Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país. Està localitzada a la vall del Riu Rímac prop de la costa de l'oceà Pacífic. El centre històric de Lima es troba inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988, ampliat el 1991. Està situada a la costa central del país, a la vora de l'oceà Pacífic, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com a Lima Metropolitana, flanquejada pel desert costaner i estesa sobre les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. Segons el cens peruà de l'any 2007, Lima comptava amb més de 7,6 milions d'habitants. D'acord amb estimacions de l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica del Perú la població de Lima fins al 30 de juny de 2014 seria de més de 8,7 milions d'habitants, mentre que la seva àrea metropolitana comptaria amb més de 9,7 milions d'habitants, el 30% de la població peruana, xifres que la converteixen en la ciutat més poblada del país.
El 18 de gener de 1535, es va efectuar la fundació espanyola amb el nom de la Ciutat dels Reis a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d'Amèrica del Sud durant el règim espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República.
En l'actualitat se la considera com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional, la ciutat ocupa el cinquè lloc dins de les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i és una de les trenta aglomeracions urbanes més poblades del món. Per la seva importància geoestratègica, ha estat definida com una ciutat global de «classe beta».
Jurisdiccionalment, la metròpoli s'estén majoritàriament dins de la província de Lima i en una porció menor, cap a l'oest, dins de la província constitucional del Callao, on es troben el port marítim i l'Aeroport Internacional Jorge Chávez. Ambdues províncies compten amb autonomia regional des de l'any 2002.
Toponímia L'actual vall del riu Rímac rebia el nom de Rimaq (pronunciat segons la pronunciació del lambdacisme del quetxua de la costa i com en les variants de la serra) com a referència a la construcció que avui dia es coneix com a huaca de Santa Ana («guaca dels indis de Lima que es deien ychmas, era una pedra rodona». Com en altres topònims, l'oclusiva final va acabar per eliminar-se en passar a l'idioma espanyol, preferint-se amb el temps la grafia Lima després de coexistir en documents amb les formes Lima i Lyma.
En l'origen d'aquest topònim, com va succeir amb molts altres en el Nou Món, és molt probable que els espanyols acceptessin amb facilitat el que ja empraven les comunitats aborígens, mutant-lo per un altre de sonoritat molt similar extret de la geografia ibèrica. En aquest cas van poder aplicar el del riu Limia, transfronterer entre Portugal i Espanya, el nom del qual en portuguès és riu Lima.
En ser fundada la capital de la colònia el 18 de gener, se li va donar el nom de Ciutat dels Reis per la proximitat de la data amb el 6 de gener, dia dels Reis Mags i tal vegada també com a homenatge als Reis d'Espanya: Joana I i Carles I. No obstant això, sempre es va mantenir el nom toponímic de la regió, que a poc a poc va anar consolidant-se sobre el nom fundacional, motiu pel qual el nou centre poblat va acabar per conèixer-se com la ciutat de Lima. El nom del riu, en canvi, va veure alterada la seva grafia segons els usos del Tercer Concili Limenc influenciat per hàbits de pronunciació aimara, igual que va ocórrer amb molts altres topònims d'origen quetxua.
Símbols miniatura|Bandera de Lima Bandera Històricament, se la coneix com a «Estendard de la Ciutat dels Reis del Perú». Està formada per un llenç de seda color gualda i al centre es troba l'escut d'armes de la ciutat brodat. Escut L'escut d'armes de Lima va ser atorgat per la Corona Espanyola el 7 de desembre de 1537 mitjançant Reial Cèdula signada a Valladolid per l'Emperador Carles V i la seva mare la Reina Joana I de Castella, dotant a la ciutat d'ostentar l'escut. Està format per un camp principal atzur, amb tres corones d'or de reis posades en triangle i damunt d'elles un estel d'or que toca amb les seves puntes les tres corones, i per orla unes lletres d'or que diuen: Hoc signum vere regum est (Aquest és el veritable signe dels reis). Exterior a l'escut se situen les inicials I i K (Ioana i Karolus), que són els noms de la reina Joana I i el seu fill Carles I. Sobre les lletres se situa un estel i abraçant-les dues àguiles afrontades de sabre coronades, que subjecten l'escut. Himne L'himne de Lima va ser escoltat per primera vegada el 18 de gener de 2008, en una sessió solemne que va comptar amb la presència del llavors President del Perú Alan García, l'alcalde de la ciutat Luis Castañeda Lossio i diverses autoritats. Els encarregats de la creació de l'himne van ser els regidors Luis Enrique Tord (autor de la lletra), Euding Maeshiro (compositor de la melodia) i el productor musical Ricardo Núñez (arranjador).
Història Va ser fundada pel conquistador espanyol Francisco Pizarro el 18 de gener, 1535 amb el nom de "Ciutat dels Reis", però el nom original, Lima, de la paraula aymara limaq, "flor groga" va sobreviure. Durant més de tres segles Lima va ser la ciutat més important i la metròpoli més gran de Sud-amèrica. Lima concentra el 75% de l'activitat industrial del Perú.
Avui, l'àrea metropolitana de Lima de la ciutat té més de 7.605.742 habitants i cobreix la regió metropolitana del port del Callao, fent-la una de les més grans d'Amèrica. En dècades recents, Lima ha crescut ràpidament amb un desenvolupament irregular. Per la seva situació geogràfica, a Lima, com a altres ciutats llatinoamericanes localitzades en valls prop de grans muntanyes, la contaminació ambiental s'ha elevat a nivells preocupants, degut, sobretot al fet que al Perú encara es fa servir la gasolina amb plom.
