Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
La primera vegada que apareix el mot Bucarest és l'any 1459. Esdevé capital de Romania l'any 1862. Des d'aleshores ha experimentat una transformació contínua, i ha esdevingut actualment el més important centre artístic, cultural i audiovisual romanès. En el període interbèl·lic entre la Primera Guerra Mundial i la Segona Guerra Mundial a Bucarest es va desenvolupar una arquitectura elegant i una elit intel·lectual i sofisticada que li va fer merèixer el pseudònim del «Petit París» (Micul Paris).Bucharest, the small Paris of the East, on the Museums from Romania web site. Malgrat que molts edificis i districtes del centre van ser danyats o destruïts —per la guerra, terratrèmols i el programa de sistematització de Nicolae Ceaușescu— la majoria van romandre dempeus. L'arquitectura eclèctica barreja estils neoclàssics, d'entreguerres (Bauhaus i art déco), comunista i modern.
Econòmicament, la ciutat és la més pròspera de RomaniaPriceWaterhouseCoopers Global Regional Attractiveness Report Romania i és un dels principals centres industrials i de transport de l'Europa de l'Est. Com a ciutat més desenvolupada del país, té també una àmplia gamma d'instal·lacions educatives.
La superfície total és de 226 km². Fins al 1989 les zones circumdants eren principalment rurals, però després de la Revolució Romanesa es van començar a construir nous veïnats al voltant de la ciutat. De fet, la ciutat en si administrativament es coneix com a Municipi de Bucarest (Municipiul Bucureștu) i té el mateix nivell administratiu que un districte, (judeţ en romanès), de tal manera que la ciutat resta dividida en sis sectors.
Toponímia El nom de Bucarest té un origen incert: la tradició connecta la fundació de Bucarest amb el nom de Bucur —que era un príncep, un proscrit, un pescador, un pastor o un caçador, d'acord amb diferents llegendes. En romanès l'arrel Bucur significa alegria o felicitatRosetti, II. p.110 i es creu que és d'origen daci.Ió I. Russu, Limba traco-dacilor, 1967, Editura Ştiințifică.
Hi ha altres orígens etimològics donats pels primers estudiosos, incloent el del viatger otomà Evliya Çelebi, que va dir que Bucarest va ser nomenat per un cert Ebu-Karis, de la tribu de Beni-Kureiş. El 1781, Franz Sulzer va suposar una relació amb bucurie (alegria), bucuros (alegre), una bucura (convertir-se en gojós), mentre que un llibre de començament del publicat a Viena pretén que deriva de bukovie, bosc de fajos.Georgescu et al., p.76-77.
Història miniatura|Els molins d'aigua del Dâmboviţa als afores de Bucarest, amb Dealul Spirii i el monestir Mihai Vodă de fons (1837). miniatura|Soldats alemanys marxant en la Piața Mihail Kogălniceanu de Bucarest el 1941. miniatura|La construcció del Palau del Parlament Romanès es va acabar 1986. A la foto, l'edifici vist des del Bulevardul Unirii. La llegenda diu que Bucarest va ser fundada per un pastor de nom Bucur. Una altra variant més possible diu que el vell nucli poblacional es va desenvolupar en temps de Mircea el Vell a principis del .
Pels marges dels rius Dâmbovița i Colentina s'han trobat proves d'assentaments poblacionals corresponents als períodes Paleolític i Neolític. S'han trobat també assentaments poblacionals datats aproximadament de l'any 1800 aC a les zones de Dudeşti, el Llac Tei i Bucureşti-Noi. Altres troballes arqueològiques han demostrat que es va desenvolupar des de l'època del bronze fins aproximadament l'any 100 aC assentaments de poblacions d'origen indoeuropeu (probablement getes i dacis) per la zones de Herăstrău, Radu Vodă, el llac Tei, Pantelimon, Mihai Vodă, Popeşti-Leordeni i Popeşti-Novaci. Els assentaments corresponents al període posterior a la retirada romana de la Dàcia en temps de Lluci Domici Aurelià (271), estan datats de finals del i els mateixos es van mantenir al llarg de l'edat medieval.
