Els barmàquides () fou un família iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbàssides. El seu nom deriva de Bàrmak, nom portat pel seu ancestre i que segurament era el títol del gran sacerdot del temple de Nawbahar, a prop de Balkh, que ocupava una àrea de 1500 km², terrenys que van restar possessió de la família. El temple de Nawbahar va ser destruït pels àrabs el 663 i l'historiador persa at-Tabarí diu que el príncep local Nizak Tarkhan encara hi va pregar el 709/710. Quan es va restaurar Balkh, després del 725, el temple no fou reconstruït. Segons la llegenda, el darrer bàrmak va anar el 725 a la cort de Bagdad i es va fer musulmà, però és possible que els primers conversos fossin en realitat els seus fills.
Membres destacats de la família foren: Khàlid ibn Barmak, fill del darrer bàrmak Yahya ibn Khàlid al-Fadl ibn Yahya Jàfar ibn Yahya Muhàmmad ibn Yahya Mussa ibn Yahya, governador de Sind, mort el 836 Imran ibn Mussa, governador de Sind, el 836 Muhàmmad ibn Khàlid, hàjib
La seva caiguda es va produir a la darreria de gener del 803 quan el califa Harun ar-Raixid, cansat de la seva tutela, va fer matar el visir Jàfar, arrestà els altres, i els seus béns foren expropiats.
Referències
Bibliografia Article "BARMAKIDS" a Encyclopaedia Iranica
Categoria:Visirs abbàssides Categoria:Dinasties