Pel que fa a la capital de l'estat, vegeu al-Kuwait.
Kuwait () és un estat de l'Àsia situat al fons del Golf Pèrsic. Per terra, fa frontera amb l'Iraq al nord, i l'Aràbia Saudita al sud. El subsol és ric en petroli, i el país és membre de l'OPEP. Políticament es tractava d'un emirat semihereditari que, si bé disposava d'una constitució i un parlament, aquest només era escollit tradicionalment per un 15% de la població (excloent-ne, entre d'altres, totes les dones i els soldats). La situació ha estat modificada el 2005, perquè s'ha permès el vot de les dones.
Organització politicoadministrativa miniatura|Mapa de Kuwait. Kuwait està dividida en 6 províncies (en àrab: muhafadhat, en singular muhàfadha). El govern kuwaitià prefereix el nom de governacions al de províncies.
Ciutat de Kuwait (Al-'Asimah) Ahmadi (Al-Ahmadi) Farwaniya (Al-Farwaniya) Hawalli (Ħawallī) Mubàrak el Gran (Mubarak al-Kabir) Yahra (Al-Jahra)
Les majors ciutats són la capital (ciutat de Kuwait) i Yahra (a uns 30 minuts amb cotxe al nord-oest de la capital). Les principals àrees residencials i administratives són Salmiya i Hawalli. La principal àrea industrial és Shuwaikh, que es troba dins de la província d'Al Asimah.
Geografia miniatura|Kuwait des de l'espai. Kuwait consisteix principalment en deserts, amb petites diferències d'altitud. És l'únic país del món sense llacs o reserves d'aigua naturals.
Posseeix nou illes, sent la major Bubiyan, que està unida al continent per un pont de formigó. Després de l'alliberament, el 1991, l'illa es va convertir en una base militar i actualment no es permet l'entrada de civils. Les illes són Auhah, Bubiyan, Failaka, Kubbar, Miskan, Qaruh, Umm al Maradim, Umm an Namil i Warbah.
Clima El clima és continental variable. Els estius (d'abril a octubre) són extremadament calents i secs, amb temperatures superiors als 51 °C a la ciutat de Kuwait. Els hiverns (de novembre a febrer) són frescos, amb precipitacions escasses i temperatures per sota dels 21 °C. La primavera és fresca i agradable.
Ecologia Dins el bioma de desert que ocupa tot el territori de Kuwait, WWF distingeix dos ecoregions: el desert i muntanya xeròfila d'Aràbia i del Sinaí a l'extrem oest, i el desert i semidesert del Golf Pèrsic a tota la resta del país.
Economia miniatura|La ciutat de Kuwait és un dels centres financers i de negoci més actius de l'Orient Mitjà. Kuwait és una economia petita, rica i relativament oberta, amb reserves de petroli segures de 94 mil milions de barrils (15 km³) - 10% de les reserves mundials. El petroli representa gairebé la meitat del PIB, el 90% de les exportacions i el 75% dels ingressos del govern. No obstant això, el 1990 el país va guanyar més diners de les inversions estrangeres que de l'exportació de petroli.
Les despeses generades per la Guerra del Golf i la reconstrucció de la postguerra van ser una càrrega econòmica important per al país. No obstant això, cap a mitjans dels anys 1990 Kuwait havia recuperat la seva prosperitat.
Els preus del petroli han produït un superàvit d'1,7 milers de milions de € (2 mil milions de $) per a l'any fiscal 99/00. L'any fiscal 00/01 només va tenir 9 mesos per una modificació en l'any fiscal. El pressupost per a l'any fiscal 01/02 preveia majors despeses en salaris, construcció i altres categories. El PNB el 2003 era de 4,6 milers de milions de € (41.7 milers de milions de $), amb un PNB per capita de 14.166 € (17.420 $).
la Kuwait Petroleum Corporation (KPC) és la companyia nacional encarregada de tot el concernent amb la producció de cru, gas i productes refinats.
