LÀnec Donald (Donald Duck en anglès) és un dels personatges de ficció més coneguts de The Walt Disney Company, tant en animació com en còmics, creat el 1934. És un ànec blanc antropomòrfic amb el bec, els braços i les potes ataronjades. Generalment porta una camisa i una gorra de mariner i no duu pantalons. Amb un caràcter rondinaire i irascible, té una manera de parlar que imita el so d'un ànec i que ha contribuït en gran manera a la seva popularitat.
El personatge va ser creat, entre d'altres, per l'animador Dick Lundy.
Al principi de la seva carrera cinematogràfica, Donald feia de contrapès al caràcter reflexiu i més tranquil d'un altre personatge famós, Mickey Mouse. Ràpidament, però, va esdevenir l'heroi de la seva pròpia sèrie de dibuixos animats. Pel que fa al còmic, es va veure envoltat per un nombre important de nous personatges i un univers propi, mercès a grans guionistes i dibuixants americans com Al Taliaferro i Carl Barks. Alguns d'aquests personatges secundaris, com ara l'Oncle Garrepa, van acabar per difuminar una mica la importància del mateix Donald.
Donald gairebé ha desaparegut del món del cinema, però dins del món editorial encara és molt popular, sobretot als Països escandinaus i de l'Europa del Nord, igual que a Itàlia (on és conegut com a Paolino Paperino). També segueix tenint molta importància dins de la gamma de productes derivats de l'univers Disney.
Segons el dibuix animat Donald Gets Drafted (1942), el nom complet en anglès d'aquest personatge és Donald Duck Fauntleroy (el nom menys conegut fa referència al seu barret de mariner). En els curts apareix en solitari la majoria de vegades, però en d'altres ho fa en companyia de Mickey Mouse, Daisy Duck, Goofy, Minnie Mouse, Pluto, Oncle Garrepa, Ludwig Von Drake, Jaumet, Jordinet i Joanet, Pete i Chip 'n' Dale.
Juntament amb el seu amic Mickey Mouse, Donald va ser inclòs en la llista dels 50 millors personatges de dibuixos animats de tots els temps de TV Guide el 2002,TV Guide's 50 greatest cartoon characters of all time . CNN. 30 juny 2002, [Consulta: 12 maig 2024]. i ha guanyat una estrella al Hollywood Walk of Fame. Ha aparegut en més pel·lícules que qualsevol altre personatge de Disney.Sense incloure episodis de televisió, sinó curtmetratges, Donald ha aparegut en 197 pel·lícules. (Donald Duck a IMDb, retrieved August 15, 2014) El segon personatge de Disney amb més aparicions en pel·lícules és Mickey Mouse amb 167. (Mickey Mouse a IMDb, [Consulta: 12 maig 2024])
Origen L'intèrpret de veu Clarence Nash va fer una audició per a Walt Disney Studios quan va saber que Disney cercava gent per crear sons d'animals per als dibuixos animats. Disney va quedar especialment impressionat amb la imitació d'ànec de Nash i el va triar per donar veu al nou personatge. Disney va trobar els atributs icònics de Donald, com ara el seu temperament curt i el seu vestit de mariner (basat en el fet que els ànecs i els mariners estan associats amb l'aigua). Mentre que Dick Huemer i Art Babbitt van ser els primers a animar Donald, a Dick Lundy se li atribueix el desenvolupament com a personatge.
El 29 d'abril de 1934, cinc dies abans de l'estrena de The Wise Little Hen, el líder de la banda Raymond Paige va interpretar la partitura del dibuix animat al seu programa California Melodies per a l'emissora de ràdio AM de Los Angeles KHJ. Les veus principals van ser interpretades per un trio, els Three Rhythm Kings. Clarence Nash i Florence Gill van interpretar les veus dels personatges d'aquest tractament radiofònic, amb Nash interpretant tant l'ànec Donald com Peter Pi; va ser la primera vegada que el públic va escoltar la veu de l'ànec de Nash.
