Narva (en alemany Narwa i en rus Нарва) és la tercera ciutat més gran d'Estònia, amb una població que arriba als 67.497 habitants (2007) i amb una superfície de 84,54 km².
La ciutat fou destruïda durant la II Guerra Mundial, i repoblada posteriorment amb russos per les autoritats soviètiques, i per aquesta raó actualment la població de Narva és majoritàriament d'origen rus (96%). La població de Narva, un 65% d'ètnia estonia a partir del cens de 1934, va esdevenir aclaparadorament no estoniana a la segona meitat del segle XX. Segons dades més recents, el 46,7% dels habitants de la ciutat són ciutadans d'Estònia, el 36,3% són ciutadans de la Federació Russa, mentre que el 15,3% tenen la ciutadania indefinida.
Un dels edificis municipals històrics destacats és el seu ajuntament.
Geografia Narva es troba a l'extrem oriental d'Estònia, 200 km a l'est de la capital d'Estònia Tallin i 130 km al sud-oest de Sant Petersburg. La capital del comtat d'Ida-Viru, Jõhvi, es troba a 50 km a l'oest. La frontera oriental de la ciutat al llarg del riu Narva (que drena el llac Peipus) coincideix amb la frontera entre Estònia i Rússia. La part estoniana de l'embassament de Narva es troba principalment dins del territori de Narva, al sud-oest del centre de la ciutat. La desembocadura del riu Narva fins al golf de Finlàndia és d'uns 13 km aigües avall de la ciutat.
El municipi de Narva ocupa 84,54 km², dels quals la ciutat pròpiament dita n'ocupa 62 km² (excloent l'embassament), mentre que dos districtes separats envoltats per la parròquia de Vaivara, Kudruküla i Olgina, cobreixen 5,6 km² i 0,58 km², respectivament.Narva LV Arhitektuuri- ja Linnaplaneerimise Amet (en estonià) Kudruküla és la més gran de les regions datxa de Narva, situada 6 km al nord-oest de la ciutat principal, prop de Narva-Jõesuu.
Clima Narva té un clima continental humit d'estiu càlid (classificació climàtica de Köppen Dfb) amb estius suaus a càlids i plujosos amb nits fresques i hiverns freds, ennuvolats i nevats. Narva és un dels assentaments més freds d'Estònia, situat a l'extrem nord-est del país i limitant amb Rússia.
Barris miniatura|Barris de Narva Narva es divideix oficialment en 15 barris: Elektrijaama, Joaoru, Kalevi, Kerese, Kreenholmi, Kudruküla, Kulgu, Olgina, Paemurru, Pähklimäe, Siivertsi, Soldina, Sutthoffi, Vanalinn i Veekulgu.
Història Assentament primerenc Va haver-hi assentaments humans a la zona des del V fins al IV mil·lenni aC, com ho demostren les troballes arqueològiques de la cultura Narva, que porta el nom del riu Narva. L'assentament fortificat de Narva Joaoru és el més antic conegut a Estònia, datat al voltant de l'any 1000 aC. La referència escrita més antiga coneguda del topònim Narva es troba a la Primera Crònica de Novgorod, que l'any 1172 descriu un districte de Novgorod anomenat Nerevsky o Narovsky konets (pati). Segons els historiadors, aquest nom probablement deriva del nom de l'aleshores poble de Narva, o del riu Narva, i indica que per Narva passava una ruta comercial d'ús freqüent, tot i que fins ara no s'ha trobat cap evidència de l'existència d'un assentament comercial a Narva en aquell moment.
Edat mitjana La ubicació favorable de Narva a la intersecció de les dues rutes comercials i el riu Narva va ser darrere de la fundació del castell de Narva i el posterior desenvolupament de l'assentament urbà circumdant del castell. El castell va ser fundat durant el domini danès del nord d'Estònia a la segona meitat del segle XIII; el primer registre escrit del castell és de 1277. El poble de Narvia s'esmenta al llibre del cens danès ja l'any 1241. Al voltant de la fortalesa es va desenvolupar una ciutat i el 1345 va obtenir els drets de la ciutat de Lübeck del rei danès Valdemar IV. El castell i la ciutat circumdant de Narva (Narwa, en alemany) es van convertir en una possessió de l'orde de Livonia el 1346, després que el rei danès vengués les seves terres al nord d'Estònia. El 1492, la fortalesa d'Ivangorod a través del riu Narva va ser establerta per Ivan III de Moscou.
