La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista que partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals. Segons la seva pàgina web, es diferenciaria d'alguns partits polítics tradicionals en el fet que totes les decisions del partit les pren la militància i no els seus càrrecs electes, i aplicarien la democràcia directa. A través dels seus regidors, la CUP aplica al ple municipal dels ajuntaments les decisions preses per la seva militància en l'Assemblea Local. Alhora, promou el teixit associatiu i els moviments socials locals i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals i cedeixen, per exemple, una part del seu sou a l'assemblea local. En 2019 tenia presència a 167 municipis de Catalunya i un del País Valencià. Tot i que els Països Catalans són el seu referent territorial, fora de Catalunya, la seva presència és modesta.
Ideologia En la ponència aprovada a l'Assemblea Nacional Extraordinària de 2009, «La CUP, l'alternativa necessària», defineix el seu projecte polític així:
De la mateixa manera, la CUP a través de la «Unitat Popular» aposta per: La defensa dels drets polítics del poble català: l'exercici del dret a l'autodeterminació i l'accés a la independència, la democràcia participativa, la defensa de la unitat i la territorialitat del conjunt dels Països Catalans. La defensa dels drets de les classes populars i la igualtat: cap a una societat de redistribució de la riquesa, la lluita contra l'atur i la precarietat, la defensa dels serveis públics, l'establiment de mecanismes de control popular de l'economia i el desplegament de polítiques efectives que garanteixin la igualtat de gènere. La defensa del territori: contra les agressions ecològiques i urbanístiques, contra l'esquarterament del territori i la seva destrucció en benefici d'uns pocs, i un desenvolupament realment sostenible. Lluita feminista i alliberament sexual i de gènere. Superació de l'actual model heteropatriarcal i de discriminació per motius de gènere o opció sexual. Corresponsabilitat de les tasques reproductives i de cures i lluita per la igualtat de drets i de salaris. La defensa de la llengua i la identitat nacional: per la unitat de la llengua, l'oficialitat del català en tot el territori nacional, unes indústries culturals pròpies i autocentrades, el reforçament del teixit cultural d'arrel popular arreu dels Països Catalans. L'internacionalisme com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals.
Unitat Popular
El terme «Unitat Popular» fa referència a l'aliança d'esquerres xilena encapçalada per Salvador Allende que impulsà un moviment de transformació socialista i va governar fins al cop d'estat d'Augusto Pinochet. El concepte «Unitat Popular» és d'una referència marxista clara.
A «La CUP, l'alternativa necessària» també es defineix l'aposta de la «Unitat Popular»:
Aquestes reivindicacions concretes són sintèticament la defensa dels drets polítics del poble català, la defensa dels drets de les classes populars i la igualtat, la defensa del territori i la defensa de la llengua i la identitat nacional.
En l'àmbit de l'Esquerra Independentista, el concepte de la «Unitat Popular» va ésser introduït inicialment pel sector del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) afí a Independentistes dels Països Catalans a la darrera part del i l'entenia com el moviment popular que havia d'articular políticament l'independentisme i que s'havia d'expressar en la mobilització, en la lluita ideològica i en la pràctica local i municipal. L'MDT pretenia bastir una alternativa política aglutinadora dels sectors populars, definida en 6 punts: defensa dels drets polítics del poble català, defensa dels drets de les classes populars, defensa de la terra, defensa de la llengua i la identitat nacional, contra la repressió i per la llibertat dels patriotes catalans, i per la solidaritat internacional i per l'Europa de les nacions. Es considerava que els diferents nuclis de la CUP i l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista eren qui havien d'articular en la pràctica local i municipal aquesta «Unitat Popular»; i en un moment donat, determinat pel grau de desenvolupament del projecte, també s'hauria d'articular a nivell nacional.
Endavant teoritzava l'any 2001 en el document «Cap a la Unitat Popular» l'adaptació del concepte a la contemporaneïtat: I l'entroncava en el cas català amb la lluita per la independència nacional:
Organització La CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular, executa els acords presos a les assemblees i als consells polític i no té atribucions polítiques. El componen 15 militants de l'organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.
La CUP es compon de diferents Assemblees Locals (AL) arreu del territori, que funcionen de manera autònoma i prenen les seves pròpies decisions mitjançant la seva militància. Aquestes s'agrupen en tretze Assemblees Territorials (AT), que no es corresponen necessàriament amb les comarques o províncies establertes oficialment, a fi de coordinar-se entre si i de facilitar la presa d'algunes decisions a nivell nacional. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional (AN), formada per la militància, i és l'encarregada d'aprovar els temes generals més importants com són les línies estratègiques i tàctiques a seguir, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, els nous estatuts, etc. Té una periodicitat mínima anual.
De manera mensual es convoca una Mesa Nacional (MN), que és l'òrgan decisori entre assemblees nacionals. A la Mesa hi estan convocats els representants de cada assemblea territorial i el Secretariat Nacional, es debaten els diferents posicionaments proposats i s'aproven les resolucions polítiques. Hi assisteixen representants de les assemblees territorials que defensen les postures consensuades en aquest espais.
El Grup d'Acció Parlamentari (GAP) s'encarrega dels temes parlamentaris i hi tenen representació totes les Territorials de la CUP i les organitzacions que li donen suport. Es reuneix mensualment. També existeixen uns Grups de Treball (GT), que són espai de treball temàtics on hi participen militants o simpatitzants a títol individual.
