, nom complet amb patronímic Vladímir Vladímirovitx Putin, és el 2n i 4t president de la Federació Russa. Putin va formar part de la policia secreta soviètica (KGB) durant 16 anys i hi va assolir el grau de podpolkóvnik, equivalent a tinent coronel abans de retirar-se per entrar en la política a la seva ciutat natal de Sant Petersburg. El 1991 es va traslladar a Moscou per unir-se a l'administració del president Borís Ieltsin, on va ascendir ràpidament fins a convertir-se en president interí el 31 de desembre de 1999, quan Ieltsin va dimitir de manera inesperada. Putin va guanyar les eleccions presidencials russes del 2000 i va ser reelegit a les eleccions presidencials russes del 2004. L'existència de límits de mandat a la Constitució de Rússia va impedir que Putin es presentés a un tercer mandat presidencial consecutiu el 2008. Dmitri Medvédev, el candidat guanyador, va nomenar Putin primer ministre de Rússia i va iniciar el període de l'anomenada «tandemocràcia».
El setembre de 2011, arran d'un canvi en la llei per ampliar el mandat presidencial de quatre anys a sis, Putin va anunciar que es presentaria a un tercer mandat no consecutiu com a president a les eleccions presidencials russes del 2012, fet que va desembocar en protestes massives a moltes ciutats russes. Tanmateix, va guanyar les eleccions de març del 2012.
Moltes accions de Putin són considerades antidemocràtiques tant per l'oposició interna com pels observadors estrangers. L'Índex de Democràcia del 2011 va declarar que Rússia estava en «un llarg procés de regressió [que] va culminar en un canvi d'un règim híbrid a un d'autoritari» vistes la candidatura de Putin i les eleccions parlamentàries deficients. El 2014, Rússia fou exclosa del G8 com a resultat de la seva annexió de Crimea després del referèndum de l'estatut de Crimea del 2014.
Gràcies a l'augment del preu del petroli, durant els primers mandats de Putin els ingressos reals es van multiplicar per 2,5, els salaris reals es van triplicar, la desocupació i la pobresa es van reduir a més de la meitat, i la satisfacció dels russos van augmentar significativament. La primera presidència de Putin va estar marcada per un alt creixement econòmic: l'economia de Rússia va créixer durant vuit anys consecutius, es va donar un augment del PIB del 72% en la Paritat de poder adquisitiu (sis vegades en nominal).
Com a president de Rússia, Putin i l'Assemblea Federal van legislar un impost sobre la renda amb un tipus impositiu pla del 13%, una reducció de l'impost sobre els beneficis, i van aprovar nous codis legislatius. Com a primer ministre, Putin va supervisar les reformes militars i policials russes a gran escala. La seva política energètica ha afirmat la posició de Rússia com una superpotència energètica.Russia, China in Deal On Refinery, Not Gas per Jacob Gronholt-Pedersen. The Wall Street Journal, 22 de setembre del 2010 Putin va donar suport a les indústries d'alta tecnologia, com ara les indústries nuclears i de defensa. Un augment de la inversió estrangera ha contribuït a un auge en sectors com la indústria de l'automòbil. Putin ha conreat una imatge d'home fort i és una icona cultural pop a Rússia amb molts productes comercials que porten el seu nom. La baixada dràstica del preu del petroli a finals del 2014 va canviar el seu posicionament, ja que va haver de bregar contra els mercats de divises, a causa d'una ràpida devaluació del ruble que va afectar fortament l'economia russa durant les darreres setmanes de 2014. El dia 7 de maig de 2018 va prendre possessió del seu quart mandat com a president rus.
Ascendència, primers anys i educació miniatura|El pare de Putin, Vladímir Spiridónovitx miniatura|La mare de Putin, Maria Ivànovna Putin va néixer el 7 d'octubre de 1952, a Leningrad, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Unió Soviètica (en l'actualitat Sant Petersburg, Rússia). Els seus pares foren Vladímir Spiridónovitx Putin (1911-1999) i Maria Ivànovna Putina (soltera Xelómova, 1911-1998). La seva mare era una treballadora d'una fàbrica, i el seu pare era un recluta a l'Armada Soviètica, on va servir a la flota de submarins a principis de 1930, i més tard va servir a les línies de front en el batalló de demolició de l'NKVD durant la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit el 1942. Dos germans grans, Víktor i Albert, van néixer a mitjans de la dècada de 1930; Albert va morir al cap de pocs mesos de néixer, mentre que Víktor va sucumbir a la diftèria durant el setge de Leningrad en la Segona Guerra Mundial. L'avi patern de Vladímir Putin, Spiridon Ivànovitx Putin (1879-1965), fou un xef que en un moment o altre cuinà per a Vladímir Lenin, l'esposa de Lenin Nadejda Krúpskaia, i en diverses ocasions per a Ióssif Stalin. L'àvia materna de Putin va ser assassinada pels ocupants alemanys de la regió de Tver el 1941, i els seus oncles materns van desaparèixer en el front de guerra.
L'ascendència de Vladímir Putin s'ha descrit com un misteri sense registres supervivents de qualsevol avantpassat de les persones amb el cognom «Putin» més enllà del seu avi Spiridon Ivànovitx. La seva autobiografia, Ot Pervogo Litsa (català: 'En primera persona'), que es basa en entrevistes de Putin, parla dels seus humils començaments, incloent-hi els primers anys en un apartament comunal, compartit per diverses famílies, a Leningrad.
miniatura|Putin amb la seva mare, Maria Ivanovna, al juliol de 1958 L'1 de setembre de 1960, va començar a estudiar a l'Escola núm. 193 de carrer Baskov, just a l'altre costat de casa. En cinquè grau, va ser un més en una classe de més de 45 alumnes quan encara no era membre dels Pioners, en gran part a causa del seu comportament escandalós. A sisè grau va començar a prendre's seriosament l'esport en forma de sambo i judo. En la seva joventut, Putin desitjava emular els personatges d'oficials d'intel·ligència interpretats als cinemes soviètics per actors com ara Viatxeslav Tíkhonov i Gueorgui Jjonov.
Putin es va graduar en la branca de Dret Internacional de la Facultat de Dret de la Universitat Estatal de Leningrad el 1975, escrivint la seva tesi final sobre dret internacional. La seva tesi es va titular El principi comercial de nació més afavorida en el dret Internacional.Lynch, Allen. Vladimir Putin and Russian Statecraft, p. 15 (Potomac Books 2011). Mentre era a la universitat, va haver d'unir-se al Partit Comunista de la Unió Soviètica, i en seguí sent membre fins que el partit es va dissoldre el desembre de 1991. També a la Universitat va conèixer Anatoli Sobtxak que més tard va tenir un paper important en la carrera de Putin. Anatoli Sobtxak en aquella època era un professor ajudant i va donar classes a Putin sobre dret mercantil (khozyaystvennoye pravo).
Carrera al KGB miniatura|upright|Putin amb uniforme del KGB Putin es va unir al KGB el 1975 després de graduar-se, i es va sotmetre a un any de formació a l'escola del KGB 401 a Okhta, Leningrad. A continuació, va passar a treballar breument en la Segona Direcció Principal (contraintel·ligència) abans de ser transferit a la Primera Direcció Principal, on, entre les seves funcions estava la vigilància dels estrangers i els funcionaris consulars a Leningrad.
De 1985 a 1990, el KGB va destinar Putin a Dresden, República Democràtica Alemanya. Durant aquest temps, Putin va ser assignat a la Direcció S, la unitat de recollida d'intel·ligència il·legal (classificació del KGB per als agents que van utilitzar identitats falsificades) on se li va donar la coberta com a traductor i intèrpret. Un dels treballs de Putin va consistir a coordinar esforços amb l'Stasi per localitzar i reclutar estrangers a Dresden, en general aquells que estaven matriculats a la Universitat Tècnica de Dresden, amb l'esperança d'enviar-los d'incògnit als Estats Units. Amb tot i això, la biògrafa de Putin Masha Gessen impugna la imatge d'«espia en cap del KGB» que s'ha construït al seu voltant i al seu lloc diu que Dresden era essencialment un treball endarrerit del qual el mateix Putin es ressentia:
Putin i els seus companys s'afanyaven principalment a la recollida de retalls de premsa, contribuint d'aquesta manera a les muntanyes d'informació inútil produïda pel KGB. Els exagents estimen que van passar tres quartes parts del seu temps escrivint informes. L'èxit més gran de Putin en la seva estada a Dresden sembla haver entrat en contacte amb un sergent de l'Exèrcit dels EUA, que els va vendre un Manual sense classificar per 800 marcs.
