La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca. Situada a la ciutat de Palma, és d'estil gòtic català, fou construïda entre els segles i i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior. El seu tret principal, però, és la seva situació, a l'acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l'Almudaina i el palau episcopal. L'any 1931 la seu fou declarada monument historicoartístic.
En la localització dalt d'un cingle, en els contraforts paral·lelepipèdics amb boterells i en la proporció entre l'alçada de la nau principal i les laterals s'hi assembla la seu de Manresa. La grandària de l'espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar i procedeix de la reforma introduïda després de la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Les semblances amb aquests dos edificis no poden venir d'un arquitecte comú, perquè no hi ha constància documental en els llibres de Fàbrica de la seu de Mallorca de l'arquitecte de Santa Maria del Mar, Berenguer de Montagut. El conjunt fa 120 m de llargària, 40 m d'amplària i 43,95 m d'alçària, i té una superfície de 6.600 m².
Història miniatura|esquerra|La Seu de Palma La conquesta de l'illa en poder dels musulmans per part de Jaume I el 1229, va fer entre altres coses, que es restablís la diòcesi de Mallorca (Maioricensis) encara que el nou bisbe Raimon de Torrelles no va ser nomenat fins al 1237. Durant aquestes dates de 1230 fins a 1256 es van fer obres i consagracions parcials ja sota el mandat del bisbe Pere de Morella el 1269 i el 1271.Navascués Palacio (1997) pàg.85 Tot això es va construir on abans hi havia una mesquita, que s'anava enderrocant a mesura que avançava la construcció de la catedral i que desaparegué l'any 1386. La construcció de la catedral començà a la darreria del i durà tres segles i mig. L'obra començà per la capella de la Trinitat, a l'est. El seu primer arquitecte degué ser Ponç des Coll. Després el succeí Jaume Fabre, arquitecte també de l'església de Sant Domingo de Palma i de la seu de Barcelona. L'element següent, l'actual capella Reial, es construí entre 1314 i 1327, després d'haver eixamplat cap a la mar la plaça del Mirador. A mitjan continuà l'obra amb l'eixamplament amb tres naus, moment en el qual degué intervenir Berenguer de Montagut.Carbonell/Cirici (1977) pàg.215-216
Sobre l'origen de la construcció de les naus laterals, amb els seus absis, i de la central, hi ha tres teories. Segons una, que ja ningú no defensa, la catedral així com la coneixem actualment obeeix a un pla inicial. Una altra teoria, que es basa en indicis constructius, afirma que la seu originàriament havia de tenir sols una nau de l'amplada de la capella Reial i que aquesta, doncs, havia de continuar fins al campanar amb la mateixa alçada i estructura que aquesta, segurament amb capelles laterals no sabem de quina forma, i que a mitjan es va decidir passar a un pla de tres naus, en un cas contrari al de la catedral de Sant Joan Baptista de Perpinyà i al de la seu de Girona. La darrera teoria, també per indicis constructius, parteix del canvi a un pla de tres naus de devers 1330, però totes molt més baixes que les actuals, a l'estil de la seu de Barcelona i amb poca diferència entre la major i les laterals, com a la seu esmentada i a Santa Maria del Mar, i que a mitjan es decidí elevar totes les naus i fer la central encara més alta (Marcel Durliat). Es tractava d'un canvi de pla relacionat amb la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343), com també l'aturada de les obres de Sant Joan el Nou de Perpinyà que tingué com a conseqüència el canvi de pla. miniatura|esquerra|Reconstrucció hipotètica de la seu de Mallorca segons el pla inicial d'una nau de la primeria del (Antoni I. Alomar).
Gabriel Alomar opina que els tres absis de la catedral de Sant Joan el Nou de Perpinyà segueixen el model de la catedral de Mallorca. Tanmateix, la primera pedra de Sant Joan es posà el 1324, quan a Mallorca no s'havia produït el canvi de pla, perquè aquest s'esdevingué devers 1330, ni s'havia acabat la capella Reial, cosa que s'esdevingué el 1327.
Segons Marcel Durliat, el 1368 els arquitectes eren Jaume Mates i Llorenç Sosquela. Alexandre Cirici i Pellicer i Agustí Duran i Sampere, però, defensen que l'arquitecte del canvi de planta de Mallorca fou Berenguer de Montagut, ja que l'argument de suposar que l'arquitecte era Jaume Mates era degut al fet que aquest arquitecte comprava la pedra per a l'obra a les pedreres de Santanyí. Entre 1389 i 1397 dirigí les obres Guillem Oliveres, mentre Pere Morei, Jean de Valenciennes, Henry l'Alemany i Guillem Sagrera esculpien el portal del Mirador. S'acabà la volta de la nau lateral del nord del costat del campanar el 1430. En un segle s'havia construït mitja catedral. El 1498 es va construir el portal de l'Almoina. Entre 1592 i 1601 Miquel Verger va construir el portal major. El 1601 es va consagrar l'edifici.
L'estretor de les columnes en comparació amb la llum dels arcs ha tingut com a inconvenient l'esfondrament de les voltes unes quantes vegades des del i durant el .
La façana original acabada al 1640 estava dividida per quatre torretes octogonals (com els pilars de l'interior, les torres de Llotja i les de la façana de Sant Nicolau), dues de laterals i dues de centrals, aquestes alineades amb els pilars de les naus. Els panys laterals s'elevaven més amunt que la rosassa central i rm aquests panys hi havia, de baix a dalt, un portal, una rosassa menor i una finestra al buit més amunt que la nau lateral, a través de la qual es veien els arcbotants. El pany central tenia un cos superior, rectangular, més amunt que els panys laterals i que la volta central, que contenia, de baix a dalt, el portal major, la rosassa actual i, damunt la volta central, una finestra redona al buit. Totes les torretes acabaven amb una piràmide octogonal i un pom metàl·lic. Els quatre panys horitzontalment eren dividits per una línia d'imposta, més amunt la del pany central, i acabaven amb una galeria de finestres al buit i merlets de graons, imitant la Llotja de Mallorca de Guillem Sagrera. miniatura|esquerra|Façana original de la seu de Mallorca (Miquel Bestard, c. 1620).