La força laboral és d'1.073.115 persones, de les quals només una quarta part són ciutadans kuwaitians.
El clima limita el desenvolupament de l'agricultura. Com a conseqüència, amb l'excepció del peix, depèn completament de les importacions per al menjar. El 75% de l'aigua ha de ser destil·lada o importada.
El Banc Central de Kuwait a la capital, emet el dinar kuwaitià, la moneda local. El dinar té una equivalència de 1.00000 KWD per 2.60678 EUR i 3.58616 USD, el que la converteix en la moneda de curs més alta del món.
Demografia Al voltant del 80% de la població kuwaitiana és àrab, els kuwaitians àrabs inclouen un gran nombre d'egipcis i també a àrabs sense Estat anomenats Bidó (paraula àrab que significa diferent de beduí). Molts àrabs dels estats contigus van emigrar a Kuwait a partir de la prosperitat que el petroli va portar al país a la dècada de 1940. No obstant això, després de l'ocupació iraquiana el govern va haver de fer grans esforços per reduir el nombre de població expatriada. Altres grans grups d'immigrants inclouen a indis, bengalís, pakistanesos i filipins. Kuwait va tenir anteriorment una gran població palestina. La major part d'aquests van ser forçats a sortir del país després del suport del líder de l'OAP, Iàsser Arafat, a l'Iraq durant l'ocupació de Kuwait per part del règim de Saddam Hussein.
La llengua oficial és l'àrab encara que l'anglès és generalment entès. Alguns immigrants també parlen les seves pròpies llengües locals. Prop del 85% de la població de Kuwait és musulmana. D'entre els musulmans kuwaitians s'estima que entre el 70% i el 75% dels mateixos són sunnites i que al voltant del 25% a 30% són xiïtes. Una gran part del xiisme kuwaitià es deu a la proximitat de Kuwait amb l'Iran i l'Iraq. Molt pocs kuwaitians són cristians.
El grau d'alfabetització de Kuwait és el més elevat d'entre els països àrabs. Això es deu a l'amplíssim suport governamental al sistema educatiu. L'escola pública, incloent-hi la Universitat de Kuwait, és gratuïta però els estudiants estrangers tenen restringit el seu accés a aquestes. El govern envia a estudiants qualificats a l'estranger per aconseguir títols que no s'imparteixen a la Universitat de Kuwait, exemple d'això són els aproximadament 1.000 kuwaitians que estudien als Estats Units.
Població: 2.335.648 (juliol de 2005)
Història
La història de Kuwait va començar al . El 1756 es va lliurar el govern de Kuwait a la dinastia Al Sabah, que des del 1716 habitaven el lloc, encara que romandria sota sobirania otomana. Quan els otomans van tractar al d'enfortir la seva sobirania, Kuwait va buscar la protecció de l'Imperi Britànic i es va deslligar de l'Imperi Otomà. Des del 1919 es van produir moltes incursions dels wahhabites saudites contra Kuwait. El 1940 l'Aràbia Saudita va reconèixer per primera vegada a Kuwait. El 1939 el xeic Ahmad Al Jaber Al Sabah (1921-1950) va emprar per primera vegada el títol d'emir.
A partir del 1938 es van descobrir grans pous petrolífers, i després de la Segona Guerra Mundial va passar a ser un dels majors productors de petroli del Golf Pèrsic. Amb els grans beneficis obtinguts es va finançar la modernització del país i es va establir un estat de benestar social. El 1960 es va associar al costat de l'Iran, l'Iraq, l'Aràbia Saudita i Veneçuela per formar l'OPEP. El 1961, sota el comandament del xeic Al Salim Al Sabbah (1950-1965) Kuwait es va independitzar.
Encara que l'Iraq va reconèixer la seva independència el 1963, en els anys següents Kuwait va ser objecte de reivindicacions territorials per la seva part. El 1973 l'Iraq es va annexionar àrees frontereres que els britànics havien lliurat el 1915 a Kuwait. El 1981 Kuwait va ser un dels països fundadors del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf Pèrsic. Durant la Primera Guerra del Golf entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988), Kuwait va assistir financerament a l'Iraq. No obstant això, des del 1987 es van intensificar les tensions entre els dos països.
