La Via Verda d'Ojos Negros, també coneguda com a Via Minera és una via verda que parteix de les antigues mines de ferro a la localitat d'Ojos Negros en la província de Terol i finalitza en Algímia d'Alfara a València, travessant les comarques de Camp de Morvedre i Alt Palància al País Valencià, i Gúdar-Javalambre, Comunitat de Terol i Jiloca a l'Aragó. La ruta de 161 km és la via verda condicionada més llarga d'Espanya i és ideal per a recórrer-la caminant, a cavall i especialment en bicicleta, a més proporciona un elevat grau d'accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda pels escassos desnivells.
Origen i història La via fèrria d'Ojos Negros - Sagunt va ser un ferrocarril construït per transportar el mineral de ferro des de serra Menera fins al port de Sagunt. En un primer moment per a la seua exportació i a partir del 1923 per la seua transformació en acer als alts forns de Sagunt.
Toponímia i períodes històrics El topònim d'Ojos Negros es creu que prové de les taques fosques produïdes per la calcinació de les escòries en grans clots en el procés de forja.Associació d'alumnes i ex-alumnes de l'Escola del treball. Via Verda de los Ojos Negros miniatura|Cartell informatiu sobre les mines a Ojos Negros
Els jaciments de ferro de la serra Menera a les localitats aragoneses d'Ojos Negros i Villar del Salz i les castellanes Setiles i Tordesilos han estat des d'antic la font de riquesa més important a la zona, fins i tot abans de l'edat mitjana, en èpoques celtibèrica,Ruta Celtibèrica. Document per al reconeixement com a Ruta Cultural Europea per l'Institut Europeu d'Itineraris Culturals romana i musulmana, segons estudis portats a terme pels arqueòlegs Clemente Polo i Julián Ortega, membres del Seminari d'Arqueologia i Etnologia de Terol, ja es realitzaven processos metal·lúrgics en la zona: extracció, transformació i forja.Teruel.org. Ojos Negros
L'explotació minera L'explotació de les mines es va plantejar a cel obert atès que el mineral aflorava a la superfície. Va ser considerada la major explotació de mineral de ferro a cel obert d'Espanya. En els primers cinquanta anys d'explotació es van extraure més de 13.550.000 tones de mineral per al seu trasllat al port de Sagunt.Guia digital de la Comarca de Molina d'Aragó. Mines de serra Menera
A la fi del es va concedir l'explotació dels jaciments de ferro a la localitat aragonesa d'Ojos Negros a un parell d'empresaris bascos que van fundar la Compañía Minera de Sierra Menera S.A. el 3 de setembre de 1900.
El ferrocarril miner A causa de la quantitat i qualitat del mineral extret decideixen sol·licitar la llicència per a la construcció d'un ferrocarril econòmic (de via estreta) per a transportar el mineral fins al port de Sagunt. Van Decidir construir aquesta línia a causa de diverses divergències amb els dirigents del Ferrocarril central d'Aragó que cobria l'actual línia entre Sagunt i Terol i que discorre de manera quasi paral·lela i de vegades a menys de cent metres de distància, la història del traçat és la d'un gran despropòsit.Castellotur, revista de turisme i natura de les comarques de Castelló. Via verda "ojos negros", un recorregut en bici per la comarca de l'Alt Palància
El 10 de gener de 1902, la Reina Regent Maria Cristina d'Àustria atorga per una Reial Ordre la llicència per a la construcció d'un ferrocarril econòmic que transportara el mineral fins a la platja de Sagunt, on, per altra Reial Ordre es concedeix la llicència per a la construcció d'un embarcador en la platja de Sagunt, al Port de Sagunt.La Compañía Minera de Sierra Menera i el Port de Sagunt
L'elecció del camí de la via fèrria oferia diverses alternatives. Ciutats com València, Castelló, Borriana i Vinaròs pugnaren per aconseguir que l'embarcador s'instal·lara en els seus ports. L'estudi de les alternatives possibles portà a la companyia a optar per Sagunt, descartant traçats més complicats com el de l'eixida a Vinaròs passant per Utrillas o el recorregut per la conca del Túria per a eixir a València.Todo trenes. El ferrocarril miner de Sierra Menera
miniatura|Tremuges usades a Ojos Negros, ara a una rotonda al Port de Sagunt on abans passava el ferrocarril miner
Aquest ferrocarril tenia una longitud de 205 quilòmetres, i durant el seu funcionament comptava amb 27 locomotores i 600 tremuges d'acer. Els combois estaven formats per un nombre de tremuges que variava entre 24, 26 o 33 remolcades per una locomotora. Des de Terol fins al Port d'Escandón era necessari l'ús de la doble tracció. L'obra més important d'aquest ferrocarril va ser el viaducte d'Albentosa, format per set arcs amb una longitud de 160 metres que salven una altura de 48 metres.
