El bo, el lleig i el dolent (títol original en italià Il buono, il brutto, il cattivo)Títol en català a Ésadir.cat és la tercera pel·lícula de la Trilogia del dòlar, dirigida per l'italià Sergio Leone el 1966, i considerada un dels màxims cims de l'spaghetti western (subgènere europeu del western).
Argument El bo (Clint Eastwood) àlies "Blondie" ("Ros"), el dolent (Lee Van Cleef) alies "Sentència" ("Sentenza" en la versió italiana, "Angel eyes" en la nord-americana) i el lleig (Elli Wallach) àlies "Tuco", són respectivament, un caça-recompenses, un assassí a sou que després esdevé sergent sense escrúpols del Nord, i un lladre. Està situada en el Far West durant la Guerra de Secessió.
Després d'una descripció i situació dels personatges, El lleig duu a El bo a morir al desert, així es creuen amb una diligència de l'exèrcit sudista en la qual un soldat moribund lliura la localització d'un tresor en monedes d'or (200.000 dòlars enterrats en una tomba) a canvi d'aigua, però resulta que mor sense que cap dels dos tingui la informació completa: al Lleig li va dir el nom del cementiri Sad Hill, i al Bo li va dir el nom sobre la creu en una tomba: Arch Stanton. Així -encara que barallats i cadascun amb la meitat del secret- es tornen a associar i emprenen rumb al cementiri per l'esperança de l'or.
Pel camí es troben amb diversos entrebancs, inclosa una trobada amb el Dolent de qui sembla que aconsegueixen escapar, i finalment un duel en triangle en el cercle central empedrat del cementiri -sense precedents fins llavors en la història del gènere- i que culminarà entre el frenesí i la delirant música d'Ennio Morricone amb el tema El Trio.
Repartiment miniatura|L'home sense nom de Clint Eastwood, citat erròniament com Harry el Brut. Clint Eastwood: "Blondie", el bo Lee Van Cleef: Angel Eyes, el dolent Eli Wallach: Tuco, el lleig Aldo Giuffrè: Capità borratxo Mario Brega: Corporal Wallace Luigi Pistilli: Pare Pablo Ramírez Al Mulock: Bounty Hunter Antonio Casas: Stevens Antonio Casale: Bill Carson/Jackson
La música
Des del moment que arriben al cementiri, l'espectacular tema musical d'Ennio Morricone, L'èxtasi de l'or i fins al duel final, amb una altra de les seves composicions per a aquesta pel·lícula, El trio, conformen un dels més memorables clímax cinematogràfics del cinema. La unió de la música i les escenes és considerada per molts espectacular. També en l'aspecte musical, cal ressaltar el tema principal, sens dubte el més conegut de les tres peces esmentades.
Curiositats Ressalta especialment la banda sonora de la pel·lícula, escrita per l'inseparable amic de Leone, Ennio Morricone, fins al punt d'haver-se convertit en una de les adaptacions més memorables en la història del cinema. Moltes de les seves escenes es van rodar a la província d'Almeria, concretament al desert de Tabernas, sobretot en l'impressionant paratge de La Sartenilla, on es va construir un poblat expressament, en l'actual Parc Natural de Cap de Gata-Níjar (Cortijo del Fraile, Los Albaricoques, dunes de Cap de Gata, etc.), sent, després de Per qualche dollaro in più i Per un grapat de dòlars el gran salt d'aquella província com ideal per al rodatge del subgènere de spaghetti westerns. També fou rodada a la localitat burgalesa de Carazo a l'Espai Natural de los Sabinares del Arlanza. 250 soldats espanyols van construir el cementiri en només dos dies.
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1966 Categoria:Spaghetti western Categoria:Pel·lícules dirigides per Sergio Leone Categoria:Pel·lícules sobre la Guerra de Secessió Categoria:Pel·lícules de western de la dècada del 1960 Categoria:Pel·lícules de Constantin Film Categoria:Pel·lícules ambientades a Nou Mèxic Categoria:Pel·lícules rodades a Madrid Categoria:Pel·lícules amb música d'Ennio Morricone