Loceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra. Està limitat al nord pel sud de l'Àsia, a l'oest per la península Aràbiga i l'Àfrica, a l'est per la península de Malaca, les illes de la Sonda i Austràlia, i al sud per l'Antàrtida. Està separada de l'oceà Atlàntic pel meridià 20 graus est, al sud de l'Àfrica, i de l'oceà Pacífic pel meridià 147 graus est. El punt més septentrional de l'oceà Índic és situat aproximadament als 30 graus nord de latitud, al golf Pèrsic. L'oceà fa aproximadament 10.000 km d'ample entre les puntes meridionals de l'Àfrica i d'Austràlia; la seva àrea és de 73.556.000 km², incloent-hi la mar Roja i el golf Pèrsic. El volum de l'oceà s'estima en 292.131.000 km³. Hi ha illes petites a les vores continentals.
Els estats independents de l'Índic són Madagascar (abans República Malgaixa), la quarta illa més gran del món; les Comores, les Seychelles, les Maldives, Maurici i Sri Lanka. Indonèsia el voreja. La importància de l'oceà com a ruta de trànsit entre Àsia i Àfrica n'ha fet un focus de conflictes. A causa de la seva extensió, de tota manera, cap nació l'ha dominat amb èxit fins a l'inici del , quan Anglaterra en controlava la majoria de la terra perimetral. És l'únic oceà que porta el nom d'un país: l'Índia.Anand Mathur,Indo-American relations: foreign policy orientations and perspectives of P.V. Narasimha Rao and Bill Clinton, p. 138 "India occupies the central position in the Indian- Ocean region that is why the Ocean was named after India"Ferenc Albert Váli,Politics of the Indian Ocean region: the balances of power, p. 25Hussain,Geography Of India For Civil Ser Exam, p. 12-251; "India and the geo-politics of the Indian Ocean"(16-33)
Geografia física miniatura|Vista de la costa de les Seychelles, situades a l'oceà Índic. Les plaques africanes, índiques i antàrtiques convergeixen a l'oceà Índic, en la triple cruïlla de Rodríguez. Els seus contactes estan marcats per branques de la dorsal central oceànica, que forma una Y invertida, amb l'arrel que va cap al sud des del límit de la plataforma continental a prop de Mumbai, a l'Índia. Les conques est, oest i sud estan subdividides en conques més petites per serralades submarines.
Els punts d'ofecs essencials inclouen els de Bab el-Màndeb, d'Ormuz, el de Lombok, el de Malacca i el de Palk. Els mars inclouen el golf d'Aden, el mar d'Andaman, d'Aràbia, el golf de Bengala, la Gran Badia Australiana, el mar De Laccadive, el golf de Mannar, el Canal de Moçambic, els golfs d'Oman i Pèrsic, la Mar Roja, i altres cossos d'aigua tributaris. Està connectat artificialment al Mar Mediterrani mitjançant el Canal de Suez, accessible a través de la Mar Roja
Localització i delimitació de l'IHO Loceà Índic banya el sud de l'Àsia i separa Àfrica i Austràlia.
La tercera edició de l'Organització Hidrogràfica Internacional (International Hydrographic Organization') (IHO), Limits of Oceans and Seas defineix els límits de l'oceà Índic de la següent manera:
El 2000 l'IHO va redefinir l'oceà Índic, desplaçant-ne els límits a 60°S, ja que les aigües que es troben més al sud d'aquesta línia s'identifiquen com a l'oceà Antàrtic. Aquesta nova definició encara no ha estat ratificada (Austràlia ha presentat una objecció) tot i que està en ús per part de l'Organització Hidrogràfica Internacional i altres organismes. Sempre que quan s'adopti, la definició de 2000 serà publicada en la 4a edició de Límits d'oceans i mars, restablint l'oceà Austral com s'indicava en la 2a edició i que posteriorment va ser omès en la 3a edició.