Aparició i creixement del Port de Sagunt Així doncs, començà un gran nivell d'activitat en aquest embarcador, tant que al voltant del mateix estava creixent un incipient nucli de població de treballadors. Una mica semblant (encara que a major escala) als Barris Miners de serra Menera. Per tant, la Compañía Minera de Sierra Menera fou la veritable responsable que avui dia existisca el Port de Sagunt. En 1917 es va instal·lar la Companyia Siderúrgica del Mediterrani (CSM), que s'aprofitava del mineral de ferro per a fabricar acer. Es produeix llavors un desenvolupament econòmic substancial i en 9 anys, el nou nucli urbà augmenta en vuit vegades la seua població amb l'allau de gent provinent de tot Espanya per a trobar feina.
Tancament i reconversió en via verda Andoni Sarasola, director durant 20 anys de la Compañía Minera de Sierra Menera, defensava que fou un error històric en 1972 el tancament de la via fèrria dOjos Negros - Sagunt, i que va conduir a la fallida de la societat minera i, més tard, al desmantellament de la siderúrgica saguntina. Després d'exercir des de 1947 a 1967 com a director tant de la Compañía Sierra Menera com del ferrocarril Ojos Negros - Sagunt, Sarasola es va erigir en el principal opositor a l'aixecament de la via fèrria, que va ser acordat pels nous propietaris que van adquirir la societat a la fi dels anys 1960 i pel mateix règim de l'època, que va decidir atorgar a Renfe, la concessió privada que des de 1902 havia ostentat la Compañía Minera de Sierra Menera, i que fou la clau de la seua gran activitat durant les primeres sis dècades del . En el moment del traspàs de la concessió, Renfe ja acumulava un notable dèficit econòmic que va influir decisivament en la decisió presa.
Aquests fets va fer que s'abandonara el traçat del ferrocarril de la serra Menera el 29 de juliol de 1972. Els advertiments de Sarasola van ser corroborats posteriorment per dades aclaparadores: el preu del transport de mineral de ferro per part de la companyia estatal va augmentar un 180% en 1977, cinc anys després de començar la seua concessió, el que va acabar duent a la companyia minera primer a la suspensió de pagaments i, posteriorment, a la fallida. En moltes ocasions el cost del transport de Renfe de mina a port era superior al preu del mineral sobre vagó mina.
Al maig de l'any 2001 el govern valencià va inaugurar el condicionament de l'antic traçat ferroviari per al seu ús com a via verda, posteriorment el govern aragonès i el Ministeri de Medi Ambient van fer el propi amb la part aragonesa del recorregut posant-se en servei la totalitat de la via verda el 26 de febrer de 2008.S'ha posat en servei la Via Verde d'Ojos Negros
Geografia El ferrocarril partia de la localitat aragonesa d'Ojos Negros situada en la comarca del Jiloca. Des d'allí continuava en direcció sud-est travessant la vall formada per la conca del riu Jiloca fins a arribar a la ciutat de Terol. Des d'allí s'interna en la serra de Javalambre fins a penetrar al País Valencià. Després de travessar l'erm de Barraques s'interna en les últimes unitats de la serra de Caudiel o serra d'Espina, el Monleón a Viver i, en general la mateixa plataforma central de la vall del riu Palància, a partir de Xèrica, realitzant un descens que la durà des d'aproximadament mil metres d'altura fins a la riba del mar, en Sagunt, encara que ara només arriba condicionada com a via verda a Algímia d'Alfara.
