va ser un periodista i polític català
Biografia i ideologia Era fill de Salvador Güell Samora, comerciant, i Josepa Mercader Domènech naturals de Reus. Encaminat cap al comerç a la seva ciutat, als 18 anys va decidir dedicar-se en exclusiva al periodisme i a la política. Va ser un dels impulsors del Centre de Lectura i el que en va marcar la ideologia, i va fundar lEco del Centro de Lectura portaveu de l'entitat; al desaparèixer la revista l'any1860, va treure, per substituir-la, El Porvenir. Va publicar lÁlbum de Euterpe per divulgar les activitats musicals dels Jardins de l'Euterpe, a imitació de lEco de Euterpe que editava Clavé a Barcelona. El 1862 va marxar a Barcelona per estudiar Dret, carrera que no va acabar. Allà va col·laborar al diari El Debate i a la Revista de Cataluña i va ser també redactor en cap del setmanari El Metrónomo. Afiliat al Partit Republicà Federal, va divulgar pel Camp de Tarragona i el Priorat les tesis federalistes. Més endavant, Castelar el va fer redactor del diari La Democracia a Madrid, i en ser tancada aquesta publicació el 1866, va tornar a Reus on va fundar La Redención del Pueblo, que per qüestions polítiques va haver de reaparèixer després amb el nom de Las Circunstancias. El 1868 era secretari de l'Ajuntament de Reus i va participar activament a la Revolució de Setembre. Era el redactor del Boletín Oficial de la Junta Revolucionaria de Reus. Membre d'aquesta Junta Revolucionària, això li va costar uns mesos de presó i uns altres d'estar amagat. L'any 1873, en ser elegit diputat, va marxar a Madrid, on va assumir la direcció del diari madrileny La Discusión i el 1874 va substituir a Castelar als diaris per als quals treballava. Va ser corresponsal a Madrid de La Renaixensa, des d'on, durant vint anys enviava les seves «Cartes». La seva col·laboració a la premsa escrita reusenca va ser extensíssima: a més dels diaris i revistes citats, participava amb articles al Diario de Reus, El Clamor del Pueblo, Revista del Ateneo, Lo Somatent, Reus Artístich, El Pandemonium i El Mosquito, publicació aquesta última que també va fundar, i va col·laborar en altres diaris i revistes.
A les eleccions generals espanyoles de 1873 va ser elegit diputat pel districte de Reus dins de les files del Partit Republicà Democràtic Federal, però després de la restauració borbònica es va retirar de la política. Güell defensava un pensament catalanista regionalista partidari de l'autonomia, i, en la seva joventut, aferrissadament federalista.
Va escriure Cosas de Reus: recorts d'un jove que ja no ho és (Reus: Imp. d'Eduart Navàs, 1900) i Història de Reus (inacabada), com a temes locals. El matrimonio civil según se practica en la ciudad de Reus (Reus: Francesc Vidiella, 1869), petit manual per a celebrar matrimonis civils que la Revolució del 1868 va permetre d'instaurar a Reus. Lo Regionalisme en la nació (Barcelona: La Renaixensa, 1889) centrat en el tema nacional català i d'estat, i altres obres històriques publicades a Sud-amèrica: Defensa de Bolívar (Bogotà: Imprenta de Echevarría Hnos, 1879) i Guzmán Blanco y su tiempo (Caracas: Imp. de la Opinión Nacional, 1883). Al substituir Castelar com a corresponsal de premsa, va publicar articles a la premsa llatinoamericana: El Cojo Ilustrado, de Caracas, El Monitor republicano, de la ciutat de Mèxic, El Semanario, de Bogotà, El Mercurio de Valparaíso, El Globo, de Guayaquil (Equador), La Tribuna, de Buenos Aires, La América ilustrada, de Nova York, etc. cosa que va permetre que fos molt conegut a aquests països. Va traduir obres d'Alexandre Dumas, de Calleroche i de Jules Michelet.
Va morir a Reus el 1905. La ciutat el va distingir amb el títol de fill il·lustre.
Casat civilment amb Maria Güell i Soler van ser pares del pintor i escriptor Hortensi Güell i tutors del seu nebot Eduard Toda i Güell.
Fons personal Part del fons personal de Josep Güell i Mercader es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Està integrat per correspondència diversa i articles publicats al diari La Renaixensa, així com a diverses publicacions llatinoamericanes.Inventari del fons personal de Josep Güell i Mercader. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Referències
Bibliografia Corona fúnebre dedicada por el Centro de Lectura y Sección de Ciencias y Letras del mismo a la memoria del ilustre reusense don José Güell y Mercader. Reus: Tipografía C. Ferrando, 1905 Corretger, Montserrat. «Josep Güell i Mercader: les propostes literàries d'un republicà federal». A: Literatura i cultura reusenca del segle XIX. Reus: Centre de Lectura, 2005. Pàg. 77-123. Josep Güell i Mercader: per l'amor al progrés. M. Corretger i X. Ferré (eds.). Reus: l'Arxiu Municipal, 2007
Enllaços externs Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Periodistes reusencs Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF Categoria:Polítics reusencs Categoria:Fills il·lustres de Reus Categoria:Morts a Reus Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX