Toronto és la ciutat més gran del Canadà i la capital de la província d'Ontario. La població de la ciutat és de 2,5 milions d'habitants, però l'àrea metropolitana de Toronto té una població de 5,8 milions. És considerada el motor econòmic del Canadà, amb influència regional, nacional i internacional, i el centre financer i cultural del país, i és una de les ciutats més segures de l'Amèrica del Nord. Encara que l'anglès és la llengua dominant (Toronto és la capital angloparlant del Canadà), hi ha un gran nombre d'habitants que parlen una altra llengua com el xinès i l'italià.
Fins als anys setanta Toronto era la segona ciutat més important del Canadà, després de Mont-real. Però, després del desenvolupament de la indústria de l'automòbil, la indústria minera i la construcció dels canals de St. Lawrence, la qual cosa permet l'accés als Grans Llacs des de l'oceà Atlàntic, Toronto s'ha convertit en una ciutat de ràpid creixement i el centre de negocis del Canadà.
Localitzada a la riba nord-oest del llac Ontario, és la cinquena ciutat més gran de l'Amèrica del Nord i la 21a més poblada del món. Toronto es troba al cor de l'Àrea Metropolitana de Toronto (Greater Toronto Area en anglès i abreujat com GTA), la major àrea metropolitana del Canadà, i és part d'una regió densament poblada en el centre-sud d'Ontario coneguda com a Golden Horseshoe (Ferradura Daurada), on resideixen vuit milions d'habitants. L'Àrea Metropolitana de Toronto comprèn les municipalitats regionals de Durham (561.258), Halton (439.256), Peel (1.159.405) i York (892.712).
En ser la capital econòmica del Canadà, Toronto és considerada una ciutat global i una de les principals ciutats financeres del món. Lidera els sectors econòmics de finances, serveis empresarials, telecomunicacions, aeroespacial, transport, mitjans de comunicació, art, cinema, televisió, publicitat, programari, investigació mèdica, educació, turisme, i indústria de l'esport. El Toronto Stock Exchange és la major borsa de valors del país i la setena del món.
Toronto és famosa per la Torre CN, amb 553 metres d'altura. La ciutat es considera el centre de la cultura canadenca anglòfona i és l'amfitriona de moltes celebracions nacionals.
Etimologia miniatura|esquerra|Localització de Toronto dins d'Ontario L'origen i el significat de la paraula "Toronto" encara segueix sent objecte de debat. La definició més comuna de la paraula diu que "Toronto" ve de la paraula hurona Toran-ten, que significa "lloc de trobada". No obstant això, altres creuen que el terme en qüestió ve de la paraula mohawk tkaronto, que significa "on hi ha arbres sobre l'aigua", en referència a les aigües del nord de l'actual llac Simcoe, en aquella època, els mohawk anomenaven a aquest llac "llac Taronto". Aquest litoral estava connectat al litoral del llac Ontario per una carretera que portava fins al riu Humber i la seva desembocadura en el llac Ontario. A mesura que la carretera es feia servir cada vegada més, també ho feia el terme "Toronto", passant a usar-se també per designar un lloc comercial francès pròxim a la desembocadura del riu Humber. Part d'aquesta confusió se li pot atribuir a la successió de pobles indígenes que van viure a la zona al llarg del , que eren tribus algonquines o iroqueses, amb la notable excepció dels mississauges, part dels anishinaabemowin (que són l'origen del nom de la segona major ciutat de l'Àrea Metropolitana de Toronto, Mississauga, localitzada immediatament a l'oest de Toronto).
Fins a l'inici de la colonització britànica, no existien assentaments permanents a la regió, encara que tant els nadius com els francesos van intentar instal·lar assentaments permanents, que incloïen la construcció d'un petit fort proper a la desembocadura del riu Humber, actualment enterrat sota el terra, on es localitza la Canadian National Exhibition. Els britànics van construir un fort i un assentament que van anomenar "York". El 1834 van batejar oficialment a la ciutat com "Toronto".
