alt=Mapa de les aliances militars a Europa|miniatura|Mapa d'Europa:
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan. El Turkmenistan va deixar de ser membre permanent i és membre associat des del 26 d'agost del 2005, mentre que Ucraïna, tot i ser un dels estats fundadors el 1991, mai no va ratificar els estatuts del CEI del 1993, passant a ser també només membre associat. Els estats bàltics (Estònia, Letònia i Lituània) mai no han volgut participar en la CEI, argüint que la seva integració a l'antiga URSS havia estat forçada.
La seva creació va signar la dissolució de la Unió Soviètica i, segons Vladímir Putin, el seu propòsit va ser permetre un "divorci civilitzat" entre les repúbliques constituents de l'URSS. Nombrosos documents sobre cooperació econòmica, defensa i relacions internacionals han estat signats pels seus estats membres.
Tanmateix, la Comunitat d'Estats Independents ha perdut empenta des de 2010, a mesura que la diplomàcia russa ha anat desviant recursos, temps i esforços al projecte d'Unió Eurasiàtica. Aquest canvi de direcció s'ha topat amb les reticències de diversos estats membres de la CEI.
Història Fundació El 1991, la dissolució de la Unió Soviètica era inevitable, malgrat que la majoria de les seves repúbliques es mostraven a favor de la continuïtat de la Unió. El 8 de desembre, els líders de Rússia, Belarús i Ucraïna es van reunir per tal de crear la CEI i anunciar que totes les repúbliques s'hi podrien adherir.
Va ser llavors quan el president de la Unió Soviètica (Mikhaïl Gorbatxov) va dir que la reunió havia estat "il·legal i perillosa" i un "cop constitucional" a la nació. Tot i això, aviat es va veure clar que hi havia poc a fer. El 21 de desembre, els líders d'onze de les quinze repúbliques soviètiques es van reunir a Almaty (Kazakhstan) i van firmar el tractat. Amb aquest acord multilateral quedava ratificada la CEI i dissolta l'URSS.
El 25 de desembre, Mikhaïl Gorbatxov va renunciar com a president de l'URSS. Les tres repúbliques bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) no van firmar el tractat, així com Geòrgia: els quatre països argumentaven que havien estat incorporats forçosament a la Unió Soviètica.
Els onze estats originals van ser Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan, el Turkmenistan, Ucraïna i l'Uzbekistan. El desembre de 1993, Geòrgia es va unir a la CEI després de la intervenció en la Guerra Civil de Geòrgia de tropes properes al règim rus.
Crisi actual de la CEI Entre el 2003 i el 2005, els presidents de Geòrgia, Ucraïna i el Kirguizstan van ser apartats del poder en una sèrie de canvis polítics. Els nous governs han adoptat posicions clarament a favor d'occident per tal d'allunyar-se de la influència de Moscou. Geòrgia ha adoptat la posició més radical, prenent una actitud desafiant enfront de la Federació Russa en el conflicte d'Ossètia del Sud i Abkhàzia. La guerra va resultar en l'abandonament de la CEI per part de Geòrgia. Un altre país que mira a occident és Moldàvia, ja que s'està apropant més a la Unió Europea que a la CEI. Tanmateix, el setembre de 2012 el Parlament de Moldàvia aprovà un tractat de lliure comerç amb la CEI, tot i que ho va fer sobretot amb vistes a ingressar a la Unió Eurasiàtica.
El 25 de maig de 2007 es va celebrar una reunió del Consell de Caps d'Estat de la CEI a Ialta (Ucraïna) amb l'objectiu de millorar la integració dels recursos energètics dels estats membres. Les negociacions van culminar amb la signatura per part de l'Azerbaidjan, Belarús, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Rússia i el Tadjikistan d'un acord per establir un mercat comú de l'energia. A conseqüència d'això, quatre dies més tard es va celebrar una reunió del Consell d'Energia Elèctrica de la CEI a Erevan (Armènia) per mirar d'aprofundir en el tema.
L'àmbit energètic és un dels més importants per a la CEI, ja que són precisament els grans recursos energètics d'algunes repúbliques els que les separen de l'òrbita russa, ja que n'afavoreixen la independència econòmica.
Paper i organització de la CEI Les oficines de la CEI se situen a Minsk (Belarús). El càrrec de President de la CEI rep el nom de Secretari Executiu. Fins a l'actualitat, tots els líders han estat russos o belarussos. Actualment l'organització és liderada per l'antic Ministre de l'Interior rus Serguei Lébedev.
Des del punt de vista històric, la CEI pot ser vista com l'entitat successora de l'URSS. Malgrat això, s'ha de ressaltar que la CEI no és un estat en si, i és comparable a la Unió Europea, tot i que amb un nivell d'integració molt més baix.
La CEI té com a tasca la coordinació del comerç, les finances, les lleis i la seguretat dels estats membres. En realitat aquests poders no són exercits normalment, fet pel qual la CEI és criticada interiorment i exteriorment. Per tal de canviar aquest fet, la prioritat més important de l'organització és l'establiment d'una zona franca en la seva òrbita i la unió econòmica dels seus membres. Està previst dur a terme aquest projecte, juntament amb la promoció dels valors democràtics i la prevenció del crim durant l'any 2005.
Durant els Jocs Olímpics de 1992 d'Albertville i Barcelona, la CEI va participar sota el nom de l'Equip Unificat per primera i única vegada. Des del 1993 cada estat membre ha competit sota la seva pròpia bandera.
