Joan Gilabert Jofré (València, 24 de juny del 1350Segons altres fonts, nascut el 1363 - el Puig de Santa Maria, 18 de maig del 1417), també conegut per Pare Jofré, va ser un religiós mercedari que promogué l'erecció de lHospital dels Folls de València o Hospital dels Innocents, el primer hospital psiquiàtric del món i origen del futur Hospital General Universitari de València. Promogué la veneració de la Mare de Déu dels Desemparats.
Vida De pares catalans, va néixer a València, al carrer dels Jofrens. Estudia dret canònic a Lleida, on obtingué el grau de batxiller en decrets. Es feu membre de l'Orde de la Mercè l'any 1370Segons les mateixes fonts que el fan néixer en el 1363, ingressà en el monestir a l'any 1397 al monestir del Puig, i s'ordenà de sacerdot el 1375, després d'haver estudiat Teologia. En l'orde exercí diversos càrrecs, com elector, procurador i comanador de Lleida, Perpinyà i València (1409).
El 1409 va fundar l'Hospital dels Folls de València, que era la primera institució del seu gènere a tot el món. El 1410 va fundar un hospici per a nens abandonats, també a València, i el 1416 un hospital de pelegrins al Puig.
En vida va ser un gran predicador, i en les seves darreries acompanyà sant Vicent Ferrer en les prèdiques. Sembla que el sant profetitzà la mort del mercedari, que va morir al monestir del Puig amb fama de santedat. Fou enterrat al mateix monestir. El 1936, el cos va ser traslladat al cementeri, per a salvar-lo de la profanació, i retornat al monestir després de la Guerra Civil. L'església valenciana n'està promovent la canonització.
Fundació de l'Hospital El divendres 24 de febrer de 1409 a València, el Pare Jofré es dirigia des del convent de la Plaça de la Mercé a la Catedral, on havia de pronunciar un sermó el primer diumenge de Quaresma, dos dies després. Durant el seu trajecte, prop de l'església de Santa Catalina, va sentir un fort rebombori que va cridar la seva atenció. Un grup de joves colpejava i es mofava d'un home desequilibrat, cridant «al foll, al foll», com era creença en aquell temps que els bojos eren possessos pel dimoni. El Pare Jofré es va interposar entre els agressors i va protegir l'home afectat. Després, el pare Jofré el va portar a la residència mercedària on li va proporcionar refugi i va facilitar que li curaren les ferides.
El següent diumenge, a la catedral, va dedicar una part del seu sermó a predicar en contra de la persecució irracional. Va destacar que aquesta és particularment cruel quan les víctimes són més innocents, impotents i irresponsables. Al llibre «Becerro», manuscrit de Manuel Calvo narra així les seues paraules: miniatura|esquerra|400px|El pare Jofré defensant el foll, quadre de Joaquim Sorolla (1884) (València, Palau de la Generalitat Després d'escoltar el sermó del Pare Jofré, que va deixar els assistents aclaparats, Llorenç Salóm, un prohom de València, es va sentir impulsat a liderar el projecte de Jofré. Amb el suport de deu altres burgesos comerciants i artesans —Bernat Andreu, Ferránd García, Francesc Barceló, Joan Armenguer, Pere Çaplana, Joan Dominguez, Esteve Valença, Sanchis Calbo, Pere Pedrera i Pere de Bonía— van decidir construir un hospital per a malalts mentals. Aquesta iniciativa va suposar un canvi revolucionari en la concepció del boig com a pacient, que els situava en el mateix nivell que qualsevol altre malalt.
A l'entrada hom col·locà una imatge de la Mare de Déu que van deixar, segons la llegenda, tres pelegrins que hi havien demanat hostatge: era l'anomenada Mare de Déu dels Folls, Innocents i Desemparats que, en poc temps i amb la darrera de les denominacions, esdevindrà patrona de València: la Mare de Déu dels Desemparats.
Veneració El pare Jofré va morir en llaor de santedat i, des del mateix moment de la seva mort, el seu sepulcre va ser venerat com el d'una persona santa. Aquest culte va ser permès per la diòcesi i la Santa Seu. El s'inicià la causa de beatificació, però la Guerra de Successió n'impedí la continuació. La Guerra del Francès i la Guerra civil espanyola van interrompre de nou les causes que, en ambdós moments, s'havien tornat a iniciar. La crema del convent del Puig en 1936 va fer que s'hagués de tornar a reelaborar l'expedient, que es va reiniciar els anys seixanta del .
El 2007 s'acabà l'expedient i, seguint la via de portar als altars les persones que han rebut un culte immemorial, és fàcil que sigui santificat properament. En atenció a aquest culte no oficial, el calendari litúrgic espanyol celebra la festa del beat Joan Gilabert el 18 de maig, aniversari de la seva mort.
Referències
Bibliografia Félix Ramajo Aliste Vida y obra del padre Juan Gilabert Jofre València: Diputación Provincial de Valencia, 1998. .
Enllaços externs
Fi de la fase diocesana del procés de canonització Resum biogràfic
Categoria:Religiosos històrics de València Categoria:Mercedaris dels Països Catalans Categoria:Psiquiatria Categoria:Servents de Déu dels Països Catalans Categoria:Membres de la família mercedària venerats Categoria:Morts al Puig de Santa Maria Categoria:Valencians morts al segle XV