La Cort General de Catalunya o Cort General del Principat de Catalunya, coneguda a la historiografia com a Corts Catalanes, fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al , les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval. La Cort General prové de l'evolució institucional de la Cort Comtal dels comtes de Barcelona (Cort Reial des de la unió dinàstica amb el regne d'Aragó) i recullen la tradició de les assemblees de Pau i Treva de Déu iniciades el 1027. Aquesta cort general és el primer parlament europeu en que el rei necessita l'aprovació i que dicta unes constitucions amb un rang superior al dels edictes reials i que obliguen per tant al propi rei.

Quan era convocada simultàniament amb la Cort General del Regne d'Aragó i la del Regne de València conformaven conjuntament les Corts Generals de la Corona d'Aragó, tot i que treballaven com a corts separades i generaven, cadascuna, legislació i decisions únicament pels seus propis reialmes.

Composició Les componien el rei com a comte de Barcelona i els anomenats tres braços de corts, representant a cadascun dels tres estaments: L'eclesiàstic, encapçalat per l'Arquebisbe de Tarragona, el militar o noble, liderat pel Duc de Cardona, i el reial o de les viles, presidit pel Conseller en cap de Barcelona; els membres d'aquest últim eren anomenats síndics. El rei convocava i obria la Cort amb un discurs o «proposició reial».Coll i Alentorn, Miquel: Història, Volum 2 La legislació es promulgava basant-se en l'acord entre el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per separat o conjuntament. després de la celebració del soli reial de clausura.

Lleis: les constitucions generals de Catalunya Les legislacions que es promulgaven basant-se en l'acord entre el rei i els braços (dret paccionat) s'anomenaven «constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que agrupava les constitucions, els capítols de cort i els actes de cort: Constitució: llei proposada pel rei, i que necessitava l'aprovació dels braços de corts. Capítol de cort: llei proposada pels braços, i que necessitava l'aprovació del rei. Acte de cort: un acte pactat, o dut a terme, amb l'aprovació dels braços.

Finalitzada la cort general, els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i eren publicades i editades.

Història miniatura|Constitucions de Catalunya de 1585

Antecedents: les assemblees de Pau i Treva de Déu

Els antecedents de la Cort General de Catalunya cal situar-los en la Cort Comtal de Barcelona (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. L'any 1192 el braç popular participà per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva. Amb la unió dinàstica del Comtat de Barcelona amb el Regne d'Aragó (1137) la Cort Comtal passà a anomenar-se Cort Reial.

Assemblees i corts de Jaume I El 1214 se celebrà una Cort General convocada pel legat pontifici, el cardenal Pere de Benevent, al castell de la Suda de Lleida, que responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere el Catòlic a la batalla de Muret (1213). L'infant Jaume I, de 6 anys, hi feu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les viles. Durant el regnat de Jaume I (1218-1276) es reunien assemblees convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època, però encara sense caràcter legislatiu reconegut més enllà del que atorgava el costum.

Corts Generals de la Corona d'Aragó Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren corts conjuntes de les corts del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat. El Regne de Mallorca no disposava de cort general i enviava els seus representants a la Cort del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats situades a la frontera d'ambdós territoris.

Institucionalització de la Cort General. Pere el Gran Fou durant el regnat de Pere el Gran (1276-1285) que la Cort General de Catalunya fou institucionalitzada legalment. La primera cort general regulada fou la que se celebrà a Barcelona l'any 1283. En aquesta cort el rei s'obligava a celebrar General Cort anualment, amb participació representativa, per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establí que:

Tot i això, el període anual de convocatòria no s'arribà a complir del tot, així que més tard s'aprovà que la reunió de les corts es realitzés triennalment.

