La revolució romanesa de 1989 va ser un seguit de disturbis que van tenir lloc durant el desembre de 1989, per tal de derrocar el govern comunista i autoritari de Nicolae Ceauşescu. Després d'un judici fet per un tribunal militar, Ceauşescu i la seva dona foren executats.
Antecedents Igual que va passar als països que havien format part fins aleshores del pacte de Varsòvia, a Romania la població estava descontenta amb el règim comunista. A diferència dels altres països del bloc de l'Est, Romania tenia bones relacions amb els països no comunistes i amb els Estats Units, i intentava desmarcar-se de l'URSS. El país estava sotmès a la pobresa mentre el president Nicolae Ceauşescu portava 22 anys al poder; aquest va convertir el règim comunista en un règim al culte a la seva persona. Romania estava sota l'efecte de la policia secreta romanesa anomenada Securitate.
Ceauşescu marcava la línia dura al bloc de l'Est, mentre que el líder de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, apostava pel reformisme. El novembre de 1989 va caure el mur de Berlín; el líder de l'RDA, Erich Honecker va dimitir i el líder comunista búlgar Tòdor Jívkov també fou substituït, però Ceauşescu ignorava que la seva posició d'últim líder comunista de l'Europa oriental estava amenaçada.
Revolta a Timişoara El 16 de desembre va esclatar una protesta a Timişoara (ciutat de l'oest de Romania) en resposta a un intent del govern comunista de desnonament en contra de László Tőkés, pastor luterà hongarès,Andreescu, Gabriel Pàgines de la Reconciliació Romaneso-Hongaresa, 1989-1999: El Paper de les Organitzacions Cíviques , al lloc web de l'Institute of International Education, consultat el 18 de febrer de 2007. i la seva esposa, que aleshores estava embarassada. Durant aquells dies, Tőkés havia emès certes crítiques cap al règim de Ceauşescu en un mitjà internacional. En el seu discurs, el religiós acusava el govern romanès de propiciar l'odi ètnic. Tőkés va ser destituït del seu càrrec eclesiàstic pel bisbe de la seva Església, a petició expressa del govern. A més, el van privar del dret a ocupar un pis a què tenia dret si era membre de la congregació religiosa. Durant alguns dies, els simpatitzants del religiós es concentraren al voltant d'aquesta casa, amb el propòsit d'evitar el desallotjament i desnonament de Tokés. Les persones que passaven pels voltants dels manifestants, inclosos alguns estudiants religiosos de la ciutat, ignoraven els detalls de l'assumpte, però els simpatitzants del pastor els havien animat a unir-se a la protesta amb l'argument que es trobaven davant un nou intent del govern per a restringir la llibertat de culte a Romania.
Tenint en compte que els manifestants no es dispersarien per la seva pròpia voluntat, el batlle de Timişoara, Petre Moţ, havia declarat que l'ordre de desallotjament contra Tőkés havia quedat sense efecte. Mentrestant, els impacients manifestants —i sobretot quan el batlle va evitar confirmar la suposada revocació del desnonament contra el pastor hongarès-, van començar a cridar consignes anticomunistes. Això va provocar la intervenció de la policia local i de la Securitate. A les 19:30 de la tarda, la protesta havia estat dissolta, però també és cert que llavors el motiu originari de la revolta popular havia quedat en segon pla: alguns participants de la manifestació van intentar calar foc a la seu del Comitè Districtal del Partit Comunista Romanès (PCR) a Timişoara. La Securitate va respondre amb gas mostassa i raigs d'aigua, mentre la policia de la ciutat colpejava i arrestava alguns dels aglutinats. Cap a les nou de la nit, el motí als voltants del Comitè del PCR s'havia dispersat, però alguns dels participants es reagruparen a la rodalia de la catedral ortodoxa de Timişoara i van iniciar una marxa de protesta pels carrers de la ciutat. Novament, es van enfrontar a les forces de la seguretat pública.
