miniatura|Exemplar femella miniatura|Donzella envoltada de l'alga Padina pavonica. La guiula o donzella (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids.The Taxonomicon
També s'anomena juliola, julivia, senyora o senyoreta. Joan Coromines recull les diferents maneres d'anomenar aquest peix al seu Diccionari Etimològic i complementari de la llengua catalana. Així juliola és el nom que s'utilitza per tota la Costa Brava Sud i continua encara pel Maresme pels pobles entorn de Sant Pol de Mar. A Barcelona en diuen senyoretes. Segons Coromines, el 1958 a Colera en deien virols o guiula. I a València i a Xixona, joliola.
Morfologia Els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles).Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p. Cos allargat, fusiforme, comprimit lateralment i no gaire gros. Nombre de vèrtebres: 25-26. Recobert d'escates molt petites i que fan que la seua pell sigui escorredissa. El cap és allargat, sense escates i no tan comprimit com el cos. La boca i els ulls són petits. Els llavis són molsuts. Les dents són canines. Té els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals i molt vistoses. Sobre l'opercle, una petita taca blava. Té una aleta dorsal amb els dos primers radis espinosos més llargs que la resta (bastant desenvolupats en els mascles). Les pectorals (molt mòbils) i les pèlviques són curtes. La caudal és arrodonida. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color verd i blau amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. Les femelles són de color marró amb tons taronges no molt vistosos. Quan canvia de sexe, presenta una coloració intermèdia. Tot i així, la seua coloració canvia també segons l'edat, l'època de l'any i la fondària en què viu.FishBase Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p. Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. . Pàg. 100-101.
Reproducció És sexualment madur quan arriba a 1 any de vida i hermafrodita proterogínic (les femelles passen a mascles, però no ho fan totes: això depèn de la proporció de sexes de la població). En general, entre l'abril i el juliol és quan es reprodueix (entre el maig i l'agost a la mar Catalana). Durant aquest període el mascle dominant neda amb l'aleta dorsal aixecada i és molt territorial. Els ous són pelàgics.Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, Estats Units. Vol. 2.Bruslé, S., 1987. Sex-inversion of the hermaphroditic, protogynous teleost Coris julis L. (Labridae). J. Fish Biol. 30(5):605-616.Sadovy, Y. i D.Y. Shapiro, 1987. Criteria for the diagnosis of hermaphroditism in fishes. Copeia 1987(1):136-156.
Alimentació És molt voraç i menja gastròpodes, equinoderms (eriçons de mar i estrelles de mar), gambes, cucs, isòpodes i amfípodes, els quals tritura amb les dents.
Depredadors A les illes Açores és depredat pel serrà mascle (Serranus atricauda),Morato, T., R.S. Santos i J.P. Andrade, 2000. Feeding habits, seasonal and ontogenetic diet shift of blacktail comber, Serranus atricauda (Pisces: Serranidae), from the Azores, north-eastern Atlantic. Fish. Res. 49(1):51-59. la mòllera roquera (Phycis phycis) i el capsempe (Synodus saurus).Soares, M.S.C., L. Sousa i J.P. Barreiros, 2003. Feeding habits of the lizardfish Synodus saurus (Linnaeus, 1758) (Actinopterygii: Synodontidae) from the Azores. Aqua, J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(1):29-38.FishBase
Hàbitat Apareix en zones rocalloses amb algues i a praderies de Posidonia, a temperatures compreses entre els 18 i els 22 °C i fins als 120 m de fondària,Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició. tot i que és més freqüent de veure-la fins als 60.Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
Distribució geogràfica Es troba des de Suècia i Noruega fins al Gabon, incloent-hi les illes Açores,Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p. MadeiraWirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26. i Cap Verd.Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p. També a la Mediterrània, incloent-hi els Països Catalans.
Costums Forma grups petits dominats per un mascle, però també n'hi ha exemplars que duen una vida solitària. A l'hivern es troba a majors fondàries que a l'estiu. De dia presenta una gran activitat, mentre que de nit reposa al fons o pot enterrar-se a la sorra. Quan se sent amenaçat, s'enterra a la sorra. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier, 2000. Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Ciutat de Mallorca. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Planes 199-200.
Pesca És una de les espècies més capturades amb el volantí i, rares vegades, amb l'arrossegament. També és pescada amb soltes, tresmalls i canya.
Observacions Pot arribar a viure set anys.
Referències
julis