miniatura|Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril de Mataró a l'estació terme de Barcelona La Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró fundada el 6 de juny de 1845 construí el primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró. El 1860 es fusionà amb la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Granollers amb l'objectiu d'arribar a Girona.
Antecedents miniatura|El 1948 per celebrar el centenari del primer ferrocarril peninsular es construí una rèplica de "la Mataró" la primera locomotora que circulà. S'exposa al museu del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú Els orígens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la primera meitat del . El primer ferrocarril a construir-se a Espanya fou entre entre Güines i L'Havana a Cuba el 1837, aleshores colònia espanyola. Allà era on Miquel Biada, un mataroní que havia fet «les Amèriques» amb èxit i fou un dels convidats a la inauguració. Veient els avantatges d'aquest nou mitjà de transport es proposà connectar Mataró, la seva vila natal, amb Barcelona.
Fundació de la companyia Quan Biada va tornar a Catalunya el seu projecte no va ser rebut amb gaire interès i es va veure obligat a recórrer a l'estranger per obtenir el finançament necessari. A Londres es reuní amb un comerciant amic seu, Josep Maria Roca. Roca li encantà el projecte i va fer servir els seus contactes per trobar el finançament. El 1843 quan ja tenien el projecte encarrilat demanaren la concessió del ferrocarril al govern, la qual els fou concedida el 13 d'agost de 1843.
Després que Biada hagués de lluitar molt i superar moltes desconfiances, es constituí la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró el dia 6 de juny de 1845 davant notari a Barcelona. El primer president va ser el navilier i empresari Ramon Maresch i Ros (1791-1854) que va romandre en el càrrec de 1844 fins a 1847. Finalment el primer ferrocarril de la península Ibèrica fou inaugurat el 28 d'octubre de 1848 sota una gran expectació. Lamentablement Biada no va poder veure complert el seu somni, ja que morí uns mesos abans.
La prolongació de la línia cap a Arenys de mar va ser subjecte de llargues discussions i moltes protestes contra el trajecte per la platja, que va tallar tota una sèrie de municipis de la connexió amb el mar.
Referències
Vegeu també Història del ferrocarril a Catalunya Miquel Biada i Bunyol
Categoria:Companyies de tren catalanes