miniatura|Els territoris romanès i moldau El moviment per a la reunificació de Romania i Moldàvia va néixer a tots dos països després de la revolució romanesa de 1989 i de la política de glàsnost de la Unió Soviètica. Les persones que defensen aquest moviment se solen anomenar unionişti o unionistes, i a Moldàvia els contraris a aquesta idea es diuen moldovenişti o moldovenistes.«Unionistii trebuie pedepsiti din toate punctele de vedere!», Ziarul de Garda, 20 de juliol del 2006 La diferència entre aquest tipus d'unionisme i l'irredemptisme que caracteritza el Partit de la Gran Romania és que els segons ignoren totalment qualsevol mena de compromís internacional de Romania i reclamen que se'ls retornin els territoris de més enllà de les fronteres de Romania i Moldàvia, encara que la presència de romanesos sigui purament testimonial. Per contra, els unionistes, que s'agrupen en organitzacions com ara Noii Golani, Desteptarea o el moviment Basarabia - Pământ Românesc, limiten les seves aspiracions a la integració de tots dos estats.
Context històric
frame|Mapa d'un Estat romano-moldau unificat tal com el defensa el moviment unionista.
Bessaràbia havia format part del Principat de Moldàvia fins que se la va annexionar l'imperi Rus el 1812. Durant la Revolució Russa del 1917, Bessaràbia es va declarar independent i l'any següent el Sfatul Ţării (l'assemblea nacional, acabada de crear) va votar a favor de la unió amb Romania.
El 1940, durant la Segona Guerra Mundial, Romania va accedir a l'ultimàtum de l'URSS i va cedir la regió a la Unió Soviètica, que la va incorporar a la República Socialista Soviètica de Moldàvia; tot seguit va començar una campanya per crear una identitat ètnica moldava (moldovianisme) diferent de la dels romanesos, considerats per la propaganda oficial «opressors capitalistes».Mackinlay, p. 135
La política oficial de la Unió Soviètica també considerava que el romanès i el moldau eren dues llengües diferents, i per reforçar la distinció el moldau va passar a escriure's amb un alfabet ciríl·lic especial (l'alfabet moldau), derivat de l'alfabet rus i diferent de l'alfabet que fa servir el romanès, que utilitza una adaptació de l'alfabet llatí.Mackinlay, p. 140
Primers anys del moviment (1990-1992) El setembre del 1989, amb la liberalització de la Unió Soviètica, el Parlament de Moldàvia va declarar el moldau llengua oficial i va defensar l'existència d'una «identitat lingüística moldavo-romanesa».Legea cu privire la funcţionarea limbilor vorbite pe teritoriul RSS Moldoveneşti Nr. 3465-XI din 1.9.1989 (Llei per la qual es regula l'ús de les llengües que es parlen al territori de la República de Moldàvia), publicada a Veştile, 9/217, 1989.
El 6 de maig del 1990, Romania i la República Socialista Soviètica de Moldàvia van aixecar les restriccions a la circulació entre tots dos territoris, i centenars de persones van travessar el riu Prut, que delimitava la frontera entre els dos països.«Podul de flori peste Prut. Punţi de simţire românească», a România Liberă, 8 de maig del 1990. Aquesta decisió va despertar l'esperança —especialment a Romania, però fins a un cert punt també a Moldàvia— que la reunificació seria possible,Mackinlay, p. 139 però la política promoscovita del president romanès Ion Iliescu va refredar les expectatives a totes dues bandes de la frontera i va dificultar l'acostament.Martha Brill Olcott, «The Soviet (Dis)Union», a Foreign Policy, núm. 82 (primavera del 1991), p. 130.
El febrer del 1991, en un discurs al Parlament romanès, Mircea Snegur, el president moldau, va parlar de la identitat comuna de tots dos pobles referint-se als «romanesos de banda i banda del riu Prut» i a les «sagrades terres romaneses ocupades pels soviètics». El juny del 1991, Snegur va dir que Moldàvia avançava cap a la reunificació amb Romania, i va afegir que la Unió Soviètica no es preocupava gaire d'impedir-ho.«Moldavians seek to unite with Romania», a The Independent, 4 de juny del 1991, p. 12.
Després de declarar-se independent, el 27 d'agost del 1991, Moldàvia va adoptar com a bandera la tricolor romanesa amb l'afegitó d'un escut moldau. «Deşteaptă-te, române!», l'himne nacional romanès, també va ser adoptat com a himne moldau. Però la possibilitat d'incorporar-se a Romania ben aviat va provocar dissensions dins el Front Popular de Moldàvia, un antic moviment opositor que havia arribat al poder, i va acabar provocant que Mircea Snegur i els seus simpatitzants deixessin el partit l'octubre del 1991.George Berkin, «Secession blues», a National Review, 9 de setembre del 1991.
Bona part dels escriptors i dels intel·lectuals moldaus defensaven la unificació i volien «retrobar-se amb la mare Romania»,King, p. 345 tot i que era una reivindicació amb poc suport popular, ja que més del 70 per cent dels moldaus la rebutjaven, segons algunes enquestes d'opinió publicades el 1990.John B. Dunlop, «Will a Large-Scale Migration of Russians to the Russian Republic Take Place over the Current Decade?», a International Migration Review, vol. 27, núm. 3. (tardor, 1993), p. 605-629. Transnístria va fer servir el moviment per la unificació amb Romania com a excusa per declarar-se independent.