Història precolonial A l'illa de Faylaka s'han trobar restes de poblament de vers el 1500 aC. El rei sassànida Sapor I va fer construir una rasa entre Hit (a l'Eufrates) i la costa nord de la badia de Kuwait, per protegir la zona del Sawad dels atacs àrabs. A la rodalia de la moderna al-Kuwait un exèrcit àrab manat per Khalid ibn al-Walid va derrotar els perses el 633.
Poca cosa més es coneix de la història local abans del quan van pujar al poder els Al Sabah vers 1752. Els àrabs de la tribu Utub (suposadament part de la confederació dels Anaza) van emigrar a la zona al final del . La tradició local diu que els tres clans dirigents d'aquestos emigrants, els Al Sabah, els Al Khalifa i els Al Djalahima havien estat expulsats pels otomans dels seus establiments prop d'Umm Kasr, en revenja als seus actes de pirateria. Al segle següent els Al Sabah van agafar localment una posició hegemònica i els Al Khalifa van marxar de la regió (vers 1766) i van emigrar a Zubara a Qatar, fins que finalment es van imposar a Bahrein. El Al Djalahima van abandonar Kuwait pocs anys després dels Al Khalifa i es van establir també a Qatar.
El 1758 va visitar Kuwait el francès E. Ives, que esmenta la població de Grane, però no dona el nom del xeic. Niebuhr diu que la vila tenia una població d'unes deu mil persones a l'hivern i de tres mil a l'estiu, i que al port hi havia 800 vaixells; els habitants es dedicaven a la recollida de perles i a la pesca. El 1776 el xa Karim Khan Zand va ocupar Bàssora durant tres anys, i durant aquestos el port de Kuwait va substituir a Bàssora com a port per la Companyia Britànica de les Índies Orientals i allí arribaren les caravanes que venien d'Alep per anar al Golf. El 1770 Capper (que no la va visitar) l'esmenta com Graine i diu que el xeic local era amic dels britànics. El 1793 la Companyia Britànica de les Índies Orientals i l'Imperi Otomà van tenir un conflicte i la primera va tornar a utilitzar el port de Kuwait i l'agència de Bàssora fou tancada, però el 1795 es va restablir. En aquestos anys el territori fou exposat a incursions wahhabites.
L'eclipsi dels wahhabites després de la conquesta del Nedjd i al-Hasa per Muhàmmad Alí Paixà va eliminar temporalment l'amenaça per Kuwait. El 1831 Stocqueler estimava la població en quatre mil habitants. El 1836 un oficial britànic de visita a Kuwait i va trobar oficials egipcis. Per por que el port fos utilitzat pels egipcis els britànics van fer prospeccions a l'illa Faylaka amb la perspectiva de ser utilitzada com a base naval (1839) però fou descartada. També es va fer una prospecció al port de Kuwait el 1840 però la retirada egípcia va fer disminuir l'interès britànic. Les treves imposades en altres llocs no fou introduït a Kuwait, ja que aquest territori no estava implicat en cap cas greu de pirateria i el comerç d'esclaus era legal a l'Imperi Otomà.
Des de meitat del segle hi havia un projecte de línia fèrria de la Mediterrània al Golf, però amb l'obertura del Canal de Suez en 1869 aquest projecte fou més tard abandonat. El 1862-1863 Palgrave diu que el lloc era pròsper i ben governat, i el comerç actiu i diu que era el port natural del comerç del Djebel Shammar. Guarmani el 1864 diu que nombrosos cavalls eren exportats cap a l'Índia, via Kuwait. Abd Allāh II va aproximar-se a l'Imperi Otomà però no va posar el territori sota la seva sobirania, i el port de Kuwait va servir de base pels vaixells (generalment kuwaitians) que van transportar tropes otomanes cap a al-Ahsa.