La Història de Sant Just Desvern explora l'evolució de la població al llarg dels segles, des dels seus orígens fins a l'actualitat. Examina els canvis socioeconòmics, les transformacions urbanístiques i els elements culturals que han modelat Sant Just Desvern.
Edat mitjana La primera menció escrita coneguda sobre Sant Just Desvern es troba en un document redactat el 8 de desembre de l'any 965 (una vintena d'anys abans de la terrible falconada d'Al-Manṣūr sobre Barcelona i el seu territori), contingut en el Cartulari de Sant Cugat del Vallès, que es custodia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Es tracta d'una carta de donació relativa a un llegat efectuat per un prevere anomenat Joan, i en ella el que després serà Sant Just Desvern rep el nom de Villa Birce.Torra Pannón, Coral, i Ochoa Gonzalez, Juli: El llegat del prevere Joan. Noves aportacions sobre els orígens documentals de Sant Just Desvern. A Miscel·lània d'Estudis Santjustencs XI. Centre d'Estudis Santjustencs. Sant Just Desvern, 2002. PP. 5–49
Els següents documents ja corresponen al període immediatament posterior a l'atac sarraï de l'any 985, i fan referència a dues de les seves víctimes. Es tracta del testament sacramental d'un home dit Moció, datat el 26 de juny de 987 i que es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona,Tenas i Alibés, Mn. Antonino: Notes Històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Fidel R. Ferran, impressor. Barcelona, 1947. PP. 13–14 i 18–20. i d'una carta escrita per una dona anomenada Dadil, sense datar, però presumiblement coetània al document anterior, continguda en el Liber Antiquitatum número 4 de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona.Rovira Solà, Manuel: Notes documentals sobre alguns efectes de la presa de Barcelona per al-Mansur (985). A Acta Historica et Archæologica Mediævalia núm. 1. Barcelona, 1980. Pàg. 42 i apèndix I. Les denominacions que figuren en aquests dos documents són, respectivament, Berce i Vercio.
Els documents successius, cada cop més freqüents, aniran mostrant, de mica en mica, la transició d'aquest topònim des de la forma original Birce fins a l'actual Desvern.
Fins a l'any 1243 els termes parroquials de Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Santa Creu d'Olorda havien format un territori, el cap del qual era Sant Feliu de Llobregat que no tenia parròquia pròpia, però es trobava a la meitat d'un camí important des del pas de Martorell cap a Barcelona.
L'any 1243 el rei Jaume I fa la permuta de la seva senyoria de Sant Feliu pel castell de Tuïr al Rosselló, però es reservà per a ell i els seus successors totes les franqueses o franquícies de la parròquia de Sant Just, amb les exempcions del pagament d'alguns drets.
Els titulars de la senyoria abans del 1243 eren els Comtes de Barcelona, a partir d'aquell any la família Durfort i després de l'any 1325 la Pia Almoina i la família Ferriol.
L'any 1250, tenint en compte que molts homes eren robats, maltractats i vexats per malfactors, el rei Jaume I establí el primer sagramental o sometent al pla del Llobregat. Cada cap de casa havia d'estar armat, i en cas que algun habitant fos agredit o damnificat "meti so" i els altres habitants tenien l'obligació de donar-li ajuda immediata.
Hi ha referències que hi havia com a mínim tres molins situats a la riera de Sant Just, un dels quals encara es conserva, és el Molí Mitjà de l'any 1306. Probablement bona part de l'any devien estar aturats per la manca de l'element motor (l'aigua).
Entre els anys 1333 i 1371 la ciutat de Barcelona i la seva rodalia es veieren afectades per quatre epidèmies de pesta que causà més de 10.000 víctimes a Barcelona. Les conseqüències van ser: molts orfes, abandó de masos i de terres, despoblament, dispersió de famílies, misèria, fam, escassetat de braços per treballar, paralitzacions, i crisi.
La jurisdicció de Sant Just pertocava als senyors de Sant Feliu, i s'estableix per la sentència arbitral de l'1 de març de 1342, els quals tenien les funcions de dictar sentències, posar bans, fixar els preus dels queviures, i castigar les injúries. Sant Feliu i Sant Just es mantingueren com un sol territori jurisdiccional durant molt temps.