Els avalots a Timişoara continuaren l'endemà (17 de desembre). Els manifestants prengueren la seu del Comitè Districtal del PCR, i posteriorment destruïren documents oficials, publicitat política, texts escrits per Ceauşescu i altres símbols del règim comunista. Per segon cop, la multitud intentà incendiar l'edifici, però en aquesta ocasió es van enfrontar amb l'exèrcit. La presència de les forces militars als carrers de la ciutat era significativa: implicava que havien rebut ordres d'un comandament d'alt nivell, presumiblement del president Ceauşescu.
Tot i que els militars no van poder imposar l'ordre als manifestants, la seva participació va implicar que Timişoara es convertís en un polvorí: trets, morts, baralles, carros incendiats, tanquetes antimotins enfrontant-se als civils. Després de les vuit de la nit, els carrers entre la plaça de la Llibertat (romanès: Piaţa Libertăţii) i l'Òpera de Timişoara, inclosos el pont Decebal i les avingudes Lipovei i Girocului, es van convertir en un escenari de sagnants enfrontaments entre civils i militars. Tanquetes, furgonetes de cleda i vehicles blindats bloquejaren els accessos a la ciutat, mentre al cel, els helicòpters de l'exèrcit romanès vigilaven els fets. Després de la mitjanit les protestes havien baixat d'intensitat. Ion Coman, Ilie Matei i Ştefan Guşă inspeccionaren la ciutat, que semblava haver estat escenari d'una guerra en algunes zones.
miniatura|Banderes romaneses buides exposades al Museu Militar de Bucarest. A Timişoara, els manifestants van tallar l'escut comunista de la bandera romanesa, que va lluir amb un forat a la banda groga com a rebuig al règim comunista
El matí del 18 de desembre de 1989, el centre de la ciutat havia estat ocupat per soldats i agents de la Securitate, vestits de civil. L'alcalde Moţ convocà una manifestació a la Universitat d'Occident a Timişoara (romanès: Universitatea de Vest din Timişoara), amb el propòsit de condemnar els actes vandàlics del dia anterior. A més, Moţ decretà la llei marcial a la ciutat, amb què quedaren prohibides les reunions de més de dues persones a la ciutat, i pena de presó. Desafiant el decret del batlle, un grup de trenta joves es van concentrar a la catedral de Timişoara, on van hissar i onejar la bandera de la Revolució romanesa, que no era altra que la bandera de la república socialista amb un forat al lloc on duia l'escut. Sabent que podrien ser atacats per les forces de l'ordre, començaren a cantar Deşteaptă-te, române! (en català, Desperta't, romanès!), antiga cançó nacionalista proscrita des de 1947 i actual himne nacional de Romania. Els manifestants de la catedral van ser atacats per les forces de l'ordre, alguns en van morir i els seus cadàvers van ser ultratjats a la plaça de la Victòria. D'altres, amb millor sort, van escapar amb vida.
El 19 de desembre, Radu Bălan i Ştefan Guşă visitaren els obrers de les fàbriques de la ciutat, però va fallar el seu objectiu d'impulsar-los a tornar als seus llocs de treball. L'endemà, grans contingents d'obrers marxaren per la ciutat. Cent mil obrers es van apostar a la plaça de l'Òpera (actualment plaça de la Victòria en romanès: Piaţa Victoriei) i van emetre protestes en contra del règim comunista: Noi suntem poporul! ("Nosaltres som el poble!"), Armata e cu noi! ("L'exèrcit està amb nosaltres!"), Nu vă fie frică, Ceauşescu pică! ("No tenim por, Ceauşescu caurà!").
Mentrestant, Emil Bobu i Constantin Dăscălescu van ser enviats per Elena Ceauşescu (el president romanès es trobava de gira per l'Iran) a resoldre el conflicte. Els comissionats es van reunir amb una delegació dels manifestants, i acceptaren alliberar un bon nombre dels arrestats els dies anteriors. Però es negaren a pressionar pel compliment de la principal demanda dels aglutinats, se suposa, la renúncia de Nicolae Ceauşescu. D'aquesta sort, la situació política a Romania continuà sent essencialment la mateixa que els dies passats.
