Abu-Marwan Bixr ibn Marwan ibn al-Hàkam al-Umawí —— fou un príncep omeia fill del califa Marwan (I) ibn al-Hàkam (684–685) i de Qutayya bint Bixr.
Biografia El pare de Bishr era Marwan ibn al-Hakam dels Banu Umayya (Omeies) i la seva mare era Qutayya bint Bishr, que provenia del clan aristocràtic dels Banu Kilab, els Banu Ja'far. Bishr va matar un cap dels Banu Kilab durant la batalla de Marj Rahit el 684 en la qual va matar un dels caps kilàbites. La victòria omeia a Marj Rahit contra els partidaris del califa rival amb seu a la Meca Abd Allah ibn al-Zubayr va consolidar el califat de Marwan a Síria.
Quan son pare va pujar al califat el va seguir a Egipte, territori que havia estat dominat per al-Zubayr el març/abril del 684, i que Marwan I va sotmetre a l'autoritat califal. Va estar llavors al costat del seu germà Abd-al-Aziz ibn Marwan, governador d'Egipte, però les relacions entre els dons germans es van deteriorar i Bishr va retornar a Síria. Bishr va acompanyar Marwan quan va arrabassar Egipte al seu governador zubayrida, Abd al-Rahman ibn Utba al-Fihri, a principis del 685. Marwan va nomenar un altre dels seus fills, Abd al-Aziz, governador d'Egipte i va fer que Bishr romangués a la província per fer companyia a Abd al-Aziz, ja que aquest últim estava destinat lluny de la resta dels seus parents a Síria. Les relacions entre els germans poden haver-se tornat tenses, cosa que va fer que Bishr tornés a Síria. Aleshores, el tron califal havia passat a un altre fill de Marwan, Abd al-Malik (r. 685–705). Les activitats de Bishr a Síria al seu retorn no estan especificades per les fonts literàries, tot i que probablement es va produir a Síria un pes de bronze originalment bizantí cisellat i reinscrit amb la inscripció àrab cúfica: "En el nom de Déu: Bishr ibn Marwan, l'amir; aquest és un pes de dotze". Segons el numismàtic George C. Miles, el pes de bronze indica que Bishr ocupava un càrrec governamental a Síria, ja fos com a governador local o com a controlador de finances.
El 690 el seu germà Abd-al-Màlik ibn Marwan, que havia pujat al califat el 685, el va nomenar governador de Kufa un dels dos principals centres de guarnició àrabs de l'Iraq, el 690/91, mentre l'Iraq encara estava sota el control dels zubayrides. i va participar en la campanya contra al-Zubayr i segurament va entrar a Kufa el 692. Segons l'historiador modern Luke Treadwell, és possible que Abd al-Malik li hagi promès el govern a Bishr a canvi de la seva participació en la propera campanya contra l'Iraq zubayrida.
Bishr va participar a la batalla de Maskin del 691, que va acabar amb la derrota i la mort del governant iraquià Mus'ab ibn al-Zubayr i amb la presa de possessió del càrrec de Bishr el 691/92. Va tornar a Síria almenys una vegada, l'abril del 693, per visitar la seva propietat de Damasc. Enmig del conflicte tribal entre els Qays i els Yaman, Bishr va condescendre i va animar els Banu Fazara (part dels Qays) a llançar un assalt de represàlia contra els Banu Kalb (part dels Yaman) el 693.
Aquest any o el 693 Bàssora fou reunida al govern de Kufa; el governador de Bàssora Khalid ibn Abd Allah ibn Khalid ibn Asid havia estat destituït per la mala direcció de la guerra contra els kharigites i Bishr es va ocupar d'aquesta lluita probablement a partir del 693, deixant a Kufa com a lloctinent a Amr ibn Hurayth al-Makhzumi; però el seu germà li va ordenar entregar el comandament de les forces militars a Al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra, el que va fer a contracor, ja que volia nomenar cap de l'exèrcit a Umar ibn Ubayd Allah ibn Mamat.
Bishr havia lluitat contra una malaltia o infecció desconeguda des del moment de la seva arribada a Bàssora. Uns mesos més tard, c. 694, va morir als quaranta anys. Va ser enterrat a Bàssora, però en pocs dies la seva tomba es va tornar indistingible de la tomba d'un cert africà que havia mort el mateix dia. Alguns soldats de l'exèrcit d'al-Muhallab van desertar en sentir la notícia de la mort de Bishr. Abd al-Malik va nomenar al-Hajjaj ibn Yusuf per substituir Bishr com a governador de l'Iraq, és a dir, de les províncies combinades de Kufa i Bàssora.
Era considerat un home amable i clement (encara que va fer executar uns emissaris d'al-Zubayr). Bishr bevia vi i portava una vida de certa disbauxa amb els seus amics; escoltava música, componia versos i patrocinava poetes.
Referències
Bibliografia
Vaglieri, L. Veccia (1960). "Bishr b. Marwān". In Gibb, H. A. R.; Kramers, J. H.; Lévi-Provençal, E.; Schacht, J.; Lewis, B. & Pellat, Ch. (eds.). The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. Volume I: A–B. Leiden: E. J. Brill. p. 1242–1243. OCLC 495469456. Treadwell, Luke (2001). "The 'Orans' Drachms of Bishr ibn Marwan and the Figural Coinage of the Early Marwanid Period". Oxford Studies in Islamic Art. 9 (2): 223–269.
Categoria:Omeies Categoria:Governadors omeies de l'Iraq Categoria:Morts a l'Iraq Categoria:Nascuts al segle VII Categoria:Morts al segle VII