A continuació, un breu resum de la història de Reus.
Prehistòria i època romana Salvador Vilaseca i els seus col·laboradors van fer diverses troballes prehistòriques que s'estenen per bona part del terme municipal. Del Paleolític inferior s'han trobat restes especialment a la riera de la Selva, prop de l'antic terme de La Canonja, a tocar del Mas de la Boella, tot i que una part de les troballes són al terme de La Canonja. També s'han trobat les restes fòssils d'un elefant. Del Paleolític mitjà es va trobar un important jaciment, on es van descobrir unes de les millors peces catalanes del mosterià, a la bòbila del Sugranyes, i també les restes d'una necròpoli. S'han trobat fons de cabana neolítics vora l'Institut Pere Mata, que indiquen l'existència d'un poblat al Puig de Monterols. Al Mas Vermell s'han trobat puntes de sílex i fragments de ceràmica campaniforme. Un important jaciment del Bronze final va ser trobat als Plans de Quart vora l'aeroport. De l'època ibèrica hi ha jaciments i una sitja a la partida de la Grassa, i nombroses sitges, restes de ceràmica i un molí al Mas de Valls, que semblen indicar un poblat extens, i un punt originari d'una vil·la romana. També s'han trobat restes romanes a la partida del Vilar i a la partida de Porpres, que té un ric jaciment gairebé a flor de terra, on s'han trobat restes d'una instal·lació de banys i un forn teuler. També hi ha restes d'una vil·la romana als Antigons, on s'han trobat fragments de nou escultures de marbre. En aquest lloc s'ha descobert també una sepultura i una sivella visigòtica i una gerra de monedes de la mateixa època a la Grassa, tocant el terme de Constantí. miniatura|Carta de població donada per Bernat de Bell-lloc a Reus el 1183
Repoblament Cap al 1150 el normand Robert d'Aguiló va repoblar la regió. La primera prova documental és un esment a una partició de límits amb Siurana del 1151 i la donació de Robert d'Aguiló el 3 de juny de 1154, quan, moribund, a instàncies de l'arquebisbe Tort, va deixar en testament la població de Reus a favor de l'església de Sant Fructuós de Tarragona, com a alou perpetu. El 5 de juny de 1154 l'arquebisbe de Tarragona va donar dos terços de Reus en feu a Bertran de Castellet, com a castlà, amb l'encàrrec de construir-hi una església depenent de l'Arquebisbat. El castlà és el senyor del castell, que el rep en comanda pel senyor directe, en aquest cas l'arquebisbe. Al Reus va tenir successivament dos castlans: Bertran de Castellet i Bernat de Bell-lloc. Durant el la castlania va ser feudatària de l'arquebisbe, però a inicis del , quan la senyoria directa de la vila va passar per donació de l'arquebisbe al capítol catedralici, la castlania va passar a ser feudatària de la cambreria. El 25 d'abril de 1203, en el repartiment de rendes de béns eclesiàstics, el terç de Reus amb la seva parròquia de Santa Maria es va atorgar al canonge cambrer, iniciant-se així la duplicitat de la senyoria en la qual el cambrer tenia un terç i a més l'alta i baixa jurisdicció i el mer i mixt imperi. Els canonges membres del capítol havien delegat en un membre concret de la canongia l'administració de les rendes reusenques. El cambrer era la segona dignitat del capítol i recollia les rendes que produïa la vila de Reus. Llavors la ciutat s'esmentava com a Redis o Reddis. El castlà Bernat de Bell-lloc va donar carta de població el 3 d'agost de 1183, assignant als habitants la propietat de les cases i dels horts, establint un cens a pagar per les terres de conreu i reservant-se la justícia, reconeixent però el seu vassallatge cap a l'arquebisbat de Tarragona. El 2 de juny de 1186 el cambrer Joan de Sant Boi va donar una carta de franquesa, confirmant la del castlà. El cambrer, al rebre la senyoria de mans de l'Arquebisbe el 1203, es consolidava com a cap hegemònic de la vila. L'arquebisbe tenia el títol de «senyor eminent» de la vila de Reus. Però Bernat de Bell-lloc, el castlà, no va veure amb bons ulls el canvi de sistema, i es va oposar a la cambreria que en aquell moment exercia Ramon de Sant Llorenç, amb el que va estar pledejant alguns anys, fins que la raó va ser donada al bisbe i al cambrer.
Cambrer i castlà de Reus miniatura|esquerra|Reus al , segons un plànol fet per Andreu de Bofarull. Amb el núm. 14 la plaça del Mercadal Reus va créixer bastant ràpidament, i el 1240 havia superat el primer clos de la vila. Va descendir la població amb el sotrac de la pesta negra, aviat superat, segons el cens de 1358. L'administració del cambrer, del que depenia el castlà, es complementava amb dos batlles, tres jurats i 30 consellers (i el consell de cent per assumptes d'importància). El 1305 Reus es va revoltar contra l'arquebisbe Rodrigo de Tello que volia fer pagar a Reus i altres pobles del Camp la reconstrucció de les muralles de Tarragona. Aquest fet va ser l'embrió de la Comuna del Camp. El mateix 1305, els mercaders de Tarragona, amb el suport dels veguers, van intentar impedir el creixent mercat de Reus amb coaccions, confiscacions i multes. Els reusencs van apel·lar al cambrer, Garcia Miquel d'Ayerbe, i al rei, Jaume II i aquest, el 1309 els va donar el dret de fer mercat els dilluns i l'arquebisbe Guillem de Rocabertí va confirmar el privilegi el 1315. L'arquebisbe Arnau Sescomes li va concedir el privilegi d'una fira de 15 dies el 1342, privilegi confirmat pel rei el 1343. Al i els primers anys del , la castlania va estar en mans de la família dels Bell-lloc, amb quatre castlans: Bernat II, Simó I, Bernat III i Simó II. En morir aquest darrer, el 1327, va passar per herència a Bernat II de Cabrera que el 1335 la va vendre a Pere Mulet que la va perdre per deutes el 1345, embargant-la Joan de Savall, batlle del cambrer Gozzio Battaglia a favor de Joan de Manresa. Els hereus de Joan de Manresa van vendre els seus drets al tarragoní Bernat d'Olzinelles el 1349. Els Olzinelles van tenir la castlania de Reus fins a la seva desaparició el 1397, quan la va comprar en subhasta Pere de Luna. El 1348 la pesta negra va fer estralls al Camp, i a Reus.
Cambrers i Papes El cambrer Pere Roger de Belfort va disputar el domini amb l'arquebisbe López de Ayerbe, el qual va enviar un exèrcit que va entrar a la ciutat a mata-degolla i va delmar les collites i el bestiar, el 1349. La violència dels fets van induir l'arquebisbe a buscar una pacificació, i es va presentar davant les muralles de Reus amb un nombrós seguici, però els reusencs, escamats, el van fer fora i el van perseguir fins a la Selva del Camp on el bisbe es va fer fort i els reusencs no van poder entrar. Refet l'arquebisbe, va ocupar militarment Reus, que va saquejar, i va fer penjar als caps del moviment a les forques d'entrada a la vila. Els homes de l'arquebisbe van arrasar les vinyes i van tallar totes les figueres del terme. El cambrer Pere Roger de Belfort, nebot de Climent VI, que llavors vivia a Avinyó amb el seu oncle, va convèncer el papa de cridar a l'arquebisbe. El 1350 la cort papal va dictar una sentència, acceptada per les dues parts, on l'arquebisbe reconeixia que no havia volgut usurpar cap dret del cambrer ni fer mal als reusencs, i es comprometia a alliberar els presoners tancats a Tarragona. Possiblement per refermar la seva senyoria sobre la vila, Pere Roger de Belfort va donar una de les roses del seu blasó a la ciutat com a escut. Encara que la donació es va produir cap el 1350, no hi ha cap mostra gràfica de l'ús de la rosa a l'escut de Reus d'abans de 1391, i apareix com a propi del comú i no de la senyoria. Belfort va ser nomenat Papa el 1371, amb el nom de Gregori XI, mantenint-se com a senyor de Reus, i a aquest motiu s'ha atribuït que l'escut municipal vagi coronat amb la tiara pontifícia i adornat amb les claus de Sant Pere. Sembla que l'hostilitat cap als bisbes tarragonins va continuar durant molt de temps, ja que el 1445 es va celebrar amb una gran festa la mort de l'arquebisbe Domènec Ram. El 1377, Reus, junt amb altres pobles de la Comuna del Camp, va participar com a vassall de l'arquebisbe Pere de Clasquerí en el combat contra les tropes del rei Pere III a Vilafortuny. El 1380 Reus i el cambrer Bernat Despujol van combatre altre cop amb l'arquebisbe; alguns actes van produir represàlies, com ara l'assalt al call de Reus el 1391, però Reus va comprar el perdó reial el 1393. La jueria està documentada fins al 1495, però sembla que la seva població no va ser gaire nodrida, encara que el 1391, arran dels atacs a diferents calls del Camp, jueus d'altres localitats s'hi van instal·lar. La seva situació ciutadana ha deixat en la toponímia el portal dels jueus. A començaments del , el comú de Reus va contribuir a finançar el servei de vigilància de les costes per prevenir els atacs dels corsaris sarraïns, i durant la guerra dels dos Peres va refer les muralles el 1363, i altra vegada el 1375. El castlà Joan d'Olzinelles, fill o net de Bernat d'Olzinelles, va perdre el domini de la castlania per deutes, causats per l'encariment de la mà d'obra, escassa des de la pesta negra, cosa que va produir la ruïna de molts petits senyors catalans. La castlania va sortir a subhasta el 1397 i la va comprar el cambrer Pere de Luna (Benet XIII d'Avinyó) unificant així ambdues senyories. El 1413 va patir una nova caiguda demogràfica, que s'havia corregit a finals del segle. En aquest any 1413 la ciutat simpatitzava amb Jaume II d'Urgell. El 29 de maig de 1462 la ciutat es va posar al costat de la Generalitat contra Joan II, però les forces reusenques van ser delmades al combat de Santa Coloma, i davant de les amenaces del comte de Prades es va entregar al rei l'1 de novembre de 1462, però l'hostilitat es va mantenir latent. El 1485 es va substituir la fórmula d'elecció dels 3 jurats, fins a aquell moment feta per votació nominal, per la insaculació, amb tres candidats al càrrec per cada estament. Al els mercaders reusencs participaven en companyies d'abast europeu, com Gabriel Clergue, que era soci de la que s'havia constituït a Mallorca el 1416, i que obtenia grans beneficis. D'inicis del es conserva a l'Arxiu Municipal de Reus el «Llibre de la Cadena», una recopilació de les Ordinacions municipals promulgades pels Jurats de la vila.
Segle XVI i primera meitat del XVII