Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català. Va destacar per ser un pioner en egiptologia i el redescobridor de l'alguerès.
Després de seguir estudis de dret a Madrid, va entrar a la carrera diplomàtica l'any 1876 i va exercir com a vicecònsol a Macau i, posteriorment, a Hong Kong i Xangai. Un cop acabada aquesta experiència per l'Extrem Orient va tornar a Catalunya. El 1884, se'n va anar a Egipte com a cònsol. En aquella època va començar l'interès de Toda per la figura del viatger Alí Bei. D'Egipte es va traslladar a Càller (Sardenya). Durant el temps que va residir en aquesta illa, va establir uns estrets lligams amb l'Alguer. Va continuar l'activitat diplomàtica com a cònsol a Hèlsinki i a Le Havre.
Es va retirar del món de la diplomàcia i va viure un temps a Londres, on treballava de representant comercial d'una companyia naviliera. El 1918 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a l'antic monestir d'Escornalbou, on va crear una gran biblioteca. Va contribuir a la restauració de Poblet com a president del patronat. Al llarg de la seva vida va ser membre de diverses institucions i organismes culturals. Va publicar nombrosos articles i llibres de caràcter divers i va adquirir importants col·leccions bibliogràfiques que després va repartir entre diferents institucions.
Biografia Infantesa i joventut Fill natural d'Eduard de Toda i Albertos (alcalde de Reus) i de Francesca Güell i Mercader, Eduard Toda va ser educat per la mare i pel seu oncle el periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader, ja que el pare es va desentendre del fill tot i reconèixer-lo legalment. miniatura|Placa commemorativa a la casa on va néixer Eduard Toda, al carrer de Jesús, a Reus.
Va estudiar a les Escoles Pies de Reus, on es va graduar com a batxiller en Arts l'any 1869 amb 14 anys i mig. Era company de curs d'Antoni Gaudí, amb qui va mantindre sempre una gran amistat, i amb Josep Ribera i Sans. Entre els tres, van elaborar un projecte de restauració del Monestir de Poblet, i el 1870 publicaria el llibre Poblet: descripción histórica. Aquest no va ser l'únic projecte elaborat pels tres amics, ja que també van crear un periòdic manuscrit, El Arlequín, en el qual Toda i Ribera posaven la lletra i Gaudí els dibuixos. Aquesta amistat no era només de joventut, perquè Toda va recordar al llarg de la seva vida els seus amics: en el cas d'Antoni Gaudí, Toda va col·laborar en un suplement del diari El Matí sobre Gaudí, titulat «Suplement d'Homenatge a Antoni Gaudí». Respecte a Josep Ribera i Sans, Toda també mostra la seva admiració i com a homenatge pòstum al seu amic va publicar El doctor Josep Ribera y Sans.
Estudis i inici de la carrera professional L'any 1870, Toda tria Madrid per cursar la carrera de Dret, abandonant la idea de fer també la carrera de Lletres. Segons Eufemià Fort i Cogul, Toda va aconseguir l'any 1873 la llicenciatura en Dret Civil i Canònic. Durant la seva estança a Madrid Toda es va allotjar amb la família Sedó. Sembla que va ser en aquest moment, que gràcies al seu oncle va conèixer Víctor Balaguer, amb qui va mantindre ja una amistat per a tota la vida.
L'any 1873, per la posició política del seu oncle, Toda va accedir al Ministeri d'Estat. L'agost, va ser agregat en comissió de serveis per ajudar en els treballs especials de la Secretaria General del Ministeri, però a l'octubre la comissió va cessar. En aquest moment, Toda va sol·licitar poder realitzar els exàmens per al càrrec d'agregat diplomàtic del ministeri i cap a la fi de novembre va aprovar, i en va prendre possessió l'1 de desembre. Eduard Toda va ser nomenat «escribiente primero tercero de la Interpretación de Lenguas» del Ministeri.
