miniatura|Calotomus viridescens miniatura|Scarus coelestinus miniatura|Chlorurus microrhinos fotografiat a la Gran Barrera de Corall. miniatura|Scarus ferrugineus miniatura|Scarus altipinnis miniatura|Chlorurus sordidus miniatura|Scarus rubroviolaceus miniatura|Scarus taeniopterus fotografiat al Carib. miniatura|Scarus vetula miniatura|Sparisoma aurofrenatum fotografiat a Arraial do Cabo, Brasil. miniatura|Sparisoma viride Els escàrids (Scaridae), dentcurtes, peixos lloro són una família de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes.
Morfologia La majoria d'espècies assoleixen una longitud total de 30-40 cm però Bolbometopon muricatum pot arribar als 130 cm. Tenen una mena de bec i plaques aplanades trituradores per trencar els coralls.Universitat de Girona Tenen 9 espines a l'aleta dorsal i tres espines a l'aleta anal. Al voltant de 25 vèrtebres. Escates grans i cicloides.FishBase
Reproducció Alguns peixos lloro mascles mantenen harems de femelles. Si el mascle dominant mor, una de les femelles canvia de gènere i de color i esdevé el mascle dominant.National Geographic Thresher, R. 1984. Reproduction in Reef Fishes. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units: T.F.H. Publications.Böhlke, J., C. Chaplin. 1994. Fishes of the Bahamas and Adjacent Tropical Waters. Wynnewood, Pa: Published for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia by Livingston.
Alimentació Generalment, són herbívors que mengen algues adherides al corall. Aquest fet comporta la ingestió de fragments de corall per ajudar en la digestió, els quals són aixafats i expulsats posteriorment fent dels escàrids els principals productors de sorra dels esculls de corall. Choat, H., D. Bellwood. 1998. Wrasses & Parrotfishes. Pp. 209-210 a W.N. Eschmeyer, J.R. Paxton, eds. Encyclopedia of Fishes – segona edició. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
Hàbitat Un gran nombre d'espècies d'aquesta família són tropicals que viuen en esculls de corall.Harmelin-Vivien, M. 2002. Energetics and Fish Diversity on Coral Reefs. Pp. 268-269 a P. Sale, ed. Coral Reef Fishes: Dynamics and Diversity in a Complex Ecosystem. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press.
Distribució geogràfica Viuen al mar Roig i als oceans Atlàntic, Oceà Índic i Oceà Pacífic.FisBase
Costums Durant la nit, algunes espècies descansen embolicades en una secreció mucoide i transparent produïda per un òrgan que tenen al cap per protegir-se dels seus depredadors nocturns (com ara morenes, taurons, etc.). Aquest embolcall és realitzat en només 30 minuts, té dues obertures per permetre el pas de l'aigua i evita que l'olor del peix pugui alertar els depredadors que cacen amb l'ajut de l'olfacte.
Conservació Una sola espècie de tota aquesta família, Scarus guacamaia, és considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura de trobar-se en perill d'extinció.IUCN
Observacions La majoria d'espècies no viuen més de 5-7 anys en estat salvatge. Només l'escàrid més gros, Bolbometopon muricatum, pot assolir els 20 anys de longevitat.Choat, J., D. Robertson. 2002. Age-Based Studies. Pp. 63-67 a P. Sale, ed. Coral Reef Fishes: Dynamics and Diversity in a Complex Ecosystem. San Diego, Califòrnia, Estats Units: Academic Press. Són espècies difícils de mantindre en aquaris, ja que necessiten fregar el seu bec amb el corall a fi d'evitar que esdevingui massa llarg. La seva carn és una menja exquisida en alguns països. Així, per exemple, a la Polinèsia és menjada crua i, en el passat, era un aliment només destinat als reis.
