Benicarló (IPA: ) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon més poblat. És a la costa mediterrània i limita amb Càlig, Peníscola i Vinaròs. Té uns 30.000 habitants.
Geografia El terme municipal té 47,86 km². És a la vora de la mar Mediterrània. Se situa en una planura amb accidents orogràfics d'escàs relleu, com el Puig de la Nau (166 msnm), al límit nord del terme, i la Tossa (168 msnm). Les rambles del terme tenen una trajectòria perpendicular a la costa: la dAiguaoliva al nord, la de Cervera (riu sec) pel centre i la d'Alcalà (Barranquet) al sud. La costa és resseguida per les platges de la Mar Xica, el Morrongo, el Gurugú i la Caracola.
Límits
Història Poblats ibers Hi ha diversos indrets que van ser habitats per ibers o hi van tindre relació. El conjunt més important és el poblat del Puig de la Nau, situat a la falda del pujol homònim. Es tracta d'un jaciment que compta amb sis fases d'ocupació, entre el 700 i el 400 aC, del qual es conserva part de l'entramat urbà. A les excavacions s'hi van trobar el Kylix de Penthesilea, una copa àtica, o el tresoret, un grup d'estris d'ornamentacions. Actualment, les troballes es repartixen entre museus de Castelló de la Plana i el Mucbe, situat a Benicarló. Als peus del puig de la Nau se situava la necròpolis del poblat, on es van trobar diverses restes funeràries.
A la mar i a la desembocadura del riu Sec, un enclavament conegut com les Pedres de la Barbada, hi ha un jaciment submarí, corresponent a l'antic port iber.
El poblat del puig de la Nau es va abandonar a causa de la caiguda del comerç amb grecs i púnics. Al segle següent, es va establir un nou poblat al turó de la Tossa, avui entre els termes de Benicarló i Càlig, què va ser també despoblat posteriorment.
Tot i que antigament es feia correspondre el topònim Hystria (país de vinyes, nomenat a l'''Ora Marítima de Ruf Fest Aviè) al poblat de Benicarló, aquesta hipòtesi és rebutjada avui en dia, així com l'existència d'un contínuum entre les poblacions iberes i les musulmanes de l'Edat Mitjana: després del despoblament de la Tossa, l'actual terme municipal estaria ocupat per modestes finques hispanoromanes.
L'alqueria musulmana La primera referència a l'actual Benicarló apareix amb l'alqueria àrab de Beni-Gazló o Bani-Gazlun. L'escassetat de vestigis i fonts documentals només deixen esbossar aquest enclavament. Es tractaria d'un petit recinte urbà, rodejat d'una empallissada, amb una torre de guaita i un lloc per l'oració, envoltat de terres de cultiu, que es van desenvolupar gràcies a la tecnologia àrab d'aprofitament de l'aigua del pous. Possiblement se situaria entorn de l'actual carrer Ample.
Aquesta alqueria romania sota la protecció del castell de Peníscola, en el qual es refugiaven els habitants en cas de batussa cristiana. En una d'aquestes, al voltant del 1225, en un primer intent de Jaume I per conquerir la ciutat fortificada, es va despoblar. Durant el setge de dos mesos a Peníscola, el monarca va arribar a pernoctar a l'alqueria. Finalment, el 14 de juny de 1236, va passar definitivament a mans cristianes després d'atorgar-se la carta pobla a trenta pobladors, a fur de Saragossa. El topònim va canviar a Benicastló.
D'altra banda, al costat de la mar, existeix des d'aproximadament el , un barri mariner format per cristians, provinents de l'àrea de Tortosa, i que també es trobaven sota el domini del castell musulmà peniscolà.
Edat mitjana El reconquerit lloc de Benicastló va romandre sota la jurisdicció del castell de Peníscola. El 16 d'agost de 1246 se li va concedir l'explotació d'una ferreria i d'un forn de pa. El 1294 va passar a pertànyer a l'orde del Temple i posteriorment, el 1319, a l'orde de Montesa, quan es va iniciar una etapa de creixement econòmic i social sense precedents. L'any 1326, mitjançant l'expedició de la Carta del Bovalar es va ampliar el terme. El 1359 es va iniciar el procés de segregació de Peníscola, gràcies a la concessió del Mestre de Montesa, Pere de Thous.