Hidrologia Entre els pocs grans rius que flueixen a l'Índic trobem el Zambesi, el Xatt al-Arab (format per la unió del Tigris i l'Eufrates), l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra i l'Irauadi. Els corrents marítims estan molt influenciats pels monsons. Els corrents dominants són dos: un a l'hemisferi nord, que es mou en el sentit de les agulles del rellotge, i un altre al sud de l'equador que gira en sentit contrari. Durant el monsó d'hivern, de tota manera, els corrents del nord canvien de direcció. La circulació en aigües profundes està controlada principalment pels fluxos de l'oceà Atlàntic, la mar Roja i els corrents antàrtics. Al nord dels 20 graus de latitud sud la temperatura mínima superficial és de 22 °C, i supera els 28 °C cap a l'est. Al sud dels 40 graus de latitud sud, les temperatures baixen ràpidament.
La salinitat superficial de l'aigua va de 32 a 37 parts per 1.000; la més alta té lloc a la mar d'Aràbia i en un cinturó entre el sud de l'Àfrica i el sud-oest d'Austràlia. Es troben icebergs al llarg de tot l'any a uns 65 graus de latitud sud. El límit nord dels icebergs és d'uns 45 graus de latitud sud.
L'Índic inclou les aigües del mar d'Andaman, el mar d'Aràbia, el golf de Bengala, la Gran Badia Australiana, el golf d'Aden, el golf d'Oman, el canal de Moçambic, el golf Pèrsic i la mar Roja.
Corrent d'Agulhas El corrent d'Agulhas és un branca del corrent sud-equatorial, format per aigües càlides i que assoleix una velocitat màxima de 4 nusos en un punt unes cent milles de la costa.
Altres corrents Corrent est de Madagascar Contracorrent equatorial Indonesian Throughflow Corrent de Leeuwin Corrent de Madagascar Corrent de Moçambic Corrent de Somàlia Contracorrent sud-australià Corrent sud-equatorial Corrent Indi de Monsó Corrent oest-australià Deriva dels vents d'oest
Mars colindants Els mars costaners, mars de vora o mars adjacents, són els mars que formen part de l'oceà Atlàntic, però que a raó de la seva pròpia configuració i/o controvèrsies relacionades amb la seva inclusió o no en el conjunt, motiven que les característiques de l'oceà Índic siguin donades amb els seus mars o sense ells.
DesignacióLocalitzacióSuperfície (en km²)Longitud (en km)Amplària (en km)Màx. profunditat (en m.)Prof. mitjana (en m.)Mar d'Andaman 1.200 650 87 3.777Mar d'Aràbia 2.400 4.652Mar d'Arafura 1.290 560 Mar de Cèlebes 6.200Mar de Davis Mar de les Moluques 1.074 5.319Mar Roja 1.900 300 500 2.500Mar de Timor 480 <200 3.300Golf de Bengala Golf Pèrsic 989 50 102
Geologia El fons oceànic Les plataformes continentals són estretes, d'uns 200 km d'amplada de mitjana. Una excepció n'és la costa oest d'Austràlia, on l'amplada de la plataforma excedeix els 1.000 km. La profunditat mitjana de l'oceà és de 3.890 m, mentre que el seu punt més profund és la fossa de Java, que es troba a uns 7.450 m. Al nord dels 50 graus de latitud sud, el 86% de la conca és coberta de sediments pelàgics, la majoria fets de globigerina. El 14% restant està entapissat de capes de sediments terrígens. Els sediments glacials dominen les latituds meridionals extremes.
Com al més jove dels principals oceans de la Terra té carenes expansives actives que formen part del sistema mundial de dorsals oceàniques: Dorsal Carlsberg Dorsal sud-oest Índica Dorsal sud-est Índica Dorsal central Índica
La dorsal 90 est discorre nord-sud al llarg del meridià 90°E, disseccionant l'oceà Índic en una meitat oriental i occidental. Una altra serralada submergida progressa aproximadament direcció nord-sud entre els atols de les Maldives i l'Arxipèl·lag de Chagos.
El Plateau de Kerguelen és un petit continent submergit d'origen volcànic situat a l'oceà Índic del sud.
El Plateau de Mascarene és un altiplà submergit d'uns 2.000 km de longitud que es troba a l'est de Madagascar.
