El Kirguizstan, (, Qırğızstan, ; en català antigament anomenat Kirguizistan), oficialment denominat República Kirguís (, Qırğız Respublikası; , Kirguízskaia Respúblika) és un estat de l'Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l'est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l'Uzbekistan a l'oest. La capital n'és Bixkek.
La història del Kirguizstan abasta una varietat de cultures i imperis. Tot i geogràficament aïllat pel seu terreny altament muntanyenc, el Kirguizstan ha estat en la cruïlla de diverses grans civilitzacions com a part de la Ruta de la Seda i altres rutes comercials. Habitat per una successió de tribus i clans, el Kirguizstan ha anat caient a poc a poc sota una major dominació. Entre els períodes d'autogovern va ser governat pels turcs orientals, l'Imperi uigur i el poble khitan, abans de ser conquerit per l'Imperi mongol en el ; va recuperar la independència però va ser envaït pels calmucs, els manxús i els uzbeks. El 1876 va passar a formar part de l'Imperi Rus, romanent a l'URSS com a República Socialista Soviètica Kirguís després de la Revolució Russa. Després de les reformes democràtiques de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS, el 1990 el candidat independentista Askar Akàiev va ser-ne elegit president.
El 31 d'agost de 1991, el Kirguizstan va declarar la seva independència de Moscou i s'hi va establir un govern democràtic. El Kirguizstan va aconseguir la sobirania com a estat nacional després de la desintegració de la Unió Soviètica el 1991. Des de la seva independència, el Kirguizstan ha estat oficialment una república parlamentària unitària, encara que continua suportant conflictes ètnics, revoltes, problemes econòmics, governs de transició i conflictes polítics.
Etimologia Es creu que «kirguís» deriva de la paraula turquesa per a «quaranta», sobre els quaranta clans de Manas, un heroi llegendari que va unir quaranta clans regionals contra els uigurs. La paraula «kirguís» significa literalment 'som quaranta'. En aquesta època, a principis del , els uigurs dominaven gran part de l'Àsia central (inclòs el Kirguizstan), Mongòlia i parts de l'actual Rússia i la Xina.Forty tribes and the 40-ray sun on the flag of Kyrgyzstan , SRAS–The School of Russian and Asian Studies El sufix «-stan» prové d'un mot persa que significa 'lloc de' o 'país'.
El sol de 40 raigs en la bandera del Kirguizstan és una referència a aquestes mateixes quaranta tribus i l'element gràfic en el centre del sol representa la corona de fusta, anomenada tunduk, d'una iurta, un habitatge portàtil tradicionalment utilitzat pels nòmades a les estepes de l'Àsia central.
Quant a les convencions de denominació, el nom oficial del país és "República Kirguís", i és l'utilitzat sempre en àmbits internacionals i de relacions exteriors. El nom curt habitual en català és Kirguizstan. Antigament també s'emprava la denominació Kirguísia a partir del seu nom en rus (Kirguízia), i recentment tant l'IEC com l'AVL usaven l'opció obsoleta de Kirguizistan.
Història
Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 aC. L'islam va arribar-hi al i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876 l'Imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguisos van optar per emigrar a les muntanyes de l'Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de la URSS sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizstan, i en va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.
Romangué raonablement estable la major part dels anys 1990, sota la direcció de l'antic president Askar Akàiev. La jove democràcia es mostrava com la més prometedora entre els estats de la regió (per exemple, pel que feia a la llibertat de premsa), però els darrers anys el règim ha estat acusat d'evolucionar cap a l'autocràcia i l'autoritarisme. A la primavera del 2005 una sobtada revolta forçà la sortida de l'estat del president, i la seva renúncia, el 4 d'abril del 2005. S'obre una nova etapa política sota la direcció "provisional" de Kurmanbek Bakíev.
Els kirguisos forjarien la seva identitat sota la influència dels kazaks, dels quals es diferenciarien, entre altres coses, perquè els kirguisos practicaven tradicionalment una ramaderia de muntanya, amb desplaçaments de ramats molt més curts que els que feien els kazaks a les estepes.
Política i govern
Sistema polític La constitució de 1993 defineix la forma de govern com una república democràtica. La branca executiva inclou un president i un primer ministre. El parlament actualment és bicameral. La branca judicial comprèn un tribunal suprem, un tribunal constitucional, jutjats i un procurador general.
El govern interí està creant una nova estructura de govern estatal, i treballa per resoldre els problemes pendents de la constitució.
El 10 d'octubre del 2010 es van celebrar les que es consideren les eleccions més democràtiques del país. Els 5 partits que van entrar al parlament van quedar molt igualats.
El Kirguizstan es troba entre els cinquanta països del món amb el major nivell de percepció de la corrupció: l'Índex de percepció de la corrupció de 2016 per al Kirguizstan és 28 en una escala de 0 (més corrupte) a 100 (menys corrupte).
El 4 d'octubre de 2020 hi va tornar a haver eleccions legislatives.
Organització territorial El Kirguizstan es divideix en set províncies (singular: óblast (область), plural: oblasttar (областтар)), que són administrades pels respectius governadors. La capital, Bixkek, i la segona ciutat més gran, Oix, són ciutats administrativament independents (shaar) amb un estatus igual al d'una regió.
esquerra|Províncies del Kirguizstan|375x375px Bixkek (shaar) Província de Batkén (Batkén) Província de Txui (Bixkek) Província de Jalal-Abad (Jalal-Abad) Província de Narín (Narín) Província d'Oix (Oix) Província de Talas (Talas) Província d'Issik Kul (Karàkol) Oix (shaar)
Drets humans
Després de la instauració d'un govern més democràtic, encara es produeixen moltes violacions dels drets humans. Si bé té un bon acompliment en comparació amb altres estats de l'Àsia central, els drets de les persones LGBT han anat empitjorant, però la llibertat de premsa hi ha millorat.
