El Setge de Perpinyà de 1473 fou l'intent de Joan el Sense Fe de recuperar Perpinyà, que havia quedat en mans franceses des de 1462 en virtut del Tractat de Baiona.
Antecedents El 1462, es produeix la invasió francesa del Rosselló en virtut del Tractat de Baiona, a l'inici de la Guerra civil catalana contra Joan el Sense Fe. Fou designat Bernat d'Oms i de Santapau com a senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels Comtats, mentre Joan de Foix era designat nou lloctinent. Només entrar a Barcelona, Joan el Sense Fe va ordenar al seu exèrcit que es dirigís a l'Empordà d'allà estant, intentar recuperar els comtats del Rosselló i de Cerdanya, que estaven en poder de Lluís XI de França. I immediatament va convocar les Corts Catalanes perquè, a més d'afrontar els greus problemes econòmics del principat després de deu anys de guerra civil, aportessin els recursos necessaris per a la campanya del Rosselló. A la convocatòria s'havia establert que la inauguració de les Corts tindria lloc a Barcelona el 15 de gener de 1473, però es va haver de retardar perquè el rei va acudir en ajuda de Perpinyà, que s'havia revoltat contra el sobirà francès. A finals de gener 1473 Joan va creuar els Pirineus i l'1 de febrer Bernat d'Armendaris entrà a Perpinyà al capdavant d'un exèrcit que precedia al rei, mentre la guarnició francesa es retirava al Palau Reial. La resta del Rosselló va seguir l'exemple de la capital i només van quedar en mans franceses, a més de la ciutadella perpinyanesa, els castells de Salses, Cotlliure i Bellaguarda.
El setge Joan II va decidir traslladar les Corts a Perpinyà i la inauguració definitiva va tenir lloc en aquesta ciutat, encara que un nou exèrcit enviat per Lluís XI, de 20.000 homes comandats per Felip II de Savoia va posar la ciutat en setge el 21 d'abril. Les corts van haver de traslladar-se doncs novament a Barcelona. El 19 de juny els francesos van intentar l'assalt de la ciutat, però van fracassar i cinc dies després van aixecar el setge, davant la imminent arribada d'un exèrcit d'auxili al comandament del príncep Ferran que es desplaçava des de Castella per conèixer l'angoixant situació del seu pare assetjat a Perpinyà. El 14 de juliol es va signar una treva de dos mesos i mig entre Felip de Savoia i Joan Ramon Folc III de Cardona en nom de Joan II qui, com no es fiava del Lluís XI, va decidir romandre a Perpinyà mentre Ferran tornava a Castella. Lluís XI va llavors enviar un exèrcit de reforç al comandament de Louis de Crussol, que juntament amb el de Felip de Savoia va intentar prendre Argelers, des d'on s'abastia Perpinyà. Els dos exèrcits francesos van ser rebutjats per l'exèrcit català comandat per Bernat d'Armendaris a Palau del Vidre, posant final a les hostilitats amb la signatura del Tactat de Perpinyà el 17 de setembre, que va establir que mentre el comte-rei català no hagués tornat els 300.000 escuts d'or, els Comtats restarien sota l'autoritat d'un governador general reconegut per tots dos sobirans i ni el rei d'Aragó ni el de França no podrien entrar als Comtats, fent que el país restés neutral.
Conseqüències Lluís XI incomplí el tractatBolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. , plana 204. i el 1474 ocupà Elna i feu executar el governador Bernat d'Oms i de Santapau al castell de Perpinyà. El 10 de maig del 1475, després de patir vuit mesos de setge, els perpinyanesos acceptaren l'ordre de Joan II de rendir-se als francesos; per haver resistit aquest llarg i penós setge, el rei concedí a Perpinyà el títol de Fidelíssima Vila. La repressió francesa fou molt dura i hi hagué revoltes contra els ocupants com la del 1477.
Referències
Bibliografia
Perpinyà Categoria:Batalles de França del segle XV Categoria:Història de Perpinyà Categoria:Setges del segle XV a Catalunya