De 1350 a 1450 hi va haver una mitjana de 50 cases que són entre 200 i 250 habitants. De 1450 a 1600 hi va haver una mitjana de 25 cases que són entre 100 i 125 habitants. El 1650 hi havia 33 cases i 168 habitants. El 1746 hi havia 41 cases i 349 habitants.
El 30 de setembre de 1360 el batlle de Sant Feliu recorda a la Vegueria de Barcelona que els habitants de Sant Just resten exempts de contribuir a la construcció de les muralles de Barcelona per estar subjectes als senyors de la vila de Sant Feliu, els quals tenien uns privilegis sobre ells.
Sembla que el primer agrupament de cases era prop de l'indret on hi havia l'Hostal Vell, entre els actuals carrers de la Creu i del Raval, en l'anomenat Camí Reial, que venia del poble d'Esplugues per l'actual carrer de la Creu cap a Sant Feliu, i realitzava la funció de servei i agrupació de les botigues i l'antic centre de govern de la vila.
miniatura|Fragment de la primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat) L'any 1524 les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí segregaren la seva part del sud-oest fins al riu Llobregat per a constituir-se la nova parròquia de Sant Feliu de Llobregat.
miniatura|Interior de l'església parroquial dels sants Just i PastorEl 16 de gener de 1570 en Pau Modolell i Jeroni Cardona són nomenats síndics, encarregats d'afers concrets, de la parròquia i de la universitat per tal d'arribar a un acord amb Lleonart Bosc, mestre de cases, i organitzar tota la recaptació per a sufragar les despeses d'edificació de la nova església parroquial.
Els síndics Pau Modolell i Jeroni Cardona, els obrers Miquel Solanes i Antoni Solà, i el mestre de cases Lleonart Bosc van acordar desfer l'antiga església i edificar-ne un altre seguint el model de la parròquia de Vallvidrera, un altar major amb dos graons, quatre capelles amb un graó, una sagristia, portal de pedra picada, i una trona com la de Papiol.
El 2 de desembre de 1579, Joan Carbonell i Antoni Ramoneda compraren el retaule que feia Bernat Pujades de la parròquia de Riudellots per a la vila de Palamós. La pedra a utilitzar havia de ser de Montjuïc, el portal d'entrada havia de ser com la capella de Sant Cristòfol a Barcelona.
Els catalans nomenaren el rei de França Lluís XIII comte de Barcelona i les tropes del marquès de Vélez eren derrotades per catalans i francesos a la batalla de Montjuïc. El 23 de gener de 1641 al passar les tropes castellanes per Torreblanca cap a Montjuïc fou assassinat l'hereu Miquel, i a Sant Just mataren un fadrí traginer d'en Cortès.
Documents de Can Mèlic i Can Cardona de l'inici del citen noves plantacions de vinya on abans era bosc o erm. Les masies escampades eren treballades pels pagesos, i tenien llogades terres a altres agricultors com a parcers.
El 20 d'abril de 1686 els representants jurats per la parròquia de Sant Just, Pau Campreciós i Joan Riera tenen la facultat de considerar la proposició de Pau Mir de construir un hostal en el Camí Reial, en el lloc anomenat la Creu.
El decret de Nova Planta va crear un règim municipal uniformista i centralitzador, i Sant Just passà a formar part del corregiment de Barcelona. L'ajuntament substituí la Universitat i els regidors substituïren els jurats, nomenats per la Catedral amb vistiplau de l'Audiència.
L'ajuntament de Sant Just estava constituït per un batlle com a delegat del senyor institucional, dos regidors amb la fiscalització del batlle, un tresorer, un síndic, i un procurador. La funció principal era administrar els béns comunals.
La Casa del Comú estava situada entre el carrer del Raval i el carrer de la Creu, que a la vegada era hostal, fleca, carnisseria, taverna i botiga. La Casa de la Vila, al lloc actual des del 1773. L'Hostal de la Creu es va construir abans del 1700, però el 1763 el rei Carles III feu construir la nova carretera reial, allunyada del poble. I el 1766 es feu l'Hostal Nou.
