La Resurrecció de Llàtzer és una pintura mural al fresc del pintor italià Giotto di Bondone, entre els anys 1304-1306, i es troba a la capella dels Scrovegni de Pàdua. Giotto fou el gran renovador de la pintura entre el pas del al .
Giotto di Bondone El pintor del trecento, manté els temes religiosos i manca com la majoria dels artistes de la seva època de grans coneixements anatòmics, però aconsegueix que els seus personatges no tinguin el hieratisme romà d'Orient i adoptin diverses aptituds d'alegria o pesar, la qual cosa demostra, amb les diferents postures i mirades. Va ser el primer a trencar amb l'art romà d'Orient. Molts pintors posteriors, van admetre el seu deute amb Giotto, entre ells Piero della Francesca i Miquel Àngel. Segons Vasari: Segons Henri Focillon, historiador d'art francès, Giotto malgrat els seus esforços, mai no va passar d'un muntatge escenogràfic "'d'un estret taller d'escultura" malgrat que a la capella dels Scrovegni tenia una superfície i un tema que li ho haguessin permès.Sureda, Juan, (1985), p.320
Giotto, va començar eliminant els fons de pintura plana, posant paisatges amb muntanyes de pedra o dins de simples arquitectures i així aconseguir que els seus personatges visquin en un món més real. Segons Cennino Cennini: miniatura|Enrico Scrovegni oferint la capella com remissió dels pecats del seu pare. A una obra anterior, ja havia creat grans murals per a la basílica de Sant Francesc d'Assís, on, en una sèrie de frescs narratius per a la capella de la Magdalena, va executar l'escena de la Resurrecció de Llàtzer, encara que no hi ha dubte que el disseny va ser de Giotto, es creu que la pintura la van fer els deixebles del seu taller, ja que clarament es pot verificar que la pintura és més plana i no mostra els volums ni els mateixos colors no emprats pel pintor a la seva obra posterior.
Història Els frescs de la capella dels Scrovegni anomenada també capella de l'Arena, per estar construïda sobre l'arena d'un antic circ romà, és considerat com el treball més complet de Giotto. Va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un adinerat comerciant de Pàdua, fill d'un prestador conegut per la seva usura i que ja Dante Alighieri l'havia enviat entre els condemnats a l'Infern en el seu poema La Divina Comèdia. Enrico volia amb la construcció de la capella redimir els pecats del seu pare.Honour i Fleming, (1987), p.308
Va encarregar a Giotto, la decoració de la capella funerària, amb diverses sèries decoratives de frescs, els cicles de les pintures representen, la vida de Sant Joaquim i Santa Anna, la vida de la Mare de Déu i la història de Crist, mentre que, a les parts inferiors dels murs es dediquen a la Passió de Crist, així com es troben en color monocrom unes al·legories de les Virtuts i els Vicis. Es troba una escena on es pot veure el mateix Enrico Scrovegni, oferint la capella a tres àngels, el retrat del donador i del canonge que sosté la pesada "maqueta", són sens dubte, una excel·lent prova de la capacitat retratista de Giotto.Previtali, Juan, (1965), p. 3
Entre els frescs d'aquesta capella es troba la narració de la Resurrecció de Llàtzer, que correspon a un relat del Nou Testament (Sant Joan, 11: 1-44), amb la qual Giotto comença l'escenificació de la Passió, ja que va ser com a conseqüència d'aquest miracle, quan els jueus van voler agafar i matar Jesús.Male, Emile, El arte religioso del siglo XIII en Francia, (2001), Encuentro, , p.235
Tema El tema correspon al relat de l'Evangeli de Sant Joan (11: 17-44):Evangeli de Sant Joan.
Descripció miniatura|Detall de la Resurrecció de Llàtzer, quan torna a la vida, mentre es pot veure les dones tapant-se les seves cares. La història narra la Resurrecció de Llàtzer per ordre de Jesús, a la pintura apareix Crist beneint Llàtzer, mentre agenollades als seus peus es veuen les germanes de Llàtzer, Marta i Maria. A la dreta del quadre s'observa la imatge momificada de Llàtzer sostinguda per altres familiars, a la cantonada dreta del primer terme, amb línies paral·leles a la muntanya rocosa del fons, que dibuixen una composició en diagonals, està la pedra de la tapa del sepulcre, que és sostinguda per altres dos personatges, el fons està pintat amb el mateix blau de la volta de la capella, amb la qual cosa s'aconsegueix que formi una cohesió amb ella.Honour i Fleming, (1987), p.310
La pintura com les altres representacions de les sèries de la capella, està emmarcada simulant un fris de marbre tallat i com si tingués incrustacions de pedres semiprecioses i lapislàtzuli, evitant amb aquest sistema figurat, l'execució amb materials autèntics que resultarien molt més costosos. El cadàver embolicat en les benes, entreobre els ulls, mentre els presents manifesten el seu estupor. Les dones tenen el rostre cobert per evitar l'olor de Llàtzer mort. Encara que sense conèixer la perspectiva real de Brunelleschi, el pintor introdueix ell realisme a la seva obra, representant un espai individual, junt la iconografia que mostra el seu interès, per la visualització del dramatisme que vol explicar a la història, enfront del miracle obrat per Crist. Aquest intent de mostrar la realitat en tota la seva totalitat, va ser considerat per Giovanni Boccaccio en el seu Decameró, que parlant de la pintura de Giotto va dir:
Bibliografia
Referències
Categoria:Obres pictòriques del gòtic Categoria:Obres pictòriques del segle XIV