Institucions Els membres de la CEI poden interaccionar i coordinar les seves accions a través de les institucions següents: Consell de Caps d'Estat Consell de Caps de Govern Consell de Ministres d'Afers Exteriors Consell de Ministres de Defensa Assemblea Interparlamentària (AI) Es va establir el març de 1992 com una institució de consulta. Els primers participants van ser Armènia, Belarús, el Kazakhstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kirguizstan i la Federació Russa. Entre 1993 i 1996 l'Azerbaidjan, Geòrgia i Moldàvia també s'hi van unir. Ucraïna va acceptar unir-s'hi el 1999.
Les sessions de l'Assemblea Interparlamentària es duen a terme dos cops l'any a Sant Petersburg. Està composta per delegacions parlamentàries de cada un dels estats membres. L'AI compta amb les comissions següents: Afers legals Economia i finances Política social i Drets humans Ecologia i Recursos naturals
Tribunal Econòmic Consell Econòmic Comitè Executiu Consell de Comandants de Frontera Consell de Seguretat Col·lectiva Banc Interestatal Comitè Interestatal d'Estadística
Pertinença center|800px
Estats membres Estat Acord/protocol ratificat Carta ratificada Notes 18 de febrer de 1992 16 de març de 1994 Estat fundador 24 de setembre de 1993 24 de setembre de 1993 10 de desembre de 1991 18 de gener de 1994 Estat fundador 23 de desembre de 1991 20 d'abril de 1994 Estat fundador 6 de març de 1992 12 d'abril de 1994 Estat fundador 8 d'abril de 1994 15 d'abril de 1994 12 de desembre de 1991 20 de juliol de 1993 Estat fundador 26 de juny de 1993 4 d'agost de 1993 4 de gener de 1992 9 de febrer de 1994 Estat fundador
Estat associat Estat Acord/protocol ratificat Carta ratificada Notes 26 de desembre de 1991 No ratificat "Estat fundador". Mai ha estat membre de ple dret. "Estat associat" des del 2005.
Estat observador Estat Estat d'observador obtingut Carta ratificada Notes 2008 No ratificat
Antics estats membres, associats i observadors Estat Retirada Efectiu Notes 3 de desembre de 1993 19 d'abril de 1994 Es va retirar com a resultat de la guerra russo-geòrgia del 2008. 10 de desembre de 1991 No ratificat 19 de maig de 2018 19 de maig de 2018 "Estat fundador". Mai ha estat membre de ple dret. "Estat associat" de 1994 a 2018. Va deixar de participar en gran manera a la CEI a partir del 2014 i va retirar representants de tots els òrgans estatutaris de la CEI el 2018 com a conseqüència de la guerra russo-ucraïnesa. Es va incorporar com a estat observador el 2006. Estatus en qüestió des de la presa de possessió de l'Afganistan pels talibans l'agost de 2021.
Líders Secretaris executius miniatura|Reunió de líders de la CEI a Bixkek (2008) NomEstatMandatIvan Korotxenya26 de desembre de 1991 – 29 d'abril de 1998Borís Berezovski29 d'abril de 1998 – 4 de març de 1999Ivan Korotxenya4 de març de 1999 – 2 d'abril de 1999Iuri Iàrov2 d'abril de 1999 – 14 de juny de 2004Vladímir Ruixailo14 de juny de 2004 – 5 d'octubre de 2007Serguei Lébedevdes del 5 d'octubre de 2007
Drets humans Des de la seva fundació, un dels objectius primaris de la CEI ha estat servir de fòrum per debatre temes relacionats amb el desenvolupament social i econòmic dels nous estats independents. Per fer-ho, els estats membres han arribat a diversos acords per promoure i protegir els drets humans. Al principi, les úniques coses que van fer eren declaracions d'intencions, però el 26 de maig de 1995 es va adoptar la Convenció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals de la Comunitat d'Estats Independents.
Fins i tot abans que se signés el tractat dels drets humans l'any 1995, l'article 33 de la Carta de la CEI, adoptada el 1991, establia una Comissió dels Drets Humans amb seu a Minsk (Belarús). Aquesta decisió va ser confirmada pel Consell de Caps d'Estat de la CEI el 1993. Només dos anys més tard, el 1995, la CEI va adoptar un tractat dels drets humans que cobria drets civils, polítics, socials i econòmics. El tractat va entrar en vigor l'any 1998. El tractat de la CEI es va inspirar en la Convenció Europea de Drets Humans, però manca del sistema d'implementació robust que té aquesta. El tractat de la CEI dona una autoritat molt borrosa a la Comissió dels Drets Humans. Tanmateix, l'Estatut de la Comissió dels Drets Humans, adoptada també per decisió dels estats membres, dona a la Comissió el dret de rebre comunicacions interestatals i individuals.
El tractat de la CEI presenta diverses innovacions importants que no es troben en altres tractats de drets humans regionals, com ara la Convenció Europea de Drets Humans. Això es reflecteix en els drets humans que protegeix i en la manera com ho fa. Per exemple, combina els drets socials i econòmics amb els drets a una educació professional i a la ciutadania. També proporciona als antics estats de la Unió Soviètica un context cultural més familiar a l'hora de tractar el tema dels drets humans.
Organitzacions relacionades ALCCEI CEEA
La Comunitat Econòmica Eurasiàtica (CEEA) té els seus orígens en una unió de duanes entre Belarús, Rússia i el Kazakhstan formalitzada el dia 29 de març de 1996.Organització Mundial del Comerç: WT/REG71/1 Va ser reanomenada CEEA el 10 d'octubre de l'any 2000, quan Belarús, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Rússia i el Tadjikistan van signar el tractar. La CEEA va ser creada formalment quan els cinc membres estats la van ratificar el maig de 2011. Armènia, Moldàvia i Ucraïna en són observadors. Actualment, la CEEA està treballant en un mercat comú de l'energia i promoure l'ús eficient de l'aigua a l'Àsia central.
OCAC