Diputació del General

En la Cort de Montsó (1289), és designada una diputació permanent per recaptar el "servei" o tribut que els braços concedien al rei a petició seva; aquesta diputació permanent esdevindria el 1359 la Diputació del General, el reglament de la qual fou utilitzat per crear el 1418 la Generalitat Valenciana. La Cort General de 1358-1359, celebrada a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera durant el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), estigué condicionada per la Guerra contra Castella. Les grans despeses per la corona van motivar que la Cort designés dotze diputats amb atribucions ja executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat simbòlica del diputat eclesiàstic de més alt rang; el considerat com primer president de la Generalitat fou Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359).

Cort de 1480. La Constitució de l'Observança En aquesta Cort, la primera de Ferran II el Catòlic, es van resoldre moltes qüestions que restaven pendents degut a la Guerra Civil Catalana (1462–1472): el paper de la Diputació del General, el pactisme i la devolució de les propietats. Aquests dos darrers punts es van materialitzar en el reconeixement d'una derrota compartida per ambdues parts, més centrada en la recerca de la reconstrucció del país que en la repressió dels vençuts. En aquesta Cort es va aprovar el capítol Poc valdría, anomenat posteriorment "Constitució de l'Observança", en el qual es recull l'obligació del rei de complir i respectar les constitucions de Catalunya. El capítol va encarregar a la Diputació del General el seguiment del seu compliment, tant per part del rei com dels seus oficials, i l'autoritzà a revocar qualsevol ordre contraria a l'ordenament jurídic català. Es considera una peça clau del pactisme català.

Enfrontament amb l'absolutisme L'any 1519, la Cort General es reuní a Barcelona per reconèixer el primer monarca conjunt de les corones d'Aragó i de Castella, Carles I, i per discutir i aprovar el donatiu a la Cort Reial. Va ser durant la seva estança a Barcelona que Carles se n'assabentà de la seva elecció com a emperador del Sacre Imperi amb el nom de Carles V.

Durant el període dels Àustries, les corts generals foren cada vegada menys cops convocades, ja que eren un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent més protagonisme i força. Per tal de suplir la manca de representativitat i davant de la necessitat de consell en situacions crítiques, la Diputació del General convocava els representants de les corts que en aquell moment fossin a Barcelona en l'anomenada Junta de Braços la qual, a diferència de la Cort General, mancava de capacitat legislativa.

La Cort de 1626 i 1632, realitzada durant el regnat de Felip III (IV de Castella) fou turbulenta a causa de l'oposició dels braços al projecte d'Unió d'Armes del Comte-duc d'Olivares, i quedaren fins i tot interrompudes, finalitzant en la següent convocatòria, l'any 1632. Aquest fou un dels factors que afavorí, pocs anys després, la Guerra dels Segadors (1640-1659).

Abolició miniatura|Convocatòria de la cort general de 1705 La darrera cort general fou celebrada per Carles III l'Arxiduc a Barcelona el 1705-1706. Durant aquesta el Principat va modernitzar la legislació i el sistema institucional de manera considerable, tornant a estatuir les decisions preses en la Cort de 1701-1702 presidida per Felip IV tot millorant-les, realitzant, segons l'historiador Joaquim Albareda, un avenç en l'establiment de drets individuals, civils i polítics, amb mesures com el secret de correspondència o la inviolabilitat dels càrrecs de la Diputació.

Finalitzada la Guerra de Successió, amb la promulgació dels decrets de Nova Planta, més que abolir-se de iure, es va escapçar i anul·lar la seva eficàcia:

A partir d'aleshores els síndics (anomenats procuradors a Castella) van ser convocats a les Corts de Castella, un òrgan consultiu al qual el rei concedia privilegis o furs, i que, a diferència de les suprimides corts a la Corona d'Aragó, no eren un òrgan normatiu. Posteriorment s'ha apel·lat repetidament als drets històrics per recuperar les institucions.

Referències

Bibliografia

Vegeu també Llista de corts generals de Catalunya Llista de comtes de Barcelona Constitucions de Catalunya Consell de Cent Principat de Catalunya Corts Generals del Regne d'Aragó Corts Generals del Regne de València Corts Generals de la Corona d'Aragó Parlament de Catalunya

*