L'any 1714 diversos caps de casa de Sant Just, Santa Creu i Vallvidrera protagonitzaren el robatori de 992 crestats que pasturaven per Collserola, i que estaven al càrrec del coronel de cavalleria borbònic Juan de Zerezeda. Aquest ramat fou introduït dins l'assetjada ciutat de Barcelona. Com a represàlia, el duc de Pòpuli, de l'exèrcit borbònic, va manar que les universitats d'aquests tres pobles paguessin el valor.
El rector Alonso de Castilla y Muñiz l'any 1789 va deixar constància que la riera va causar danys al poble el 1777, que el terme tenia 20 fonts d'aigua poc abundant, que hi havia mines de plom, de vernís, i de terra negra (tints), que hi havia el Monestir de Sant Joan de l'Erm (Can Cuiàs), i existien les runes del castell del Moro.
Els camins descrits de l'època eren els següents:
Camí de dalt o d'Esplugues, pel Raval, Badó, can Cardona, i riera de Sant Feliu Camí de Vallvidrera, pel Padró, plaça Bruixes, pou del Vernís i font de ferro Camí de Sant Joan, per can Trullent, plana Modolell, i cementiri de Sant Joan Camí de Sant Creu d'Olorda, per la Salut
Segle Durant la primera guerra carlina, de 1833 a 1840, hi va haver una intensa activitat guerrillera. Joan Canals, de 400 anys, conegut com a Joanet de Sant Just o capità Canals, forma un grup carlí vinculat a determinades famílies de renda mitjana i baixa, amb el suport indirecte de la pagesia benestant, i l'adhesió d'alguns nois de les masies riques de la localitat.
El cens Sant Just 1860 era el següent: 488 homes, 456 dones, 177 matrimonis, 200 famílies, 21 vidus, 28 vídues, 20 natalicis, 71 propietaris, 8 arrendataris, 54 artesans, 5 industrials, 3 mestres, 2 empleats, 1 eclesiàstic, 4 minaires, 182 jornalers, 23 servents, 4 pobres, 9 impossibilitats, 166 edificis, 118 llegir i escriure, 36 només llegir, 67 nens i 28 nenes a escola.
L'any 1862 el Govern Civil de la província intenta suprimir el municipi de Sant Just Desvern i agregar-lo a un altre dels adjacents, a causa del reduït nombre de veïns (caps de casa), per ser menys de 200. El projecte, a causa de rivalitats entre pobles, no va prosperar per oposició dels santjustencs, ja que no tenien problemes pressupostaris.
El 1868 un escamot va demolir la creu de terme de pedra del , al raval, i Salvador Torrents fou el president de la primera junta revolucionària de Sant Just.
A finals del va començar un important moviment coral obrerista, els cors Clavé, primer es va constituir La Lira (1877), i després Lo Pom de Flors (1881). Es van crear uns locals socials com el Centre Santjustenc (17 de setembre de 1881 al 22 de setembre de 1900), el cafè el Colomar, situat al carrer Badó, també anomenat cal Català, seu del cor La Lira. El Casino del Provenir Santjustenc (26 de febrer de 1886 al 22 de setembre de 1900), al carrer de la Sala, actual Anselm Clavé. El cor el Pom de Flors, a l'Ateneu, fundat el 1918. Societat Recreativa La Renaixença, carrer de la Sala (30 de juliol de 1893 al 17 de juny de 1894).
Es constitueixen societats d'ajuda mútua per als casos de malaltia, eren auxilis monetaris que la seguretat social no cobria, com La Redentora Sanjustenca i la Nova Redentora Sanjustenca. Un visitador tenia cura dels qui es donaven de baixa per malalts, per tal d'evitar els abusos i la distribució indeguda.
Apareixen dues societats recreatives que agrupaven les dues tendències o els dos grups d'interessos debatuts l'Ajuntament: el Centre Familiar Santjustenc, dit el Colomar, carrer Badó núm. 10, propietat d'Andreu Biosca, del grup Gaspar Modolell, i el cor Lo Pom de Flors, dit el Casino, carrer de la Sala, propietat de Francesc Marquet de can Gelabert, del grup Cardona-Carbonell.
Primer terç del