En una mesura que ha alarmat els grups de drets humans, les forces de seguretat van detenir desenes de destacats líders religiosos i comunitaris uzbeks després dels disturbis de 2010 al sud del Kirguizstan, entre ells el periodista i activista de drets humans Azimjan Askarov. El juny de 2013 es va aprovar en el Parlament del Kirguizstan una llei que prohibeix a les dones menors de 23 anys viatjar a l'estranger sense un progenitor o tutor, amb la finalitat d'«augmentar la moralitat i preservar el patrimoni genètic».Kyrgyzstan Passes Controversial Girl Travel Ban. EurasiaNet.org (13 juny 2013). Consultat el 2 octubre 2014. Els diplomàtics estatunidencs van expressar la seva preocupació en octubre de 2014 quan els legisladors del Kirguizstan van aprovar una llei que imposa penes de presó als activistes dels drets dels homosexuals i altres persones, inclosos els periodistes, que fomentin «una actitud positiva cap a les relacions sexuals no tradicionals».
L'activista i periodista kirguís Azimjan Askarov va ser condemnat a cadena perpètua el 2010. El 24 de gener de 2017, un tribunal kirguís va confirmar la condemna.
Forces armades Les forces armades del Kirguizstan es van formar després del col·lapse de la Unió Soviètica i estan compostes per forces terrestres, forces aèries, tropes internes, Guàrdia Nacional i Guàrdia fronterera. L'exèrcit treballa amb les forces armades dels Estats Units, que van arrendar una instal·lació anomenada Centre de Trànsit de Manas a l'Aeroport Internacional de Manas, prop de Bixkek, fins a juny de 2014. En els últims anys, les forces armades han començat a desenvolupar millors relacions amb Rússia, inclosa la signatura d'acords de modernització per valor de 1.100 milions de dòlars i la participació en més exercicis amb tropes russes. L'Agència de Seguretat Nacional dels EUA (NSA) treballa amb l'exèrcit i serveix a propòsits similars als del seu predecessor soviètic, el KGB. Supervisa una unitat d'elit de forces especials antiterroristes coneguda com a «Alfa», el mateix nom utilitzat per altres estats de l'antiga Unió Soviètica, entre ells Rússia i l'Uzbekistan. La policia està sota el comandament del Ministeri de l'Interior, juntament amb la Guàrdia fronterera.
Relacions internacionals El Kirguizstan és membre de la Comunitat d'Estats Independents (CEI), la Unió Econòmica Eurasiàtica, l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), l'Organització de Cooperació de Shanghai, l'Organització de la Cooperació Islàmica, el Consell Turc, l'Organització Internacional de la Cultura Turca (Türksoy), l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
Economia
Exportacions a Importacions de País Percentatge País Percentatge 28,7% 23,9% 17,7% 13,5% 12,9% 10,3% 8,7% 9,7% 6,6% 4,8% Altres 25,4% Altres 37,8% És un estat amb un pobre desenvolupament econòmic, que requereix l'ajuda externa. S'està produint una lenta transició a l'economia de mercat, procés molt marcat per l'evolució política. Va ser el primer estat de la URSS admès a l'Organització Mundial del Comerç. La seva moneda es diu som.
La indústria es basa en el procés de productes agrícoles. La mineria i la metal·lúrgia són sectors en expansió gràcies a l'abundància de minerals. Té uns bons recursos d'aigua, cosa que permet una energia hidroelèctrica barata per a les fàbriques i l'exportació dels excedents. Importa sobretot maquinària i productes químics.
Turisme Un dels punts de destinació turística més populars al Kirguizstan és el llac Issik Kul, on al llarg de la seva riba nord es troben nombrosos hotels, centres turístics i pensions. Les zones de platja més populars es troben a la ciutat de Txolpon Ata i als assentaments pròxims, com Kara-Oi (Dolinka), Bosteri i Korumdy. El nombre de turistes que van visitar el llac fou de més d'un milió a l'any 2006 i 2007. No obstant això, a causa de la inestabilitat econòmica i política de la regió, va disminuir en els següents anys. Segons les dades oficials, els kazakhs són la nacionalitat dels que més turistes venen a visitar el país; mentre que el 2014 representaven el 57% de tots els turistes, el 2017 superaven el 70%.Туризм в Кыргызстане http://www.stat.kg/media/publicationarchive/3a116eea-4813-431a-91e0-ba9c65e13231.pdf Durant aquest mateix període el nombre total de visitants va disminuir un 13%. En els últims anys, s'havia tornat a experimentar una millora fins a la pandèmia per coronavirus.
Ciència i tecnologia La seu de l'Acadèmia de Ciències del Kirguizstan està situada a Bixkek, on es troben diversos instituts de recerca. Els investigadors kirguisos estan desenvolupant tecnologies útils basades en productes naturals, com la recuperació de metalls pesants per a la depuració d'aigües residuals.
Geografia miniatura|Mapa topogràfic del Kirguizstan El Kirguizstan és un estat sense litoral de l'Àsia central, que limita amb el Kazakhstan, la República Popular de la Xina, el Tadjikistan i l'Uzbekistan. Està situat entre les latituds 39° i 44° N, i les longituds 69° i 81° E. És més lluny de la mar que qualsevol altre país, i tots els seus rius flueixen en sistemes de drenatge tancats que no arriben a la mar. La regió muntanyenca del Tian Shan abasta més del 80% del país amb diverses muntanyes de més de 7.000 m d'altitud (per això, al Kirguizstan se'l denomina informalment «la Suïssa de l'Àsia central»), i la resta està formada per valls i conques.