Primera reforma de la façana principal A la darreria del segle XVII la façana havia començat a perdre la vertical i es llevaren les galeries superiors de finestres, el cos de més amunt de la volta de la nau central amb la part corresponent de les torretes centrals, i es taparen els portals laterals de la façana i també les rosasses d'aquesta façana que donaven a les naus laterals.Ballester (2020)
Reforma d'Antoni Gaudí
La reforma d'Antoni Gaudí i Cornet (1904-1914), feta en temps del bisbe Pere Joan Campins fou criticada sobretot per la destrucció d'alguns elements com el corredor dels ciris mudèjar. Abans de la reforma de Gaudí 200px|Secció longitudinal de la seu de Palma, abans de la reforma de Gaudí 200px|Secció transversal de la catedral de Mallorca abans de la reforma d'Antoni Gaudí <center>Secció longitudinal de la seu de Palma, abans de la reforma de Gaudí (noteu els finestrals tapats, la posició del cor i la primera façana) (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen). <center> Secció transversal de la catedral de Mallorca abans de la reforma d'Antoni Gaudí, sense els finestrals de capella de la Trinitat (Arxiduc Lluís Salvador, Die Balearen). <center > miniatura|Retaule ceràmic de la capella del Santíssim
Eliminà el retaule barroc de la capella Reial que tapava la capella de la Trinitat i el retaule gòtic i començà a obrir els finestrals i les rosasses. Gaudí avançà l'altar major fins davall la primera volta del presbiteri i mudà el cadirat del cor, obra de Felip Fulló, des del cor renaixentista, al mig de la nau central, fins als murs laterals de la capella Reial. Entre la capella Reial i la primera columna construí unes tribunes amb els elements del cor i del presbiteri, i col·locà les trones a continuació de les columnes esmentades. Són obra de Gaudí, també, la decoració de ceràmica amb els escuts d'armes dels bisbes de Mallorca, posats al mur que hi ha a cada costat de la càtedra episcopal, i damunt el siti els textos del Pontifical Romà amb lletra de ferro forjat daurat. I també són de l'arquitecte català, la reixa que tanca l'absis principal –amb l'escut de la ciutat descompost en els seus dos elements–, els lampadaris de les columnes –popularment, les trobigueres–, la maqueta del baldaquí –penjada amb cables i amb una il·luminació elèctrica interior que havia de ser provisional–, el tornaveu de la cantoria o trona major –ara desaparegut–, i el disseny dels símbols de la basílica (tintinàbul i conopeu) i altres elements.
Col·laboraren amb Gaudí, Joan Rubió i Bellver, Josep Maria Jujol, Guillem Reynés Font i Joaquim Torres-Garcia. Josep M. Jujol començà a policromar el cadirat i el mur posterior amb una representació de l'univers basada en esquitxos de pintura. Aquesta intervenció s'interrompé tot just començada per l'oposició que provocà, però la part feta encara és visible. Durant el 2010 es va restaurar el conjunt de 170 metres quadrats de murals ceràmics.
Reforma de Miquel Barceló La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel Barceló durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic. L'obra de Barceló representa l'eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canà al voltant de Crist ressuscitat.Miquel Barceló: la catedral baix la mar. Galaxia Gutenberg. 147 pags. Barcelona, 2005.
El cobriment de les parets de la part inferior de la capella fet de ceràmica pintada té una superfície de 300 metres quadrats i s'elaborà al taller del ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietri sul Mare, prop de Nàpols. Barceló també és l'autor del mobiliari litúrgic: l'altar, l'ambó, la cadira presidencial i dos pedrissos. Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representació de Crist, fou motiu d'una forta polèmica. També foren objecte de discussió la foscor dels vitralls, de 12 metres d'alçada, pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l'artista. Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor Úbeda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrés i Martorell i la reforma fou duta a terme per la Fundació Art a la Seu, amb el finançament de diverses institucions públiques i entitats privades. A hores d'ara l'anterior reixa artística de la capella resta desmuntada a la reixa del portal del Mirador exposada des de fa anys al temps.
Interior miniatura|esquerra|Interior de la catedral Interiorment, la seu de Mallorca és un edifici amb una planta arcaica de tres naus rectangulars, cadascuna amb el seu absis. No té transsepte ni deambulatori, encara que el creuer es marca en planta, al cinquè tram dels portals laterals, més ample, però no en alçat. L'absis central és molt profund i té dues absidioles.
Els absis i les capelles de la catedral són tots de planta rectangular i passen a una planta pentagonal mitjançant trompes d'angle, que introdueixen dos plans oblics per l'enrasat de la volta, com a les capelles palatines de la capella de Santa Anna del castell de l'Almudaina i Santa Creu del castell dels Reis de Mallorca de Perpinyà. L'excepció en la planta rectangular és la capella que fa d'atri de la sagristia dels Vermells, al anomenada capella de Sant Valentí, perquè la paret del fons d'aquest atri és la del campanar i aquesta sagristia és la sala inferior del campanar i aquest té un eix no paral·lel al de la catedral. A les capelles laterals, hi ha cinc finestrals, dos dels quals són cecs, simulats a la paret que forma el contrafort.
Naus