La hipersensibilitat és una resposta immunitària que ataca els teixits propis del cos. Es classifica en quatre tipus (I-IV) segons els mecanismes implicats i el curs temporal de la reacció que provoca.
Un exemple d'una malaltia que pot donar hipersensibilitat sensorial de naturalesa no immunològica és l'encefalopatia espongiforme bovina.
Hipersensibilitat de tipus I És una reacció immediata o anafilàctica, sovint associada amb les al·lèrgies. Els seus símptomes van des de lleus molèsties al xoc i pot ser fatal en alguns casos. La hipersensibilitat de tipus I és mitjançada per la IgE alliberada per les cèl·lules plasmàtiques i provoca la desgranulació dels mastòcits i dels basòfils. És característica de la reacció al·lèrgica aguda a les penicil·lines o a determinats aliments, la urticària i l'angioedema, per exemple.
Hipersensibilitat de tipus II Es produeix quan els anticossos s'uneixen a antígens de les cèl·lules pròpies del pacient, marcant-les per ser destruïdes. També rep el nom d'hipersensibilitat anticòs-dependent (o citotòxica), i és mitjançada pels anticossos IgG i IgM. Està involucrada en la patogènesi del pèmfig vulgar, la síndrome de Goodpasture, la vasculitis associada als anticossos anticitoplasma de neutròfils, l'anèmia hemolítica autoimmunitària la malaltia hemolítica del fetus i del nounat o la miastènia greu.
Hipersensibilitat de tipus III Els immunocomplexes (agrupacions d'antígens, proteïnes del complement i anticossos IgG i IgM) dipositats en diversos teixits desperten reaccions d'hipersensibilitat de tipus III. Entre les malalties més comunes relacionades amb aquesta forma d'hipersensibilitat figuren l'artritis reumatoide, la pneumonitis per exposició a partícules òrganiques anomenada "pulmó de granger", la glomerulonefritis postinfecciosa, el lupus eritematós sistèmic, la vasculitis leucocitoclàstica o la malaltia del sèrum. La reacció d'Arthus, la qual apareix molt eventualment després de l'administració de certes vacunes, és una hipersensibilitat de tipus III.
Hipersensibilitat de tipus IV La hipersensibilitat de tipus IV (també coneguda com a hipersensibilitat cel·lular o hipersensibilitat retardada) sol trigar entre dos i tres dies a desenvolupar-se. Les reaccions de tipus IV es produeixen sovint com a conseqüència de moltes malalties autoimmunitàries i infeccioses, però també poden estar relacionades amb l'administració de diversos fàrmacs, la pràctica de tatuatges fets a base de henna barrejada amb el colorant parafenilendiamina o manifestar-se com una dermatitis de contacte (a Toxicodendron radicans i altres espècies similars, per exemple). Aquestes reaccions estan mediades pels limfòcits T, els monòcits i els macròfags. La prova de la tuberculina té la seva base científica en una reacció d'hipersensibilitat retardada cutània.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Hypersensitivity Type II (Cytotoxic reaction) - causes, pathophysiology, complement system Hasudungan, A. desembre 2019 Hipersensibilidad Patologia General EMF. maig 2020 Hipersensibilidad tipo I Alanís Solís, PE. agost 2020
Categoria:Hipersensibilitat