El primer esment escrit es troba en un document del 20 de setembre 1459, una acta enviada per Vlad Ţepeş, príncep de Valàquia, per on s'interessa per un dels vells senyors de la població. La ciutat Dâmboviţa, que apareix molt abans a l'actual emplaçament de Bucarest, tenia una posició estratègica, ja que controlava l'accés del camí que anava de Târgşor a Giurgiu, fet pel qual durant l'ocupació otomana s'hi va assentar una guarnició. En un curt espai de temps, Bucarest va créixer, ja que va ser el lloc elegit el 14 d'octubre de 1465 pel príncep valac Radu el Formòs com a residència oficial. Als anys 1558 - 1559, es va construir dins de la Curtea Veche l'Església Senyorial, construïda pel príncep Mircea El Pastor, aquesta encara roman com el més vell lloc de culte de la ciutat, que s'ha mantingut gairebé incanviat fins avui.
L'any 1659, sota el domini de Gheorghe Ghica, esdevé la capital de Valàquia, fet que va afavorir la modernització de la ciutat. Van aparèixer els primers camins pavimentats amb pedres de riu (1661), es va establir la primera institució d'ensenyament superior, l'Acadèmia Senyorial (1694) i es va construir el Palau Mogoşoaiei sota les ordres del príncep Constantin Brâncoveanu l'any 1702, edifici on actualment es troba el Museu d'Art Feudal Brâncovenească. L'any 1704, es va desenvolupar la iniciativa hospitalària de Mihai Cantacuzino que va crear l'Hospital Colţea, que va ser destruït posteriorment en un incendi i un terratrèmol, i va ser reconstruït l'any 1888. En poc temps la ciutat es va desenvolupar econòmicament; es van proliferar els oficis artesanals que van constituir nombrosos gremis que van accelerar la modernització de la ciutat. Així van aparèixer les primeres manufactures i la població va augmentar. L'any 1798, s'estima la població a 30.030 habitants, l'any 1831 es comptabilitzen 10.000 focs i 60.587 habitants.
A la segona meitat del a poc a poc van aparèixer tot un seguit d'institucions d'interès com el Teatre Nacional (en romanès Teatrul Naţional), els Jardins Cişmigiu, el Cementiri Şerban Vodă, la Societat Acadèmica de Bucarest, la Societat Filharmònica de Bucarest, la Universitat de Bucarest, l'Estació del Nord (en romanès Gara de Nord), el Gran Hotel del Bulevard, el Jardí Botànic de Bucarest, el Ateneul Român, la Banca Nacional de Romania, així com el Diari l'Univers i diferents cafès, restaurants, cinemes que eren freqüentats per intel·lectuals com Ion Luca Caragiale, Mihai Eminescu, Nicoale Iorga i Titu Miorescu. Es va il·luminar la gran majoria dels carrers amb llums de petroli, es va construir la primera línia de tramvia i més tardanament es va implantar la il·luminació elèctrica i la primera línia telefònica.
Bucarest va ser fins a la instauració del règim comunista romanès (República Popular de Romania) la capital de la província de Ilfov (en romanès județul Ilfov). L'any 1977 la ciutat va patir un greu terratrèmol (7,2 en l'escala de Richter) i des de final dels anys setanta del fins a l'any 1989 (any en què va caure el règim de Nicolae Ceauşescu) va patir una important transformació amb la demolició sencera de barris històrics i la construcció de grans avingudes, barris de blocs d'edificis d'estil comunista o la Casa Poporului que és el segon edifici més gran del món.
Tractats signats a Bucarest 28 de maig 1812 – Tractat de Bucarest (1812): final de la Guerra Russo-Turca (1806-1812), Romania perd Bessaràbia 3 de març 1886 – Tractat de Bucarest (1886): final de la guerra entre Sèrbia i Bulgària 10 d'agost 1913 – Tractat de Bucarest (1913): final de la Segona Guerra Balcànica 4 d'agost 1916 - Tractat de Bucarest (1916): tractat d'aliança entre Romania i l'Aliança (França, Regne Unit, Rússia i Itàlia) 6 de maig 1918 - Tractat de Bucarest (1918): tractat entre Romania i les Potències Centrals, que no ha estat mai ratificat.
