Blau, El Prat de Llobregat (Baix Llobregat)1989Charlotte von SteinEstació del Nord (València)1989Rombes bessons IIIPlaça de la Generalitat, Borriana (Plana Baixa, Castelló)1989Escultura del Banc SantanderNova York (Estats Units)1991Columna OlímpicaPort Olímpic de Barcelona (Barcelona)1992La dona treballadoraTerrassa (Vallès Occidental, Barcelona)1993RamsésLas Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries)1994Porta pavelló Espanya Biennale di VeneziaBiennal de Venècia (Itàlia)1994Columnes de BellaterraCampus de Bellaterra-Universitat Autònoma de Barcelona (Cerdanyola del Vallès)1999Arbre d'interiorSeu central de la CAM, Alacant (Alacantí)1995Homenatge a Enric Prat de la RibaPlaça Prat de la Riba, Barcelona (Catalunya)1996Amical MauthausenVilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona)1998Mossén VerdaguerParc dels estudis, Vic (Osona, Barcelona)2000OnesPort de Barcelona (Barcelona)2002Homenatge a CavanillesJardí Botànic (València)2004

L'escultura Donant-li voltes fou donada pel Grup Porcelanosa a l'Ajuntament de València al 2018, durant el govern de Joan Ribó. El Cercle Berninià fou instal·lat al Palau de la Generalitat el 2019 durant la presidència de Ximo Puig, però el govern de PP i VOX va decidir retirar-lo l'any 2024.

Galeria Algunes vistes de la seva obra Lebenskraft (1979), situada davant de l'Ajuntament de Magúncia, a la plaça Jockel-Fuchs, des del 1982, i altres obres seves.

Referències

Enllaços externs Andreu Alfaro (Lloc web oficial) "Andreu Alfaro: el taller como laboratorio de experimentación", Descubrir el Arte, 12 de desembre del 2018, . [Consultat el 9-06-2019]. "Alfaro. Laboratori de formes escultòriques", Fundació Bancaixa, 2018-2019. [Consultat el 9-06-2019].