miniatura|Picasso, Pierre Brune i Eudaldo a la dècada del 1950 a Ceret Ceret (, en francès, Céret) és la vila capital del Vallespir, a la Catalunya del Nord. El seu terme és en part al pla, a uns 175 metres sobre el nivell del mar, i en part a la muntanya, on s'enfila fins als 1.400 metres d'altitud.
La vila és coneguda per les estades de grans pintors i escultors: el 1910 s'hi establí Manolo Hugué, amic de Pablo Picasso, el qual hi va estar el 1911, i més tard s'hi van unir Georges Braque i el poeta Max Jacob. Del 1911 al 1914 Picasso hi va pintar moltes obres cubistes. Pel mateix temps també varen ser a la vila Juan Gris i Auguste Herbin. El 1919 els lituans Chaïm Soutine i Pinchus Krémegne, expressionistes, i el cubista André Masson. Més tard, Marc Chagall, Raoul Dufy, Albert Marquet i Jean Cocteau. El 1950 Pierre Brune, instal·lat a Ceret des del 1916, hi va fundar el Museu d'Art Modern, al qual Picasso i Matisse van donar diverses obres. El 1953, Picasso va tornar a Ceret, i va donar al museu més obres. El 1983 hi va anar a pintar Antoni Tàpies i se li va dedicar una sala del museu. El 1990 es va portar a Ceret un llenç de Picasso del període blau (el Retrat de Corina Pere Romeu).
Els ceretans tenen el sobrenom de "els sac-i-corda". A més a Ceret és coneguda popularment com a la capital de la cirera.
Etimologia Joan Coromines explica el topònim Ceret en el seu Onomasticon Cataloniae...Coromines, 1995. dient que és un derivat col·lectiu en -etum del mot cerasium (cirerer). És a dir, lloc plantat de cirerers.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Ceret en el Vallespir Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Ceret, de 378.600 hectàrees d'extensió, està situatEl terme comunal de Ceret en els ortofotomapes de l'IGN.Ceret a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN. a la zona oriental de la comarca del Vallespir, però a prop d'una posició central. És, de fet, en el primer eixamplament de la vall del Tec després de superar la part més estreta i tortuosa de la vall. El terme s'estén a banda i banda del Tec, en un terme estret, d'est a oest, i allargassat, de nord a sud.
El terme arriba pel sud fins a la carena axial dels Pirineus, on assoleix les màximes elevacions. El punt més elevat és el Roc de Fraussa, de 1.421 m alt; el punt més baix del terme és la llera del Tec en el moment que surt del terme ceretà, a 96,2 m alt. La vila de Ceret és a 120,5. El límit meridional de la comuna és la carena pirinenca axial ja esmentada, on, de ponent a llevant, es troben el Roc de Fraussa, punt de trobada dels termes de Ceret, Reiners i Maçanet de Cabrenys, el Ras Moixer, de 1.411,1 m alt, el Coll del Pou de la Neu, a 1.239,5 m alt, i el Pic de les Salines, o de les Pedrisses, de 1.330,6 m alt, en el vessant nord-oriental es troba el triterme entre Ceret, Morellàs i les Illes i Maçanet de Cabrenys.
Tot el límit occidental del terme davalla sense seguir cap límit natural, ja que va alternant costers, travessant carenes i seguint còrrecs en alguns llocs, fins a la llera del Tec a l'extrem occidental del terme de Ceret, a 131,4 m alt. Pel que fa a l'oriental, sí que segueix bastant determinats accidents geogràfics: Pas del Cavall, a m alt, Collada de l'Estràbol, a, Coll dels Cirerers, a, vessant sud-est del Puig de Fontfreda, a la cota 1.086,8, Coll de Fontfreda, a m alt, Pic del Bolaric, de,
La zona per on discorre el Tet és una zona lleugerament ampla entre dos vessants muntanyosos: al nord, esquerra del Tet, es tracta dels contraforts meridionals dels Aspres, mentre que al sud, dreta del Tet, són els contraforts septentrionals dels Pirineus.
La vila de Ceret miniatura|esquerra|Ceret en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Plaça de la Font dels Nou Raigs La vila vella de Ceret està situadaLa vila vella de Ceret en els ortofotomapes de l'IGN. dalt d'un turó, on està situat l'antic recinte de la vila murada, punt des del qual s'estén turó avallLa vila actual de Ceret en els ortofotomapes de l'IGN. sobretot cap al nord i nord-est, anant a cercar la zona més plana del fons de la vall del Tec, per on discorre la carretera general. La vila conserva força bé l'antic recinte clos, amb els seus portals i fragments de muralles (part d'aquests llenços de muralles actualment ocupats per cases que conserven el recinte, amb alguns elements de les antigues muralles que es conserven a l'interior de les cases), amb l'església de Sant Pere al bell mig. En les fotografies aèries es pot reconèixer perfectament perquè els antics fossats de les muralles foren convertits en passeigs arbrats que marquen clarament l'antic recinte murallat. Dins de la vila vella es distingeixen el Barri d'Avall, el de la Font de l'Amor, el de les Esportelles, o Carrer de les Esportelles, el del Carrer de les Olles, actualment Carrer de Danton, el del Carrer de l'Hospital, ara anomenat Carrer de Pierre Rameil, el de les Eixides, el de l'Era d'en Rodor, ara conegut com les Arcades, o Plaça de Pablo Picasso, el de la Plaça del Barri, o del Barri d'Avall, el del Pont d'en Jan Sarris i el de la Ruta de la Flora, ara Carrer dels Evadits de França.
miniatura|Placeta d'en Duran i Porta d'Espanya Els edificis destacats de la vila vella de Ceret són l'antiga capella de Sant Roc, popularment denominada la Capelleta, la Casa Catalana, o Casa del Patrimoni Françoise Claustre, l'antic Hospital de Sant Pere, avui dia Centre de Música Popular, el Museu d'Art Modern, la Porta de França, la Porta d'Espanya (antigament anomenada dels Moros), a l'Era d'en Rodor, la Sala de la Unió, l'església parroquial de Sant Pere i la Torre de les Esportelles.