El comerç, especialment el comerç hanseàtic a llarga distància, va continuar sent la raó de ser de Narva durant tota l'edat mitjana. No obstant això, a causa de l'oposició de Tallinn, Narva mai va formar part de la Lliga Hanseàtica i també va romandre una petita ciutat: la seva població el 1530 s'estima entre 600 i 750 persones.
Domini suec i rus esquerra|miniatura|El monument del lleó suec en memòria de la batalla de Narva (1700). esquerra|miniatura|Pere I de Rússia pacifica les seves tropes merodeadores després de prendre Narva el 1704 per Nikolay Sauerweid, 1859 esquerra|miniatura|Vista de Narva a la dècada de 1750 Capturada pel tsarat de Rússia (Moscòvia) durant la Guerra de Livònia entre 1558 i 1581, Narva es va convertir durant un curt període en un important port comercial i centre de transbordament de mercaderies russes de Pskov i Nóvgorod. El 1581, les tropes sueques sota el comandament de Pont de la Gardie van conquerir la ciutat i va passar a formar part de Suècia. Durant la guerra russo-sueca (1590–1595), quan Arvid Stålarm era governador, les forces russes van intentar recuperar la ciutat sense èxit (Tractat de Teusina, maig de 1595).
Durant el domini suec, es va construir el nucli antic barroc de Narva. Després d'un gran incendi de l'any 1659 que va destruir gairebé completament la població, només es va permetre la construcció d'edificis de pedra a la seva part central. Els ingressos del florent comerç van permetre la reconstrucció del nucli urbà en dues dècades. Fins a la Segona Guerra Mundial, l'arquitectura barroca del nucli antic pràcticament no va experimentar canvis, i va tenir fama a tot Europa. Cap al final del domini suec, les estructures de defensa de Narva van ser molt millorades. A partir de la dècada de 1680, el reconegut enginyer militar Erik Dahlbergh va dissenyar un sistema de baluards excepcional i construït al voltant de la ciutat. Les noves defenses eren de les més poderoses del nord d'Europa.
Durant la Gran Guerra del Nord de 1700-1721, Narva es va convertir en l'escenari de la primera gran batalla entre les forces del rei Carles XII de Suècia i el tsar Pere I de Rússia (Moscòvia) el novembre de 1700. Tot i que van superar quatre a un, les forces sueques van derrotar al seu oponent de 40.000 persones. Posteriorment, el tsarat de Rússia va conquerir la ciutat el 1704.
Després de la Gran Guerra del Nord, els baluards van ser renovats. Narva va romandre a la llista de fortificacions de l'Imperi Rus fins al 1863, tot i que va resultar que no hi havia una necessitat militar real. Administrativament, la ciutat de Narva, inclòs el seu llavors suburbi d'Ivangorod (Jaanilinn) va formar part de la governació de Sant Petersburg de l'Imperi Rus fins al 1917.
A mitjan , Narva es va convertir en una gran ciutat industrial. Ludwig Knoop va establir la Krenholm Manufacturing Company el 1857. La fàbrica va aprofitar l'energia assequible de les poderoses cascades de Narva, i a finals de segle es va convertir, amb uns 10.000 treballadors, en una de les fàbriques de cotó més grans d'Europa i del món. El 1872, Krenholm Manufacturing es va convertir en el lloc de la primera vaga a Estònia. A finals del , Narva era la principal ciutat industrial d'Estònia: el 41% dels treballadors industrials d'Estònia treballaven a Narva, en comparació amb el 33% a Tallinn. El primer ferrocarril d'Estònia, acabat el 1870, connectava Narva amb Sant Petersburg i Tallinn.
L'agost de 1890, Narva va ser el lloc d'una reunió clau entre el kàiser alemany Guillem II i el tsar rus Alexandre III.
Període posterior a la Primera Guerra Mundial esquerra|miniatura|Un pla de Narva de 1929, inclòs el suburbi de Jaanilinn (Ivangorod), part de Narva en aquell moment L'estatus de Narva es va resoldre en un referèndum de juliol de 1917, quan la població del districte, en aquell moment dividida aproximadament a parts iguals entre els russos i els estonians, va votar per unir-se al nou estat autònom i aviat independent d'Estònia. Narva va passar a formar part de la República independent d'Estònia el 1918, al final de la Primera Guerra Mundial. La ciutat va veure lluitar durant la Guerra d'Independència d'Estònia. La guerra va començar quan les tropes bolxevics russes van atacar Narva el 28 de novembre de 1918, capturant la ciutat l'endemà. Les tropes bolxevics russes van mantenir el control de la ciutat fins al 19 de gener de 1919.
miniatura|El president de Finlàndia Pehr Evind Svinhufvud (esquerra) i el president d'Estònia Konstantin Päts (centre) durant una visita d'estat a Narva el 1936.
Durant la Segona Guerra Mundial es van produir grans batalles tant a Narva com als voltants. La ciutat va ser danyada durant la invasió alemanya de 1941 i per atacs aeris més petits durant la guerra, però va romandre relativament intacta fins al febrer de 1944. No obstant això, com a focus de la batalla de Narva, la ciutat va ser destruïda pels bombardejos soviètics i els incendis i explosions provocats per les tropes alemanyes en retirada. L'acció més devastadora van ser els bombardejos del 6 i 7 de març de 1944 per part de la Força Aèria Soviètica, que van destruir el nucli antic barroc.
A finals de juliol de 1944, el 98% de Narva havia estat destruït. Després de la guerra, la majoria dels edificis es podrien haver restaurat, ja que els murs de les cases encara existien, però a principis dels anys cinquanta, les autoritats soviètiques van decidir enderrocar les ruïnes per fer lloc als edificis d'habitatges. Del nucli antic només queden tres edificis, inclòs l'Ajuntament d'estil barroc. Les baixes civils del bombardeig van ser poques, ja que les forces alemanyes havien evacuat la ciutat el gener de 1944.
Els habitants nadius originals no van poder tornar després de la guerra, i els treballadors immigrants de parla russa d'altres parts de l'URSS van ser introduïts per poblar la ciutat. La ciutat la població de la qual havia estat un 65% d'estonià segons l'últim cens de 1934, esdevingué aclaparadorament no estoniana. El motiu principal d'això va ser un pla per construir una planta secreta de processament d'urani a la ciutat, que convertiria Narva en una ciutat tancada. El 1947, la propera Sillamäe va ser seleccionada com a ubicació de la fàbrica en lloc de Narva, però l'existència d'un pla d'aquest tipus va ser determinant per al desenvolupament de Narva en els anys de la postguerra, i així també va donar forma a la seva evolució posterior. La planificada fàbrica d'urani i altres desenvolupaments industrials a gran escala, com la restauració de la Manufactura Kreenholm, van ser la força impulsora de l'afluència de migrants interns d'altres parts de la Unió Soviètica, principalment Rússia.
El gener de 1945, les autoritats soviètiques van separar Jaanilinn (Ivàngorod), el suburbi de la riba oriental del riu d'Estònia (i de Narva), i l'assentament al voltant de la fortalesa d'Ivàngorod va passar a formar part administrativament de la veïna província de Leningrad de la RSFS russa. El 1954, Ivàngorod es va convertir oficialment en una ciutat per dret propi.
miniatura|L'ajuntament de Narva, envoltat de blocs d'apartaments de l'època soviètica, és un dels pocs edificis que es van restaurar després de la Segona Guerra Mundial.
Restabliment de la independència d'Estònia Després que Estònia recuperés la seva independència el 1991, els líders de la ciutat, romanents de l'era soviètica, volien l'autonomia i van sostenir que la noció d'una república soviètica transnarovana separatista al nord-est d'Estònia s'estava fent cada cop més popular, però això es va contradir en les enquestes que mostraven que el 87% de la població de la regió s'oposava a la secessió d'Estònia.