miniatura|Vídeo aeri de 'Tomen y Rhodwydd' de Gal·les (2022) El castell de mota i pati, castell de mota i albacar o simplement castell de mota era una forma primitiva de castell de fusta envoltat d'una palissada, sobre una mota o pujol artificial. Aquesta tècnica constructiva es va difondre al voltant de l'any 1000 per molts països predominantment plans, com l'Europa del centre i del nord, però arribà a tenir importància a Occitània, sobretot al Llenguadoc, i també a la Catalunya Nord.
Als Països Catalans i Occitània (principalment al Rosselló i al Llenguadoc), vers l'any 1000, es començaren a construir castells de pedra en lloc de fusta, damunt de munts de terra construïts artificialment a posta per a bastir-hi el castell. El model, tot i partir dels mateixos principis del castell de mota i pati, era sensiblement diferent del model centreeuropeu i nòrdic.
miniatura|esquerra|Reconstrucció d'un castell de mota i pati a Saint-Sylvain-d'Anjou Aquest tipus de construcció defensiva va desenvolupar-se al quan els exèrcits tradicionals eren poc eficaços contra la guerrilla dels vikings i dels sarraïns.
La mota era la part més alta, on vivien el propietari, la seva família i els soldats. El pati era el lloc on es protegien la gent, les collites i les provisions dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcció. La mota és el precursor del castell fortificat. El pati (en francès, la basse-cour o la 'cort baixa'), que literalment era més baixa, tenia també la funció simbòlica de separar la gent noble, elevada, de la població. La combinació d'un castell i d'una masia castral juxtaposats va continuar quan els castells ja van perdre tota la funció militar en esdevenir residència de prestigi o d'estiu.
Abans d'acabar-se l'edat mitjana començaren a caure en desús a causa de la construcció de castells més sòlids i de la fortificació de les viles; així, ja no se'n construïren més d'ençà del segle xiii, i les que encara hi havia foren progressivament abandonades. No queden gaires motes originals: les construccions de sorra i de fusta van desaparèixer en perdre la utilitat militar o van transformar-se en castells fortificats. De vegades, la forma de la mota encara apareix, com al castell de Limbricht als Països Baixos. En altres casos, el castell de mota va desaparèixer gairebé totalment i només sobreviu en la toponímia. La fotografia aèria va permetre d'identificar motes perdudes.
Als Països Catalans En l'actualitat, es conserven traces d'algunes motes, com la Mota de Sant Feliu d'Avall o el Castell del Reart. Altres han sofert processos d'aplanament del munt de terra que les formava, habitualment per a usos agrícoles, i han desaparegut del tot, com ara la Mota de la Vila Vella de Banyuls i la Mota de Mossellons. Les motes han deixat força rastres en la toponímia local, tot i que algunes de les motes han rebut tradicionalment el nom de castell. En terres més muntanyoses amb pujols naturals, certs pobles fortificats van desenvolupar-se entorn d'un castell elevat amb la mateixa funció i estructura. A Catalunya, el castell de Castellnou dels Aspres n'és un bell exemple.
Motes del Rosselló A la comarca nord-catalana del Rosselló, territori eminentment pla, s'han trobat documentades (en unes quantes s'han trobat vestigis dels murs de la fortificació) les motes següents:
Mota de la Vila Vella de Banyuls, en el terme de Banyuls dels Aspres Força de la Geràrdia, en el terme de Torrelles de la Salanca Mota de Juegues, en el terme de Torrelles de la Salanca Mota de Mossellons, en el terme de Torrelles de la Salanca Castellàs de Peralada, en el terme de Torrelles de la Salanca Mota del Puig del Mas, en el terme de Banyuls de la Marenda Castell del Reart, en el terme de Bages de Rosselló Mota de Sant Feliu d'Avall, en el terme de Sant Feliu d'Avall Mota de Vila Muntà, en el terme de Sant Nazari de Rosselló.
Referències
Mota