El Cedre del Líban (Cedrus libani) és un arbre del gènere cedre natiu de les muntanyes de la regió Mediterrània al Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia, amb varietats botàniques espècies separades (segons els autors) en el sud-oest de Turquia, Xipre i les muntanyes de l'Atlas a Algèria i Marroc.Farjon, A. (1990). Pinaceae. Drawings and Descriptions of the Genera. Koeltz Scientific Books Greuter, W., Burdet, H. M., & Long, G. (editors), (1984). Med-Checklist – A critical inventory of vascular plants of the circum-mediterranean countries. Cedrus libani Els parcs de conservació de cedres del Líban són candidats en el concurs a les 7 noves meravelles de la natura.
Descripció miniatura|esquerra|aments masculins de Cedrus libani a Castelltallat El Cedre del Líban és una conífera de fulla persistent creix fins als 40 metres d'alt amb un tronc de fins a 2,5 metres de diàmetre. La capçada és cònica en arbres joves i amb el temps és tabular. Les fulles són aciculars amb estomes a totes les bandes. Les pinyes apareixen cada dos anys, maduren en un any i fan uns 8-12 cm de llarg,
Taxonomia Aquestes són considerades com a varietats, subespècies o com a espècies separades però molt pròximes segons els autors: Cedrus libani var. libani (Cedre del Líban): Cedrus libani var. stenocoma (Cedre Turc): Cedrus libani var. brevifolia (Cedre de Xipre): Cedrus libani var. atlantica (Cedre de l'Atlas): El tractament dels cedres turcs, xipriotes i de l'Atlas com a varietats o subespècies, és segons treballs botànics i florístics.Hooker, J. D. (1862). On the Cedars of Lebanon, Taurus, Algeria and India. Nat. Hist. Rev. 2: 11-18.Battander, J.-A. & Trabut, L. (1905). Flora de l'Algérie.Schwarz, O. (1944). Anatolica. Feddes Repertorium 54: 26-34.Coode, M. J. E., & Cullen, J., eds. (1965). Pinaceae. In: Flora of Turkey and the East Aegean Islands 1: 67-85. Edinburgh University Press.Meikle, R. D. (1977). Flora of Cyprus vol. 1. Bentham - Moxon Trust, Royal Botanic Gardens, Kew. London.Browicz, K. & Zielinski, J. (1982). Chorology of Trees and Shrubs in southwest Asia vol. 1.Frankis, M. & Lauria, F. (1994). The maturation and dispersal of cedar cones and seeds. International Dendrology Society Yearbook 1993: 43-46.Güner, A., Özhatay, N., Ekim, T., & Başer, K. H. C. (ed.). 2000. Flora of Turkey and the East Aegean Islands 11 (Supplement 2): 5-6. Edinburgh University Press. Mentre que el tractament com a espècies separades està més estès en la jardineria popular,Walters, W. M. (1986). European Garden Flora Vol 1. ISBN 0-521- 24859-0. tot i que també ha estat considerat en treballs taxonòmics.Christou, K. A. (1991). The genetic and taxonomic status of Cyprus Cedar, Cedrus brevifolia (Hook.) Henry. Mediterranean Agronomic Institute of Chania, Greece.Gymnosperm database: Cedrus. La discrepància es troba en l'estreta base genètica dels arbres en cultiu que dona una falsa impressió de diferenciació que no es troba pas si s'atenen els arbres feréstecs.Gaussen, H. (1964). Genre Cedrus. Les Formes Actuelles. Trav. Lab. For. Toulouse T2 V1 11: 295-320
Ecologia Al Líban i a Turquia els cedres són més abundants a altituds de 1.000-2.000 m, on formen boscos purs o mesclats amb Abies cilicica, Pinus nigra, i alguns ginebres. A Xipre apareix a 1,000-1.525 m, arribant al cim del mont Paphos. A les muntanyes de l'Atlas apareixen a 1.370–2.200 m en masses pures o mesclats amb avets i Juniperus thurifera.
Història, simbolisme i usos miniatura|esquerra|<Center>Pinya de Cedre del Líban. El Cedre del Líban va ser important per a moltes civilitzacions, especialment per a les zones àrides del voltant. Els arbres van ser usats pels fenicis per a la construcció de cases i de naus. A Egipte s'usava la reïna per a la momificació i les serradures s'han trobat en tombes egípcies. En l'èpica de Gilgamesh s'esmenten els boscos de cedres com el lloc on viuen els Déus. Els jueus, segons la Llei de Moisés, havien de fer servir l'escorça del cedre en la circumcisió i en el tractament de la lepra. Isaïes va usar el Cedre del Líban com a metàfora de l'orgull del mónIsaiah 2:13 Segons el Talmud, els jueus cremaven fusta d'aquest cedre en el mont de les oliveres per anunciar l'Any Nou. Es va fer servir fusta de cedre per construir el temple de Salomó, entre d'altres. Els romans, grecs, perses, assiris i babilonis també la utilitzaven.
Al llarg de la història hi ha hagut una extensiva desforestació i actualment només queden retalls del gran bosc. La desforestació ha estat particularment intensa al Líban i Xipre. En aquesta illa només hi sobreviuen arbres de 25 metres d'alçada, quan Plini el Vell parla d'exemplars de 40 metres a la seva obra Naturalis Història.Willan, R. G. N. (1990). The Cyprus Cedar. Int. Dendrol. Soc. Yearbk. 1990: 115-118. A Turquia s'ha reforestat extensivament i anualment es planten 50 milions d'arbres.Anon. History of Turkish Forestry. Turkish Ministry of Forestry. Es protegeixen, a més a més de les cabres.Khuri, S., & Talhouk, S. N. (1999). Cedar of Lebanon. Pages 108-111 in Farjon, A., & Page, C. N. Status Survey and Conservation Action Plan: Conifers. IUCN/SSC Conifer Specialist Group.
Significat regional miniatura|La bandera del Líban amb un cedre El Cedre del Líban ha estat sempre l'emblema nacional d'aquest país i se'l representa a la bandera. També és el símbol principal de la Revolució del Cedre, i de diversos partits polítics libanesos.Lebanon, the Cedars' Land
El Bosc dels Cedres de Déu a Bsharri i el Bosc de Barouk són reserves nacionals al Líban.Talhouk, S. N. & Zurayk, S. 2003. Conifer conservation in Lebanon. Acta Hort. 615: 411-414.Semaan, M. & Haber, R. 2003. In situ conservation on Cedrus libani in Lebanon. Acta Hort. 615: 415-417.Cedars of Lebanon Nature Reserve
Ús en jardineria Els cedres són plantats com a arbres ornamentals en parcs, avingudes i grans jardins, sobretot a ciutats de clima mediterrani.
Ubicació Mapa de boscos de cedres (www.mount-lebanon.com)
Referències
Categoria:Cedrus