El 21 de desembre van arribar a Timişoara diversos trens carregats d'obrers procedents d'Oltenia. La intenció del govern romanès era utilitzar-los per a reprimir les protestes a Timişoara, tot i que finalment els obrers oltens acabaren per unir-se als manifestants de la ciutat.
L'exèrcit romanès va intervenir novament i Timişoara va ser declarada «ciutat lliure» de manera oficial. Nous atacs als manifestants opositors al règim de Ceauşescu es van registrar a les ciutats de Sibiu, Brașov, Arad i Tărgu Mureş posteriorment a les manifestacions de Timişoara.
Revolta a Bucarest miniatura|Emblema del Partit Comunista Romanès, il·legalitzat després de la Revolució de 1989 Els successos de les revoltes anticomunistes a Bucarest (capital de Romania) van ser àmpliament difosos per la Radio Free Europe, Voice of America i per estudiants que sortien de Romania amb motiu de les festes de Nadal. Hi ha diversos punts de vista trobats a les narratives sobre els esdeveniments a Bucarest, els mateixos que van portar a la conclusió del règim comunista de Romania i l'ajusticiament de Ceauşescu el 1989. Un d'aquells és que una part del Consell Polític Executiu del PCR (CPE-PCR) van intentar fallidament una transició similar a la d'altres països del bloc de l'Est, on els líders comunistes van dimitir dels seus càrrecs en massa després de la caiguda del mur de Berlín. Això va permetre que en països com Txecoslovàquia (actualment desapareguda) els nous sistemes de govern es constituïssin de forma pacífica. Una altra versió assenyala que els oficials de l'exèrcit romanès havien planejat una conspiració en contra de Ceauşescu. Diversos mitjans militars de l'exèrcit romanès d'aquella època han anunciat que havien format part en aquesta conspiració, però l'evidència de suport a aquestes declaracions és escassa en el millor dels casos. Aquesta versió és recolzada per les declaracions del coronel Dumitru Burlan (realitzades el 2003 i 2004"Conspiratia Securitatii - Marturii pentru trecut" , al lloc web de HotNews.ro, consultat el 18 de febrer de 2007.), cap de la Securitate el 1989 i antic guàrdia personal de Ceauşescu. Ambdues teories no s'exclouen necessàriament.
El novembre de 1989, Ceauşescu havia visitat el seu homòleg rus Mikhaïl Gorbatxov, que l'havia convidat a deixar el poder: Ceauşescu simplement va rebutjar de fer-ho. La qüestió d'una possible renúncia del president romanès agafa nous aires el 17 de desembre de 1989, quan Ceauşescu va reunir el Consell Polític Executiu del seu partit per prendre mesures sobre les manifestacions a Timişoara. Algunes pàgines de l'acta de la reunió van desaparèixer, incloses aquelles on suposadament s'hi hauria registrat la discussió sobre la renúncia de Ceauşescu.
D'acord amb el testimoni de Paul Niculescu-Mizil i d'Ion Dincă, antics membres del CPE, en el judici que se'ls va seguir, a la reunió del 17 de desembre dos dels membres del Consell es van mostrar en desacord amb l'ús de la força pública per a reprimir les manifestacions de Timişoara. En resposta, Ceauşescu va oferir la seva renúncia, i sol·licità als presents l'elecció d'un nou líder. Tanmateix, alguns d'ells, inclosos Gheorghe Oprea i Constantin Dăscălescu, haurien instat Ceauşescu a no dimitir del seu càrrec i a expulsar els membres dissidents. Aquell mateix dia, Ceauşescu va sortir de Romania a una gira per l'Iran, deixant en mans de la seva esposa i altres membres del partit la resolució del conflicte polític iniciat a Timişoara.Per cert que va ser durant aquesta absència quan es van descobrir unes fosses a Timişoara, on suposadament hi havia cadàvers de persones torturades durant el règim comunista. Despurès s'hauria de descobrir que va ser un frau, tot i que quan es va produir una de les principals evidències emprades en contra del dictador romanès al judici militar que li van seguir a Tărgovişte el 25 de desembre de 1989 (Ramonet, Ignasi: "Informació i conflíctes armats" , a Analítica Veneçuela).