Època prehispànica miniatura|Pachacámac va ser un important centre religiós per algunes cultures preincaiques abans de l'arribada dels conqueridors espanyols. Encara que la història de la ciutat de Lima es va iniciar amb la seva fundació espanyola el 1535, el territori conformat per les valls dels rius Rímac, Chillón i Lurín estava ocupat per assentaments preinques, els quals estaven agrupats sota el senyoriu d'Ichma. La cultura Maranga i la cultura Lima van ser les que es van establir i van forjar una identitat en aquests territoris. Durant aquestes èpoques es van construir els santuaris de Lati (actual Puruchuco) i Pachacámac (el principal santuari de peregrinació durant l'època dels inques).
Aquestes cultures van ser conquerides per l'imperi Wari durant l'apogeu de la seva expansió imperial. És durant aquesta època que es va construir el centre cerimonial de Cajamarquilla. Davant la declinació de la importància Wari, les cultures locals van tornar a adquirir autonomia, destacant la cultura Chancay. Posteriorment, en el , aquests territoris van ser incorporats a l'Imperi Inca.Harvsp|Colán Falcón|p=1 D'aquesta època podem trobar gran varietat de huacas al llarg de tota la ciutat, algunes de les quals es troben en recerca.
Les més importants o conegudes són les de Huallamarca, Pucllana i Mateo Salado, totes situades enmig de districtes de Lima amb un creixement urbà molt alt, per la qual cosa es troben envoltades d'edificis empresarials i residencials; tanmateix, això no obstaculitza el seu perfecte estat de conservació. Als afores de la ciutat es troben les ruïnes de Pachacámac, un important centre religiós construït per la cultura Lima fa 3000 anys i que va ser utilitzat fins i tot fins a l'època en què van arribar els conqueridors espanyols.
Època virregnal miniatura|Plànol de Lima incloent les muralles construïdes entre 1684 i 1687 pel Virrei del Perú Melchor de Navarra i Rocafull. El 1532 els espanyols i els seus aliats indígenes (de les ètnies sotmeses pels inques) sota el comandament de Francisco Pizarro van prendre presoner a Atahualpa a la ciutat de Cajamarca. Encara que es va pagar un rescat, va ser condemnat a mort per raons polítiques i estratègiques. Després d'algunes batalles, els espanyols van conquerir el seu imperi. La corona espanyola va nomenar a Francisco Pizarro governador de les terres que havia conquerit. Pizarro va decidir fundar la capital a la vall del riu Rímac, després de l'intent fallit de constituir-la en Jauja.
Va considerar que Lima estava estratègicament situada, propera a una costa favorable per a la construcció d'un port però prudencialment allunyada del mateix com per prevenir atacs de pirates i potències estrangeres, sobre terres fèrtils i amb un convenient clima fresc. Així, el 18 de gener de 1535 es va fundar Lima amb el nom de Ciutat dels Reis, denominada d'aquesta forma en honor de l'epifania, sobre territoris que havien estat del curaca Taulichusco.Harvsp|Klarén|2000|p=39 L'explicació d'aquest nom es deu al fet que «per les mateixes dates de gener estaven els espanyols buscant el lloc per a la fundació de l'emplaçament de la nova ciutat, […] no lluny del santuari de Pachacámac, a prop del riu Rímac.
Amb tot, igual que havia succeït amb la regió, al principi anomenada Nova Castella i després Perú, la Ciutat dels Reis va perdre aviat el seu nom en favor de Lima». Pizarro, amb la col·laboració de Nicolás de Ribera, Diego de Agüero i Francisco Quintero van traçar personalment la Plaça d'Armes i la resta de la quadrícula de la ciutat, construint el Palau Virreinal (avui dia transformat en el Palau del Govern del Perú, que d'aquí conserva el nom tradicional de Casa de Pizarro) i la Catedral, la primera pedra de la qual va posar Pizarro amb les seves pròpies mans. L'agost de 1536, la florent ciutat va ser assetjada per les tropes de Manco Capac II, però els espanyols i els seus aliats indígenes van aconseguir derrotar-les. En els següents anys Lima va guanyar prestigi en ser designada capital del Virregnat del Perú i seu d'una Reial Audiència el 1543.
Durant el següent segle, va prosperar com el centre d'una extensa xarxa comercial que integrava al virregnat amb Amèrica, Europa i Àsia oriental. Però la ciutat no va estar lliure de perills; violents terratrèmols van destruir gran part d'ella entre 1586 i 1687, el que va a suscitar un gran desplegament d'activitat constructiva. És llavors que apareixen aqüeductes, tallamars i murs de contenció davant la crescuda dels rius, s'acaba el pont sobre el riu Rímac, es construeix la Catedral (acabada el 1622) i es construeixen nombrosos hospitals, convents i monestirs. Llavors podem veure que la ciutat s'articula entorn dels seus barris. Una altra amenaça va ser la presència de pirates i corsaris a l'oceà Pacífic, la qual cosa va motivar la construcció de les muralles de Lima entre els anys 1684 i 1687. miniatura|José de San Martín durant la Declaració d'Independència del Perú a Lima el 28 de juliol de 1821. El terratrèmol de 1687 va marcar un punt d'inflexió en la història de Lima, ja que va coincidir amb una recessió en el comerç per la competència econòmica amb altres ciutats com Buenos Aires. Amb la creació del Virregnat de Nova Granada el 1717 es van organitzar novament les demarcacions polítiques, i Lima no va perdre sinó uns territoris que en realitat gaudien ja de la seva autonomia. El 1746 un fort terratrèmol va danyar severament a la ciutat i va destruir el Callao, obligant a un esforç de reconstrucció massiu pel virrei José Antonio Manso de Velasco.