El 1370 Pere el Cerimoniós (1319-1387) va concedir-li el dret d'embarcar i desembarcar mercaderies des de les seues platges sense contribució ni pagaments.
Edat moderna El 12 de juliol de 1490 Ferran el Catòlic (1452-1516) va eximir Benicarló de contribuir a Peníscola. Durant les Germanies, la població va ser lleial al rei i a l'orde de Montesa, per la qual cosa va ser assetjada pels agermanats el 1521. Aquesta acció els va servir per assolir el títol de vila (20 d'octubre de 1523) i altres privilegis sobre importació de blat i celebració de la fira anual per sant Bartomeu. En 1556 va ser assaltada pels turcs. També al , el cronista Martí de Viciana fa palesa la riquesa agrària de la vila, amb un terme farcit de sénies, i s'instal·la una comunitat de frares franciscans.
A mitjan Benicarló, com altres pobles de la zona, va sofrir els efectes de l'epidèmia de pesta bubònica que va ocasionar més de 500 morts. La crisi es va accentuar amb una epidèmia que va assolar els camps destruint la majoria de les vinyes. Els inicis del venen marcats per la guerra de Successió, en la que la vila es va rendir al general d'Asfeld (1706). Com a conseqüència del conflicte bèl·lic, són desmantellades les muralles medievals de la vila, tot aprofitant les pedres per a la posterior Església de Sant Bartomeu.
Edat contemporània En la guerra del Francès va resistir els atacs de Suchet el 14 d'agost de 1810 i va participar activament en la formació de guerrilles. En les guerres carlines va ser assaltada per Serrador en 1835 i 1837 i per Cabrera en una sagnant batalla el 23 de gener del 1838, en la qual els carlins van prendre el control de la població durant un parell d'anys.
A finals del , la crisi del vi francès deguda a la fil·loxera va impulsar molt la producció del vi Carlon, donant una forta empenta a l'economia local. El vi s'exportava per mar, sobretot a l'Argentina, França i Regne Unit; per atendre l'enorme moviment l'any 1883 es va formar la Companyia del Port, les obres del qual van començar el 1886. A principis del hi va arribar la fil·loxera i acabà amb el conreu de la vinya.
El 22 d'octubre de 1926 Alfons XIII va atorgar el títol de ciutat: «Volent donar una prova de la meua Reial estima a la Vila de Benicarló, Província de Castelló, pel desenvolupament de la seua indústria, agricultura i comerç i per la seua laboriositat i cultura, li concedeixo el Títol de Ciutat i al seu Ajuntament el tractament d'Il·lustríssim.» A partir de 1930 s'inicia un creixement espectacular. Entre 1931-1944 es construïx l'actual port que completa el començat en el segle anterior.
Durant la Guerra Civil, inicialment estava a la zona republicana. Els rebels el van conquerir el 15 d'abril de 1938.
En la dècada de 1960 Benicarló es va convertir en centre receptor d'immigrants (per al període 1962-1967 la xifra va ultrapassar els 350 per any), atrets per la indústria i el turisme. Des de finals del la línia demogràfica ha sigut ascendent amb un lleu aturada per la crisi agrícola de principis del .
Benicarlandos il·lustres Manuel Alvar (Benicarló, 1923 - Madrid, 2001), filòleg i dialectòleg, president de la Reial Acadèmia Espanyola, i membre de la Reial Acadèmia de la Història. Un carrer porta el seu nom. Jorge Borrás (Benicarló, 1952), escultor i pintor. Joan Brusca (Benicarló, 1957 - Les Borges Blanques, 2008), llaurador i sindicalista. Un carrer porta el seu nom. Cèsar Coll (Benicarló, 1950), catedràtic emèrit de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona. Fernando Peiró Coronado (Alaquàs, 1932 – Benicarló, 2011). Pintor expressionista, abstracte, i retratista, que va exposar a les sales d'art més importants d'Espanya. Juan Pérez San Millán y Miquel Polo, I marquès de Benicarló, gentilhome de cambra amb exercici del Rei Alfons XIII. Amb les seves gestions, va aconseguir que l'estat construïra el port i una gran escola que porta el seu nom. Un carrer també porta el seu nom. Giovanni Voyer (Benicarló, 1901 - Lisboa, 1976), tenor.