La història de Donald en l'animació miniatura|Passeig de la Fama, Hollywood La primera aparició de Donald va ser en la sèrie de dibuixos animats Silly Symphonies, en el curtmetratge The Wise Little Hen (La gallineta sàvia). La data d'estrena del 9 de juny de 1934 està reconeguda oficialment per la Walt Disney Company com l'aniversari de Donald, tot i que l'historiador J.B. Kaufman, consultor de The Walt Disney Family Museum, va descobrir en anys recents que The Wise Little Hen es va mostrar per primera vegada el 3 de maig de 1934, al Carthay Circle Theatre durant un programa benèfic, mentre que el seu debut oficial va ser el 7 de juny al Radio City Music Hall.
L'aparença de Donald en aquesta primera animació, era similar a l'actual: els colors eren els mateixos, així com la jaqueta de mariner i la gorra, però era més espigat, més gros i amb uns peus més grans. La seva personalitat encara no estava desenvolupada, tan sols hi interpretava un paper d'amic poc servicial. En canvi, la veu del personatge (interpretada per Clarence Nash ja estava present i es mantindria igual durant 51 anys, fins que va morir Nash. Aquesta forma de parlar característica, gairebé inintel·ligible, va marcar el públic i va contribuir força a la gran popularitat del personatge.
L'11 d'agost de 1934, Ben Gillett, el director de La gallineta sàvia, va fer aparèixer Donald en el dibuix animat The Orphan's Benefit del Mickey Mouse.
Al cinema, Donald apareix després en mants dibuixos animats, en un paper secundari al costat de Mickey. El primer curtmetratge de l'any és The Band Concert. John Grant indica que continua aquí el que havia començat a Orphan's Benefit: el «robatori del paper estel·lar». Esmenta per recolzar el seu punt de vista a Helen G. Thompson, periodista de la revista britànica The Stage, que no estalvia elogis:
En el guió inicial, Donald hauria d'haver interpretat un saxofonista, però Walt va decidir el contrari 1948 i 1952. Un altre element, Donald apareix aquí lluitant amb una abella, fet que ocurrirà 7 vegades entre 1948 i 1952.
En veure l'èxit del personatge, Donald va convertir-se en un personatge habitual de les animacions del ratolí Mickey, junt amb Minnie, Goofy i Pluto. A Mickey's Service Station (16 de març de 1935), Donald comença un trio amb Goofy i Mickey. Aquest trio serà present en la majoria dels curtmetratges dirigits per Ben Sharpsteen entre 1935 i 1938. Aquest trio és present en molts curtmetratges i permet a guionistes i animadors presentar moltes escenes còmiques. Aquests curtmetratges solen denominar-se clàssics de l'animació, com ens recorda Leonard Maltin.
No obstant això, en una inspecció més propera, la majoria dels gags se centren en un sol dels personatges. La vinyeta es redueix després a la successió de gags, sovint específics de cada personatge pel seu caràcter i les seves característiques físiques (Goofy és ingenu i simple però això és el que el fa simpàtic i divertit, Donald està enutjat i temorós però és bo, Mickey és petit però valent) en un entorn determinat. Després de 1938, els tres personatges apareixen força sols i són els protagonistes de la seva pròpia sèrie i això s'explica principalment per la manca de possibilitats per concebre històries amb Mickey Mouse, ja que el seu caràcter s'ha tornat massa estricte per fer-li entremaliadures. Com a mostra d'aquest fet, el juny de 1938, el curtmetratge Polar Trappers presenta únicament Donald i Goofy, com a duo.
Els dibuixos animats d'aquest període es consideren «clàssics» de l'animació.
Donald va ser redibuixat l'any 1937i es va tornar més petit i rodanxó. També va començar a aparèixer en animacions com a protagonista principal, la primera de les quals va ser el 9 de gener de 1937, en l'animació Don Donald de Ben Sharpstenn. En aquest curtmetratge apareix el personatge de Donna Duck, de qui es va enamorar. No s'ha de confondre amb Daisy, la posterior promesa de Donald, que va ser presentada a Mr. Duck Steps Out (1940). Els seus nebots Jaumet, Jordinet i JoanetJoanet, Jordi i Jaumet. Volumen 5 de Contes Disney, Francisco Capdevila, Walt Disney. Ediciones Toray. Barcelona, 1983. van fer la seva aparició animada el 15 d'abril de 1938 en la pel·lícula Donald's Nephews (Els nebots de Donald), dirigida per Jack King.