Clima miniatura|Batimetria El clima al nord de l'equador està afectat per un sistema de vents monsònics. Vents forts del nord-est hi bufen d'octubre a abril; de maig a octubre dominen els vents sud i oest. A la mar d'Aràbia els violents monsons porten pluja al subcontinent indi. A l'hemisferi sud, els vents són generalment més suaus, però les tempestes d'estiu a prop de Maurici poden ser fortes. Quan els monsons canvien, els ciclons poden colpejar de vegades les costes de la mar d'Aràbia i del golf de Bengala. L'oceà Índic és l'oceà més calent al món.
Economia Recursos naturals La calor de l'oceà Índic manté la producció de plàncton baixa, excepte al llarg dels límits septentrionals i en alguns punts concrets; la vida marina hi és, doncs, limitada i, per tant, la pesca està limitada als nivells de subsistència. La pesca en aquest oceà és de gran importància per al creixement de països que el voregen, tant per a consum interior i com per a exportació. Les flotes pesqueres des Rússia, el Japó, Corea del Sud i Taiwan també n'exploten els recursos, principalment per a gamba i tonyina.
L'oceà Índic proporciona connexions marítimes essencials entre l'Orient Mitjà, l'Àfrica, i l'Àsia oriental amb Europa i Amèrica. Per tant, una de les funcions econòmiques més importants és la del transport de mercaderies. Els europeus, seguint els antics exploradors, arribaven a l'orient i en tornaven amb sedes, estores, te i espècies. Actualment, suporta un tràfic especialment dens de petroli i productes derivats del petroli des dels jaciments petrolífers del Golf Pèrsic i Indonèsia.
Grans reserves d'hidrocarburs s'estan explotant en àrees d'alta mar de l'Aràbia Saudita, l'Iran, l'Índia, i Austràlia Occidental. Aproximadament un 40% de l'extracció de petroli en alta mar del món ve de l'oceà Índic. Les sorres de platges riques en minerals pesats, i dipòsits d'alta mar s'exploten activament per part dels països fronterers, especialment Índia, Sud-àfrica, Indonèsia, Sri Lanka, i Tailàndia.
Navegació comercial L'oceà Índic és un important punt per la comunicació comercial naval a nivell mundial.
L'estret de Malaca miniatura|Mapa de l'Estret de Malaca Lestret de Malaca (en malai Selat Melaka, en indonesi Selat Malaka) és un braç de mar que separa la península de Malaca de l'illa indonèsia de Sumatra, i és la via de comunicació principal entre loceà Índic i el Pacífic, i més concretament entre la mar d'Andaman i la mar de la Xina Meridional.
De mitjana, 150 vaixells passen cada dia a través de l'estret, que és una ruta de navegació importantíssima, ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'oceà Índic i Europa a través del canal de Suez. A la part central és on es troba la seva mínima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat màxims aptes per travessar l'estret es coneixen com a Malaccamax (limitats a un calat de 20 m).
Pirateria A causa del tràfic relativament alt de petroliers, la pirateria a les costes de Somàlia ha augmentat significativament. Això ha representat una amenaça per al transport marítim internacional des de la segona fase de la Guerra Civil de Somàlia al principi del .
LEUNAVFOR (European Union Naval Operation Against Piracy, o Operació de la Unió Naval Europea contra la Pirateria) és una operació militar de la Unió Europea que té com a objectius aturar, prevenir i castigar els actes de pirateria i robatori armat a les costes de Somàlia.
Amenaces naturals i antròpiques Existeix el risc de tsunamis deguts a previs terratrèmols, tal com es va patir l'any 2004 amb el tsunami que va tenir lloc prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004. El terratrèmol va originar un seguit de tsunamis que devastaren les costes d'Indonèsia, Sri Lanka, l'Índia, Tailàndia i altres països amb onades gegants de fins a 30 metres d'altura que arribaren, fins i tot, a les costes d'Àfrica, a 4.500 km de l'epicentre, convertint-se així en la catàstrofe natural més mortífera de la història recent.
Les espècies marines amenaçades inclouen els dugongs, les foques, tortugues i balenes. El petroli i la contaminació de l'aigua deguda als vaixells amenaça el mar d'Aràbia, el golf Pèrsic, i la mar Roja.
Història