Demografia El 1794 hi havia 1.300 veïns i el 1877, 2.182 veïns. Aquest creixement es va aturar entre els 1900-1930 per la crisi del vinyer, però va continuar a partir de 1930.
Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 Població 26.667 26.491 26.521 26.403 26.486 26.429 26.744 26.912 27.363 27.658 27.780 28.681 29.607 30.296
Política i govern miniatura|Casa de la Baronessa, seu de l'Ajuntament de Benicarló. Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 foren escollits 7 regidors del Partit Popular (PP), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 4 de Benigazlum (BG), 3 de Compromís per Benicarló: acord per guanyar (Compromís) i 2 de Vox (Vox).
Es poden consultar lliurament vídeos de tots els plens de l'ajuntament des del 7 d'agost de 2017.
Alcaldes Des de 2023 l'alcalde de Benicarló és Juan Manuel Cerdá Tena del Partit Popular.
Economia miniatura|Logotip de la Denominació d'origen de la carxofa Agricultura Benicarló és una immensa horta, on el regadiu s'imposa al secà i els principals productes agraris de la qual, i per ordre d'importància són els enciams, les tomates, les carxofes, els cítrics, les bajoques, l'oliva...
Cal fer especial esment a la carxofa (Cynara scolymus) que es conrea al municipi amb Denominació d'origen pròpia, el que reflectix la bona qualitat dels productes de l'horta benicarlanda.
A això cal afegir, com a productes bàsics de l'economia benicarlanda, la pesca, que amb la seua flota de més de 50 embarcacions, ha obtingut en els últims anys, una mitjana d'1.500.000 kg. anuals de tota classe d'espècies marines, entre les quals destaquen el mollet, el llucet, el polp, el rap, la palada i el llagostí.
Indústria La indústria del moble i les destil·leries d'essències químiques han experimentat un gran apogeu en els últims anys.
Cal destacar la importància del sector del moble a Benicarló, comptant amb nombroses empreses destinades a la fabricació de mobiliari i complements. La influència del sector del moble en el teixit productiu de la localitat s'evidencia amb la ubicació a Benicarló d'una unitat de l'AIDIMA (Institut Tecnològic de la Fusta i afins) integrat en la xarxa d'instituts tecnològics de l'IMPIVA (Institut de la Petita i Mitjana empresa Industrial Valenciana).
Bona part de les activitats industrials es troben al Polígon Industrial Collet.
Comerç Benicarló oferix al comprador una variada oferta en establiments tradicionals de tots els tipus. La zona centre de la ciutat acull gran quantitat d'activitats comercials i de serveis.
El Mercat Municipal de Benicarló, amb al voltant de 40 parades, oferix els seus productes frescos de qualitat a tota la comarca, obrint també per les vesprades per adaptar-se a les necessitats dels consumidors.
Hi ha un centre comercial a la N-340a amb un hipermercat Family Cash, nombrosos espais comercials, zona de restauració, multicines i espais d'esbarjo.
Transport Cotxe Benicarló està comunicat amb Barcelona i València per l'autovia AP-7 i la carretera N-340, i amb Saragossa i el nord de la península per l'autovia A-68 y la carretera N-232. També hi ha dues carreteres comarcals, la CV–135 que comunica amb Càlig i Cervera del Maestrat, i la CV–1406 que comunica amb Peníscola.
Autobús Hi ha una línia urbana Vinaròs-Benicarló-Peníscola, amb nombroses parades a cada municipi. La companyia Autos Mediterráneo comunica amb altres llocs de la província de Castelló, la companyia HIFE amb Catalunya, País Valencià, Aragó i nord de la península, i la companyia Avanza amb Madrid.
Tren