Lucioperca

miniatura|Lucioperca acabada de pescar miniatura|Un pescador amb una lucioperca miniatura|Dibuix d'un llibre de cuina de 1911 miniatura|Lucioperca miniatura|Un pescador amb una lucioperca La lucioperca o sandraTERMCAT (Sander lucioperca) és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon

Morfologia Els mascles poden assolir 100 cm de longitud totalKottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. (normalment, en fa 50)Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 224 p. i els 20 kg de pesKeith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387. 13-20 espines i 18-24 radis tous a l'aleta dorsal i 2-3 espines i 10-14 radis tous a l'anal. 45-47 vèrtebres. Es distingeix dels seus congèneres europeus per tindre 1-2 dents canines engrandides a la part anterior de cada mandíbula, la segona aleta dorsal té 18-22 radis ramificats i mig i 80-97 escates a la línia lateral.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.

Reproducció Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3-10 anys de vida (normalment, als 4) i emprèn migracions curtes per a reproduir-se (se n'han registrat migracions de fins a 250 km de distància). La reproducció té lloc entre l'abril i el maig (excepcionalment des de finals del febrer fins al juliol) depenent de la latitud i de l'altitud i quan la temperatura arriba a 10-14 °C a les zones de fresa. L'aparellament es produeix en parelles durant la matinada o la nit.Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Una vegada que tots els ous han estat dipositats, la femella deixa el niu i el mascle el defensa alhora que oxigena els ous amb les seues aletes pectorals.Kosior, M. i B. Draganik, 2002. Assessment of the number of eggs produced by the pikeperch (Stizostedion lucioperca L.) in the Polish part of the Vistula lagoon in 1989-2001. Piscaria 1(2):51-60.Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.

Alimentació Menja principalment peixos gregaris i pelàgics.Biró, P., 1973. The food of pike perch (Lucioperca lucioperca L.) in Lake Balaton. Annal. Biol. Tihany 40:150-183.

Depredadors És depredat per l'anguila (Anguilla anguilla)De Nie, H.W., 1987. Food, feeding periodicity and consumption of the eel Anguilla anguilla (L.) in the shallow eutrophic Tjeukemeer (The Netherlands). Arch. Hydrobiol. 109(3):421-443. -als Països Baixos-,Buijse, A.D., W.L.T. van Densen i L.A. Schaap, 1992. Year-class strength of eurasian perch Perca fluviatilis and pikeperch Stizostedion lucioperca in relation to stock size, water temperature and wind in Lake Ijssel, the Netherlands, 1966-1989. A: A. D. Buijse (ed.) Dynamics and exploitation of unstable percid populations. Wageningen: Landbouwununiversiteit. Channa argus warpachowskii -l'Uzbekistan-,Guseva, L.N., 1990. Food and feeding ratios of the Amur Snakehead, Channo argus warpachowskii in water bodies in the lower reaches of the Amu Darya. J. Ichthyol. 30(4):11-21. el silur (Silurus glanis),Stolyarov, I.A., 1985. Dietary features of catfish, Silurus glanis, and pike-perch Stizostedion lucioperca, in Kyzlyarsk Bay, northern Caspian Sea. J. Ichthyol. 25(2):140-145. Pelecus cultratus, el lluç de riu (Esox lucius) -França-, la perca de riu (Perca fluviatilis) -França-, silúrids -França- i ocells aquàtics.FishBase

Hàbitat És un peix pelàgic, potamòdrom,Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. d'aigua dolça i salabrosa i de clima temperat (6 °C-22 °C;Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p. 67°N-36°N, 1°W- 75°E), el qual viu entre 2 i 30 m de fondària (normalment, entre 2 i 3) a les aigües tèrboles dels grans rius, llacs eutròfics, llacunes costaneres salabroses i estuaris.Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.