Història miniatura|esquerra|Vista de Toronto des de Front Street al 1854. Els primers europeus a explorar la regió on actualment s'assenta Toronto van ser els francesos. De fet, comerciants francesos van fundar Fort rouille el 1750, però el van abandonar el 1759. Durant la Guerra de la Independència dels Estats Units, la regió va rebre una afluència de colons britànics lleials a l'Imperi Britànic que escapaven a terres sense colonitzar al nord del llac Ontario. Gràcies al seu port natural protegit, l'assentament va servir de base naval britànica. El 1787, els britànics van negociar a Toronto la compra de Mississauga amb un nou crèdit, a fi de garantir més d'un quart de milió d'hectàrees (1.000 km²) de terra en l'àrea de Toronto.
El 1793 John Greus Simcoe va establir la ciutat de York a l'actual assentament després de ser nomenat governador pel príncep Frederic, duc de York i Albany. Simcoe va triar la ciutat per substituir Newark com a capital de l'Alt Canadà, creient que la nova ubicació seria menys vulnerable als atacs dels nord-americans. Fort York es va construir a l'entrada del port natural de la ciutat, protegit per una llarga franja de sorra. miniatura|Mapa de Toronto, 1894. El 1813, com a part de la guerra de 1812, la Batalla de York es va saldar amb la captura de la ciutat i el saqueig d'aquesta per part de les forces estatunidenques. El lliurament de la ciutat va ser negociada per John Strachan. Els soldats nord-americans van destruir gran part de Fort York i van calar foc als edificis del parlament durant els cinc dies de l'ocupació.
York va ser incorporada a la ciutat de Toronto el 6 de març del 1834, tornant a ser nomenada amb el seu nom natiu original. La població llavors era de 9.000 habitants, però es va excloure del cens als esclaus afroamericans, tot i que l'esclavitud va ser abolida a l'Alt Canadà el 1834. El polític reformista William Lion Mackenzie es va convertir en el primer alcalde de Toronto, i va fracassar en l'intent de rebel·lió que es va produir el 1837 per part de l'Alt Canadà contra el govern colonial britànic. La ciutat va créixer ràpidament durant la resta del com una important destinació dels immigrants que arribaven al Canadà. La primera gran afluència de població es va produir amb la gran fam irlandesa entre 1846 i 1849, el que va portar a un gran nombre de la diàspora irlandesa a la ciutat, alguns d'ells transitoris i la majoria d'ells catòlics. Per 1851, la població d'origen irlandès s'havia convertit en el major grup ètnic de la ciutat. Un nombre menor d'immigrants irlandesos protestants van ser rebuts per la població escocesa i anglesa, donant lloc a l'Orde d'Orange de Toronto que comptava amb una notable influència en la societat.
Toronto va ser, durant dos breus períodes, la capital de la província del Canadà: des del 1849 al 1852, arran dels disturbis a Mont-real, i posteriorment des del 1856 al 1858. Va ser substituïda per Quebec, que va esdevenir la capital fins a 1866 (un any abans de la Confederació Canadenca); des d'aquesta última data, la capital és Ottawa. Tal com ho havia estat a l'Alt Canadà des del 1793, Toronto va esdevenir la capital de la província d'Ontario després de la seva creació oficial el 1867. A causa de la seva condició de capital, la ciutat va ser també la ubicació de la Casa de Govern i la residència del virrei, representant de la Corona.
miniatura|esquerra|Port de Toronto, 1919. En primer pla hi ha la seu de la Comissió del Port al final d'un moll, que avui dia es troba a uns 500 m del port. Union Station també es pot veure en construcció. miniatura|Vista de la Yonge Street al 1903.