Geografia miniatura|Vista satèl·lit de Bucarest. miniatura|Vista aèria des de la Piața Unirii. La ciutat s'estén al llarg del sud-est del país, entre Ploiești i Giurgiu. Bucarest està situat a la vora del riu Dâmboviţa, que desemboca en el riu Argeş, un afluent del Danubi. Diversos llacs —els més importants són el Herăstrăo, Floreasca, Tei i Colentina— s'estenen pel nord de la ciutat, a la vora del riu Colentina, un afluent del Dâmboviţa. A més, al centre de la capital hi ha un petit llac artificial, el Cismigiu, envoltat pels jardins Cișmigiu, que tenen una rica història, sent freqüentat per poetes i escriptors. Inaugurat el 1847 i amb base en els plans de l'arquitecte alemany Carl F.W. Meyer, els jardins són la principal instal·lació recreativa al centre de la ciutat.
A més de Cișmigiu, Bucarest conté altres parcs i jardins, incloent el Herăstrăo i el Jardí Botànic. Herăstrăo es troba en el nord de la ciutat, al voltant del llac Herăstrăo, i és la seu del Museu Satului, mentre que el Jardí Botànic és el més gran del seu tipus a Romania, conté més de 10.000 espècies de plantes, moltes d'elles exòtiques i va ser una vegada parc de plaer per a la família reial.Botanical Garden, onlinegallery.ro. Retrieved 13 October 2006.
Bucarest està situat en el sud-est de la plana romanesa, en una zona una vegada coberta pel [osc Vlăsiei, el qual, després d'haver estat netejat, va donar pas a una plana fèrtil. Com en moltes ciutats, Bucarest tradicionalment es considera que té set turons, de forma similar als set turons de Roma. Els set turons de Bucarest són el Mihai Vodă, Dealul Mitropoliei, Radu Vodă, Cotroceni, Spirei, Văcăreștu i Sf. Gheorghe Nou.
La ciutat compta amb una superfície de 226 quilòmetres quadrats. L'altitud varia de 55,8 metres en el pont Dâmboviţa a Căţelu al sud-est de Bucarest, i és de 91,5 metres a l'església Militari. La ciutat té una forma aproximadament rodona, amb el centre situat en l'encreuament dels eixos principals nord-sud/est-oest en la Piața Universității (plaça de la Universitat). El quilòmetre zero de Romania se situa al sud de la Piața Universității enfront de la nova Església de Sant Jordi (Sfantul Gheorghe Nou) a la plaça St. George (Piata Sfantul Gheorghe). El radi de Bucarest, des de la Piața Universității cap als límits de la ciutat en totes les adreces, varia de 10 a 12 km.
Les regions que envolten Bucarest van romandre en gran majoria, rurals, però a partir de 1989 van començar a construir-se suburbis al voltant de la capital, als voltants del comtat d'Ilfov. La consolidació urbana va tenir lloc a la fi de la dècada de 2010, quan es va posar en funcionament l'àrea metropolitana de Bucarest, la incorporació de les comunes i ciutats d'Ilfov i altres comtats circumdants.cita web|títol=BMA will be extended to the Danube|url=http://www.cotidianul.ro/zona-metropolitana-bucuresti-ilfov-se-va-intinde-pana-la-dunare-148959/|data=13 de juny de 2011
Diverses distàncies entre Bucarest i altres ciutats de Romania Arad (555 km i 604 km), Bacău (285 km i 301 km), Baia Mare (560 km i 624 km), Braşov (161 km i 166 km), Buzău (110 km i 128 km), Cluj-Napoca (426 km i 497 km), Constanţa (225 km i 225 km), Craiova (234 km i 209 km), Galaţi (250 km), Giurgiu (64 km i 85 km), Iaşi (406 km i 406 km), Oradea (580 km i 650 km), Ploieşti (60 km i 59 km), Chiuliştu (108 km i 108 km), Sibiu (277 km i 315 km), Suceava (450 km i 447 km), Timişoara (538 km i 533 km), Tulcea (277 km i 334 km), Călăraşi (110 km i 120 km).
Distàncies per carretera entre Bucarest i altres ciutats d'Europa Atenes, (1.398 km), Barcelona (2.597 km), Belgrad (620 km), Berlín (1.646 km), Brussel·les (2.136 km), Budapest (788 km), Chisinau, (436 km), Kíev (888 km), Istanbul (681 km), Londres (2.502 km), Madrid (3.190 km), Milà (1.642 km), Moscou (1.758 km), París (2.295 km), Sofia (373 km), Estocolm (2.846 km), Viena (1.022 km), Varsòvia (1.240 km). miniatura|Parc Cişmigiu a l'hivern.
Clima