Distribució geogràfica És autòcton d'Europa (les conques dels mars Caspi, Bàltic,Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.Khlopnikov, M.M., 1992. Feeding of predatory fishes in the Vistula Lagoon of the Baltic Sea. J. Ichthyol. 32(7):152-159. Negre i mar d'Aral i les dels riu Elba -conca de la mar del Nord- i Maritsa -conca de la mar Egea-,Economidis, P.S., E. Dimitriou, R. Pagoni, E. Michaloudi i L. Natsis, 2000. Introduced and translocated fish species in the inland waters of Greece. Fish. Manage. Ecol. 7:239-250.Economidis, P.S., 1991. Check list of freshwater fishes of Greece (recent status of threats and protection). Hellenic Society for the Protection of Nature, Special publication, 48 p.Borbori, D.C., P.S. Economidis i E.G. Maurakis, 2001. Freshwater fish habitat science and management in Greece. Aquatic Ecosystem Health and Management 4: 381-391. i, també, Finlàndia fins a la latitud 65ªNLehtonen, H., 1987. Selection of minimum size limit for pike-perch (Stizostedion lucioperca) in the coastal waters of Finland. P. 351-355. A: S.O. Kullander i B. Fernholm (editors). Proceedings, V Congress of European Ichthyologists, Estocolm, 1985. Department of Vertebrate Zoology, Sweden Museum of natural History, Estocolm.) i d'Àsia (l'Afganistan,Coad, B.W., 1981. Fishes of Afghanistan, an annotated check-list. Publ. Zool. Natl. Mus. Can. 14:23p. Armènia, l'Azerbaidjan, Geòrgia, l'Iran,Iranian Fisheries Company i Iranian Fisheries Research Organization, 2000. Fishes of the Caspian Sea (Iranian waters). Poster. Teheran, l'Iran. el KazakhstanMitrofanov, V.P. i T. Petr, 1999. Fish and fisheries in the Altai, Northern Tien Shan and Lake Balkhash (Kazakhstan). P. 149-167. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 385. FAO, Roma. 304 p. i l'UzbekistanKamilov, G. I Z.U. Urchinov, 1995. Fish and fisheries in Uzbekistan under the impact of irrigated agriculture. p. 10-41. A: T. Petr (ed.). Inland fisheries under the impact of irrigated agriculture: Central Asia. FAO Fisheries Circular Núm. 894.). Ha estat extensament introduït en altres països i territorisHolcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23. (Algèria, les illes Açores,Azevedo, J.M.N., M.M.C.S. Leitão, I. Borges, R. Moreira i R. Patrício, 2004. Ensaio de Quantificação de Fauna Piscícola de Lagoas em São Miguel (Açores). Centro de Investigação dos Recursos Naturais e Departmento de Biologia, Universidade de Açores, Rua Mãe de Deus, 9501-801 Ponta Delgada. Bèlgica,Verreycken,H., D. Anseeuw, G. Van Thuyne, P. Quataert i C. Belpaire, 2007. The non-indigenous freshwater fishes of Flanders (Belgium): review, status and trends over the last decade. J. Fish Biol. 71 (Supplement D), 160-172. la Xina,Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.Institut d'Hidrobiologia de l'Acadèmia Sínica, Museu Natural de Shanghai i Ministeri d'Agricultura de la Xina de 1993. El peixos d'aigua dolça de la Xina en il·lustracions a color. Vol. 3. 166 p. Croàcia, Dinamarca, França,Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (editors). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus. 115 p.Keith, P. i J. Allardi, 1998. The introduced freshwater fish of France: status, impacts and management. P. 153-166. A: I.G. Cowx (ed.). Stocking and introduction of fish. Fishing News Books. MPG Books Ltd., Bodmin, Cornualla.Daszkiewicz, P., 1999. A hitherto unknown document on the first proposal to introduce pikeperch Stizostedion luciioperca (Percidae) in France. Cybium 23(3):315-317. Itàlia, el Kirguizstan,Konurbaev, A.O. i Timirkhanov S.R., 2003. Looking at fishes in Kyrgyzia. Central Asia. Daru Ltd. 120 p. el Marroc,Azeroual, A., A.J. Crivelli, A. Yahyaoui i M. Dakki, 2000. L'ichtyofaune des eaux continentales du Maroc. Cybium 24(Suppl. 3):17-22. els Països Baixos,Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207. Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (conques dels rius Ebre, Tajo i Xúquer),Elvira, B., 1998. Impact of introduced fish on the native freshwater fish fauna of Spain. p. 186-190. A: I.G. Cowx (ed.) Stocking and introduction of fish. Fishing News Books, la Gran Bretanya.Elvira, B., 1995. Native and exotic freshwater fishes in Spanish river basins. Freshwat. Biol. 33:103-108.Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula). J. Appl. Ichthyol. 22:295-296. Suïssa,Zaugg, B., Stucki, P., Pedroli, J.-C., Kirchhofer, A., 2003. Pisces, Atlas. Fauna Helvetica 7. Centre Suisse de Cartographie de la Faune, 233 p.Wittenberg, R. (ed.), 2005. An inventory of alien species and their threat to biodiversity and economy in Switzerland. CABI Bioscience Switzerland Centre report to the Swiss Agency for Environment, Forests and Landscape. The environment in practice núm. 0629. Federal Office for the Environment, Berna. 155 pp. Tunísia, Turquia,Innal, D. i F. Erk'akan, 2006. Effects of exotic and translocated fish species in the inland waters of Turkey. Rev. Fish Biol. Fish. 16:39-50. la Gran BretanyaWheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.Pinder, A.C., 2001. Keys to larval and juvenile stages of coarse fishes from fresh waters in the British Isles. Freshwater Biological Association. The Ferry House, Far Sawrey, Ambleside, Cúmbria. Scientific Publication Núm. 60. 136 p.Maitland, P.S. i R.N. Campbell, 1992. Freshwater fishes of the British Isles. HarperCollins Publishers, Londres.368 p.Lever, C., 1977. The naturalized animals of the British Isles. Londres, Hutchinson. 600 p. i els Estats Units),Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.FishBase la qual cosa ha comportat impactes negatius per a llurs faunes locals.Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.

Ús comercial i gastronòmic