Arran del col·lapse del govern d'Alemanya Oriental comunista, Putin va ser cridat a la Unió Soviètica i va tornar a Leningrad, on el juny de 1991 va assumir un lloc a la secció d'Afers Internacionals de la Universitat Estatal de Leningrad, dependent de vicerector Iuri Moltxànov. En el seu nou càrrec, Putin manté la vigilància sobre el cos estudiantil i dona un cop d'ull a fora per captar nous reclutes. Va ser durant el seu pas per la universitat on Putin va créixer que es retroba amb el seu antic professor Anatoli Sobtxak, llavors alcalde de Leningrad.
Putin va renunciar als serveis de seguretat de l'Estat en actiu amb el rang de tinent coronel el 20 d'agost de 1991 (anteriorment ja havia fet alguns intents de renunciar-hi), en el segon dia del cop d'estat fallit recolzat pel KGB contra el president soviètic Mikhaïl Gorbatxov. Putin va explicar més tard la seva decisió: «Tan aviat com va començar el cop d'estat, immediatament vaig decidir de quina banda estava», encara que també va assenyalar que l'elecció era difícil perquè havia passat la major part de la seva vida amb els «òrgans».
Carrera política Administració de Sant Petersburg (1990–1996) El maig de 1990, Putin va ser nomenat assessor en assumptes internacionals per l'alcalde Anatoli Sobtxak. Després, el 28 de juny de 1991, es va convertir en cap de la Comissió de Relacions Exteriors de l'Oficina de l'Alcaldia de Sant Petersburg, amb la responsabilitat de promoure les relacions internacionals i les inversions estrangeres. Aquest comitè encapçalat per Putin també va registrar negocis.
Menys d'un any després, Putin va ser investigat pel Consell Legislatiu de la ciutat, i els investigadors va concloure que Putin havia subestimat els preus i permès l'exportació de metalls per un valor de 93 milions de dòlars, a canvi d'ajuda alimentària estrangera que mai va arribar. Tot i la recomanació dels investigadors que es despatxés Putin, aquest va mantenir el cap de la Comissió de Relacions Exteriors fins al 1996. De 1994 a 1996, Putin va ocupar diversos altres càrrecs polítics i governamentals de Sant Petersburg.
Primers anys a Moscou (1996–1999) miniatura|Putin com a director de l'FSB, 1 de gener de 1998 El 1996, l'alcalde Anatoli Sobtxak va perdre la seva reelecció com a alcalde de Sant Petersburg. Putin va ser cridat a Moscou i el juny de 1996 va esdevenir un Cap Adjunt del Departament de Gestió de la Propietat Presidencial, encapçalat per Pàvel Borodín. Va ocupar aquest càrrec fins al març del 1997. Durant el seu mandat Putin va ser el responsable de la propietat estrangera de l'Estat i el trasllat organitzat dels antics actius de la Unió Soviètica i el Partit Comunista envers la Federació de Rússia.
El 26 de març de 1997, el president Borís Ieltsin nomenà Putin sotscap de l'Administració Presidencial de Rússia, càrrec en què va romandre fins al maig de 1998, i cap de la Direcció de Control Principal del Departament de Gestió de la Propietat Presidencial (fins a juny de 1998). El seu predecessor en aquesta posició fou Aleksei Kudrin i el successor va ser Nikolai Pàtruixev, tots dos futurs polítics prominents i socis de Putin.