AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC: Sobre Toponímia. (Acords del 15 de setembre i el 20 d'octubre de 1995), punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» (en occità Albi [ˈalβi], en francès Albi [albi]) és una ciutat occitana situada al departament francès del Tarn, a la regió administrativa d'Occitània (antiga regió de Migdia-Pirineus). És seu de la prefectura departamental, així com del districte d'Albi (sostsprefectura). Albi també és la la vila principal del parçan (comarca occitana) del País d'Albi i de la subregió més àmplia de l'Albigès, al Llenguadoc. El 2022 tenia 50.605 habitants,

Els seus habitants es diuen en català albigesos (albigès o albigesa en singular, albigeses en plural femení; en occità albigés -esa, en francès Albigeois -oise).

Al va ser una de les principals ciutats amb presència de càtars, per la qual cosa va donar nom a la croada albigesa.

La ciutat episcopal, situada al centre històric d'Albi, al voltant de la catedral, fou proclamada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2010.

Geografia Situada a la vora del Tarn, de les vinyes de Galhac, de l'altiplà cordès i del bosc de la Gresinha. A 80 km de Tolosa de Llenguadoc, a 3 hores dels Pirineus i a 2 hores del mar Mediterrani.

Demografia

Morfologia urbana Albi és limitada per dotze barris que tenen compte del sentit de pertinença expressat pel poble, la història i les característiques d'Albi i de la geografia urbana. Donem la forma francesa seguida de la forma originària en occità. Partint del nord, es troben els districtes de Le Breuil-Mazicou (Lo bruèlh-Masicon), Madeleine o Bout du Pont (Cap del Pont) i Cantepau (Cantapauc), al sud, Rayssac-Veyrières-Ranteil (Raissac-Veirièras-Rantelh) i Le Lude-Bellevue (La Luda-Bèuvéser o Bèlavista), al centre, el Grand-Centre, a l'oest, els barris Ouest-Pointe de Marre (Ponta de Marra), i a l'est, la Piscine (La Piscina) i la Plaine du Gô (Plana del Gòu), la Renaudié (La Renaudiá), la Viscose (La Viscosa), Lapanouse-Saint-Martin (La Panosa-Sant Martin), Jarlard-Le Peyroulié (Jarlard-Lo Pairolièr) i Le Marranel-Le Roc (Lo Marranèl-Lo Ròc). Noteu que la Ponta de Marra forma una extensió en cua de paella.

miniatura|center|700px|Panorama d'Albi

Història L'origen del nom Albi queda en l'àmbit de les hipòtesis. Podria venir d'Alp, prefix celta que significa 'lloc escarpat' o oppidum, o d'Albius, nom d'un notable que visqué a Albi en l'època romana, o potser d'alba ('blanc' en llatí), dels penya-segats calcaris que envolten la ciutat. Se sap molt poca cosa de la regió en temps dels romans; els geògrafs no esmenten cap nom de poble ni cap vila. Juli Cèsar n'esmenta els eleuteris (eleutherii = 'lliures') però no precisa el lloc on vivien; al Carcin apareixen els cadurcs eleuteris, que podrien estar emparentats amb aquests eleuteris de Cèsar, però no n'hi ha res segur. Temps més tard, les primeres notícies esmenten Albi amb el nom de Civitas Albiensium, i més tard Albia i Albiga; en Notitia dignitates apareixen esmentats els Equités Cataphractarii Albigenses. A Montanhs, prop del Tarn, sota Galhac, s'han trobat medalles, urnes i altres restes.

Un bisbat s'hi esmenta al . Des del començament del , va ser seu d'un comtat sota domini dels francs. Al , pertanyia al comtes de Tolosa que hi van instal·lar vescomtes cap al 872 (vegeu vescomtat d'Albi), però el domini feudal de la vila corresponia als bisbes. Des del 1067, el comte de Barcelona va reclamar l'alta sobirania feudal i es va enfrontar repetidament amb els vescomtes (els Trencavell).

Albi i el catarisme Durant els segles XII i , Albi va rebre les doctrines càtares, i la ciutat es va convertir en un centre d'aquesta doctrina: acollí un bisbat càtar. El 1165 el bisbe catòlic d'Albi convocà una conferència a Lombèrs en què s'acabà dictaminant que els càtars eren heretges. És per això que sovint són anomenats albigesos. El catarisme, jutjat herètic per l'Església catòlica, va ser violentament reprimit en el moment de la croada contra els albigesos (vegeu croada albigesa).

El 1247, el vescomte va renunciar a Albi en favor del rei de França i, el 1258, el rei d'Aragó hi va renunciar pel tractat de Corbeil. Els bisbes d'Albi foren reconeguts com a senyors de la ciutat.

A la ciutat, va néixer el gran pintor Henri Toulouse-Lautrec.

Administració Llista d'alcaldes Període Identitat Partit 1977-1995 Michel Castel PS 1995-2014 Philippe Bonnecarrère RPR, després divers droite 2014- Stéphanie Guiraud-Chaumeil divers droite després Horizonts (centre dret)

Llocs i monuments Notre-Dame du Breuil. Catedral de Santa Cecília d'Albi. Palau de la Berbiá/Berbie i jardins. Pont vell (construït a principis del ). Hostal Reyniès-Hôtel Reyniès. Carrers pintorescos. Museu de Toulouse Lautrec, que va néixer a Albi. Museu Lapérouse, oficial de la marina francesa que capdavantejà una expedició que feu la volta al món.

Ciutats agermanades 25px Girona, Catalunya (1985). 25px Palo Alto, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica.

Nascuts a Albi Henri de Toulouse-Lautrec. Henri-Étienne Dérivis (1780-1856) cantant d'òpera (baix).

Referències

Vegeu també Llista de bisbes i arquebisbes d'Albi. Comtat d'Albi. Vescomtat d'Albi.

Notes

Enllaços externs

Oficina turística d'Albi . Pàgina Oficial en anglès . Pàgina oficial en francès. Visitant Albi (anglès). Arxidiòcesi d'Albi (Albia) - Article de la Catholic Encyclopedia 1908.