Durant la Segona Guerra Mundial, el públic demanava personatges més esbojarrats: va ser l'època del naixement de Bugs Bunny i de l'ascens de popularitat de l'Ànec Donald. L'any 1949, Donald havia superat la popularitat de Mickey Mouse, i esdevé l'estrella de Disney: abans del 1941 havia aparegut en unes 50 animacions; entre 1941 i 1965 en protagonitza més de 100.
Molts dels curts de Donald durant el període de guerra van ser films de propaganda, dels quals es pot destacar Der Fuehrer's Face, estrenada l'1 de gener de 1943.
Altres curtmetratges notables d'aquest període inclouen els anomenats "curts de l'Armada" (Army shorts), sis pel·lícules que descriuen la vida de Donald a l'Armada dels Estats Units, des del seu reclutament fins a la vida en un campament sota les ordres del sergent Pete El Negre, passant per la seva primera missió comando on ha de sabotejar una base aèria japonesa. Els títols de la sèrie són:
Donald Gets Drafted (1 de maig de 1942) The Vanishing Private (25 de setembre de 1942) Sky Trooper (6 de novembre de 1942) Fall Out Fall In (23 d'abril de 1943) The Old Army Game (5 de novembre de 1943) Home Defense (26 de novembre de 1943) Commando Duck (2 de juny de 1944)
Sovint entre els Army Shorts també s'inclouen dos curts més de temàtica bèl·lica: Der Fuehrer's Face i The Spirit of '43, ambdós estrenats el gener de 1943.
A Donald Gets Drafted, l'ànec passa un examen mèdic on es descobreix que té els peus plans i que és daltònic.
Després de la guerra, el personatge es modifica i passa de ser un causant de molèsties a una víctima: Donald és atacat, acorralat i ridiculitzat repetidament pels seus nebots, pels esquirols Chip and Dale o per altres personatges com un os o una colònia de formigues. Els artistes de Disney doncs, decidiren girar la truita, i allunyar-se dels guions dels artistes de la competència, com Walter Lantz i d'altres, on el personatge principal era l'instigador de les escenes esbojarrades, i no la víctima.
El Donald de la postguerra també va protagonitzar animacions educatives, com L'Ànec Donald en la terra de les matemàtiques màgiques (1959), i va formar part de diversos projectes de Disney, com ara El drac poc inclinat (1941) o l'espectacle de televisió estatunidenc Disneylandia de l'any 1959.
Des de començaments del , la veu de Donald és interpretada per Tony Anselmo, per exemple, a les sèries animades House of Mouse.
La història impresa de Donald Primera aparició Donald bé podria haver fet la seva primera aparició impresa el 1931, al poema Mickey's HooZoo, el qual enumerava a tots els amics de granja de Mickey (la majoria desenvolupats per Disney fora de l'entorn de la granja com a personatges importants). Entre ells hi havia un aneguet anomenat Donald. Malgrat el nom, la similitud d'aquest personatge amb el que després va aparèixer en el curt La gallineta sàvia de 1934, tenen poc en comú. El llibre va ser dibuixat per Wilfred Haughton i es va publicar en la sèrie The Adventures of Mickey Mouse publicada per David McKay a Nova York. Es va tornar a publicar el 1932 a Londres com les primeres versions de Mickey Mouse Annual.
Tires còmiques El Donald de La gallineta sàvia va fer la seva primera aparició impresa en la secció còmica d'un diari amb l'adaptació d'aquesta animació. Va ser publicat entre el 16 de setembre i el 16 de desembre de 1934 a Silly Symphonies per Ted Osborne i Al Taliaferro.
Però va ser el 1935 quan el personatge de l'ànec Donald va néixer realment amb un llibre dedicat directament a ell: una tira còmica de 14 pàgines publicada per Whitman Publishing Company. Poc després, Al Taliaferro va dibuixar tires còmiques de Donald als diaris. Des del 10 de febrer de 1935, Ted Osborne i Floyd Gottfredson, van integrar Donald a les històries dominicals de Mickey. Es tracta de petits gags que tenen lloc en tres o quatre vinyetes continuant-se durant llargs períodes. Apareix des del 4 de març a la tira diària Editor in grief)