El gavial (Gavialis gangeticus) o cocodril del Ganges és una espècie de crocodilià de la família Gavialidae. Procedent del nord de l'Índia, és un dels tres tipus de crocodilis originaris d'aquest país, juntament amb el cocodril persa (Crocodylus palustris) i el cocodril marí (Crocodylus porosus).
Actualment la població global de gavial s'estima en menys de 235 exemplars. Es troben en perill per la pèrdua del seu hàbitat, el riu, per les xarxes de pesca i també per la disminució de peixos. Se'l considera un animal en «perill crític» en la llista vermella de la UICN.Choudhury, B. C., Singh, L. A. K., Rao, R. J., Basu, D., Sharma, R. K., Hussain, S. A., Andrews, H. V., Whitaker, N., Whitaker, R., Lenin, J., Maskey, T., Cadi, A., Rashid, S. M. A., Choudhury, A. A., Dahal, B., Win Ko Ko, U., Thorbjarnarson, J., Ross, J. P. (2007). "Gavialis gangeticus" IUCN Red List of Threatened Species. Version 2015.2. International Union for Conservation of Nature.
Característiques El gavial és un dels cocodrils no extingits més gran que pot arribar a mesurar 6,25 m, tot i que la mida mitjana d'un adult es troba entre els 3,5 i els 4,5 m. Aquesta varia entre mascles (més grans) que arriben a mesurar 5 m, i les femelles que mesuren fins a 3,75 m.GCA (2009). Gharial biology . Gharial Conservation Alliance Les cries mesuren uns 37 cm de llarg,Maskey, T. M., Percival, H.F. (1994) Status and Conservation of Gharial in Nepal. Presented at the 12th Working Meeting of the Crocodile Specialist Group, Thailand. als 18 mesos arriben al metre de longitud.Whitaker, R. and D. Basu (1983). "The Gharial (Gavialis gangeticus): A review". Journal of the Bombay Natural History Society 79: 531–548. El pes corporal mitjà d'aquesta espècie va dels 160 als 250 kg.Stevenson, C. and Whitaker, R. (2010). Gharial Gavialis gangeticu p. 139–143 in: Manolis, S. C. and C. Stevenson. (editors) Crocodiles. Status Survey and Conservation Action Plan. Third Edition. Crocodile Specialist Group, Darwin
Els tres exemplars més grans registrats són, un gavial de 6,5 m caçat al riu Gogra de Faizabad l'agost de 1920; un individu de 6,3 m trobat al riu Cheko de Jalpaiguri el 1934 i un de 7 m al riu Kosi, al nord de Bihar el gener de 1924.Wood, G.L. (ed.) (1983) The Guinness Book of Animal Facts and Feats. Sterling Pub Co Inc. Aquests individus podrien arribar a pesar 977kg.Gavials (Gharials), Gavial (Gharial) Pictures, Gavial (Gharial) Facts – National Geographic. Animals.nationalgeographic.com. Retrieved on 2012-06-19. Es creu que individus d'aquesta mida eren habituals en el passat, però no se'n troben en l'actualitat. miniatura|esquerra|Esquelet de gavial|297x297px miniatura|esquerra|Femella de gavial, zoo de Praga|294x294px La característica principal d'aquesta espècie és la seva mandíbula estreta i allargada, que seria una adaptació a la dieta principalment piscívora.Whitaker, R., Members of the Gharial Multi-Task Force, Madras Crocodile Bank (2007). "The Gharial: Going Extinct Again" . Iguana14 (1): 24–33. La mandíbula es va eixamplant i allargant a mesura que l'animal envelleix.Martin, B. G. H. and Bellairs, A. D'A. (1977). "The narial excrescence and pterygoid bulla of the gharial, Gavialis gangeticus (Crocodilia)". Journal of Zoology 182 (4): 541–558. doi:10.1111/j.1469-7998.1977.tb04169.x El musell està revestit per 110 dents afilades que es fan més curtes i gruixudes amb l'edat. Consta de 27-29 dents superiors i 25-26 inferiors a cada costat. Podem diferenciar als mascles per un bulb cartilaginós que trobem a l'extrem del morro, aquest es presenta només en mascles madursBrazaitis, P. (2001). A Guide to the Identification of the Living Species of Crocodilians. Science Resource Center, Wildlife Conservation Society i s'anomena ghara per la paraula hindi que significa “olla”, ja que aquest bulb s'assembla a una olla de fang. Els gavials són l'única espècie existent de cocodril amb dimorfisme sexual visible. Aquest bulb permet als mascles modificar els xiulets que produeixen per les fosses nasals, aquest so es pot escoltar a gairebé un quilòmetre de distància. Malgrat que es desconeix la funció d'aquest bulb, es creu que té un paper important en la reproducció, ja que permetria a les femelles reconèixer els mascles madurs i s'involucraria en conductes sexuals associades.
