El complement directe (CD), també anomenat «objecte directe», «implement» o «acusatiu», és una de les funcions de la sintaxi tradicional.
Depèn d'un verb transitiu i completa la informació que aquest aporta:
Ja conec la nova professora.
He vist una llebre.
Es correspon amb el subjecte pacient de les oracions en veu passiva:
veu activa: la ràdio ha difós la notícia - veu passiva: la notícia ha estat difosa per la ràdio
El complement directe amb a en català En català el complement directe no porta preposició, tret d'aquests casos:
Obligatòriament: Davant del segon terme d'un CD recíproc Se saludaren l'un a l'altre. Quan el CD és un pronom personal tònic (altrament dit fort) T'estime a tu. Quan hi ha dislocació del CD al començament o al final de l'oració (en aquest cas ha de ser reprès per un pronom a la seua posició normal) Al Joan, no l'he vist.
Opcionalment: Davant els indefinits tothom, tots, ningú, el relatiu el qual (i variants) i el relatiu o interrogatiu qui, per evitar possibles ambigüitats Ha vist tothom. (subj. o CD) ≠ Ha vist a tothom. (CD) En altres casos d'ambigüitat T'estime com en Joan. ≠ T'estime com a en Joan.
Pronominalització del complement directe Es pot substituir per diversos pronoms febles o clítics:Font: Joan Campos Aucejo, D'ací i d'allà: curs de valencià (grau superior), p. 126.
Si el CD és de 1a o 2a persona serà substituït pels pronoms em o et, en singular, o ens o us, en plural, en la variant que corresponga. Ton pare no ens va veure.
Si el CD és de 3a persona, poden donar-se els casos següents:
CD determinat per un article determinat, un possessiu o un demostratiu: el, els, la, les. He agafat els dispositius. = Els he agafat. Ja vaig veure aquella sèrie. = Ja la vaig veure
CD indeterminat: en. He comprat llibres de poesia. = Nhe comprat. No hi ha farina? = No n'''hi ha?
CD quantificat o qualificat per un numeral, indefinit, adverbi o adjectiu, el qual no queda substituït amb el pronom i, doncs, cal esmentar-lo (subratllat): en. He dut tres bosses de llepolies. = Nhe dut . Porta molts braçalets. = En porta
CD substantiu + adjectiu (en funció de predicatiu): en substitueix el nom i apareix la preposició de davant l'adjectiu. Miquel venia llibres antics. = Miquel en venia d'antics.
CD clàusula subordinada substantiva o pronom açò, això o allò: ho. Ja sap què s'ha decidit a la reunió. = Ja ho sap. No li digues això. = No li ho digues.
CD recíproc o reflexiu: es. Joan mirà Pere i Pere mirà Joan. = Joan i Pere es miraren. La Mercè es venta
Referències
Bibliografia Joan Rafael Ramos, Introducció a la sintaxi, València, Tàndem, 1998. Maria Josep Cuenca, Sintaxi catalana'', Barcelona, UOC, 2005.
Categoria:Funcions sintàctiques