1874-1875 De nou, la nova feina no va tenir molta durada, perquè les condicions polítiques van fer que es suprimís el càrrec aconseguit per Toda. No existeix informació gaire precisa sobre les ocupacions de Toda en aquest moment, però si que es té constància d'algunes publicacions seves: cròniques polítiques en premsa madrilenya i reusenca, poemes i traduccions. L'any 1875 l'Ajuntament de Reus va cridar Toda entre altres joves al servei militar, però aquest no s'hi va presentar i va enviar un representant sol·licitant l'exempció per ser fill de mare soltera. A favor de Toda van declarar Josep Maria Morlius, republicà, que havia estat president del Centre de Lectura de Reus, i el també republicà Antoni Estivill. Altres joves van presentar un recurs, però Toda va ser declarat soldat suplent. Finalment però, la Diputació de Tarragona tenint en compte l'informe de la comissió en què constava que Toda havia estudiat Dret a Madrid i la mare tenia una posició privilegiada, el va declarar soldat. En aquest període, també col·laborava amb diferents diaris: el madrileny La Iberia i el reusenc Las Circunstancias, en els quals aportava cròniques sobre política internacional i nacional.
Vicecònsol a la Xina A la fi de l'any 1875, Toda, que es trobava a Madrid, va sol·licitar la plaça vacant de vicecònsol d'Espanya per a la ciutat xinesa de Macau, aleshores una colònia portuguesa. La petició es va aprovar i Eduard Toda va rebre el nomenament de vicecònsol de Macau el 14 de gener de 1876, amb només 21 anys.
El seu trasllat, dificultós en l'època, el va anotar en un dietari que Toda iniciava el mateix dia que comença la seva aventura: el diumenge 13 de febrer de 1876 en el vaixell Iraouaddy. A partir d'aquest punt, va haver de fer escales a Nàpols, Port Saïd, Aden, Ceilan, Singapur i Saigon, fins a arribar a Hong Kong el 24 de març, on el va rebre el cònsol espanyol Antonio Faraudo y Stagno, i des d'on es va traslladar a Macau. No va ser fins al 31 de març que Toda va prendre possessió del càrrec. Les seves primeres impressions de Macau no són gaire bones, tal com es desprèn de les anotacions del dietari de viatge:
A banda d'aquestes impressions inicials però, no tot era dolent. Al llarg del seu dietari, Toda també va anotar visites (per exemple a la gruta de Camões), jocs que va aprendre, festes populars, i altres tradicions i costums que cridaven l'atenció del reusenc.
El 21 de setembre Toda ja no era a Macau, ja que va canviar de destinació amb un company, canvi que el ministeri va aprovar, fet pel qual Toda es va convertir en vicecònsol d'Hong Kong. Des de Hong Kong, el juny de 1877, Toda va realitzar un petit viatge a Canton, capital de província xinesa. A l'abril de l'any següent, Toda va ser nomenat vicecònsol a Canton i Whampoa, tot i que no va prendre possessió del càrrec fins a l'1 de juliol. Setmanes més tard, Toda va començar un viatge per conèixer les illes Filipines, aleshores colònia espanyola. A banda de Manila, Toda va visitar la zona de Pampanga, on, finalitzat el recorregut, va tornar a la capital i embarcant des d'allà cap a Canton. Mentre era allà va exercir el càrrec de cònsol a Macau (va cessar el setembre de 1878). Aquest mateix any, Eduard Toda va ser nomenat cavaller de l'Orde Reial de la Corona de Cambodja i oficial de l'Orde de l'Elefant Blanc de Siam (actual Tailàndia). A l'any següent, li va ser concedida la placa de segona classe del Mèrit Naval (i el 1893, li donaran la Creu Blanca de primera classe). Després de l'estada a Canton (on s'hi va estar durant un any i mig), Eduard Toda va arribar a un acord amb un company per canviar-se les destinacions. Aquest cop, Toda va anar a Shanghai i va prendre possessió el 18 d'octubre. El novembre de 1881, Toda va fer una excursió a les ruïnes del temple de Tung Hoa i a la ciutat de Nanquín i l'any 1882 va viatjar al Japó. El 27 de juliol del mateix any, Toda demana al ministre d'Estat deu mesos de permís per recuperar-se d'una anèmia provocada per «unas calenturas intermitentes» tot adjuntant un informe mèdic. Després de sis anys de servei, Toda tornava a Espanya per residir a Reus fins a l'any 1884.
