miniatura|Taula de Torralba d'en Salort, Menorca. En primer terme s'aprecia al terra un semicercle format per pedres i que servia per a fer-hi fogueres Una taula, en arqueologia, és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca, que va estar en ús durant el talaiòtic final. El terme taula fa referència, en sentit estricte, a l'element central en forma de "T" d'un tipus d'edifici conegut com a recinte de taula. Aquest element central està construït amb dues lloses rectangulars de grans dimensions, que poden sobrepassar els quatre metres d'alçada. La llosa vertical rep el nom de pedra suport mentre que la superior, horitzontal, és la pedra capitell.
Descripció de l'estructura El recinte de taula miniatura|Taula de Talatí de Dalt. En algun moment indeterminat el pilar situat a la dreta de la taula va tombar, quedant recolzat a la pedra capitell de la taula i donant a aquest edifici un aspecte molt característic miniatura|Detall del recinte de taula de Torralba. En darrer pla, s'observa el mur que tanca el recinte amb algunes pilastres adossades. Entre la segona i la tercera pilastres, comptant des de la dreta, s'observa clarament un nínxol quadrat excavat a la pedra que podria servir per a desar-hi objectes o ofrenes.
El recinte de taula és un edifici de planta absidal, amb una façana generalment còncava. Al mig de la façana s'hi obre l'únic accés de l'edifici. El mur perimetral, construït amb tècnica ciclòpia, és de doble parament i generalment en la cara exterior està constituït per grans lloses de pedra (ortostats) i a la cara interna per pedres de dimensions més reduïdes formant filades. En aquesta cara interna del mur perimetral cal destacar la presència de nínxols, interpretats com a llocs on dipositar ofrenes o representacions d'alguna divinitat. Al llarg del mur interior s'hi adossen tot un seguit de pilastres monolítiques. Els espais entre pilastres constitueixen allò que alguns investigadors han anomenat «capelles». Gairebé al centre, però lleugerament desplaçat cap al fons, es troba l'estructura de la taula pròpiament dita. A la dreta de la taula, en alguns casos, apareix un pilar monolític exempt.
Els recintes de taula constitueixen un tipus d'edifici que sembla mantenir un model força estandarditzat arreu del territori insular. Malgrat tot, es troben algunes diferències, sobretot amb relació a les dimensions del recinte, a la morfologia de la taula, etc.
La taula pròpiament dita Es tracta de l'element central del recinte i està format per dos grans pedres col·locades una sobre l'altre formant una "T". La pedra suport de la taula acostuma a presentar la cara frontal i les laterals molt treballades, mentre que la posterior té a vegades un sortint a manera de nervi central (una franja vertical al centre, més gruixuda, com a Sa Torreta de Tramuntana, les taules de Torralba o Son Catlar), que devia servir per ajudar a aguantar la llosa superior. Les taules sense aquest nervi tenen sovint la pedra suport trencada o esquerdada.
La pedra capitell de la taula acostuma a tenir el costat inferior de dimensions més reduïdes que el costat superior, donant forma a una mena de tronc de piràmide invertit. Freqüentment presenta un "rebaix" de forma rectangular a la cara de sota, que devia servir per assegurar-la a sobre de la pedra suport.
Origen, cronologia i context cultural Les excavacions fetes en aquest tipus d'edificis no han permès obtenir dades definitives pel que fa al seu moment de construcció. Alguns autors han relacionat l'origen d'aquests edificis amb els temples de l'illa de Malta, i proposen una cronologia de la segona meitat del II mil·lenni aC. A l'actualitat, però, l'opinió majoritària entre els investigadors situa la construcció dels recintes de taula a mitjans del primer mil·lenni aC.,GUERRERO, V., CALVO, M.i SALVÀ, B. (2002): “La cultura Talayótica. Una sociedad de la edad del hierro en la periferia de la colonización fenicia” a Complutum, 13. Madrid. ja que les excavacions en aquests recintes no han proporcionat materials anteriors a aquestes dates.
Els recintes de taula s'enquadren, per tant, en el període anomenat talaiòtic final. En aquesta època, les comunitats humanes menorquines mantenen alguns dels trets culturals del període anterior, però es veuran influenciades per la cultura púnica, amb l'arribada de grans quantitats de productes (vi, atuells de ceràmica, metalls...) provinents de l'exterior. Molts d'aquests materials esdevindran possiblement béns de prestigi, que les elits locals utilitzaran per mostrar el seu estatus.
En alguns recintes de taula, com el de Torralba d'en Salort, s'hi van trobar materials arqueològics que evidencien que van estar en ús fins ben entrada la romanització.
Els rituals documentats dins els recintes de taula A la gran part dels poblats talaiòtics menorquins coneguts s'ha trobat un, i normalment només un, recinte de taula. Aquest sembla haver constituït l'element més important de l'àrea sagrada de cada poblat. Tots els autors estan d'acord, actualment, a l'hora d'atribuir a les taules una funció religiosa o d'alguna mena de culte o ritus cultural. Els murs presenten en alguns casos una mena de nínxols quadrats que podrien haver estat dedicats a desar ofrenes o potser imatges. A l'interior d'alguns dels recintes s'han trobat proves de focs mantinguts durant molt de temps.
Arqueològicament parlant s'han documentat tot un seguit de materials i elements dins dels recintes de taula que permeten conèixer alguns aspectes dels rituals que es realitzaven dins aquests edificis.