Com es pot deduir el recorregut de la via discorre a través de paratges molt abruptes el que li ha conferit un caràcter especial.
Recorregut de la via verda miniatura|Vies i travesses al barri de l'Estació d'Ojos Negros La via verda condicionada té el seu inici a la zona de càrrega del mineral de ferro a les mines d'Ojos Negros finalitzant en arribar al Barri de l'estació d'Ojos Negros després de poc més de 2 km, el motiu és que als 25 km entre Ojos Negros i Santa Eulalia encara romanen les vies originals esperant un possible ferrocarril turísticALARIFES 5 Patrimoni tecnològic i industrial 17/10/2004 (altres iniciatives proposen que puga usar-se també com a ciclo-rail ) sense descartar un traçat per a vianants i ciclistes en paral·lel.
Des de Santa Eulalia l'itinerari és continu fins a arribar a Algímia d'Alfara, amb tendència descendent cap a la mar, malgrat que s'ha de salvar el port d'Escandón a 1240 m d'alçada.
En total té un recorregut d'un poc més de 160 km de distància sent la via verda més llarga de l'Estat
Itinerari al País Valencià miniatura|Estació del Port d'Escandón Algímia d'Alfara (Camp de Morvedre) - Alfara d'Algímia - Algar del Palància - Sot de Ferrer (Alt Palància) - Sogorb - Altura - Navaixes - Xèrica - Caudiel - Benafer - Viver - Toràs (encreuament amb el GR 7)- Barraques - El Toro.
Itinerari a l'Aragó Albentosa (Gúdar-Javalambre) - Rubielos de Mora - Sarrión - La Pobla de Valverde - Terol (Comunitat de Terol) - Caudé - Cella - Villarquemado - Santa Eulalia – Almohaja - Peracense (Jiloca) - Villar del Salz - Ojos Negros (encreuament amb el GR 24)Federació Aragonesa de muntanyisme. GR 24
Divisió actual del traçat La via verda d'Ojos Negros apareix dividida en dos segments atenent al territori sobre el que passa i l'administració que s'encarrega del seu manteniment: Ojos Negros I, que paradoxalment és l'últim tram de l'antiga via fèrria, posseeix uns 70 km i va des de l'esmentada estació d'Algímia d'Alfara en el Camp de Morvedre, sobre uns 200 m sobre el nivell del mar, fins al límit autonòmic amb Aragó en el terme municipal de Barraques, última localitat de Castelló, a uns 1000 m. d'altura, abans d'entrar en Terol. Va ser condicionada en el seu moment per la Direcció de Transports de la Generalitat Valenciana. Al llarg d'aquest tram existeixen quinze túnels i vuit ponts. miniatura|Endinsant-se en un talús molt a prop de l'estació del Palancar
Ojos Negros II, va ser condicionada pel Govern d'Aragó al llarg dels anys 2006 i 2007, i el 2008 pel Ministeri de Medi Ambient, posseeix 91 km i va des de Barraques fins a Santa Eulalia a uns 1240 m sobre el nivell del mar passant pel Port d'Escandón. Al llarg d'aquest tram existeixen cinc túnels i 13 viaductes.
Coincidència amb el traçat original Dels 205 quilòmetres de l'antic traçat del ferrocarril no s'han aprofitat tots ells per a la conversió en via verda, el recorregut posseeix punts de desviament del traçat original; menys del 10% en les comarques de Castelló, que en el cas de les comarques de Terol no arriba ni al 2%. Existeixen diversos punts en els quals el traçat original del ferrocarril no serveix de base per a l'actual via verda, tals com la travessia de Xèrica, Altura, zones de Sogorb, Soneixa, Algar del Palància, Barraques i algun punt en Albentosa, Escandón o Cella, en aquests casos ha estat ocupat per edificacions, basses de reg, carreteres, etc., sobretot al llarg del recorregut de l'autovia Mudèjar, entre Algímia d'Alfara i Sagunt.
Prolongació fins a Sagunt i connexió amb la via Xurra