Final dels 90 i principi dels 2000 L'entusiasme inicial dels moldaus es va anar apaivagant, i des del 1993 el país es va anar distanciant de Romania. La Constitució adoptada el 1994 feia servir l'expressió «llengua moldava» en lloc de «romanès» i canviava l'himne nacional, que passava a ser el Limba noastră. El 1996 el president moldau, Mircea Snegur, va intentar que la llengua oficial passés a ser el romanès, però el Parlament del país ho va refusar en considerar-ho una manera de «promoure l'expansionisme romanès».
El 2003 es va arribar a un «Pacte Nacional», molt similar al moldovenisme de l'època soviètica, que proclamava que els moldaus (les persones que parlen la llengua moldava) són un poble diferent dels romanesos, que són descrits com una minoria ètnica de Moldàvia. «Concepţia politicii naţionale a Republicii Moldova» , al lloc web del Parlament moldau
miniatura|esquerra|Manifestació a Chişinău el gener del 2002. El text de la pancarta, favorable a la unificació, diu: «Poble romanès. Llengua romanesa». La unió de Romania i Moldàvia es considerava improbable, a causa de la falta d'interès de tots dos països. A Romania, tot i que la majoria de partits polítics donen un suport tebi a la idea, si més no en teoria, de fet es considera que la unificació suposaria una càrrega per a l'economia romanesa, ja que actualment Moldàvia és un dels països més pobres d'Europa. A més, Romania es va incorporar a la Unió Europea el 2007, i tot i que darrerament la seva política exterior tendeix a donar suport a Moldàvia, bona part dels analistes polítics qüestionen que aquest darrer país estigui preparat i hagi fet prou progressos per tirar endavant la unificació.
Pel que fa al govern de Transnístria, defensa que qualsevol unificació de Moldàvia amb Romania ha d'incloure només la part de Moldàvia que s'estén fins al riu Dnièster. A l'altra riba del riu, Transnístria refusaria qualsevol forma d'unió amb Romania. Les posicions favorables a la unificació de tots tres territoris no es tenen en compte.
Abans del 2005, a Moldàvia, a part del nou Moviment Unionista de la República de Moldàvia, l'única formació que defensava activament la unificació era el Partit Popular Democristià, tot i que és una posició força qüestionable des del moment que a partir del 2005 el partit va començar a col·laborar amb els comunistes moldaus. Arran d'aquest canvi en la política nacional, es va crear una nova formació, el Partit Liberal Nacional (Partidul National Liberal), http://www.pnl.md/ Web del Partit Nacional Liberal romanès (última visita: 13 de desembre del 2011) que, emmirallant-se en el partit romanès del mateix nom, defensa una unió laxa amb Romania i la integració a la Unió Europea. A les eleccions de l'abril del 2009, aquesta nova formació es va presentar coaligada amb el Moviment d'Acció Europea, però la força resultant, el Moviment Social Polític d'Acció Europea, amb prou feines va superar l'1% dels vots. http://www.e-democracy.md/elections/parliamentary/2009/results/
L'any 2004, el diari romanès Ziua va publicar una sèrie d'articles afirmant que un diplomàtic rus havia proposat al govern romanès un pla que, segons ell, "venia del president Putin", que unificaria la riba oest de Moldàvia amb Romania a canvi del reconeixement romanàs de la independència de Transnistria. El president Putin no ha confirmat ni desmentit les afirmacions del diari romanès. En qualsevol cas, periodistes i acadèmics romanesos van desestimar el pla immediatament, ja que no tractaria la qüestió de la ciutat de Tighina (en territori moldau però sota control de Transnistria) ni de com Russia aconseguiria convèncer Moldàvia, estat sobirà i independent, per unir-se a Romania.
El gener del 2006, el president de Romania, Traian Băsescu, declarà que dona suport a la demanda moldava d'unir-se a la Unió Europea, i que "la política mínima de Romania és que la unificació de la nació Romanesa hauria de dur-se a terme dins de la UE". Les interpretacions de l'expressió política mínima ha fet que alguns pensin que l'actual administració de Romania té també una política màxima per formalitzar la unió dels dos països. Segons una enquesta portada a terme el març de 2006 a Romania, el 51% dels Romanesos estan a favor de la unió amb Moldàvia, el 27% hi estan en contra i el 10% no van respondre. D'entre els que estaven a favor, el 28% incloïen Transnistria mentre que el 16% la deixaven fora.Cotidianul. "Unirea cu Moldova", 23 January 2006 El juliol del 2006, el president va dir que ell mateix va proposar-li al president de Moldàvia, Vladimir Voronin, la unió dels dos països per unir-se junts a la UE. L'oferta va ser rebutjada i Băsescu respectaria la seva opinió i que, a més, Romania ajudaria a Moldàvia a trobar la manera d'integrar-se a la UE per ells mateixos."Băsescu şi-a dezvăluit planul unionist secret", in Evenimentul Zilei, 3 July 2006
Situació actual En 2018, coincidint amb el centenari de la unió entre el vell regne romanès, Transsilvània i Bessaràbia el Parlament de Romania va aprovar el març una votació simbòlica sobre la reunificació amb Moldàvia, en una sessió en què ser estat present el president de Congrés moldau, Andrian Candu, i en setembre va tenir lloc a Chisinau una gran manifestació pacífica en què milers de personal van demanar a Govern l'annexió de país a Romania tot i que molts són partidaris de conservar la independència.
Doble nacionalitat