miniatura|La vila de Coisan amb el castell al fons
El País de Coisan (forma occitana; en francès, Pays de Couiza) és una contrada de França a la regió d'Occitània i al departament de l'Aude, dins la comarca del Rasès, i és també un cantó del mateix departament, dins del districte (o arrondissement) de Limós. La capital de la comarca i del cantó és la vila de Coisan.
La comarca està formada per 24 comuns o municipis, dels quals 22 són part del cantó de Coisan i els altres dos, marcats amb asterisc, pertanyen al de Limós. Aquests comuns són (primer s'especifica el nom occità; al costat, el nom oficial francès):
Alet (Alet-les-Bains) * Antunhac (Antugnac) Arcas (Arques) Bugarag (Bugarach) Camps d'Aglin (Camps-sur-l'Agly) Cassanhas (Casaignes) Conilhac (Conilhac-de-la-Montagne) Coisan (Couiza) Costauçan (Coustaussa) Cubièra (Cubières-sur-Cinoble) Forton (Fourtou) Luc d'Aude (Luc-sur-Aude) Missegre (Missègre) Montasèls (Montazels) Peiròlas (Peyroles) Los Banhs de Rènnas (Rennes-les-Bains) Rènnas del Castèl (Rennes-le-Château) Ròcatalhada (Roquetaillade) La Serpent Sèrras (Serres) Sogranha (Sougraigne) Terròlas (Terroles) Valmigièira (Valmigère) Verasan (Véraza) *
La ciutat de Coisan és la capital del cantó i de la comarca. Oppidum romà conegut com a Couzanum, ja apareix el 1347 com a Couizanum i poc després Couissanum; va perdre el final -um cap al 1503. El 1781 el seu nom, que s'escrivia Couyzan, va passar a ser grafiat oficialment Couiza en la seva forma francesa. La seva forma originària occitana és Coisan, pronunciat [kujzá].
La ciutat fou un priorat dependent de l'abadia de la Grassa, a la qual la va cedir Carlemany cap a l'any 800; conquerida per Simó de Montfort durant la guerra dels Albigesos junt amb els castells d'Arcas i Costauçan, la va concedir al seu lloctinent Pere de Voisins, família a la qual va pertànyer; l'hereva del darrer dels Voisins es va casar el 1518 amb Joan de Joyeuse, duc de Joyeuse, i hi va fer construir un castell, amb la qual cosa va deixar de viure a Arcas i va passar a fer-ho a Coisan. En aquesta vila va morir el mariscal Guillem de Joyeuse el 1592. El castell va pertànyer als ducs de Joyeuse fins que va ser abandonat amb la Revolució Francesa i va esdevenir una fàbrica; el castell, avui dia, és un centre cultural i de la pagesia.
Té 1.300 habitants i es troba a uns 238 metres sobre el nivell del mar. La ciutat té una església dedicada a Sant Joan Baptista. La superfície del terme és de 677 hectàrees.