En superar les muralles, es formaren barris nous, a l'entorn de la vila primitiva. Així van anar apareixent els barris del Carrer Llarg del Castell, o Carrer dels Gitanos, en l'actualitat Carrer de Pierre Brune, el del Carrer Nou, actualment anomenat Carrer de Sant Ferriol, el del Carrer Vell, ara Carrer de la República, el de la Plaça del Castell, ara Plaça de la República, el del Carrer del Pont, o del Pont de Ceret, o, simplement, el Pont i Venta Farines.
miniatura|center|750px|Ceret des del nord-oest Amb el creixement urbanístic, el cementiri -ara anomenat Cementiri vell- quedà obsolet, insuficient, i es construí el Cementiri nou a la carretera de Morellàs. En els eixamplaments moderns, al nord-oest de la vila hi ha la Cooperativa Frutícola Céret Primeurs, la Fàbrica de Taps Sabater i la Fàbrica de Taps Vidaló, aquesta darrera a prop de l'antiga Estació (la Gara), al nord-est l'estadi de Fontcalda i la Fàbrica de Taps Peirot, ara en desús, antigament anomenada Usina de Betes d'en Bardó i al sud, l'estadi Lluís Fondecave, al costat del Liceu Déodat de Severac.
La vila de Ceret ha experimentat un darrer creixement, des del darrer terç del , a través d'algunes urbanitzacions allunyades del nucli urbà, com els Alts de Ceret, situada en terres de l'antic terme de Palol, a llevant del terme, ran del límit amb Morellàs i les Illes, al Casot d'en Pellagordi, la Noguereda, al sud-est de la vila, damunt de la carretera de Morellàs, la Porta del Vallespir, al nord de la vila, a l'esquerra del Tec, el Ventós, le Vieux Chaume i la Zona Industrial d'Ulric.
El Pont de Ceret El Pont de Ceret és el veïnat sorgit al segle XX a la zona plana del nord de la vila vella, a prop del Pont del Diable, i de la carretera general i del Tec. Està situatEl barri del Pont de Ceret en els ortofotomapes de l'IGN. al nord - nord-oest de la vila, una mica per sota seu. Un dels elements que va contribuir a la seva formació va ser l'estació, ara desapareguda, del ferrocarril d'Arles a Elna, que el 1939 va deixar de funcionar com a línia de transport per a viatgers i actualment només ho fa en règim de transport de mercaderies entre el Voló i Elna.
La Cabanassa miniatura|esquerra|El veïnat de la Cabanassa des de l'esquerra del Tec El veïnat de la Cabanassa està situatLa Cabanassa en els ortofotomapes de l'IGN. al nord-oest de la vila de Ceret, al peu de la carretera general, a l'extrem occidental del terme comunal. És un veïnat que s'ha format majoritàriament a la segona meitat del segle XX al llarg de la carretera general. Antigament, tan sols hi havia un hostal de camí ral (la Cabanassa del nom del veïnat). Segons explica Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae, cabanassa és un derivat de la paraula romànica cabana, del llatí capanna (petita construcció rudimentària a la muntanya o al costat dels pasturatges), amb el sufix augmentatiu -assa. A part de designar construccions de muntanya, en diversos llocs de Catalunya al peu de carreteres o de vies de comunicació, cabanassa ha servit tradicionalment per a designar hostals de camí ral o de carretera. El veïnat de la Cabanassa té continuïtat en el veïnat homònim del veí terme de Reiners.
Palol L'antic poble d'hàbitat rural de Palol ésPalol en els ortofotomapes de l'IGN al sud-est de la vila de Ceret. En l'actualitat existeix un Mas de Palol, però el terme de Palol reunia un bon grapat de les masies situades al sud-est de Ceret, en els entorns d'aquesta masia.
Sant Jordi de Ceret Sant Jordi de Ceret, o Sant Jordi del Carner o del Pla del Carner, és una capella situadaSant Jordi de Ceret en els ortofotomapes de l'IGN. a l'extrem oriental del terme, al nord de Palol, i al costat del Mas Sant Jordi, al nord-oest del Mas Vidaló, al nord-est del Mas Sant Rafael i al sud-est del Mas d'en Comte. A Sant Jordi hi ha un dels càmpings de Ceret.
Sant Ferriol L'ermita de Sant Ferriol ésSant Ferriol en els ortofotomapes de l'iGN. al nord del terme comunal, molt a prop del límit amb Vivers, en un indret que ofereix molt bons panorames de Ceret i de la vall del Tec. Sant Ferriol és el copatró de Ceret, i aquesta ermita és seu d'un aplec molt concorregut per persones de tot el Vallespir i bona part dels Aspres..
Les masies del terme