Gèneres i espècies Gènere Bolbometopon Smith, J. L. B. 1956. The parrot fishes of the family Callyodontidae of the western Indian Ocean. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 1: 1-23, Pls. 41-45. Bolbometopon muricatum Gènere Calotomus Gilbert C. H. 1890. A preliminary report on the fishes collected by the steamer Albatross on the Pacific coast of North America during the year 1889, with descriptions of twelve new genera and ninety-two new species. Proceedings of the United States National Museum v. 13 (núm. 797). 49-126. Calotomus carolinus Calotomus japonicus Calotomus spinidens Calotomus viridescens Calotomus zonarchus Gènere Cetoscarus Cetoscarus bicolor Gènere Chlorurus Swainson W. 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448. Chlorurus atrilunula Chlorurus bleekeri Chlorurus bowersi Chlorurus capistratoides Chlorurus cyanescens Chlorurus enneacanthus Chlorurus frontalis Chlorurus genazonatus Chlorurus gibbus Chlorurus japanensis Chlorurus microrhinos Chlorurus oedema Chlorurus perspicillatus Chlorurus rhakoura Chlorurus sordidus Chlorurus strongylocephalus Chlorurus troschelii Gènere Cryptotomus Cope E. D. 1871. Contribution to the ichthyology of the Lesser Antilles. Trans. Am. Philos. Soc. (N. S.) v. 14 (pt 1, art. 5). 445-483. Cryptotomus roseus Gènere Hipposcarus Smith J. L. B. 1956. The parrot fishes of the family Callyodontidae of the western Indian Ocean. Ichthyol. Bull. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Núm. 1. 1-23. Hipposcarus harid Hipposcarus longiceps Gènere Leptoscarus Swainson W. 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448. Leptoscarus vaigiensis Gènere Nicholsina Fowler H. W. 1915. The genus Cryptotomus Cope. Copeia No. 14. 3. Nicholsina denticulata Nicholsina usta Gènere Scarus Forsskål P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Copenhaguen. Descr. Animalium. 1-20 + i-xxxiv + 1-164. Scarus altipinnis Scarus arabicus Scarus barffi Scarus caudofasciatus Scarus chameleon Scarus chinensis Scarus coelestinus Scarus coeruleus Scarus collana Scarus compressus Scarus cruciensis Scarus dimidiatus Scarus dubius Scarus falcipinnis Scarus ferrugineus Scarus festivus Scarus flavipectoralis Scarus forresti Scarus forskael Scarus forsteni Scarus francisci Scarus frenatus Scarus fuscocaudalis Scarus fuscopurpureus Scarus ghobban Scarus globiceps Scarus gracilis Scarus guacamaia Scarus hoefleri Scarus hypselopterus Scarus iseri Scarus koputea Scarus longipinnis Scarus lydiae Scarus niger Scarus obishime Scarus oviceps Scarus ovifrons Scarus pahoro Scarus perrico Scarus persicus Scarus prasiognathos Scarus psittacus Scarus psittacuscaroli Scarus quoyi Scarus rivulatus Scarus rubroviolaceus Scarus rufescens Scarus russelii Scarus scaber Scarus scarpellonis Scarus schlegeli Scarus sophiae Scarus spinus Scarus taeniopterus Scarus teatae Scarus teresae Scarus tricolor Scarus trispinosus Scarus vetula Scarus viridifucatus Scarus xanthopleura Scarus zelindae Scarus zufar Gènere Sparisoma Sparisoma amplum Sparisoma atomarium Sparisoma aurofrenatum Sparisoma axillare Sparisoma chrysopterum Sparisoma cretense Sparisoma frondosum Sparisoma griseorubra Sparisoma griseorubrum Sparisoma radians Sparisoma rubripinne Sparisoma strigatum Sparisoma tuiupiranga Sparisoma viride'' NCBI BioLib Catalogue of Life World Register of Marine Species
Referències
Bibliografia Allen, G.R. i Robertson, D.R., 1994, Fishes of the Tropical Eastern Pacific., Crawford House Press Pty Ltd:1-332. Bellwood, D. R., 1991, A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera., Records of the Australian Museum, 20:1-86. Bellwood, D.R.: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. Any 2001. Cuvier, G. i Valenciennes, A., 1840, Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzième. Suite du livre seizième. Labroïdes. Livre dix-septième. Des Malacoptérygiens., Histoire Naturelle Des Poissons, 14:1-464. Forsskål, P., 1775, Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Copenhaguen., Descr. Animalium, :1-164.
Enllaços externs
Parrotfish.info