El primer que cal destacar és el foc. S'han documentat vàries llars situades dins d'aquests edificis, les quals sembla que servien per mantenir un foc de dimensions considerables. El foc és un element depuratiu i de regeneració que pot tenir un paper força important dins els rituals.
miniatura|Àmfora púnica ebusitana que s'utilitzava per transportar vi. Se n'han trobat gran quantitat de restes a l'interior dels recintes de Taula. Museu de Menorca Un segon element propi dels rituals és el vi. S'han trobat gran quantitat de restes d'àmfores (sobretot púniques ebusitanes) dins d'aquests recintes. Aquest beguda, per tant jugava possiblement un paper fonamental dins dels rituals. Es tracta d'un element importat que devia ser adaptat dins el culte per la població talaiòtica. El consum es devia fer durant el ritual, realitzant libacions utilitzant els vasos troncocònics talaiòtics i elements ceràmics importats.
Per acabar sembla segur que es sacrificaven i/o esquarteraven animals.FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (2010) El poblado de Torralba d'en Salort (Alaior-Menorca). Fundació Illes Balears Aquest fet podria estar relacionat amb els indicis evidents de banquets rituals. Tot i així cal assenyalar que les restes òssies documentades a dins dels recintes responen a les parts de menor valor alimentari.
Objectes destacats trobats dins els recintes de taula miniatura|Figureta de bronze d'Imhotep trobada al recinte de Taula de Torre d'en Galmés (Alaior, Menorca). Museu de Menorca Les excavacions arqueològiques realitzades a l'interior de diversos recintes de Taula han proporcionat diferents objectes cultuals destacats. Es tracta d'estatuetes de diferents divinitats, objectes rituals, etc. Amb relació a les estatuetes, s'han trobat petites figuretes de bronze, la gran majoria importades, que reflecteixen la possible adaptació de la religiositat talaiòtica a les influències d'altres cultures. Les més destacades són l’Imhotep documentat al Recinte de Torre d'en Galmés http://www.cime.es/WebEditor/Pagines/file/Ambit/Setembre2012/LafiguretadImhotepdeTorredenGalmés.pdf (es tracta de l'única figura d'aquestes característiques trobada en un context arqueològic fora d'Egipte) i el brauet documentat al recinte de Torralba d'en Salord.FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; WALDREN, W. H.; SANDERS, E. O. (1995) Función y significado de las taulas: el caso de Torralba d'En Salort, a WALDREN, W. H.; ENSENYAT, J. A.; KENNARD, R. C. (eds.) IIIrd Deià International Conference of Prehistory. Ritual, Rites and Religion in Prehistory: 122-129. Oxford: BAR International Series 611, Oxford.
Altres objectes importats, documentats en aquest recintes sagrats que tenen a veure amb els cultes realitzats al seu interior són els peveters amb rostre femení que solen representar a divinitats com Tannit o Demeter, trobats a Torralba, Biniparratx Petit, sa Torreta de Tramuntana, Son Catlar, etc.
Per acabar, cal mencionar la troballa de tres epígrafs amb tres teònims al Recinte de Taula de Són Catlar. Es tracta de tres inscripcions de caràcter local on apareixen les divinitats Baal (divinitat púnica), Caelestis (llatinització de Tannit) i Lacese (déu del Pleniluni).
Hipòtesis sobre la forma original Un dels temes no resolts a l'entorn d'aquesta mena d'edificis és el de la forma original. Segons alguns autors els recintes de taula serien edificis coberts, de manera que la taula funcionaria (sense obviar el seu caràcter simbòlic) com un pilar central que aguantaria una coberta construïda, possiblement, amb bigues de fusta i altres elements vegetals coberts de terra. Així, les pilastres adossades al mur perimetral de l'edifici tindrien un caràcter funcional, ja que servirien de suport per a les bigues del sostre. El primer investigador que va proposar aquesta hipòtesi va ser Émile Cartailhac, a finals del .Cartailhac, E. (1892): Monuments primitifs des îles Baléares. Toulouse/https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9600645x/f1.image.texteImage
D'acord amb altres teories, els recintes de taula serien estructures descobertes, de manera que la taula tindria una funció exclusivament simbòlica. Avui dia, la majoria d'experts sosté que eren construccions sense sostre, tot i que alguns arqueòlegs difereixen, o admeten que en tot cas podria tractar-se d'una construcció només parcialment descoberta.PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) L'arquitectura prehistórica i protohistórica de Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca 12. Maó.
Els recintes de Taula que s'han excavat fins ara s'han realitzat seguint metodologia antiga i, per tant, han aportat informació parcial. Actualment hi ha en marxa, des de l'any 2015, una campanya d'excavacions al recinte de Taula de sa Cudia Cremada, la qual podrà aportar informació força valuosa al voltant d'aquest tema.
Hipòtesis sobre la funció i simbologia Explicació popular sobre els recintes de taula Les taules, per la monumentalitat, no van passar desapercebudes per als menorquins d'època històrica. Tradicionalment, en les llegendes n'atribuiïen la construcció a una raça de gegants que hauria habitat l'illa en temps remots. Les taules haurien constituït el lloc on aquests gegants celebraven els seus àpats. És d'aquesta explicació popular d'on prové el nom d'aquests elements.
Segle . Primeres propostes científiques