Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat. Era net de Tadj al-Din Uthman al-Marghini governador gúrida del castell de Khaysar vers el 1200, i fill de Rukn al-Din Abu Bakr (governador del mateix castell on va resistir als mongols) que estava casat amb la filla del sultà Muhammad de Ghor.C.E. Bosworth, The New Islamic Dynasties, 263. El fet que el seu pare i avi fossin col·laterals de la famílida gúrida, i la seva mare una princesa, el permetia considerar-se hereu de la dinastia.

El 1245 Shams al-Din, que acabava de succeir al seu pare al govern de Khaysar, va fer una sortida afortunada del castell i es va apoderar de la ciutat d'Herat, però es va cuidar d'oferir la seva submissió als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres i li fou reconegut el títol de malik (o malek) equivalent a rei (literalment però en aquest cas més aviat equivalent a príncep). Va col·laborar amb els mongols in els va ajudar en l'expedició del 1246 a Multan, i va romandre per un temps a l'Índia. El 1251, al pujar al tron Mongke, va anar a Mongòlia a retre-li homenatge, i el gran kan el va confirmar en la possessió d'Herat, Djam, Bushandj, Ghor, Khaysar, Firuzkuh, Ghardjistan, Farah, Sistan, Kabul, Tirah, i les muntanyes Sulayman (Afganistan)

Shams al-Din va dirigir els seus esforços de creixement territorial cap al sud-oest, a la regió del Garmsir, moviment justificat per garantir la seguretat de la ruta mongola cap a l'Índia. Un conflicte amb els mongols el 1258 no va alterar la seva situació i Hulagu el va rebre amistosament a la seva cort poc després i li va permetre retornar a Herat. El 1261 això no obstant, Hulagu li va fer retornar la província de Sistan que fou posada sota una administració separada. El 1266 Shams al-Din va enviar un contingent de tropes a Abaka (successor d'Hulagu) per la seva expedició al Caucas contra Berke Khan de l'Horda d'Or. Berke va morir durant la campanya i la frontera es va poder portar fins més enllà de Bakú i Derbent sense massa problemes. El 1270 el governant de Transoxiana, Barak o Burak, va envair Khurasan; durant la guerra que va seguir, Shams al-Din va contactar amb Barak suposadament per garantir el seu territori; el 1273 l'Il-khan va fer una marxa victoriosa fins a Bukharà i va poder restablir la situació anterior i Shams al-Din va quedar com un vassall en qui no es podia confiar; el 1276 fou cridat a la cort de manera imperativa i no se li va permetre retornar sent enviat de guarnició a Bakú on no tenia amics i no podia oferir cap perill; tot i així el 1278 encara fou cridat a Tabriz i empresonat, i morí al cap de poc temps (1278/1279).

Referències

Fonts Peter Jackson (1986). The Cambridge History of Iran, Volume Six: The Timurid and Safavid Periods. Edward G. Browne (1926). A Literary History of Persia: The Tartar Dominion.

Categoria:Maliks kàrtides Categoria:Polítics afganesos