Sallent,Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya dit també Sallent de Solsonès, és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès, a la comarca catalana del Solsonès. En les primeres referències documentades, el lloc és denominat Saliente, cal suposar que a causa de l'orografia on està situat. Als documents del ja hi apareix denominat Cellent,, pàg. 176 denominació que al passa a ser Sellent. El poble, de poblament íntegrament dispers, s'estén per l'extrem més meridional del terme municipal i es va formar a redós de l'església parroquial de Sant Jaume de Sallent i del castell de Sallent. El terme limita al nord amb els termes de Sant Climenç i Madrona, ambdós al mateix municipi de Pinell de Solsonès, a l'est amb el municipi de Biosca, a l'oest amb l'enclavament de les Cases de la Serra del municipi de Torrefeta i Florejacs i al sud amb el terme municipal de Sanaüja.

Geografia miniatura|esquerra|Mapa del municipi de Pinell de Solsonès amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs. miniatura|esquerra|Sallent vist des de la masia de Cucurull1 → Rectoria i església nova2 → Cal Batlle3 → Cal Capità4 → Torre de guaita5 → L'església vella6 → Cal Sargantalla7 → Cal Canut. El punt de més altitud del terme és el serrat de Sant Romà (688,8 m d'altitud) mentre que el punt més baix es troba a la confluència de la riera de Sanaüja amb la rasa del Pujol, a l'extrem sud del terme, que es troba a 417 m d'altitud. Un desnivell, per tant, de 270 m. que és el que presenta el terme que davalla de l'altiplà del Solsonès (al nord) fins a la vall del Riubregós (al sud). Aquest vessant es veu solcat per uns quants torrents separats entre si per serrats que van perdent altitud a mesura que avancen cap al sud i entre els quals, a més del ja citat serrat de Sant Romà, cal esmentar també el serrat de Creullobí

A llevant, la riera de Sallent termeneja el poble i continua fent-ho després que, havent confluït amb la riera de Lloberola, passa a denominar-se riera de Sanaüja. Per ponent, la rasa del Pujol fa de partió entre els termes de Sallent (a l'est) i el de les Cases de la Serra. Entremig i seguint una direcció predominant nord-sud, s'hi escolen la rasa de Coll-de frares i el barranc de Valldecom. Aquest darrer, en confluir amb la riera de Sallent, dona lloc a l'esperó o sortint on s'emplaça el nucli de Sallent.

Jaciments arqueològicsAquesta és la llista dels jaciments del poble de Sallent inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya Els Bellons Tipus de jaciment: Obra pública. Via. Cronologia: Des de Baixa Edat Mitjana a Moderna (1230 / 1789). Sallent II Tipus de jaciment: Lloc d'habitació amb estructures conservades. Casa. Lloc o centre de producció i explotació. Altres. Cronologia: Desconeguda.

Edificis històricsAquesta és la llista d'elements arquitectònics de Sallent de Solsonès que estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

L'antiga església de Sallent. L'església nova de Sallent. La rectoria de Sallent. L'escut de la rectoria de Sallent, declarat (Bé Cultural d'Interès Nacional) La torre de defensa de Sallent, declarada (Bé Cultural d'Interès Nacional)

Nucli El poblament és de caràcter dispers, format a base de masies (vegeu llista de masies de Sallent). Damunt de la confluència de la riera de Sallent i del barranc de Valldecom hi ha un sortint que si bé no és del tot encinglerat, si que està format per diversos marges d'un acusat pendent que salven un desnivell d'uns 40 metres. Damunt d'aquest esperó o sortint s'hi va construir el nucli de Sallent integrat per l'antiga església parroquial de Sant Jaume de Sallent i del castell de Sallent i unes quantes cases o masies entre les quals Cal Batlle, Cal Canut i, ja a començaments del , Can Capità i Cal Sargantalla.

A banda d'aquestes cases (totes elles actualment enrunades per bé que Cal Batlle està en procés de restauració, al capdamunt de l'esperó hi ha la rectoria de Sallent, adossada a la façana de ponent de la qual a principis del s'hi va construir la nova església.

Història El lloc va formar part de la senyoria del bisbe d'Urgell, que la cedí a diversos feudataris, entre els quals Arnau Guillem de Llordat, de Sanaüja a mitjan . Posteriorment, sota el nom de Baronia de Sallent, va passar a formar part del patrimoni del capítol de la catedral de Solsona.

A la pàgina 204 del Volum VI del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847, hi ha el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i hagiotònims locals que s'hi citen:

Referències

Categoria:Entitats de població de Pinell de Solsonès