Al , es va construir un extens sistema de clavegueram i es van il·luminar els carrers amb gas amb un servei regular. Es van construir línies de ferrocarril de llarga distància, incloent una ruta acabada el 1854 que unia la ciutat amb els Grans Llacs d'Amèrica del Nord. Les companyies de ferrocarril Grand Trunk Railway i Great Northern Railway es van unir en la construcció de la primera estació de ferrocarril. L'arribada del ferrocarril va augmentar dràsticament el comerç i el nombre d'immigrants que van arribar i, en estar a la vora del llac Ontario, va permetre a Toronto esdevenir un punt neuràlgic del comerç desenvolupat a l'interior del continent americà. Unes calesses tirades per cavalls van donar pas als tramvies elèctrics el 1891, quan la ciutat va concedir el funcionament del trànsit a la franquícia Toronto Railway Company. El sistema de transport públic va passar a ser propietat de la Toronto Transit Commission el 1921 i segueix en l'actualitat en la seva propietat, a més de les línies d'autobusos, tramvia i metro. El sistema de transport públic de la ciutat és el tercer amb major ús de l'Amèrica del Nord, només per darrere dels de Nova York i Ciutat de Mèxic.
El Gran Incendi de Toronto de 1904 va destruir una gran part del centre de la ciutat, però aquesta va ser ràpidament reconstruïda. El foc va provocar danys valorats en més de 10 milions de dòlars i va donar lloc a les més estrictes lleis de seguretat contra incendis; a causa d'això, també es va augmentar el departament de bombers de la ciutat.
La ciutat va rebre una nova onada de grups d'immigrants al pas del al XX, sobretot alemanys, italians i jueus de diverses parts de l'Europa oriental. Aquests van ser aviat seguits dels xinesos, els russos, els polonesos i els immigrants d'altres nacions d'Europa oriental. Com els irlandesos abans que ells, molts d'aquests nous immigrants es van instal·lar amuntegats en tuguris, com el Ward, que es localitzava al carrer Bay Street, que actualment és el centre financer del país. Malgrat el seu ràpid creixement a la dècada de 1920, la població de Toronto i la seva importància econòmica al Canadà es va mantenir en segon lloc molt de temps, per darrere de Mont-real. No obstant això, el 1934 la Borsa de Valors de Toronto (Toronto Stock Exchange) es va convertir en la més gran del país.
Després de la Segona Guerra Mundial, van arribar a la ciutat refugiats europeus i xinesos sense mitjans econòmics, igual que un bon nombre de treballadors de la construcció, sobretot italians i portuguesos. Després de l'eliminació de les polítiques d'immigració per motius de raça el 1962, van arribar immigrants d'arreu del món. La població va créixer en més d'un milió d'habitants el 1951 quan es va iniciar a gran escala la suburbanització, i es va duplicar a dos milions el 1971. En la dècada de 1980 havia superat a Mont-real com la ciutat més poblada i principal centre econòmic del Canadà. Durant aquest temps, en part a causa de la incertesa política plantejada pel ressorgiment de la sobirania del Quebec, moltes empreses nacionals i multinacionals van traslladar la seva seu social des de Mont-real a Toronto i a altres ciutats occidentals del Canadà.
El 1954 la ciutat de Toronto va ser federada en un govern regional conegut com a Zona Metropolitana de Toronto. El gran creixement de la postguerra es va traduir en un ràpid desenvolupament suburbà, ja que es creia que una estratègia coordinada en l'ús del territori i dels serveis compartits proporcionaria una major eficiència per a la regió. El govern metropolità va començar a gestionar els serveis que travessaven els límits municipals, incloent carreteres, aigua i transport públic. El 1967, els set municipis més petits de la regió es van fusionar amb els seus veïns més grans, el que va donar lloc a la configuració de sis municipis que inclouen l'antiga ciutat de Toronto i els municipis del seu voltant East York, Etobicoke, North York, Scarborough i York. El 1998, el govern metropolità va ser dissolt i els sis municipis van ser consolidats en un sol municipi, amb la creació de l'actual ciutat de Toronto.
Geografia miniatura|Imatge per satèl·lit de Toronto.