Des de l'11 de març de 2022, el Secretariat Nacional el formen Maria Sirvent, Joan Ramon Sanz, Gemma Codina, Txus Magallón, Marta Gilabert, Albert Giménez, Laure Vega, Jordi Barbero, Quim Soler, Ester Diaz, Edgar Fernàndez, Hug Lucchetti, Íñigo Robredo, Jaume Casal i Isa Chacón.
Història Precedents L'organització té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort del dictador Francisco Franco, celebrades el 3 d'abril de 1979, quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents.
El 8 de juliol de 1979 es va fundar a Manresa l'Assemblea de Regidors de l'Esquerra d'Alliberament Nacional, que integrava regidors del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i propers. Quan una part del PSAN va passar a Nacionalistes d'Esquerra (NE), l'Assemblea es va convertir en la Coordinadora de Batlles i Regidors Nacionalistes, Independents i d'Esquerres. Llavors la Coordinadora integrava regidors de NE, del PSAN, del Front Nacional de Catalunya i independents. La Coordinadora va acabar desapareixent amb la dissolució de NE.
A mitjans de la dècada del 1980 el referent de govern municipal de l'Esquerra Independentista eren les candidatures que governaven a Sant Pere de Ribes, Unitat Municipal 9 (UM9), i a Arbúcies, Candidatura Unitària i Popular d'Arbúcies (CUPA).
Naixement de l'AMEI El 14 desembre de 1986 a Barcelona es va crear l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI). Els impulsors van ser Jaume Soler, batlle d'Arbúcies de la CUPA; Xavier Garriga, batlle de Sant Pere de Ribes d'UM9; Jaume Oliveras, membre d'un partit del Masnou provinent de NE; Jaume Renyer, membre del Vendrell del PSAN; i Jaume Romeu, membre d'un partit de Molins de Rei provinent de NE.
L'objectiu de l'AMEI era crear candidatures de l'Esquerra Independentista (EI) per les eleccions municipals de 1987 o, almenys, agrupacions d'electors amb participació de membres l'EI. A nivell nacional es rebutjava qualsevol pacte, també postelectoral, amb organitzacions que no fossin de l'EI. Les principals línies d'actuació municipal eren la contribució al procés d'alliberament nacional català, la transparència i la fiscalitat redistributiva, el desenvolupament de l'economia local, l'urbanisme social i ecològic i la normalització lingüística.
Inicialment no s'havia decidit de crear una marca unificada, només coordinar els batlles, els regidors i les candidatures de l'Esquerra Independentista, que es presentaven com a agrupacions d'electors. Malgrat tot, algunes candidatures triaren el nom de Candidatura d'Unitat Popular, probablement per imitació de la CUPA. El nom de Candidatura d'Unitat Popular s'acabaria registrant el març del 1991 de cara a les eleccions municipals d'aquell any.
Eleccions municipals de 1987 El 10 de juny de 1987 hi va haver les primeres eleccions municipals després de la fundació de l'AMEI. Es van presentar tres candidatures amb el nom de CUP, encara no registrat, al Masnou, a Salt i a Premià de Mar. Van obtindre un sol regidor, Jaume Oliveras al Masnou.
Més enllà de les CUP, es van presentar altres candidatures vinculades a l'AMEI. La CUPA i UM9 van obtenir majoria absoluta. A Alginet i Monòver es van presentar candidatures amb les sigles del PSAN sense aconseguir representació. A Maçanet de la Selva el Grup d'Acció Municipal va aconseguir dos regidors.
A les comarques de Ponent es van presentar candidatures sota la marca d'Independents Progressistes i Nacionalistes IPN). Algunes d'elles participaven en l'AMEI, com la de Barbens o la de Vallfogona de Balaguer, que van aconseguir la majoria absoluta. A Torrelles de Llobregat i a Caldes de Malavella van guanyar amb majoria absoluta candidatures que tenien certa vinculació amb l'AMEI. Els resultats exactes van ser els següents: MunicipiCandidaturaVots%RegidorsAlginetPSAN1892,92ArbúciesCUPA149156,39BarbensIPN32573,03Maçanet de la SelvaGrup d'Acció Municipal26020,23El MasnouCUP4315,81MonòverPSAN2283,35Premià de MarCUP3133,28SaltCUP4114,49Sant Pere de RibesUM9266147,71Torrelles de LlobregatPoble i Progrés62962,84Vallfogona de BalaguerIPN48057,01 A més de les candidatures vinculades a l'AMEI, van sortir elegits alguns regidors més de l'Esquerra Independentista. A Molins de Rei, l'Esquerra Nacionalista es va presentar en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i va obtenir dos regidors, un per cada partit. A Arenys de Mar, Joaquim Cucurull va participar com a independent en la llista d'Iniciativa per Catalunya (ICV) i va sortir elegit.
1991-1997: Fundació i estancament Eleccions municipals de 1991 El març de 1991 es registra el nom de Candidatura d'Unitat Popular com a partit. El 26 de maig hi va haver eleccions municipals. Es van presentar més candidatures de l'AMEI que a les anteriors i la majoria van ser sota les sigles CUP. Concretament, es van presentar candidatures de la CUP a Alcanar, Argentona, Banyoles, Manresa, El Masnou, Valls, Vilafranca del Penedès i Vilassar de Dalt però només es van aconseguir 2 regidors, Pere Bosch a Banyoles i Màrius Domingo a Valls. MunicipiVots%RegidorsAlcanar882,04Banyoles5738,68Manresa4711,58El Masnou3835,33Salt2683,05Valls5645,51Vilafranca del Penedès1411,01Vilassar de Dalt1765,25 La resta de candidatures de l'AMEI van tenir els següents resultats: