va ser el primer Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Antecedents familiars Joan Lluís Pujol i Font nasqué al Perelló el 7 d'abril de 1901, fill de Josep Pujol CapsadaJosep Pujol i Capsada. Escrits i de Misericòrdia Font i Martí originaris de Reus. Els seus germans foren Josep, Miquel, Bonaventura, i Montserrat.
El 1908 la família es traslladà al Prat de Llobregat, amb la idea de facilitar els estudis universitaris dels fills.
Els inicis d'aquesta nova etapa foren durs per a la família, ja que el pare heretava l'oposició que el caciquisme conservador local havia practicat envers el metge que ell anava a substituir, però també al fet que pocs mesos després d'aquest trasllat moria la mare. El caràcter animós i el lliurament als seus pacients de Josep Pujol, que els anys següents va tenir una intensa activitat professional, associativa i política local, feren que la família anés remuntant aquesta situació.
El 1914 es casà en segones noces amb Antònia Pallarès i Martí. L'ambient familiar de caràcter nacionalista i d'esquerres marcà la tendència política dels germans Pujol.
Inquietuds polítiques El 1918, Joan Lluís, encara sense acabar el batxillerat, ja es preocupava dels afers socials i polítics, produïts per la carestia de la vida i de la confusió política, com podrem veure en unes anotacions al seu Dietari, que parlen de les llargues cues de dones davant de les carboneries demanant carbó, rumors de la revolució a Madrid, els sorolls a tot Espanya a causa de les subsistències o la declaració de l'Estat de Guerra a Barcelona.
A diferència dels seus germans, que cursaren estudis de Medicina o de Farmàcia, en Joan Lluís va fer estudis de Dret. Formà part de les joventuts del Centre Autonomista, entitat que el seu pare havia contribuït a fundar al Prat, i fou redactor de Ressò, la publicació que impulsava el Centre.
A la tardor de 1920, va ser elegit en Joan Lluís Pujol, com un dels dos vocals de la Junta de la Joventut Nacionalista, constituïda per sis persones. La cita Junta era una secció del Centre Autonomista del Prat.
En Joan Lluís Pujol va publicar entre el 1920 i 1921, tres interessants articles sobre aspectes filosòfics de les ideologies polítiques,Arxiu Municipal El Prat de Llobregat al periòdic nacionalista pratenc El Ressò amb el títol genèric De re sociològica.El Noticiari Pratenc El 21 de març de 1921, es va celebrar en el Centre Autonomista del Prat, que en aquesta època estava presidit pel Dr. Josep Pujol, pare d'en Joan Lluís Pujol i Font, una Vetllada necrològica en honor del Dr. Martí Julià i de Mac Seeeney. En Joan Lluís Pujol, va ser un dels oradors que van intervenir en aquesta vetllada, en representació de l'Associació Catalana d'Estudiants, el qual... feu un parlament patriòtic.
També l'11 de setembre de 1921, va tenir lloc en el Centre Autonomista una vetllada commemorativa, en el qual a part de la participació de nois i noies del Pomell de Joventut, que recitaren poemes, van intervenir amb entusiastes parlaments diverses persones, entre els quals el de Joan Lluís Pujol, que ho feu en representació de l'Associació Catalana d'Estudiants.
Es llicencià en dret.
Estudià Dret compatibilitzant-ho amb el treball en una farmàcia i es queda a viure en una pensió de Barcelona.
El 1924 obtingué la llicenciatura per la Universitat de BarcelonaLVG 19240827-010 i començà a exercir com a advocat en aquesta ciutat.
Es constitueix a Barcelona, el gener de 1928, l'Ateneu República, amb la finalitat de promoure i difondre les idees republicanes i d'esquerra. Joan Lluís és nomenat Secretari.LVG 19280201-008 Una de les seves activitats és la de conferenciant de temes culturals, legals i polítics, en la qual va tenir molt d'èxit.
El 1928 participa com a Secretari en la fundació de Comercial Bonin S.A., corporació manufacturadora de productes farmacèutics, distribució i venda al detall.
Cap al 1929, l'Ajuntament del Prat li va encarregar un dictamen relatiu a l'extracció d'àrids (graves i sorres) del riu Llobregat, per tal de protegir els drets tradicionals dels veïns del Prat.
Fou un membre actiu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, participant en molts debats. El març del 1930 participà en la formació del Centre Republicà de Barcelona.
Activista polític Entorn de 1930 apareix com a col·laborador del setmanari L'Opinió i com a membre del grup d'intel·lectuals aplegats entorn d'aquesta publicació i que es reunia a l'Ateneu Barcelonès. El mateix any va ser un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, que pretenia aglutinar les forces republicanes, nacionalistes i sindicals.
En el Foment Republicà del districte sèptim se celebrà, el maig de 1930, una reunió preparatòria de la Conferència d'Esquerres Catalanes.
A l'octubre d'aquest mateix any, l'Opinió, revista nacionalista, republicana i d'esquerres, feu una crida per la constitució d'una nova formació política a través d'una Conferència d'Esquerres Catalanes. Joan Lluís, elaborà la declaració de principis de la Conferència, amb Salvador Albert, Lluhí Vallescà i Humbert Torres. El grup de L'Opinió i el Partit Republicà Català liderat per Lluís Companys fou la base d'aquesta iniciativa. Joan Lluís formava part del grup que propugnava la instauració d'una república federal. Formà part del Comitè Pro Llibertat que exigia el retorn immediat de Francesc Macià i una amnistia política generosa, el setembre de 1930.
El 22 de febrer de 1931, retorna Macià a Catalunya. Joan Lluís i Tomàs van anar amb auto a rebre'l a l'Empalme on ha baixat. Hi havia uns 40 autos.
A partir del retorn a Catalunya de Francesc Macià el febrer de 1931, que es convertí en un símbol de Catalunya que galvanitzava a l'opinió pública, el grup de L'Opinió li va donar el seu suport. Estat Català, el partit de Macià, va adonar-se que una opció solament catalanista no podria triomfar i va dirigir l'opció nacionalista d'esquerres. Joan Lluís fou un convocant del Moviment Unitari d'Esquerres i va ser elegit secretari, amb en Francesc Macià de president.
Va ser membre de la comissió organitzadora de la Conferència d'Esquerres que dugué a la fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya, en què fou un dels secretaris de la mesa de l'acte i esdevingué el primer secretari general del partit.
Va ser ponent d'Economia, Finances i Cooperativisme i d'Organització del Congrés. El seu germà Tomàs presideix la ponència de Sanitat, i participà en la d'Estructuració del Partit. Els dos germans col·laboraren en la junta preparatòria dels estatuts.
Tomàs coneix a Macià, a Lluís Companys, a Ventura Gassol, Joaquim Ventalló, etc. A casa seva del carrer Flaquer, es fan diverses reunions preparatòries er a la fundació del nou partit.
Secretari General d'Esquerra Republicana El 14 de març, una vegada posades d'acord els tres corrents que participaven en la conferència –grup L'Opinió, nacionalistes i republicans–, es va procedir a la creació d'Esquerra Republicana de Catalunya, sota la presidència de Francesc Macià, de la que Joan Lluís continuà sent secretari.
Va ser candidat d'Esquerra a les eleccions municipals d'abril de 1931, pel districte X de Barcelona, però no aconseguí l'elecció. Poc després, en el procés de reestructuració de la direcció del partit per afrontar la nova situació política -l'èxit electoral, la proclamació de la República i la formació de la Generalitat provisional-, deixà la secretaria general que ocupà Josep Tarradellas.
El 14 d'abril de 1931, a les quinze hores, Joan Lluís Pujol, Secretari del Partit d'Estat Català, telefona al seu pare Josep Pujol i Capsada, alcalde electe de l'ajuntament del Prat de Llobregat, que en unió dels Srs. Companys, Gassol, i altres Regidors electes, s'havien apoderat de l'Ajuntament de la Capital i procedit a proclamar la República; interessant-ne es fes el mateix en aquest poble.
El 15 d'abril, al Prat de Llobregat, es reuní el Comitè Revolucionari, per la Proclamació de la República Catalana, fent constar en acte:
Diputat per Barcelona ciutat Per decret de 28 d'abril de 1931, es disposà la creació de la Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya. Les principals finalitats assignades a la Diputació eren: nomenar una ponència per a redactar l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia, intervenir en l'organització de la Generalitat i resoldre els assumptes corrents. En les eleccions del maig de 1931, Joan Lluís, fou un dels 9 diputats elegits per Barcelona ciutat.
La Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya va quedar constituïda per 27 diputats d'Esquerra Republicana, 8 d'Acció Catalana Republicana, 4 d'Unió Socialista de Catalunya, 5 Independents d'Entesa Republicana i 1 radical.
El 13 de juliol es reuní l'Assemblea de la Diputació Provisional per discutir i aprovar la ponència redactada a Núria de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Conferenciant El gener de 1932 impulsà el setmanari d'Esquerra Fornal, que passà a dirigir i a escriure-hi articles d'opinió, sovint de tema jurídic. El mateix any, passà a ser col·laborador de La Campana de Gràcia, en la seva nova etapa sota la direcció de Joan Puig i Ferreter.
En la seva acció política s'ocupà del progrés dels agricultors, actuant en defensa dels seus drets i participa en debats de la Unió de Rabassaires, sobre la nova llei agrària. Intervingué en diversos actes de propaganda de la Unió de Rabassaires.
A l'Ateneu Santboià de Sant Boi el diputat Joan Lluís va participar en un acte per a la construcció del pantà de Cabrians a l'abril de 1932. El President Macià va presidir l'acte, acompanyat per la senyoreta Montserrat Pujol Font i Josep Pujol Capsada (exalcalde del Prat de Llobregat) i pare de Joan Lluís.
Formà part de la Comissió parlamentària de Justícia i dret. En la seva funció de diputat va tenir problemes amb elements de la FAI.
Activitat política És nomenat Cap del Servei de Recaptació de l'Ajuntament de Barcelona el setembre de 1932 i després també Director cap d'Avituallament fins al febrer de 1934.
Actuà en defensa de què la situació de l'aeroport es mantingués al Prat, contra el projecte de situar-lo a Gavà.
Participà en el II Congrés d'Esquerra Catalana de Catalunya.
La Junta Revolucionària del Prat de Llobregat va donar el nom de Francesc Macià a la plaça que abans es deia de la Constitució en homenatge al President. L'alcalde va donar la paraula al tinent d'alcalde Josep Pujol Capsada pels mèrits contrets per aquest en defensa de Catalunya i de la República, el qual elogià la persona de Macià. El Diputat Joan Lluís Pujol i Font intervingué enaltint la figura de l'homenatjat.
A les eleccions generals per al Congrés dels Diputats de 1933, va formar part de la candidatura d'Esquerra -en coalició amb altres forces- per Tarragona, sense obtenir l'elecció, en el context del retrocés electoral dels partits d'esquerra.
Comissari delegat de Seguretat de la Generalitat a Tarragona El gener de 1934 va ser Comissari delegat de Seguretat de la Generalitat a Tarragona, cosa que el va obligar a actuar en uns moments de molta conflictivitat i de la necessitat de reforçar l'autoritat dins la llibertat que segueix el Govern. Fou nomenat vocal de la Junta organitzadora del Sometent, depenent de la Conselleria de Governació.
Activitat jurídica, cultural i política En els Jocs Florals de 1934, celebrats al Centre Artesà del Prat, va formar part de la presidència, conjuntament amb el Conseller Ventura Gassol, que havia estat mantenidor d'aquests, l'alcalde, Josep Gibert Pascual (ERC), el jutge Municipal, Tomàs Pujol i Font. El mes de maig de 1935, a l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, «...hi ha hagut unes discussions sobre la ponència de la Junta de Govern relativa a les facultats legislatives del Parlament Català. El distingit advocat i bon amic nostre. J.Ll. Pujol i Font, hi prengué part amb gran encert, essent-ne molt felicitat al final pels coneixements que demostrà amb la seva brillant i encertada intervenció».