La cua d'aquesta espècie és aplanada lateralment i ben desenvolupada, facilita la propulsió de l'animal i també li serveix per atrapar les preses. Té les potes posteriors palmades que li donen bona mobilitat i capacitat de maniobra en aigües profundes. Tot i així, a terra, el gavial adult només es pot desplaçar relliscant sobre el ventre.
Típicament els gavials adults són de color oliva fosc, mentre que els joves tenen un color més pàl·lid. Tenen bandes fosques i taques al cap, cos i cua. Les superfícies dorsals s'enfosqueixen, cap a un color gairebé gris-negre, cap als 20 anys, mentre que les superfícies ventrals són de color blanc-groguenc. El coll és allargat i gruixut. Les crestes dorsals es restringeixen a les regions mitjanes de l'esquena. Els dits són curts i densament palmats.Boulenger, G. A. (1890). The Fauna of British India, including Ceylon and Burma. Reptilia and Batrachia. London: Taylor and Francis.
Distribució i hàbitat Els gavials habiten principalment en rius amb bancs alts de sorra que utilitzen per construir els nius. Vivien en tots els rius del subcontinent de l'Índia, des del nord del riu Indus al Pakistan fins al riu Irauadi a Myanmar, però la seva distribució es limita actualment a només el 2% de la seva antiga àrea. miniatura|esquerra|Riu Irauadi, Myanmar|255x255px A l'Índia trobem petites poblacions que estan augmentant, als rius del: Santuari Nacional de Chambal Santuari de Katarniaghat Santuari del riu Son A més, existeix una petita població a Mahanadi, al Santuari Satkosia Gorge.Bustard, H.R. (1983). "Movement of wild Gharial, Gavialis gangeticus (Gmelin) in the River Mahanadi, Orissa (India)". British Journal of Herpetology 6: 287-291.
Al Nepal, hi ha petites poblacions que s'estan recuperant en rius afluents del Ganges com: Al riu Narayani-Rapti del Parc Nacional Chitwan
Al riu Karnali-Babai del Parc Nacional de BardiaPriol, P. (2003) Gharial field study report. A report submitted to Department of National Parks and Wildlife Conservation, Kathmandu, Nepal. En general, s'aparellen a l'estació freda i els ous fan eclosió abans de l'inici del monsó. miniatura|Riu Indus, Pakistan|277x277px És una espècie simpàtrica amb el cocodril persa (Crocodylus palustris) i antigament també ho era amb el cocodril marí (Crocodylus porosus) al delta del riu Irauadi.
L'any 1977, es van trobar quatre nius de gavial al riu Girwa del Santuari Katarniaghat, on fins al 2006 es van alliberar 909 individus. Aquell any es van trobar només 20 nius, així que en 30 anys de reintroducció suposa que només 16 femelles van arribar a gestar, equival a un 2% del total de gavials alliberats fins a aquell any. Es pot entendre doncs, que no és una gran recuperació tenint en compte els esforços i diners necessaris. Alguns experts pensen que aquest resultat es deu al fet que l'hàbitat ha arribat al màxim de la seva capacitat de càrrega.
El 1978 es van registrar 12 nius al riu Chambal, del Santuari Nacional de Chambal, on es van alliberar 3.776 gavials fins al 2006. L'any 2006 es van trobar 68 nius, un 500% més, tot i que es va veure que les femelles madures que es reproduïen només eren un 2% de total d'individus alliberats."577 Janaki Lenin, The song of the Ganges gharial". www.india-seminar.com. Retrieved 2015-08-01.
Ecologia Els gavials són els cocodrils més aquàtics que trobem en l'actualitat, els adults pràcticament no poden moure’s per terra quan es troben amb petits desnivells, mentre altres cocodrilians si que poden fer-ho.Nawab, Asghar; Basu, Dhruva Jyoti; Yadav, Sanjeev Kumar; Gautam, Parikshit (2013-01-01). Sharma, B. K.; Kulshreshtha, Seema; Rahmani, Asad R., eds. Impact of Mass Mortility of Gharial Gavialis gangeticus (Gmelin, 1789) on its Conservation in the Chambal River in Rajasthan. Springer International Publishing. p. 221–229. Així que, el seu moviment a terra es limita bàsicament al lliscament. Generalment viuen en rius amb cabal estable, en zones profundes que tenen grans bancs de sorra i molts peixos. Els bancs de sorra exposats a l'exterior s'utilitzen per a la posta d'ous.
Alimentació El seu musell estret i allargat redueix la resistència a l'aigua afavorint la caça dels peixos, a més, les dents intercalades i molt afilades estan adaptades per la captura. Els gavials joves s'alimenten d'insectes, capgrossos, peixos petits i granotes, mentre que els adults s'alimenten de peixos i petits crustacis. Les seves mandíbules són massa primes per agafar preses més grosses, com ara persones.
Per atrapar els peixos, esperen, i en veure’ls passar nedant, baten ràpidament el cap i els atrapen amb les mandíbules. Mantenen els peixos prop de la riba bloquejant-los amb el cos i utilitzen la mandíbula, obrint-la i tancant-la sota l'aigua, per atordir-los. No masteguen les preses sinó que les empassen senceres, els individus joves s'amaguen i alimenten en aigües poc profundes, en créixer comencen a alimentar-se en aigües més profundes. Els gavials de fins a 120 cm prefereixen fondaries d'1-3 m, fins a 180 cm cacen i s'amaguen a 2.3 m de fondaria. Els gavials adults prefereixen aigües de més de 4m de profunditat.Hussain, S. A. (2009). "Basking site and water depth selection by gharial Gavialis gangeticus Gmelin 1789 (Crocodylia, Reptilia) in National Chambal Sanctuary, India and its implication for river conservation". Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems 19 (2): 127–133.
Reproducció Els mascles maduren al voltant de 13 anys, moment en què el ghara comença a créixer en el musell. Es comuniquen i avisen als companys fent xiulets i brunzits, mentre patrullen els seus territoris, i poden tenir un harem de femelles dins d'un territori que defensen agressivament d'altres mascles. Les femelles comuniquen la seva disposició a aparellar-se aixecant el musell cap amunt. Durant el festeig, els mascles i les femelles segueixen possibles parelles fins a triar a un company adequat. L'aparellament també implica fregaments amb el cap i el musell.
Generalment s'aparellen durant desembre i gener. Durant l'estació seca al març i abril, caven nius a les vores dels bancs de sorra, a una distància d'entre 1 i 5 metres de la línia de flotació. Aquí, caven amb les potes de darrere forats profunds, d'uns 50-60 cm on les femelles ponen els ous, entre 20 i 95. Els ous són els més grans d'entre totes les espècies de cocodril i pesen una mitjana de 160 g. Després de 71 a 93 dies d'incubació, els ous es desclouen al juliol, just abans de l'inici de la temporada de pluges. El sexe de les cries està determinat per la temperatura, igual que en altres cocodrils. Les femelles desenterren les cries en resposta als sons que fan en descloure l'ou, però no les ajuden a arribar a l'aigua.
Amenaces La població de gavial s'ha reduït segons les últimes estimacions des dels entre 5.000 i 10.000 individus que vivien el 1946 fins a menys de 235 individus vius l'any 2006, això representa una reducció del 96-98% en aproximadament tres generacions. Aquesta reducció es deu a la caça per utilitzar-ne la pell o com a trofeu, a la mort per culpa de pescadors, i a l'ús d'aquest animals en la medicina. A més, els seus ous es recullen per al consum humà. Els individus que encara trobem avui dia provenen de diverses subpoblacions fragmentades.
Actualment la caça ja no suposa una amenaça significativa, però entre 1997 i 2006 es va produir una gran reducció, del 58% aproximadament, a causa de: la pesca i l'augment de l'ús de xarxes en els hàbitats d'aquesta espècie, fins i tot en zones protegides.
la reducció del seu hàbitat a causa de l'augment del rec, els canals i els embassaments artificials.