Durant la seva estada a la Xina, Toda va dur a terme diferents estudis sobre la història de la numismàtica asiàtica. Va reunir una col·lecció de més de 13.000 monedes, entre elles 5.000 monedes xineses d'època imperial. El gruix de la col·lecció va ser venuda al Museo Arqueológico Nacional, on encara avui representa la col·lecció més important de monedes de l'Àsia oriental d'un museu espanyol, per bé que altres importants documents es conserven al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i a l'arxiu del Monestir de Poblet, com la còpia manuscrita del Qinding Qianlu (Els annals de monedes aprovats per la Cort).
1883 Toda va arribar a Reus el 31 de desembre de 1882, i el 16 de gener es va traslladar a Madrid per nou dies. Tornat ja a Catalunya, va entrar en contacte amb el moviment literari català de «La Renaixença» de la mà de Víctor Balaguer, que el va introduir al cercle d'intel·lectuals, entre els quals era amistosament conegut com el «cònsol xino». Aquest nou cercle va tenir certa influència en Toda, qui des d'aquest moment va passar d'escriure en castellà al català. Toda passava sovint temporades a Barcelona, on va conèixer personatges com Àngel Guimerà. A més, participava també en els Jocs Florals de Barcelona, i col·laborava amb el diari La Renaixença (iniciant una col·laboració que duraria fins a l'any 1886). Durant aquest profitós any, Toda també va fer algunes conferències a la seu de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (ACEC). També va realitzar amb diversos membres de l'ACEC, algunes excursions: Montserrat, el Rosselló, l'Empordà, Poblet i la Conca de Barberà a més d'algunes visites (amb el seu amic Francesc Matheu) a diferents punts del Maresme i entorn de Barcelona. També va anar a Tortosa, acompanyant el polític Emilio Castelar. També durant aquest any, va publicar el seu famós llibre Poblet: recorts de la Conca de Barberá. També en aquest moment, Toda va vendre al Museo Arqueológico Nacional una important col·lecció de numismàtica oriental. A més, entre aquest any i 1884, Toda va participar en la fundació de l'Associació Catalanista de Reus.
El febrer de 1884, Toda va sol·licitar un trasllat de destinació a Europa, per tal d'evitar les malalties que havia contret a l'Orient Llunyà. Acompanyava aquesta sol·licitud amb un certificat mèdic signat pel seu antic company, Josep Ribera i Sans, qui recomanava que Toda havia d'allunyar-se de climes com el de l'Orient Llunyà.
El 19 de febrer li va ser comunicat que havia de tornar-hi en no haver-hi vacants per a Europa, i Toda va presentar per escrit la seva negativa. Finalment, i després d'una situació administrativa tensa, tot es va resoldr amb el trasllat de Toda a Egipte.
Toda a Egipte El 5 de març de 1884, Toda va ser nomenat vicecònsol al Caire i abandonava Reus a l'abril per anar cap a Barcelona. El dia 5 d'abril, Toda sortia cap a França i en companyia del jove escultor tortosí Agustí Querol, arribava a Marsella, on enllaça amb un exprés que va a Niça. L'aventura d'Eduard Toda es pot seguir gràcies al seu diari, pel qual sabem que de Niça va passar a Montecarlo, des d'on van tornar a Niça per anar a visitar Gènova. Toda també visitarà Roma, Nàpols i Bríndisi, on començarà ja el trajecte cap a Egipte. La seva arribada va ser a Alexandria amb el vapor «Tanjore» de la flota Peninsular Oriental Anglesa, per traslladar-se després al Caire.
A partir d'aquest moment, l'activitat d'Eduard Toda serà imparable, visitant en la mesura del possible tot el conjunt històric del país i coneixent noves ciutats. Tot i estar al Caire, Toda continuava enviant informació i materials a l'ACEC, articles i notes a diversos diaris: La Renaixensa, El Globo, Las Circunstancias, i progressivament anirà formant una col·lecció personal d'objectes diversos.