Low Delay Advanced Audio Coding (LD-AAC o AAC-LD) significa, en anglès, codificació d'àudio avançada amb retard baix. És l'estàndard tècnic de codificació d'àudio, dins de MPEG-4, que ofereix una millor relació entre qualitat d'àudio i retard de codificació. L'algorisme de codificació provoca un retard de només 20 ms (mil·lisegons), a la vegada que suporta qualsevol tipus d'àudio: so de la parla (en anglès "speech"), música i sons atmosfèrics.
Descripció Fins a l'aparició del còdec d'àudio LD-AAC no hi havia manera d'aconseguir fer comunicacions bidireccionals (dúplex) d'alta qualitat i baixa velocitat de dades (bitrate):
Per una banda, els codificadors d'àudio perceptible (que l'orella humana pot detectar) com mp3 (MPEG Layer 3) ofereixen una bona qualitat d'àudio per a tota mena de senyals, inclosos música i parla, a unes velocitats menors que 16 kbps. Tot i així, el retard degut a l'algorisme de codificació i descodificació pot excedir fàcilment els 100 ms, cosa que no és acceptable en comunicacions dúplex. Per altra banda, els codificadors de parla, com el G.722.2, introdueixen un retard menor que els codificadors perceptibles i permeten ser acceptats per a suportar les comunicacions dúplex. De totes maneres, és important dir que aquests codificadors només ofereixen bona qualitat per a senyals de parla, ja que sovint fallen quan s'usen per a codificar senyals de música. A més a més, la qualitat de so que ofereixen moltes vegades no és suficient en aplicacions d'alta qualitat. Vegeu la figura següent:
frame|center|Comparació de LD-AAC front LC-AAC i mp3.
Així que l'MPEG-4 LD-AAC està dissenyat per a combinar els avantatges de la codificació d'àudio perceptible amb un retard suficientment petit per a satisfer comunicacions bidireccionals. Aquest codificador l'ha desenvolupat l'empresa alemanya "Fraunhofer" i deriva de l'MPEG-4 LC-AAC (Low complexity AAC, AAC de baixa complexitat).
Com s'ha dit, el codificador LD-AAC introdueix un retard de codificació de tan sols 20 ms. Per altra banda, ofereix una bona qualitat d'àudio per a tota mena de senyals (música, perceptible, sons atmosfèrics, ...) i és suportable per comunicacions bidireccionals. A més, pot ser usat juntament amb les eines per a combatre errors de MPEG-4 (MPEG-4 Error Resilience Tools) per alleujar l'impacte, quant a la qualitat del so, degut als errors de transmissió.
Finalment, és important dir que, a diferència dels codificadors de parla (en anglès, "speech codec"), la qualitat de l'àudio creix a mesura que s'amplia el bitrate. Amb això es pot aconseguir una qualitat màxima.
Funcionament La següent figura mostra el diagrama de blocs que segueix el codificador de LD-AAC:
frame|center|Esquema de codificació del còdec LD-AAC.
La codificació consta de dos grans blocs: Processament de l'espectre i Quantificació i codificació. Primerament fa un processament espectral del senyal que es vol codificar: Es fa una transformada directa del cosinus modificat (MDCT), per a treballar en el domini transformat i no en el temporal. S'usa la tècnica TNS (en anglès, Temporal Noise Shaping:). És una tècnica de reducció de bits que aconsegueix minimitzar l'impacte dels errors de quantificació. Afegeix soroll incorrelat al senyal. Seguidament, el senyal passa pel bloc "intensitat/acoblament". Després, el bloc "PNS" (en anglès, Perceptual Noise Substitution: substitució del soroll perceptible). I, finalment, el bloc "Mid/side". Així es té tota la part de tractament de l'espectre. Per altra banda, es tracta de quantificar les mostres de senyal per a adaptar-les al tipus de codificació: D'entada es decideixen quins són els factors d'escala que s'usaran. Amb ells, es quantifiquen les mostres segons els nivells escollits pel bloc anterior (bloc "Quantization"). Per acabar, es codifiquen les mostres quantificades seguint l'algorisme de Huffman (codificació Huffman). Sempre controlant que el bitrate sigui el que es desitja i que no es distorsioni massa el senyal (objectiu que controla el bloc "Bitrate/Distortion Controller").
Amb aquest procés, s'obté el flux de bits codificats.
Característiques Suporta qualsevol tipus de so: música, parla i sons atmosfèrics. Millor qualitat d'àudio, a la mateixa velocitat de dades, que els ITU G.722, G.722.1-C i G.729.1 i que el famós mp3. Retard de l'algorisme de 20 ms. Retard menor de 30 ms en implementacions a temps real en DSPs. Permet ser ajustat a múltiples velocitats, típicament entre 32 i 128 kbps. Permet complementar-se de la correcció d'errors d'MPEG-4 ERT (Error Resilience Tools) Complexitat de computació i emmagatzematge comparables al LC-AAC.
Aplicacions Aquest codificador és una opció apte per a qualsevol aplicació que pretengui transportar àudio d'alta qualitat amb un retard petit.
S'ha implantat en sistemes de telefonia i videoconferència com els que desenvolupen les empreses "Tandberg" i "Cisco". A més, "Texas Instruments" n'ha fet ús per les seves solucions de VoIP-DSP i "Apple", per la seva aplicació "iChat" basada en VoIP. També, ha estat estandarditzat pel ETSI DECT com a l'únic codificador pel seu "NG DECT".
Enllaços externs Empresa que ha desenvolupat el còdec. Empresa que dissenya implementacions per a DSP del còdec LD-AAC. MPEG
Categoria:Còdecs d'àudio