miniatura|Lliurament d'un certificat de beca durant una cerimònia celebrada el 2015 al Lahore College for Women University, a Lahore, al Panjab pakistanès. Els beneficiaris formaven part del programa de beques per mèrit i necessitat econòmica d'USAID i de la Higher Education Commission del Pakistan, destinat a facilitar l'accés a l'educació superior. Una beca és un ajut econòmic destinat a facilitar que una persona pugui cursar estudis, completar una formació o desenvolupar una activitat de recerca. Pot cobrir totalment o parcialment despeses com la matrícula, la manutenció, l'allotjament, el transport o altres costos associats als estudis. És una ajuda atorgada a un estudiant amb fons públics o privats per facilitar-li el pagament dels estudis o la manutenció.
Les beques poden ser concedides per administracions públiques, universitats, centres educatius, fundacions, empreses i altres organismes públics o privats. Els criteris d'adjudicació varien segons cada programa: poden tenir en compte la situació econòmica de la persona sol·licitant, el seu rendiment acadèmic, les característiques dels estudis, la mobilitat internacional o una combinació de diversos factors.
En la terminologia de política educativa, les beques i les subvencions als estudiants se solen diferenciar de les beques d'estudis, que comporten l'obligació de retornar els diners rebuts. Tanmateix, les formes concretes d'ajut varien entre sistemes educatius: una beca pot consistir en una transferència directa de diners, en l'exempció total o parcial del pagament de la matrícula o en una combinació de diferents components.
Història Els antecedents de les beques modernes es troben, entre altres formes de mecenatge educatiu, en les institucions universitàries de l'edat mitjana. Alguns dels primers colleges de la Universitat d'Oxford, creats al segle XIII, funcionaven com a comunitats sostingudes mitjançant donacions i patrimonis destinats a permetre l'estudi dels seus membres. El Balliol College, fundat al segle XIII, mantenia els seus primers estudiants mitjançant una assignació periòdica, mentre que el University College d'Oxford va incorporar posteriorment beques finançades per benefactors per facilitar l'accés als estudis a alumnes que no podien assumir-ne completament el cost.
Durant l'edat moderna, moltes d'aquestes ajudes continuaren depenent de fundacions, llegats i donacions particulars. Els criteris d'accés podien estar restringits per l'origen geogràfic, l'escola de procedència o fins i tot els vincles familiars amb el benefactor. En institucions com el Balliol College, durant els segles XVIII i XIX es produí una evolució cap a convocatòries més obertes i basades en el mèrit acadèmic, en substitució progressiva d'algunes d'aquestes restriccions.
Entre finals del segle XIX i començaments del XX aparegueren grans programes concebuts específicament per fomentar la mobilitat internacional dels estudiants. Les beques Rhodes, creades pel testament de Cecil Rhodes el 1902 i concedides per primera vegada a partir de 1903, permetien a estudiants de diversos territoris cursar estudis de postgrau a la Universitat d'Oxford i són considerades el programa internacional de beques de postgrau més antic que continua en funcionament.
Al llarg del segle XX les beques es consolidaren també com un instrument de cooperació educativa i intercanvi internacional. El Programa Fulbright, establert als Estats Units el 1946, institucionalitzà els intercanvis acadèmics finançats entre aquest país i altres estats, amb l'objectiu declarat de fomentar el coneixement mutu a través de l'educació. Paral·lelament, els sistemes públics d'ajuts als estudiants s'han convertit en un dels instruments habituals de finançament de l'educació superior, combinats segons cada país amb exempcions de matrícula, préstecs, ajuts de manutenció i altres mecanismes de suport.
Criteris de concessió La funció principal de les beques és reduir les barreres econòmiques que poden dificultar l'accés i la continuïtat en el sistema educatiu. En l'educació superior, formen part dels mecanismes de finançament dels estudiants juntament amb les subvencions públiques a les institucions, les exempcions de matrícula i els préstecs. L'OCDE assenyala que els sistemes de suport difereixen considerablement entre països en funció del cost de la matrícula, el nivell de finançament públic i els criteris d'accés als ajuts.
Els dos grans criteris de concessió són la necessitat econòmica i el mèrit. Les beques condicionades a la renda pretenen facilitar els estudis a les persones amb menys recursos, mentre que les de mèrit poden valorar l'expedient acadèmic o, segons el programa, altres capacitats o resultats. Ambdós criteris poden combinar-se. Segons les dades comparatives recollides per l'OCDE, les beques condicionades a la situació econòmica són presents en la majoria dels sistemes d'educació superior analitzats, però també són habituals les beques basades en el mèrit.
La concessió pot comportar el compliment d'uns requisits durant el període de gaudi. Aquests poden incloure mantenir la matrícula, seguir efectivament els estudis, superar un determinat nombre de crèdits o destinar l'ajut a la finalitat establerta. En alguns programes, l'incompliment d'aquestes obligacions pot comportar la pèrdua de la beca o el reintegrament total o parcial de les quantitats percebudes.
Tipus de beques No existeix una classificació universal i les diverses categories es poden superposar. Entre les modalitats més habituals hi ha:
Beques generals o d'estudis: contribueixen a sufragar les despeses ordinàries associades a l'educació, com la matrícula, la residència, el transport o la manutenció. Beques per necessitat econòmica: es concedeixen principalment d'acord amb la renda o el patrimoni de la persona sol·licitant o de la seva unitat familiar. Beques de mèrit: es basen totalment o parcialment en els resultats acadèmics o en altres mèrits establerts a la convocatòria. Beques de mobilitat: faciliten que els estudiants facin una part dels estudis en una altra universitat, territori o país. Els programes d'Erasmus+ en són un dels exemples més coneguts a Europa. Beques de recerca: contribueixen a la formació o al desenvolupament de projectes d'investigació, especialment en etapes de postgrau i en determinats programes de formació investigadora. Beques de col·laboració: permeten als estudiants participar en activitats acadèmiques o formatives vinculades a universitats, departaments o altres institucions. Les seves característiques depenen de cada convocatòria. Beques o exempcions de matrícula: redueixen o eliminen el cost que ha de pagar l'estudiant. En alguns sistemes, l'ajut no es lliura directament al beneficiari sinó que es compensa econòmicament la institució educativa.
Una beca pot ser total si cobreix la major part o la totalitat de les despeses previstes pel programa, o parcial si només n'assumeix una part. Aquesta distinció fa referència a l'abast del finançament i no al criteri utilitzat per seleccionar-ne els beneficiaris.
Política educativa miniatura|L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 de les Nacions Unides inclou una fita específica relativa a les beques.
Les beques són també un instrument de política educativa destinat a ampliar les oportunitats d'accés a l'educació. L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4 de les Nacions Unides, dedicat a l'educació de qualitat, inclou en la fita 4.b l'ampliació de les beques destinades a estudiants de països en desenvolupament per accedir a estudis superiors, formació professional i programes científics i tecnològics.
La relació entre les beques i l'equitat educativa depèn, però, del seu disseny i dels seus criteris de distribució. L'OCDE considera que les ajudes condicionades a la renda constitueixen una de les principals eines per reduir els costos que afronten els estudiants amb menys recursos, mentre que la combinació entre preus de matrícula, beques i préstecs varia notablement entre països. Les beques internacionals són també objecte de seguiment per part de la UNESCO, especialment pel que fa a la mobilitat dels estudiants de països de renda baixa i mitjana.
Als Països Catalans Als territoris dels Països Catalans els ajuts depenen de les administracions estatals, regionals o territorials competents i de les mateixes universitats i institucions educatives. En conseqüència, els mecanismes de finançament i els criteris de concessió varien notablement entre territoris.
A Catalunya, la Generalitat gestiona diferents programes universitaris, entre els quals hi ha la Beca General, les beques Equitat, que redueixen el cost de la matrícula en funció de la renda familiar, i ajuts específics de mobilitat internacional, col·laboració universitària i altres àmbits. A partir del curs 2026-2027, la Generalitat assumí també la gestió de les beques generals per als estudiants amb domicili familiar a Catalunya, després del traspàs d'aquesta competència des de l'administració de l'Estat.
Al País Valencià, els estudiants poden accedir a la beca general del sistema estatal i a programes propis de la Generalitat Valenciana. Entre aquests hi ha les beques d'exempció de taxes universitàries, adreçades als estudiants de grau i màster del Sistema Universitari Valencià que compleixen determinats requisits econòmics i acadèmics, i que poden cobrir els crèdits matriculats segons les condicions fixades en cada convocatòria.
A les Illes Balears, a més de les beques generals estatals, el Govern de les Illes Balears convoca ajuts propis relacionats especialment amb els condicionants derivats de la insularitat. Entre aquests hi ha ajuts de desplaçament per a estudiants que han de cursar estudis universitaris fora de l'illa de residència, així com programes de mobilitat, allotjament i suport a estudiants amb un rendiment acadèmic destacat.
A la Franja de Ponent, les beques educatives formen part dels sistemes estatal espanyol i de la comunitat autònoma d'Aragó, sense que hi hagi un règim específic per als municipis catalanoparlants. El Govern d'Aragó manté programes complementaris per a estudiants universitaris, entre els quals hi ha ajuts de mobilitat internacional, mobilitat entre campus i beques vinculades al rendiment acadèmic.
Andorra disposa d'un sistema propi d'ajuts públics a l'estudi. El Govern d'Andorra concedeix beques tant per a l'ensenyament escolar com per als estudis superiors, inclosos els cursats al Principat, a l'estranger o a distància. En l'ensenyament superior, els ajuts poden contribuir a les despeses de matrícula, material acadèmic, desplaçament, residència i manutenció. El Principat també concedeix el Premi Nacional a l'Estudi, que distingeix els millors expedients dels diferents sistemes educatius presents al país i comporta una dotació econòmica i, si el guardonat continua estudiant, el pagament de determinades despeses de matrícula.
A la Catalunya del Nord, integrada administrativament a França, els estudiants accedeixen al sistema francès de beques i ajuts a l'educació superior. Aquest inclou principalment les bourses sur critères sociaux, concedides segons els recursos familiars i altres circumstàncies personals, així com ajuts al mèrit, a la mobilitat i per a estudiants amb dificultats econòmiques.
A l'Alguer, els estudiants s'integren en el sistema universitari de Sardenya i de l'Estat italià. L'Universitat de Sàsser manté a la ciutat el seu Departament d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme, i els seus estudiants poden participar en les convocatòries de l'Ente Regionale per il Diritto allo Studio Universitario (ERSU) de Sàsser. Aquest organisme concedeix beques segons criteris econòmics i de mèrit que poden incloure una aportació monetària i serveis com l'allotjament i la manutenció.
Referències
Enllaços externs
Beques i preus universitaris, Canal Universitats de la Generalitat de Catalunya. Becas y ayudas para estudiantes, Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports.