El Santuari de Misericòrdia és una obra del municipi de Reus (Baix Camp) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada a la sortida de la ciutat, al començar la carretera de Cambrils a la Partida de les Forques Velles. Al Santuari hi porta un llarg passeig amb arbres, el Passeig de Misericòrdia, al final del qual hi ha l'edifici, i el vial es bifurca en dues direccions principals: a la dreta, l'avinguda dels Països Catalans; i a l'esquerra l'avinguda de Sant Bernat Calvó. Les dues avingudes formen part del cinturó de la ciutat, mentre la carretera a Cambrils queda al davant, al costat esquerre del Santuari. Els reusencs el coneixen com l'ermita de Misericòrdia
Descripció miniatura|esquerra|Imatge de la Mare de Déu amb la pastoreta, els àngels i els tres sants, Pròsper, Vicenç i Victorià. Ceràmica al Museu del Cau Ferrat És un edifici d'una nau, i tres trams, amb tres capelles a cada costat, comunicades, des del 1871, per petits pòrtics. Mesura 31,04 m de longitud per 13,53 m d'amplada i 11 m d'alçada. És d'estil renaixentista i l'interior està adornat amb pintures al fresc, obra de Josep Franquet, Joaquim Juncosa i Joan Juncosa. La planta és de creu llatina amb un absis quadrat i un cambril. Hi ha uns pilars cruciformes que són el punt de partida de les voltes de mig punt amb lluneta de la nau central. El cor és als peus, al primer tram, sostingut per una volta de mig punt. En el centre del creuer s'aixeca una cúpula semiesfèrica amb petxines, coronada per una lluerna. En el presbiteri hi ha l'altar major, una reconstrucció feta al de l'antic altar barroc del 1681-83. i a l'extrem del braç dret del creuer hi ha l'altar de Santa Marina. L'accés a l'església és a l'extrem de la nau major i al braç esquerre del creuer. Hi ha obertures rectangulars i un ull de bou a la façana principal. L'edifici és arrebossat, enguixat i pintat. La coberta és de teula àrab.
Façanes La façana principal, inacabada, és de forma rectangular amb un ample sòcol a la part baixa. La porta és d'arc carpanell i està protegida per un pòrtic amb columnes renaixentistes ornades. Presenta unes obertures rectangulars i un ull de bou i està rematada per un frontó triangular amb rellotge i espadanya.
La façana sud, d'uns 40 m de llargada, té un cos central de planta baixa i dues plantes, format per l'obertura de la porta, amb reixa i vidre blindat, un balcó corregut, dues obertures rectangulars amb persianes de llibret i un frontó tallat amb petites finestres. A la dreta i a l'esquerra es repeteix una composició d'obertures, algunes cegues, i amb una ornamentació esgrafiada als marcs i als frontons. La façana és estucada de color terra i la fusteria és de fusta.
Just al costat del santuari hi ha la Capella de l'Aparició, que indica, segons la llegenda, el lloc exacte de l'aparició de la Mare de Déu.
Història La sessió del Consell del 26 de desembre de 1592, va acordar la construcció de l'ermita, que commemorava l'aparició de la Verge a la pastora Isabel Besora. El primer edifici va ser dirigit pel mestre d'obres Damià Pallarès, que també va fer l'acabament del cor alt de l'església de sant Pere i el convent de carmelites descalços, després hospital de sant Joan. L'any 1602 es va traslladar al Santuari de Misericòrdia, en una solemne professó la imatge de la Mare de Déu dels Set Goigs, una imatge del que es venerava a la Capella de Betlem al carrer de Monterols, construïda amb una deixa de l'espaser Miquel Vidal, cap al nou edifici situat al lloc on suposadament la Mare de Déu s'havia aparegut a la pastoreta. Aquesta imatge es va anomenar després «de la Mare de Déu de Misericòrdia». Amb la imatge de la Verge dels Set Goigs es va portar a l'ermita el retaule de la Nativitat, del pintor Jaume Segarra que també es trobava a la Capella de Betlem. L'any 1652 es va decidir d'engrandir l'ermita, una obra que es va acabar el 1683. La construcció del cambril es va finalitzar l'any 1771. L'any 1812 les tropes napoleòniques la van saquejar i van cremar les relíquies de sant Pròsper, sant Vicenç i sant Victorià, portades des de les catacumbes romanes per la família Bofarull, molt venerades pels reusencs i que fins aquell moment havien acompanyat les imatges gràfiques de l'aparició. A partir de la destrucció de les relíquies, desapareixen de les representacions.
L'any 1867 es va inaugurar un rellotge situat a la façana principal. El 1878 es va pavimentar l'ermita amb marbre blanc i negre, i el 1889 el presbiteri, amb mosaic valencià. Del projecte de la façana, de Pere Caselles, només se'n va fer el pòrtic, amb columnes renaixentistes. El 1915 van començar les obres de reforma de la façana principal, que es van interrompre l'any 1936. Durant la Guerra Civil el santuari va quedar molt malmès, va ser incendiat i va desaparèixer la imatge de la Mare de Déu. El juliol de 1939 s'hi va celebrar un acte de desgreuge i reparació, amb motiu de la col·locació de la primera pedra de la nova capella de l'Aparició. La reconstrucció de l'ermita es va acabar l'any 1954. A partir de l'agost de 1986 l'arquitecte Joan Bassegoda va realitzà un projecte per a substituir i acabar allò que havia fet Pere Caselles. miniatura|Croquis d'Antoni Gaudí per la façana de l'ermita de Misericòrdia El gener de 1984 va començar la restauració de la façana lateral sud, segons el projecte de Joan Bassegoda, que es va acabar a l'abril del mateix any. L'any 1986 es van instal·lar els vidres de seguretat a la porta. Totes les reformes fetes en el decurs dels anys, falsegen l'estil del renaixement de l'edifici original.
La Verge només surt del Santuari una vegada cada 25 anys, i els reusencs li fan tota classe de regals i donacions. És costum entre una part de la gent de Reus de casar-se no pas a la seva parròquia sinó en aquest Santuari. miniatura|esquerra|Santuari de Misericòrdia des l'Avinguda de Sant Bernat Calbó, amb la Capella de l'Aparició.
Cada any, se celebren les Festes de Misericòrdia que són la segona Festa Major de Reus (també se'n diu Festa Major petita) a l'entorn del 25 de setembre, data en la qual al es documenta l'aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia a Isabel Besora l'any 1592.
El 1981 el Centre d'Amics de Reus va atorgar a la Mare de Déu el guardó El més Amic de Reus.
Referències
Enllaços externs
Santuari de Misericòrdia. Ajuntament de Reus
Misericordia Misericordia Misericordia Categoria:Patrimoni monumental de Reus